- “Ens ho trobem tot fet i ens assabentem de coses per la premsa o per les notes de premsa de la web municipal. És una pràctica constant”.
- “El que veig és que quan al govern li falten arguments surten dues coses: Artextil i Comissió Antifrau”.
Nani Valero és portaveu municipal de la Crida per Sabadell des de començaments del mandat. Valero va entrar com a regidora l’any 2019, sent la número 2 de la llista anticapitalista liderada per l’exalcalde Maties Serracant. La formació anticapitalista va ser la tercera en vots a les municipals tot i que té tres regidors igual que Ciutadans o Junts per Sabadell.
En aquesta entrevista de balanç de la primera meitat del mandat, Valero lamenta la manca de ponts de diàleg amb l’actual executiu PSC-Podem i assegura que els socialistes estan venent “molt fum” sense garanties que sigui realitat.
En les eleccions de fa dos anys la Crida va perdre un regidor, tot i estar a tocar del quart. Però el més important és que van passar a l’oposició després de quatre anys de govern. Com han paït el retorn a l’oposició?
Veníem de ser un partit a l’oposició i sabem que es fa molta feina a l’oposició. Però sabem que per la ciutat es millor que estiguem governant. Sí que vam perdre un regidor però vam passar a ser la tercera força de l’Ajuntament i per nosaltres això és molt important. Ens ha posicionat d’una forma i hem partit d’un coneixement molt més intens i intern de tota la dinàmica de l’Ajuntament que ara ens permet fer una oposició també en la nostra línia però molt més constructiva encara que alguns ens titllin de ser els radicals i no ser constructius.
Quina és la seva línia de fer oposició?
Constructiva i transformadora. Els principis sobre els que es crea el sumatori d’organitzacions i moviments populars de la Crida per Sabadell és la transformació. Volem transformar la ciutat posant al centre les persones, de forma molt empoderada. No volem que les persones estiguin al servei de l’administració sinó al contrari: l’Ajuntament és qui ha d’estar al servei de la gent. I també contribuir a fer un canvi no només en la ciutat sinó en el país. Mobilitat sostenible, empoderament de la ciutadania, participació, transparència. Tot això ha quedat en segon pla amb l’actual govern. Un dels grans reptes també és l’habitatge i nosaltres vam fer el Pla d’Habitatge i el Pla de Promoció de l’Habitatge.
Esmenta als plans però els critiquen que en els seus quatre anys de govern no van començar a fer ni un sol pis públic.
El portaveu del PSC deia fa uns dies que ells no necessiten planificar. Que ells executen. Nosaltres som de planificar i a la vista està. Per què? Perquè adquireixes compromisos i sobretot hi ha transparència. La planificació és clau. I a això ens vam dedicar i de fet el que ara s’està executant forma part de la planificació que nosaltres vam fer: el Pla d’Habitatge apostava i estava ben previst per 362 habitatges factibles en aquell moment amb tot un estudi econòmic i la viabilitat que vam poder treure a una empresa pública, VIMUSA, que partia d’una situació de fallida absoluta.El PSC li dirà que ells no només mantenen aquest pla sinó que el fan créixer, i es passa a més de 500 pisos públics.
És una forma de funcionar que veiem de molta foto, de molta presentació i de fer promeses que podríem considerar populisme electoral. Nosaltres teníem documentats i calculats 362 pisos. Els que ara presenten de nou no estan planificats ni tancats. Nosaltres no anem d’aquest pal.Vol dir que no està garantit que el que ara diu el PSC serà real?
Ja veurem. Hi havia una escola bressol compromesa a la Concòrdia, que ha quedat fora del seu pla de govern. Si no es tan planificades ni fonamentades les promeses que ara estan fent passen a ser fum.
Potser un dels problemes de l’anterior govern no era tant planificava molt sinó que executava poc. Per què no es va poder executar més?
No és cap novetat dir que coordinar un equip de quatre forces polítiques requereix una dedicació i moltes sinèrgies per tirar endavant. El govern va trigar mesos a constituir-se. El temps passa i va passar per tothom. Conèixer la casa i veure el potencial a treure també implica temps. Segona cosa: ens vam topar amb una llei de contractació nova que surt per millorar la transparència i el bon govern que té uns procediments complicats i per tant s’havia d’adaptar tota la institució a aquesta nova llei, a l’administració electrònica… Els topalls administratius van ser enormes. I a part hi ha el tema polític: els plans s’han d’elaborar, s’han de portar a aprovació… La realitat és que vam deixar moltes coses encarrilades. I ara lamentem que el govern actual les deixa al calaix quan es van aprovar per tothom o per la majoria del ple.
Quins projectes estan aprovats i ara l’actual govern ha deixat aparcats?
He parlat de l’escola bressol a la Concòrdia. Un altre exemple: el Pla Director de la Bicicleta, que havia d’anar acompanyat d’un Pla de Mobilitat general. Què ha fet el govern? No fer el que s’havia aprovat: segregar espais per la bicicleta. S’han dedicat a pintar el terra però això no dona compliment a acords ferms. El Pla d’Habitatge s’ha de passar encara a aprovació després de dos anys. El Pla de Qualitat de l’Aire. Anem fent declaracions d’emergència climàtica però a l’hora de la veritat el que està aprovat, com el Pla del Ripoll, no es porta a terme. Per això anem reivindicant la feina aprovada moció rere moció. Hi ha acords, hi ha feina feta, participada amb la ciutadania i les entitats, que no s’està entomant.
Cal posar en evidència que un govern que està en minoria no està parlant amb molta gent i amb molts grups polítics. És un dèficit democràtic molt important.
Vostès no tenen diàleg amb el govern més enllà de l’obligatori: les comissions informatives, les juntes de govern, els plans…?
El que passa exactament és que ens ho trobem fet i ens assabentem de coses per la premsa o per les notes de premsa de la web municipal. Coses que s’haurien d’haver treballat o almenys de tenir un espai amb el grup municipal per parlar-ne. És una pràctica constant de funcionar.
Com valora la gestió de la pandèmia que ha fet el govern municipal?
Ha estat una situació sobrevinguda que ningú esperava. La Crida vam reclamar una taula transversal de treball amb entitats, col·lectius afectats, tots els grups municipals, la Síndica Municipal de Greuges, el Delegat del Govern de la Generalitat. Vam ser els primers: als 10 dies de l’estat d’alarma. I allò no es va acceptar. Vam tornar-ho a posar damunt de la taula quan el pla de xoc. Mil i una propostes i d’aquestes potser alguna sí al cap del temps s’ha executat però en general no veiem una gestió responsable. La pandèmia ens afectava a totes i més enllà del color polític de cadascú la situació social, sanitària requeria un treball en conjunt. En aquest sentit hi estàvem predisposats. Però no se’ns va tenir en compte. Es va fer un pla Covid que es va aprovar pel vot de qualitat de l’alcaldessa. Això vol dir que no només nosaltres sinó que altres forces polítiques segurament tenen la mateixa percepció que comentem i no podem valorar positivament aquesta gestió.
L’aprovació pel vot de qualitat del pla de xoc amb tota l’oposició en contra marca un abans i un després?
No perquè és una constant. Excepte en els primers mesos, ja abans de la pandèmia es percebia una forma de funcionar poc valenta cap a treballar de forma compartida, cap a consensuar i poc coherent amb una evidència: el govern estava en minoria. Però ja sabem que la situació és perversa perquè des del primer moment tenen el recolzament de Junts per Sabadell tot i que no està al govern.
En el ple de comiat de Lourdes Ciuró vostè deia que potser s’obria alguna possibilitat de canvi. Creu que és realista pensar-ho?
Ella mateixa va dir que havia fet la llista malament i no havia pensat posar més dones als primers llocs de la llista. El que deixava entendre és que la llista l’havia fet ella. Hi ha partits que arriben a la llista després d’un procés i hi ha altres on el candidat o la candidata fa la llista. Ella marxa ara i és evident que hi ha coses que hauran de canviar. Si ho farà de cara a futur? Potser. Per què no?
Digui’m una cosa que hagi fet el govern en aquests dos anys.
M’ho posa molt difícil… molt difícil perquè han anat endavant i endarrere. Han decidit tancar el Mercat de Campoamor i han decidit tirar enrere, per no dir que s’ho han hagut d’empassar, per pressió veïnal. Van dir de tancar el Gimnàs Municipal i s’ho han hagut de tirar endarrere. No sé dir una bona acció…
Això que diu, presentar un pla i adaptar-lo, rectificar, no és tenir mà esquerra i escoltar la ciutadania?
Això passa quan hi ha manca de diàleg previ i absolut. Presenten les coses com fets consumats. Per exemple amb el Gimnàs en una informativa a la part de precs i preguntes com d’amagat. Estàs afectant un servei municipal, a treballadors, a barris, a gent, a ciutadania i ho presenten de cop i sense parlar amb ningú. Parlo en concret del Gimnàs però en el Mercat de Campoamor més o menys igual… i a més en el cas del Mercat hi ha diners d’EDUSI. El govern de transformació va aconseguir 9,5 milions d’euros de fons europeus i ara sembla que la paraula EDUSI està com amagada i van fent canvis.
Em pregunta per alguna cosa positiva? Doncs m’està costant molt trobar-la. Algú podria dir que vam tenir un nadal molt bonic i jo diria que el govern s’ha gastat més d’un milió d’euros en plena pandèmia. No sé… en definitiva, em costa molt destacar alguna cosa en positiu.
En aquesta segona part del mandat, en què vol incidir més la Crida? Quines seran les seves prioritats?
La mobilitat i la pacificació d’espais. Posar el vianant com a prioritat. És un eix bàsic per nosaltres.
Per què no van pacificar més carrers durant els seus anys de govern? Vostès van presentar, seria l’any 2016 o principis del 2017, una pacificació generalitzada del Centre, Rambla i Via Massagué inclosa. I un munt de carrers més. I tot en pocs anys. I el mandat es va acabar havent pacificat el carrer Sant Pere.
El Pla de Mobilitat del Centre està aprovat. El carrer Sant Pere ha canviat radicalment part de la mobilitat del Centre i no ha passat res. S’ha incorporat amb molta normalitat. La línia dels camins escolars està tota programada. Teníem fons europeus per pacificar el carrer Tres Creus, que tenia un sentit perquè canviava alguns moviments de mobilitat pel Centre. I l’actual govern s’ho ha petat i pacificarà el carrer Indústria. Ara serà un canvi només cosmètic perquè no afectaràs substancialment cap mobilitat.
Pacificar el carrer Tres Creus tenia un sentit, pacificar el carrer Indústria té una finalitat purament estètica. La programació, la planificació, està tota feta. Però és veritat que els temps de l’administració són els que són: planifiques i pots anar fent el que pots anar fent. Estem molt satisfetes de com va acabar el carrer Sant Pere o el carrer Les Paus. I gens amb el que serà el carrer Indústria. La resta de coses no pot quedar-se en pintar el terra i posar pals. Aquesta hauria de ser un repte compartit de ciutat.
A banda de la mobilitat, sempre hi ha hagut una necessitat social important però amb la crisi de la pandèmia tot això s’ha multiplicat. Els ajuts de garantia alimentària portem temps dient que s’han de canviar. Vam començar a treballar un canvi de model del Rebost Solidari. Hem de fugir d’un model assistencialista. Està en la mà del govern crear espais de treball, posar calendaris i posar-nos a la feina si realment es vol canviar. Acció Social ha de tenir canvis importants. Apuntem un altre tema: la Renda Bàsica de Ciutadania. Hem de treballar-hi.
No depèn de l’Ajuntament.
Però sí cal un treball municipal i social a l’hora de reivindicar-la. Amb la Renda Bàsica Universal hi haurà molt altres temes que sí que afecten l’Ajuntament, d’habitatge, d’economia, de quilòmetre zero, de revitalització del comerç, que anirien canviant. Això és mirar a llarg termini i anar posant mecanismes. No hem d’oblidar que el PSC governa a Sabadell però també governa a l’Estat. I segurament no hem parlat del Taulí encara però hem de veure com des de la ciutat es pot donar empenta i suport a l’assistència sanitària. Pensem que és la primària la que s’ha de reforçar però cal millorar l’assistència hospitalària. És essencial.
Això tampoc depèn directament de l’Ajuntament.
És cert però nosaltres vam posar unes llavors molt interessants. Quatre milions al Taulí per reforçar les urgències i fer el Frontal Gran Via. I ara d’aquests diners només hi ha 1,5 milions que estan acreditats en obra. Els altres 2,5 milions aniran per acabar de fer l’ampliació exprés del nou edifici. Vam posar quatre milions municipals i el PSC va votar en contra. Però els diners estan allà i ara ens diuen que aquells diners aniran a una altra cosa. Endavant. Només faltaria si són per millorar la sanitat i l’hospital. Però els vam posar nosaltres.
Es va comprar l’Artextil, que formarà part de tot un eix de coneixement, de salut, de ciències. Vam comprar Sallarés Deu. I té un futur que ara, qui es fa les fotos, bé se les fa. Nosaltres teníem molt clar quines coses s’havien d’anar fent a llarg termini. Es va comprar el castell de Can Feu. Ningú pot dir que el govern de transformació no apostés fort per la ciutat i per projectes a llarg termini.
Quina idea es fa de la polèmica Artextil? S’està investigant tota l’operació que es va fer durant el govern de transformació.
La investigació de Mossos s’està fent. I hi ha tota la documentació tècnica i jurídica que la compra es va fer de forma correcta. No qüestionem ni els serveis jurídics ni tècnics ni la secretaria general del municipi. Tot estava dins dels paràmetres normals. Si van passar coses abans que no formessin part del nostre mandat, aquí no ho sabem.
Disculpi un moment. Pel que se sap fins ara la investigació està focalitzada en el seu mandat. La primera compra entre privats es va fer l’any 2017 o 2018. No parlem de fets anteriors ni de l’operació urbanística que es va aprovar l’any 2008.
Mossos està demanant, pel que sabem, molta informació en períodes més amplis i previs a la nostra arribada al govern. Això encara ningú ho ha dit a premsa i la crítica que se’ns ha fet, com que beu de titulars de premsa determinats, no n’està parlant encara. Però és el que ens ha arribat.
Una de les polèmiques del mandat també és la investigació a la que la sotmet Antifrau pel seu ascens dins l’administració municipal. S’investiga si va ser a dit. Què n’ha de dir?
El que veig és que quan al govern li falten arguments surten dues coses: Artextil i Comissió Antifrau. Un ataca a Maties [Serracant] i l’altre ataca a la Nani [Valero]. Van a atacar a l’organització a través de la persona. Tot es fa a partir de titulars periodístics perquè a hores d’ara no se sap res perquè no hi ha res. Hi ha una investigació però no sabem gaire cosa més. S’està utilitzant una investigació en marxa per anar en contra d’unes persones i d’un partit quan falten arguments. És forma de fer habitual de l’actual govern: quan tenen algun problema, quan tenen alguna crítica, treuen l’espantall de l’Artextil o Antifrau per tapar-lo.
Durant el quatripartit, quan encara hi havia plens presencials, hi havia tot sovint moltes protestes veïnals i de barris a les portes del ple. Això s’ha frenat, tot i que els plens telemàtics segurament fan més difícil la protesta. Quines són les causes al seu parer?
La pandèmia segur que no ha ajudat a la mobilització popular. Encara costa sortir al carrer a mobilitzar-se. Els efectes que tindrà la pandèmia, el confinament i el distanciament físic en la mobilització popular seran dignes d’estudi sociològic. És un condicionant clar. Crec que la gent està igualment amb ganes de sortir. Encara hi ha protestes durant els plens a la plaça Sant Roc. Després una altra cosa seria veure si han tornat estils, tothom ho sap llegir bé quan diem això, de fer una política molt de ‘hi ha això que està espatllat; jo t’ho arreglo’. Això té un rendiment electoral important però potser no és la manera de promoure com el ciutadà o la ciutadana ha de comunicar-se amb l’administració.
Va mesurant molt les paraules però fa la sensació que vol dir que ha tornat un estil clientelar.
Exactament. Ho veiem amb les cessions de locals. Hi ha entitats que han trigat molt en tenir la cessió d’un local i altres que ràpidament ho han tingut gestionant. Està bé la gestió ràpida i el reglament de cessió de locals és sensible però s’ha de fer de forma compartida.
Per acabar, fa un parell de setmanes van fer una assemblea per començar a preparar les municipals i construir una alternativa a l’actual govern també amb sectors que van quedar fora de la representació del ple fa dos anys (per exemple els comuns). Com volen fer-la?
Jo sóc regidora de l’Ajuntament i em pregunta una cosa de l’organització. Tenim una clara separació entre els dos àmbits. Però pel que li puc dir ho farem parlant amb tothom i reconstruint l’esquerra des de les posicions de cadascú. En les darreres eleccions va haver-hi una certa anomalia perquè partits molts presents a la ciutat van quedar sense representació i per tant per nosaltres, com que continuen presents a la ciutat, ens hem proposat parlar amb tothom.
Fem una crida a nivell d’organitzacions, però sense necessàriament anar conjuntament a les eleccions. Cadascú té els seus elements particulars i propis, però tenim molts elements en comú. En podem parlar i segurament parlant trobarem camins.
Volen parlar amb l’actual Podem de Marta Morell?
Igual que amb la resta. Tothom que estigui a l’esquerra hem de parlar-hi. Ningú té la veritat absoluta, ni la solució millor.
Més informació:
Foto portada: la portaveu municipal de la Crida, Nani Valero, el passat divendres. Autor: David B.