Farrés: “em presentaré a la reelecció: ho estem fent molt bé i m’ho segueixo passant bé”

• “És absolutament mentida que visquem de l’herència rebuda. Planificaven, pensaven i discutien però eren incapaços d’executar. Ni hi havia el diners ni hi havia els projectes tancats”.
• “Hem aguantat a les trinxeres aquests dos anys però ara arriba l’aviació a ajudar, quan començaran tot un reguitzell d’obres a l’espai públic”.

Després de dos anys a l’alcaldia, Marta Farrés (Sabadell, 1981) governa amb certa tranquil·litat a causa de l’acord de govern amb Podem i de governabilitat amb Junts per Sabadell. Però els seus primers dos anys no han estat gens senzills. Aquí valora la primera part del mandat i anuncia que es presentarà a la reelecció.

El primer cop que va sortir de l’Ajuntament com alcaldessa ho va fer escortada per la policia i simpatitzants del PSC, el pregó de la seva primera i fins ara única festa major com alcaldessa va acabar com el rosari de l’Aurora i aquella festa major va acabar amb corredisses i llambordes volant al Parc de Catalunya. Quan portava quatre mesos al càrrec, la sentència del Suprem als líders del procés va dur aparellada una tardor més que calenta. I quan les pulsacions van començar a baixar, la irrupció sobtada del coronavirus ho va canviar tot. Aquest és el balanç que fa del que portem de mandat.

Justament aquests dies es compleixen dos anys de la seva victòria a les eleccions. Quines creu que van ser les causes del seu resultat, millor fins i tot del que esperaven?
Per un costat van pesar quatre anys de desgovern municipal, d’un govern que no va funcionar i d’una ciutat que no funcionava. I per altra banda nosaltres vam saber fer entendre que calia un canvi i un lideratge nou. I molta feina: vaig estar dos anys picant pedra, veient-me amb molta gent i treballant un programa i una idea per la ciutat.

Hi va tenir alguna cosa a veure posar el cognom Farrés en gran i amb llumetes?
La pregunta que més em van fer durant la campanya és si era filla o família de l’alcalde Farrés. Encara si entres a Google i poses ‘Marta Farrés’ et surt ‘Marta Farrés hija Toni Farrés’. Però crec que no va ser tendenciós. La gent sabia que no érem família. Van pesar més les ganes de canvi i tenir un govern que no havia funcionat. Va ser l’element clau. Si un està al govern, és alcalde i ho fa bé ja es pot presentar qui vulgui que la gent et vota. Si no et voten és perquè no ho vas fer bé.

Quin balanç fa d’aquests dos primers anys?
Doncs han estat molt durs pel context. Vam entrar en un context duríssim: vam haver de sortit escortats del primer ple per la policia. I quan la situació del país i la ciutat es calmava una mica, va arribar la pandèmia. No ens ho imaginàvem que seria tan complicat. Però hem trobat moments per gaudir i em quedo amb això.

La pandèmia ho va trastocar tot i és evident que tothom, sector privat i públic, han capejat el temporal com han pogut. A un any vista, què hauria fet diferent?
Sobre la pandèmia ho hagués fet tot igual. Hi he pensat molt sobre la Pista Coberta però ho tornaria a fer tot igual tenint la informació que teníem en aquell moment. El govern però tothom, el de l’Estat, el de la Generalitat, els ajuntaments, es van bolcar i tothom va fer el que va poder i a Sabadell vam estar a l’alçada.

S’ha lligat per fi qui pagarà la reconstrucció de la pista coberta d’atletisme?
No. És un dels primers temes que vull traslladar al nou govern de la Generlaitat. No demanem ni més ni menys que a altres llocs. A Barcelona amb els pavellons que es van habilitar la Generalitat quan els ha necessitat després els ha reconvertit. I avanço que si la ciutat ha d’ajudar econòmicament també ajudarem.

L’oposició critica sovint que el seu govern ho ha donat ajudes directes als sectors més afectats per la pandèmia, sigui la restauració o el comerç.
Als ajuntaments ens és impossible donar ajudes directes excepte el de Barcelona, que juga una lliga a part. No tenim capacitat econòmica. El que hem fet són ajudes indirectes: hem bonificat taxes, s’ha deixat de pagar l’espai per ampliar la terrassa, ara farem el xec comerç que acaba injectant diners a l’economia local. Les ajudes directes han d’anar de la mà dels governs de l’Estat i la Generalitat. Hem de ser sincers.

Per què es fa aquest xec comerç ara al setembre, quan s’està de sortida, i no la passada tardor o aquesta primavera?
Perquè el paguem amb els romanents de tresoreria, amb els diners que sobren de l’exercici anterior. I aquests diners no estan disponibles fins al març o l’abril. No hem tingut els diners fins ara i fer un xec ara ens sembla que no generava l’impacte que volíem. Al mes de setembre, amb la tornada de les vacances, creiem que ajudarà més.

Durant la campanya i vist amb perspectiva, es va passar de llarg deixant veure que es podia recuperar l’oncologia pediàtrica al Parc Taulí?
Vaig dir el que pensava. Va ser un error deixar perdre l’oncologia pediàtrica. En aquell moment l’alcalde de torn no es va plantar a la Generalitat dient que no podia ser. I vaig explicar que seria molt difícil recuperar-la perquè quan una cosa es perd és difícil que torni. Ara que hi ha l’Argimon de conseller de Salut li seguiré posant sobre la taula. Però és veritat que si et treuen el servei costa molt recuperar-lo.

El que queda de l’anterior govern [ERC i Crida] repeteix tot sovint que vostè viu de la seva herència: per exemple pel que fa a renovar parcs infantils, asfaltar carrers, reposar arbres. Com valora l’herència rebuda?
És absolutament mentida. Era un govern que planificava i pensava i discutia però era incapaç d’executar. Ni hi havia el diners ni hi havia els projectes tancats. Al final hem aconseguit nosaltres fer els projectes, hem donat directrius clares sobre com els volíem i hem trobat els diners i la via de fer-los possibles. Governar no només es tracta de tenir idees sinó també d’executar-les.

Durant la campanya electoral, vostè va fer una forta incidència en que el govern seria feminista, no només per tenir una alcaldessa per primer cop a la història. Quines mesures ha emprès per plasmar aquesta idea en la realitat?
El primer és la forma com entenem la política. Crec que les dones l’entenem de forma diferent i els acords i l’entesa que hem teixit durant el mandat així ho mostren. Hem rebaixat el clima de tensió política a la ciutat i ho hem fet perquè no entenem la política des d’una vessant agressiva sinó des de teixir aliances i ponts. Hem aconseguit tenir una ciutat més tranquil·la, que era un dels objectius que jo tenia també com alcaldessa. És una forma de lideratge entesa no des de la forma més masculina sinó d’entendre que el suflé ha de baixar i hem de situar cada cosa en el seu lloc.

A l’hora de fer projectes intervinc molt a l’hora del disseny de la ciutat: des de la plaça a la campanya de nadal i altres elements. M’interessa introduir criteris de com fem més amable, més permeables, més boniques les coses. Són formes d’entendre la ciutat diferents.

Un dels temes a que s’enfronta l’espècie és el canvi climàtic, que ha quedat més arraconat en l’agenda per la pandèmia. Què ha fet l’Ajuntament per convertir en realitat la Declaració d’Emergència Climàtica?
Algunes mesures ja funcionen i altres començaran a finals d’any. Estem canviant les lluminàries dels fanals. És important pel que fa a consums. S’estan aprovant tots els plans dels parcs. Abans de l’estiu començaran les obres al Parc de les Aigües i també en mesos al Parc del Nord. Hi ha una clara voluntat de recuperar el verd a la ciutat. Posarem en funcionament la renovació de l’arbrat a tota la ciutat en breu.

Però tot això no ve d’abans?
No hi havia res fet. És mentida. Hi havia una idea però ho hem agafat nosaltres ho hem escrit, hem buscat els diners i ho estem licitant ara… Segueixo: hi ha la pacificació dels entorns escolars, el Passeig de la plaça Major i com entenem la mobilitat al Centre. És evident que anem col·locant temes per anar transitant poc a poc cap a una via sense alternativa.

Un clàssic de totes les campanyes: per treure cotxes de la Gran Via es va parlar molt de la Ronda Nord, la connexió de la Ronda Oest amb la carretera de Castellar. Però després ja no se n’ha parlat gaire més. Com està el tema?
Madrid està a punt de treure l’estudi informatiu. Vaig parlar fa un mes i em van dir que estaven acabant l’estudi informatiu de tot el traçat.

Per tant la Ronda Nord va de la mà del Quart Cinturó i des del Ministeri?
Va en el paquet de la B-40 i s’ha de presentar conjunt [és a dir, de Terrassa a Granollers]. Vam discutir si es podia fer per fases i ens interessava fer la part Terrassa-Sabadell-Castellar però ens van dir que no per anar al ministeri de Medi Ambient i que no es podia fragmentar el projecte. Estem a l’espera que ens entreguin el projecte. Però ens han dit que el pas per Sabadell per l’avinguda de les Palmeres entra dins l’estudi informatiu.

No és incompatible la Declaració d’Emergència Climàtica amb el Quart Cinturó, més encara ara si ja no va per fases sinó tot en un mateix paquet des del Ministeri?
El tram del que parlem segur que no és incompatible. El que ens afecta a Sabadell, continuar la Ronda Oest cap a la part de la Roureda i Castellar és justament al contrari. Ens farà poder diversificar el trànsit. S’ha de fer bé com tot a la vida. Però totes les ciutats com Sabadell tenen un sistema de rondes i és el que reivindiquem. I reivindiquen que ni es creuï el riu sinó que l’obra es quedi abans, simplement per desviar trànsit rodat de la Gran Via i poder-nos connectar amb tot l’eix de Llobregat i la part de Martorell.

Quines expectatives té posades en el nou executiu català?
D’entrada espero que funcioni. No hi hauria millor notícia que tenir un Govern que governi. Ens cal a la ciutat i ens cal al país i a tot el món municipal. Fins i tot podem pactar la discrepància. Sempre ho he fet i espero poder situar temes en agenda, encara que sigui directament que no ens posem d’acord. El pitjor entre governs és no tenir retorn. I esperem que ara en tinguem.

Aquesta setmana han tingut la primera presa de contacte amb el president Aragonès. Quins temes ha posat en agenda d’entrada?
Vaig demanar una reunió bilateral, i em va dir que sí. Però com estàvem al Taulí vaig aprofitar per parlar de l’hospital. I sobretot li vaig dir que necessitem l’Escola d’Infermeria i que estem alineats Ajuntament, UAB i Taulí i espero que s’alineï també la Generalitat.

Pel que fa a l’ampliació exprés del Taulí (105 llits d’urgències abans de finals d’any), va tot segons el calendari previst?
En principi porta un petit retard de 15 dies. Però estic decebuda amb l’Entesa perquè ha fet unes al·legacions incomprensibles al projecte. En la seva línia: no construir res i destruir tot el que es pot. Jo no he vingut a fer política per això.

Declaracions en la seva primera entrevista com alcaldessa: “Reforçarem els temes d’espai públic. És l’ànima de la ciutat. Neteja. Seguretat. Voreres. Serà la nostra prioritat”. Què s’ha fet i que no s’ha fet?
Malgrat la pandèmia, hem avançat. Queda molt per fer perquè el punt d’origen era molt dolent. Però estem impulsant les voreres i millorarem més perquè a partir de l’estiu i finals d’any es posarà en marxa tot el pla d’inversions i es veuran canvis. En neteja hem millorat. Estic molt en contacte amb entitats, associacions de veïns i barris i em passejo molt, ho veig i m’ho diuen. En seguretat hem creat la policia de districte. No fem miracles però crec que estem millor. En resum, crec que la ciutat s’ha tornat a posar en marxa i feia molts anys que no passaven.

De forma recurrent demana més Mossos a Sabadell però no se’n surt.
Espero que amb el nou conseller me’n surti més. El món local està fent un gran reforç per dotar les policies de més efectius i voldríem que els Mossos facin el mateix i que no es concentrin sempre a Barcelona. A vegades ens queixem del centralisme i l’acabem aplicant en totes les polítiques a Barcelona.

El nou conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va ser alcalde.
Sempre dic que quan això passa t’hi acostumes a entendre perquè parlem el mateix llenguatge. Espero que es noti que va ser alcalde i ens entenem, fins i tot per pactar el que no pugui ser possible. La seguretat és una política pública imprescindible.

La plantilla de la Policia Municipal no hauria de créixer?
Ara mateix no la podem fer créixer gaire més. Per això reclamo que nosaltres ja hem fet l’esforç i ens cal que Mossos també el facin perquè no pot ser que al final tinguem més policies municipals que Mossos.

Com sap, fa un mes i mig, camí de dos mesos, que una tercera part dels habitants de la ciutat estan sense servei postal a causa de la vaga de carters de la Unitat de Repartiment 4 de Sabadell. Els vaguistes demanen un posicionament de l’alcaldessa i de l’Ajuntament i no se l’ha escoltat gaire.
Sóc una de les veïnes afectades, per cert. A vegades la gent es pensa que no patim el dia a dia de la ciutat. M’he reunit amb ells i he fet una reunió online amb el president de Correus, que és el que em van demanar. Em vaig oferir a mediar i és el que he fet. El president de Correus em va dir que farien un estudi per veure si calia redimensionar. A partir d’aquí gaire més no puc fer: és una empresa pública on l’Ajuntament no pot fer gaire més. No acabo d’entendre perquè em posen a mi en la lluita. Només hi veig motivacions polítiques del sindicat que convoca la vaga [CGT] perquè la resta de sindicats no la convoquen.

Però el cert és que una part de la ciutadania de Sabadell s’està veient perjudicada per una vaga molt llarga.
Vaig demanar números al president de Correus de com està afectant l’aturada a la ciutat.

No li han arribat queixes d’associacions de comerciants, de veïns, de particulars?
La veritat és que directament no però segur que hi ha molèsties i estic demanant saber què passa i com s’està cobrint. Correus em va dir que ho cobrien amb altres carters d’altres llocs però no tinc un retorn més clar. Vull ser molt prudent fins que no tingui una resposta oficial.

Un altre tema que ha reviscolat en les darreres setmanes és el cas Mercuri. L’Ajuntament es va personar com acusació particular a diverses peces del cas Mercuri. A la peça de les multes, va defensar unes penes de presó en fase d’instrucció, judici i recurs. I ara quan s’ha d’executar o no la sentència, l’Ajuntament no ha volgut dir si sí o si no. Per què un ajuntament que es persona i va tot el camí a l’hora d’executar la sentència no vol dir res?
Ens vam personar per restituir a l’administració el greuge que se li va poder fer. Això queda restituït quan hi ha una sentència. A partir d’aquí, si la sentència s’ha de complir o no, no li toca al poder polític decidir-ho sinó a les instàncies judicials, a la fiscalia i al jutge. La resta és no respectar la separació de poders, posar-nos on no ens toca i demanar venjança. I això no em toca a mi com alcaldessa, ni al govern municipal ni a l’Ajuntament.

Però no és posar-se on no els toca. És el jutge qui demana a l’Ajuntament, com acusació particular, si vol que s’executi la sentència o no.
Però tu tens el dret a no dir res i dir ‘vostè sabrà si ho vol executar o no’. Nosaltres ni som jutges ni tenim coneixement per saber si és correcte o no el que s’ha d’aplicar. El que volíem i volem és que es retorni el greuge que va patir l’Ajuntament. A partir d’aquí s’acaba el nostre recorregut judicial.

Dilluns vam avançar que l’Ajuntament havia precintat el Teatre del Sol després d’una inspecció a l’edifici, en principi temporalment però ja veurem com acaba. Això se suma al tancament del Museu del Gas, de l’Aliança Francesa o els problemes de la fundació antiga de l’Obra Social de la Caixa. El sector cultural, també privat, ha donat gran singularitat a Sabadell però passa per grans dificultats. Què farà l’Ajuntament per aturar aquest declivi?
Ajudar en el que puguem però és obvi que la solució no pot ser que l’Ajuntament tot allò que el privat deixa de cobrir perquè no tenim prou diners. En el cas del Teatre del Sol el va denunciar un privat. Els hem dit que intentarem ajudar en tot el que puguem perquè a la ciutat l’interessa i hem d’intentar que continuï funcionant el Teatre del Sol. Però és cert que la normativa s’ha de complir per tothom. I no pot ser que al que produeix cultura no li fem complir.

Per primera vegada després de quatre anys de desert cultural tenim un regidor de Cultura a l’alçada de la ciutat. El Carles [de la Rosa] ho està fent molt bé, està aconseguint no només la Capital de la Cultura Catalana 2024 sinó revifar les entitats culturals de la ciutat. Crec que hi ha una molt bona valoració i és veritat que la part privada no la podem controlar tant però intentarem ajudar com sempre hem fet per poder solucionar amb rapidesa el problema i que el Teatre del Sol pugui tornar a obrir. Al final és un teatre privat però que aporta molt a la ciutat.

Parlem de la part pública de la cultura doncs. Els pressupostos de la regidoria de Cultura són similars als de la crisi i els museus municipals estan com tots sabem. Quin és el seu full de ruta en cultura?
La cultura la fem entre tots. No només l’administració i es un error pensar que l’ha de fer l’administració. Tenim entitats molt potents i aquí estem molt ben situats i es fa una molt bona política des del teixit associatiu. Realment les entitats són molt importants. És veritat que hi ha diversos elements on som molt bons: música, creació, arts escèniques. És el que hem de seguir revalidant. Però és obvi que amb la crisi la cultura ha quedat tocada i hem d’intentar que torni a reeixir.

El meu govern tenim molt en compte la cultura. El nostre projecte estrella era portar l’Escola Municipal de Música i el Conservatori Professional a l’Eix Macià i lligar-ho a l’Estruch. Era un projecte educatiu però també cultural. La pandèmia ens ha obligat a deixar-ho sobre la taula perquè hem deixat d’ingressar 18 milions d’euros. Però de cara al proper mandat el vull recuperar sense dubte. El principal projecte que portàvem al programa era de l’àmbit cultural.

Com serà la Festa Major aquest any?
Vam haver de decidir si la fèiem al gener, quan no teníem les dades sobre la vacunació. Serà més petita però tindrem festa major. Les contractacions s’han de començar amb molt de temps pels tràmits administratius i hem fet un format que el Carles [de la Rosa] l’ha treballat amb gràcia. Un format més petit però que sí la pandèmia ho permet podrem reconvertir de forma ràpida i fàcil.

Com mencionava abans amb l’Escola de Música, a causa de la pandèmia han deixat bona part del seu programa electoral al calaix: el trasllat de la policia o el centre d’arts escèniques al mercat de Campoamor no seran possibles almenys ara. Quin repte es marca per la resta de mandat?
Vam posposar algunes coses però no totes. Farem el pavelló de Merinals, farem el complex de Gent Gran de la Roureda i hem mantingut el compromís de fer més de 500 habitatges públics. Hem reconvertit propostes: el Mercat de Campoamor el reconvertim en un jardí i parc. La resta de propostes van de que la ciutat funcioni. Abans d’acabar l’any començarem Parc de les Aigües, Parc del Nord, Portal Sud, que és un gran projecte.

Tot això no és herència tampoc?
No. En tot cas és herència de l’herència de l’herència perquè el Portal Sud es va començar a treballar abans de l’anterior govern. Però la part important que hem fet era desbloquejar la part amb AENA i Sant Quirze. Hi havia un enrocament i s’ha desenrocat. I hem recuperat diners de la Diputació per finançar el Portal Sud.

La resta del mandat, ens queden un munt de projectes de ciutat, d’obra pública, que tiraran endavant: places, carrers, Passeig de la plaça Major. En termes cinematogràfics, hem aguantat a les trinxeres aquests dos anys però ara arriba l’aviació a ajudar: Parc del Nord, Parc de les Aigües, Portal Sud, Passeig, l’aparcament del Passeig, el carrer Goya, la pacificació de l’entorn del Pau Casals, el jardí de Campoamor, el carrer Indústria… Tindrem un reguitzell de projectes que farà veure la planificació que hem fet i la feina que hem fet per posar al dia la maquinària de l’Ajuntament.

Per acabar, li he de preguntar si es presentarà a la reelecció.
En tinc moltes ganes. Ha estat un temps molt dur, però ho estem fent bé i m’ho segueixo passant bé. La ciutat està en marxa internament, que era bàsic, i sobretot externament. Hem tornat a situar Sabadell al mapa i tornem a exercir de capital, cosa que feia molt temps que no feia.

Es limitarà d’alguna forma els mandats? Es veu alcaldessa vuit anys o més?
Sóc fan de les novel·les. I crec que hi ha d’haver una introducció, un nus i un desenllaç. Crec que hauria d’anar així.

Per tant es marca estar tres mandats com alcaldessa?
No sé si hauran de ser tres complets però sí hi ha tres fases. Un primer mandat de plantejar temes i començar a executar, i ara estem aquí. Una segona part, un segon mandat, que és el potent i d’expansió. I crec que ja hi ha un tercer de deixar anar llast, de gaudir i d’anar més de sortida. Però el cert és que els calendaris depenen molt de les sensacions personals i també de les idees. A vegades hi ha canvis. Però sempre he pensat bastant que tres mandats està bé.

Com diu, a vegades hi ha canvis sobtats. Aquesta setmana n’hem vist un. La marxa de Lourdes Ciuró, sòcia principal del seu govern, canvia alguna cosa la carta de navegació del mandat?
Per part nosaltres no canvia res. Hem vist que des de Junts sempre volien treballar per la ciutat malgrat les discrepàncies òbvies que tenim. Em sento molt còmode i sempre he pensat que tan de bo hi haguessin més grups a l’oposició que tinguessin la mateixa voluntat que Junts per Sabadell.

Foto portada: Marta Farrés, a la sala de plens, el passat dimecres. Autor: David B.