- “Esperem del CE Sabadell un gest per reconèixer que les declaracions van ser una sortida de to no emparada per cap situació normal abans de tornar a la taula on estàvem tots plegats”.
- “Acabar configurant el Campus de la Vida i la Salut a l’Artextil és un dels projectes més il·lusionants que tenim i que pot quedar per la història”.
Pol Gibert és la mà dreta de l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. A més de ser el primer tinent d’alcaldessa i portaveu municipal socialista a l’Ajuntament, és primer secretari del PSC a Sabadell i diputat al Parlament de Catalunya.
Gibert és regidor des de l’any 2019 i responsable de Presidència i Drets Socials. Sota el seu paraigües hi ha les regidories de Cultura, Acció Social, Educació, Habitatge, Salut o Esports. Si Marta Farrés delega en algú, és en ell. Així valora el mandat municipal.
Com defineix l’herència rebuda pel seu govern?
Bastant pobre. Una herència en la qual després de quatre anys de govern seu i dos de govern nostre que ja no van ser els millors de la història hi havia molta cosa a fer. Amb una ciutat amb molt problemes d’espai públic i a nivell social i d’inacció de govern. És cert que gestionar un govern amb quatre partits hauria de ser molt difícil. Però el resultat és una herència pobre.
Digui’m una cosa que van fer bé.
Segurament n’hi ha però ho he de pensar. Van fer coses bé perquè tots els governs fan coses bé. Segurament van fer una bona tasca de planificació. És també és el que ells destaquen més.
Vostè és el màxim responsable dels projectes estratègics. Quins són per vostès els grans projectes de la ciutat a mig i llarg termini?
N’hi havia uns quants quan vam entrar i s’han incrementat o reconvertit amb l’arribada de la Covid i els fons europeus, que potenciaran aquests projectes. Hi ha paquets importants. La Sallarés Deu com a centre de promoció i formació econòmica. Ens ha de permetre donar sortida a molta gent que li falta fons tecnològic o especialització en un ofici. És molt important. I per altra banda l’Artextil.
Acabar configurant el Campus de la Vida i la Salut és un dels projectes més il·lusionants que tenim. Reconvertir una peça històrica d’excel·lència en un campus universitari és el que pot quedar més per la història: una transformació de l’Artextil en un campus universitari. Hi ha altres coses: rehabilitació d’edificis, construcció d’habitatges a la ciutat. Però ara per ara destaca sobretot la conversió de l’Artextil en un campus.
Durant la campanya el PSC es va comprometre a actualitzar la principal eina de planificació urbanística, que és el Pla General. Què han fet en aquests dos anys per donar-hi compliment?
El Pla General és un dels grans impediments que tenim per anar més ràpid. Ja té un llarg temps de vigència i ens està condicionant de forma clara les activitats. Per exemple el riu està planificat des de fa molts anys i ara veiem que poden haver-hi inversors però no poden invertir perquè el Pla General, pensat fa més de 20 anys, diu el que es pot fer o no. Afrontarem el debat del Pla General però és llarg, feixuc, molt tècnic, i amb caldrà molta participació sobretot, però que l’hem d’anar abordant.
Parlant del riu. A finals del mandat anterior es va aprovar un pla del riu Ripoll, des del punt de vista industrial, econòmic, ambiental, de lleure. És a dir un pla global. Però ara s’està repensant de nou l’actuació a la zona a través de nous estudis, que s’han encarregat a una consultora. Per què no utilitzen el que ja es va aprovar fa dos anys?
Estem utilitzant com a punt de partida tot el que s’ha dit sobre el riu des de fa molts anys. Hi ha molta literatura, que hem de posar ordre, posar al dia i tirar endavant. La consultora externa volem que ens indiqui el relat del riu, quina potència pot tenir a nivell internacional. Tenim un lloc molt particular on hi passen moltes coses a la vegada: esport, indústria, fins i tot temes culturals. Hem d’ordenar-ho de forma coherent.
Però això ja és va fer fa dos anys de la mà de totes les entitats que estaven vinculades.
Hi havia gent que va contribuir. Però el pla era parcial. Podem agafar moltes coses d’aquell document però ara està participant un entorn molt més ampli i creiem que serà més complet. Nosaltres som pragmàtics. El que estigués aprovat si serveix l’utilitzarem perquè serà bo per la ciutat.
Què han fet per millorar la situació dels polígons industrials, que és una rèmora des de fa temps? S’han fet obres a Can Roqueta que venien d’abans però hi ha més polígons.
A Can Roqueta no només vam fer les obres aprovades sinó que vam incrementar la subvenció per poder fer més actuacions. Ara ha quedat molt més al dia del que estava. També tenim el polígon sud-oest [la Zona Hermètica]. Estem parlant amb agents econòmics i hi ha projectes. També quedada reordenar el Portal Sud, que va de la mà del polígon anterior. I a les inversions veurem com podem fer perquè arribi la fibra òptica a la llera del Ripoll per facilitar que passin coses en aquest àmbit.
Quin full de ruta tenen per Sant Pau de riu-Sec, una de les grans apostes de la ciutat la dècada passada però que no ha donat fruits?
La base era complicada perquè el promotor del polígon tenia problemes. S’ha solucionat i començarem a veure que hi ha inversors que volen aterrar, estem veiem com s’urbanitza una part nova i veurem senyals de vida.
Quines senyals de vida?
Hi ha diferents parcel·les amb diferents usos: equipaments, serveis i una part comercial molt petita que encara queda per desenvolupar-se. Hi ha una combinació d’usos que es poden desenvolupar i hi ha interessos que s’aniran desenvolupant properament.
Sant Pau s’havia pensat com una zona que podia aplegar l’oci nocturn. Una oferta que ara molt minsa ara mateix. El seu govern va suspendre llicències durant un any per repensar el planejament de l’oci nocturn, concentrant entre Sant Pau i el polígon de la Zona Hermètica els grans operadors i disseminant la resta. Quina és la finalitat i com està el calendari d’execució?
No tornarem al model que teníem de Zona Hermètica, de 30.000 persones en una zona. La intenció és que els grans operadors tinguin una opció on no molestin els veïns: polígons i Sant Pau. I una oferta més distribuïda territorialment. Que hi hagi bars musicals més a prop de les zones residencials que evitin haver-se de desplaçar a les grans discoteques. Busquem un equilibri entre els grans operadors, que tindran el seu espai, i els petits operadors, més integrats en la trama urbana.
La situació de l’hospital Parc Taulí queda resolta amb la inversió de 40 milions anunciada pel departament de Salut, els 105 nous llits d’urgències, el nou bloc quirúrgic i més places d’UCI?
El dèficit històric és molt gran però una part es pot solucionar amb aquesta ampliació. Ens soluciona una gran part: urgències, bloc quirúrgic, hospitalització. Quedarà per tractar salut mental. Però és innegable que és un pas important. A diferència de l’anterior govern que va regalar quatre milions per fer una obra, l‘acord actual és molt més equilibrat. Seguim aportant els 4 milions però també hi ha aportació important de qui li toca, que és la Generalitat. Amb el nou acord, l’aportació municipal dels quatre milions es deriva a una altra infraestructura però la Generalitat afegeix 40 milions d’euros. Cal recordar que l’Estat va transferir 3.000 milions d’euros a la Generalitat que permet fer aquest tipus d’obres. Cal dir-ho.
Entrem a una part més política. L’oposició assegura que el govern té una clara manca de diàleg o que, si més no, els presenta els temes com a fets consumats. Què hi diu?
És fals i tinc elements de prova molt importants. Com a exemple el Pla Covid, que s’utilitza com a símbol d’això que diuen. Vam fer vàries reunions amb cada grup municipals amb esmenes, negociació i incorporació de propostes. Un procés llarg. El govern s’entera el dia abans i amb nocturnitat que bona part de l’oposició no donaria suport al pla. Encara no ho he acabat d’entendre. Sobretot pel moment que era. Si el PSC estigués a l’oposició, com estem al Parlament, haguéssim donat suport màxim a qui gestionés la pandèmia. I a més quan es van incorporar gran part de les propostes que havien demanat. Van tenir bones idees, que es van incorporar. Però van votar en contra. I ara fem un seguiment i s’està complint de forma important. Em sap greu que en moment delicat com aquell no se sumessin.
A efectes pràctics de què ha servit el pla, que era d’uns 10 milions d’euros i fa un any que es va aprovar?
Hi havia com unes 800 mesures pensades en un moment de pandèmia pura. De tot tipus: socials, restauració, una part molt important de plans d’ocupació perquè veiem a venir el que passaria amb l’atur.
Els diuen, com a mostra els plans d’ocupació que esmenta, que els fons es destinen a accions que es fan cada any i no a accions extraordinàries. Hi ha plans d’ocupació sempre, amb pla o sense pla Covid.
Sí, però no amb aquesta magnitud. Els fons d’ocupació tan grans no hi són normalment.
L’atur ha pujat un 20 per cent des de l’arribada de la pandèmia. Què fa l’Ajuntament per rebaixar aquesta xifra?
Els plans d’ocupació permeten contractar de forma directa, i a més de donar feina a gent que no en té també permet donar una formació en un sector. A més reverteix en una acció positiva per la ciutat. A més llarg termini, volem fer un canvi de model formatiu, amb epicentre a la Sallarés Deu: hostaleria, flequeria i també el pol tecnològic que serà molt important amb la transició digital.
El passat mes de maig Sabadell va ser la ciutat de la província de Barcelona que més gent havia tret de l’atur. Anem en la bona línia. La crisi és molt profunda i fins que no es recuperi l’hostaleria del tot i els serveis costarà rebaixar les xifres. Però anem en el bon camí.
Li demanen que el seu govern, i el seu partit, es mulli més en relació a la vaga de Correus que viu la ciutat des de fa un parell de mesos. Li demanen els sindicats i els vaguistes però també l’oposició, que diu que vostès no pressionen perquè el president de Correus és del seu mateix color polític.
Em sé l’argument perquè el van repetint. Però aquest govern ha demostrat el contrari. Ens barallem, discutim i busquem solucions sigui amb qui sigui: la Generalitat, la Diputació o l’Estat. Aquí no tenim problemes. Però sí vull dir dos elements: es queixa el sindicat convocant, un sindicat minoritari que és l’únic que convoca la vaga perquè CC.OO i UGT no hi donen suport. I d’altra banda és una vaga clarament polititzada. S’ha vist una influència clara de partits polítics que volen condicionar la vaga i dirigir-la contra l’Ajuntament i el govern, quan no tenim cap competència en aquest tema.
Però a més és que el nostre govern és qui més ha fet per solucionar-la. Em sembla bé que la gent [ERC] vagi a Madrid a acompanyar els vaguistes però això s’ha traduït en dues preguntes per escrit al govern central, que tenen el recorregut que tenen. En canvi el govern en contacte gairebé diari amb els vaguistes hem parlat amb diferents responsables territorials de Correus, amb el president de Correus personalment per intentar desbloquejar la situació i que tingui una solució positiva tant pels treballadors com sobretot pel servei que donen a la ciutat. Fins ara no ha estat possible però recordem que és un conflicte entre treballadors i empresa que han d’acabar solventant amb la seva mediació. L’Ajuntament hem fet gestions fins el màxim nivell possible però arribem fins on arribem. No tenim més competències.
Què han fet perquè es reobrin les oficines del SEPE a la ciutat?
Tres quarts del mateix. Vam parlar amb gent de Madrid. Tenen una instrucció a nivell general. El que passa a Sabadell passa a tot arreu. Nosaltres voldríem que s’obrissin de forma immediata però el SEPE, que en el seu moment va ser posat en l’ull de l’huracà per la tramitació lenta, ara té problema d’un altre tipus. Un problema molt semblant amb el SOC, que té un col·lapse històric. Sabadell és la tercera oficina més col·lapsada de Catalunya. Ens demostra que ja abans de la pandèmia els serveis públics tenien poca musculatura. Van ser laminats durant anys i quan ve una crisi falten recursos.
El tema de la setmana és la polèmica inesperada amb el Centre d’Esports Sabadell. El club demana més suport institucional per part de l’Ajuntament. Què li ofereix el govern de la ciutat al club?
En el moment que hi ha l’ascens a Segona del Sabadell sabíem que comportava una certa inversió per l’estadi i que el club estigués a Segona amb garanties. Vam seure a parlar i vam arribar a un acord. Nosaltres assumíem el 60 per cent de la inversió prevista a l’estadi. Es va arribar a l’acord i cap problema.
El club no ha rebut encara els diners.
És una subvenció que el Centre d’Esports assumeix inicialment i l’Ajuntament li dona després. És el procediment clàssic de les subvencions. Es va acordar fer-ho així perquè era la forma més senzilla de fer les obres perquè la temporada començava un mes després d’aconseguir l’ascens. El club va entregar els darrers papers que quedaven per entregar fa una setmana. Vull dir que això està en procediment de pagar. Ells ho saben i mai ha estat un tema de debat entre el club i nosaltres.
Nosaltres ens vam sorprendre per la reacció del president després del descens. Tots estàvem encara decebuts pel resultat de la temporada. La reacció que van tenir no era racional ni coherent amb la relació que havíem tingut fins aquell mateix moment. 24 hores abans d’aquella reacció hi havia hagut una trucada de l’alcaldessa al president per comentar i parlar com havia anat tot plegat i emplaçar-se a parlar sobre el futur. I van agendar una reunió per les properes setmanes per abordar la nova situació i veure com podíem conjuntament acordar.
La reacció del president va ser absolutament sorprenent acusant-nos de forma directa d’inacció, de no col·laborar suficient. En el moment que més s’està contribuint més que mai. En una situació de pre-pandèmia es pagaven 300.000 euros, i el govern anterior no pagava els consums de l’estadi. I ara estàvem pagant 700.000 euros en un any en context de pandèmia i molt complicat per tothom. No trobem cap justificació a aquest tipus de declaracions.
Segons el president, els consums es van pagar a Segona A. Però ara, al baixar a Segona B, l’Ajuntament els havia dit que havien d’assumir-los de nou. Per què l’Ajuntament pot pagar les consums quan s’està en futbol professional i no al baixar, quan més falta fa?
Això no té cap tipus de vinculació amb la categoria. No sé perquè ho diu ell així. L’Ajuntament funciona amb un conveni amb el Centre d’Esports on se’ls hi pagaven els consums. El conveni té les seves complicacions. De tal manera que actualment no es fan convenis d’aquest tipus. Es fan concessions. El que implica una concessió és entregar les claus en mà a l’entitat, o l’empresa en aquest cas, que gestiona l’equipament. I aquí es farien càrrec dels consums a través d’un cànon. És el sistema normal en qualsevol equipament. És un sistema que no li va bé al Centre d’Esports. I estàvem buscant un sistema alternatiu per seguir col·laborant tot i saber que hi ha un límit legal. En aquest procés estàvem buscant una sortida i al mig del procés i abans de les reunions hi ha haver aquesta sortida de to per part del president.
Diu que no estava decidit que el club hagués de pagar els consums de l’estadi la temporada vinent?
Ni molt menys. No és així.
L’Ajuntament seguiria pagant els consums de l’estadi per tant?
És el que estàvem en vies de solucionar. Per això quan buscàvem una sortida ens va sorprendre el que va dir el president.
Després de la crisi o divorci de dimarts, 72 hores després, com estan les relacions? Han conversat? O no han parlat més?
Esperem per part del club un gest en el qual reconeixen que les declaracions van ser una sortida de to no emparada per cap situació normal abans de tornar a la taula on estàvem tots plegats, liderats per l’alcaldessa, que va quedar amb el president per parlar-ne. El club ha de recapacitar sobre la seva actuació en aquella roda de premsa. I a partir d’aquí intentar recuperar la normalitat que és el que tots voldríem i la via on estàvem. Si ens hem sortit d’aquesta via és perquè algú va sortir de to en aquella roda de premsa.
Per acabar i canviant de tema, en la recta final del mandat quines són les prioritats del govern?
Hem passat dos anys no fàcils. Vam entrar al govern amb molts regidors sense experiència de gestió, amb un canvi de govern, amb una minoria que hem solventat amb un pacte d’estabilitat i una pandèmia als 9 mesos d’entrar al govern. Una situació complexa els dos anys inicials. Ara veurem una etapa on es consolidarà l’acció de govern i es podrà visibilitzar: planificar, licitar i ara executar al carrer des de la reforma de places, carrers, construcció d’equipaments, acabar obres que portàvem molts anys esperant, construint pisos públics. Aquesta etapa que floreixi l’acció de govern que s’ha treballat de forma intensa. I amb la implementació dels fons europeus, que és una pota nova que hem de treballar molt.
Una pregunta personal: alguns regidors acaben sent diputats. Però hi ha pocs que siguin abans diputats i després. Com ha viscut la seva entrada a la política municipal? Què li ha sorprès? Quines diferències hi ha?
La política municipal és absolutament diferent a la parlamentària. La política parlamentària no et dona més punts per la política municipal ni molt menys i segurament tampoc al revés. Fer política al Parlament és més macro, més global, més reflexiva, més de llarga durada. La política municipal té aquesta part, que és la que porto al govern municipal jo, però també del dia a dia, de trinxera. També enganxa aquesta part de poder solucionar problemes directament. És la part, als que ens agrada la política, que et recompensa més. La política parlamentària és una altra història i la municipal té l’encant del dia a dia i del contacte. Sobretot si estàs al govern perquè saps que pots fer coses.
Foto portada: Gibert, aquest divendres. Autor: David B.