Acabat el parèntesi nadalenc, la política municipal recuperarà la normalitat aquest dimarts amb el primer ple municipal de l’any. És un tràmit ordinari (de plens n’hi ha almenys un cada mes, excepte a l’agost) però que serveix per enfocar les formacions polítiques cap a la gran cita d’aquest any 2023: les eleccions municipals del 28 de maig. Falten quatre mesos i mig.
La campanya electoral començarà formalment la nit del dijous 11 de maig, poc abans de l’Aplec de la Salut, que se celebrarà el següent cap de setmana. Però tothom està en mode precampanya des de fa temps. Qui ho té clar és el portaveu municipal de Ciutadans, Adrián Hernández, qui no es presenta a la reelecció i deixarà la seva acta de regidor en les properes setmanes, abans que comenci la batussa. A falta de quatre mesos i mig encara falten alguns alcaldables per confirmar. És un secret a veus que ho serà, però formalment Marta Farrés encara no ha estat ratificada. Ningú dubta que aspirarà a la reelecció. Ella mateixa, ja al 2021, així ho va deixar clar en aquest mateix digital fent balanç de la primera meitat del mandat (més info: ‘Farrés: “em presentaré a la reelecció“). Farrés buscarà un segon mandat amb una majoria més clara (els socialistes tenen 10 de 27 edils, a quatre de la majoria absoluta). Poques pistes sobre l’equip que l’acompanyarà. Però la política municipal, tan presidencialista sempre, deixa clar que la llista socialista estarà formada per Marta Farrés i 26 persones més.
Tampoc està ratificada encara Cuca Santos com a alcaldable del Partit Popular. Els conservadors volen tornar a l’Ajuntament quatre anys després. Són optimistes. Cal que arribin al 5 per cent dels vots. Ho intentarà també la ultradreta de Vox, amb candidat i resultats incerts. Sí té candidat Cs. Serà Joan García, qui ja ho va ser l’any 2007, 2011 i 2015 abans de marxar al Parlament. Ara el partit liberal intentarà no desaparèixer del mapa polític municipal després de vuit anys participant-hi de forma destacable.
Vol tornar també En Comú Podem, un espai polític de gran importància a la història de Sabadell, primer amb l’alcaldia 20 anys d’Antoni Farrés i després participant tant dels primers governs Bustos com del quatripartit 2015-2019. El candidat serà Joan Mena, diputat a Madrid, ben vinculat a la política estatal, i home de pau entre les diverses corrents de l’esquerra institucional alternativa. Mena té lligat el suport de Catalunya En Comú i de Podem, que van concórrer per separat l’any 2019 amb resultats catatònics (Sabadell en Comú va quedar fora del ple; Podem va tenir una representant pels pèls, Marta Morell, a qui van expulsar del partit la meitat de mandat). Anant plegats, al 2019 haguessin tingut tres regidors (i el PSC i ERC un menys cadascú). Ara Morell es presentarà amb nova marca, Sentim, i expectatives complexes.
Pel que fa a les formacions independentistes, tenen els lideratges més clars des de fa mesos. Gabriel Fernàndez es presentarà per primer cop com alcaldable d’ERC, sent la principal alternativa als socialistes. Tenen 7 regidors. Fernàndez és regidor des de 2015. Els republicans hi arriben per primer cop presidint la Generalitat. Ara en solitari, després de la sortida de Junts per Catalunya del Govern. Els juntaires presenten Lluis Matas, qui va ser el número 4 de Lourdes Ciuró l’any 2019 però és el portaveu municipal i capità de la nau juntaire des de l’any 2021, quan Ciuró va ser designada consellera de Justícia. Matas ha aprofundit en el guió del mandat: pacte amb els socialistes des de fora. És la tendència de fons de la política municipal des del retorn de Farrés i Ciuró fa quatre anys, i la que ha marcat el mandat: fins a quatre pressupostos aprovats pel PSC amb el suport del Junts. De cara al 2023 Matas no enganya ningú: es presenta per governar. No per incidir des de fora sinó per ser-hi a dins. Té molta més proximitat amb Farrés i el seu govern que amb la resta de formacions independentistes. Ple rere ple es veu. Finalment, la Crida presenta per primer cop Nani Valero, la número 2 de l’exalcalde Maties Serracant (ara assessor del conseller d’ERC Juli Fernàndez). Valero és portaveu municipal des del 2019. A les antípodes del PSC. Els anticapitalistes van tenir quatre regidors al 2015 i tres l’any 2019.
Ple de gener
Venen quatre mesos i mig de precampanya gairebé permanent. El primer àpat serà el ple municipal de gener, que presenta un menú curt (set punts més mocions) però amb dos dictamens rellevants. En primer lloc, un nou pas de la regulació de l’oci nocturn a la ciutat. El PSC de Bustos va enterrar la Zona Hermètica a Gràcia, el quatripartit va passar-hi per sobre en els seus quatre anys i ara Farrés vol deixar enllestit el nou model, que permet discoteques, però poques i repartides. El segon plat del ple serà la regulació urbanístic de l’eix carretera de Terrassa, Gràcia i el castell de Can Feu, convertit en un pol potencial des del soterrament de les vies del tren el passat mandat.
Les mocions, com acostuma a passar, permetran veure on posa el focus cada partit. ERC tornarà a la càrrega amb l’aparcament del Passeig de la plaça Major, que costarà prop de 10 milions d’euros (entre la compra, el rescat de la concessió i les obres per adequar-lo, que han de començar aquest 2023). Desitgen que almenys tingui preu de zona blava i zona verda per a residents, i es treguin places d’aparcament en superfície. Ja es va aprovar una moció similar però el govern actual la incompleix, asseguren. La Crida buscarà situar el dret a vot dels migrants com una de les prioritats, mentre que Junts assenyalarà més aviat la que consideren manca d’eines per lluitar contra les ocupacions conflictives. L’oci nocturn, sempre tan controvertit, tindrà un segon plat al ple: mentre que a primera hora s’aprovarà la nova regulació, l’Associació de Veïns Rambla Centre Mercat portarà la seva preocupació al plenari per les molèsties que generen al veïnat.
Foto portada: el ple de novembre de 2022. Autor: J.d.A.
