L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, aposta per ampliar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), entitat que presideix, a tots els municipis del Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme i el Garraf abans del 2030. Així ho ha defensat en una conferència a Foment del Treball, on el socialista ha fixat com a “horitzó” la creació d’una “metròpoli federal” que passi d’aplegar els 3,3 milions de ciutadans que ara com ara té l’AMB als 5,3 milions de tota la regió metropolitana. En aquest sentit, Collboni ha apostat per repensar l’AMB “com un pacte federal” en què hi ha d’haver “cessions de competències i sobirania” per part dels ajuntaments cap a l’ens metropolità, així com de la Generalitat i l’Estat cap als ens locals.
En el seu primer discurs com a alcalde de la capital catalana a la seu de la patronal Foment del Treball, Collboni ha defensat amb fermesa el “federalisme” com a model a instaurar a la regió metropolitana de Barcelona per tal que els municipis que la integren convisquin “en peu d’igualtat”. Així, el socialista ha insistit en el replantejament de l’ens metropolità amb l’objectiu que aquest apliqui unes polítiques compartides que permetin fer front a “reptes” que són també compartits entre els municipis, com ara bé la mobilitat o la transició energètica.
Collboni ha defensat l’ampliació de l’AMB (ara per ara 36 municipis i 3,2 milions d’habitants). Cap a on? Cap a tots els municipis del Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme i el Garraf. Tanmateix, més enllà de l’ampliació territorial de l’AMB, Collboni ha apostat per la cessió de competències dels ajuntaments cap a l’ens, per tal que aquest pugui articular polítiques de més gran abast, i ha demanat “a la Generalitat singularment” el retorn d’algunes competències “que pertanyen a escala local”.
Entre els exemples, Collboni ha citat l’aplicació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a la ronda de Dalt, que afecta diversos municipis contigus a Barcelona, així com iniciatives de transport compartit, com el motosharing, que en alguns casos no permeten que l’usuari canviï de municipis que són fronterers mentre l’utilitza.
D’altra banda, Collboni també ha defensat el replantejament de l’AMB com una fórmula per “normalitzar les relacions institucionals”, així com per projecte Barcelona i tota la seva regió metropolitana “a escala internacional”. En relació amb això, el socialista ha defensat que té la voluntat “d’obrir i recuperar les relacions” amb altres ciutats de l’Estat, com ara Madrid, per tal de buscar punts de “col·laboració i cooperació”. “La normalització ens permetrà, de nou, fer debats a mitjà i llarg termini, perquè fa massa temps que en aquest país hem deixat de fer projectes a llarg termini”, ha conclòs.
L’AMB, a les portes de Sabadell
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) arriba fins les portes de Sabadell des de fa una dècada, quan es va crear. Hi ha municipis vallesans que en formen part, com Barberà, Badia, Cerdanyola, Ripollet o Montcada i Reixac i per l’altra banda de la comarca Sant Cugat, Castellbisbal o Rubí.
En el seu moment, es va obrir un debat sabadellenc sobre la conveniència d’entrar-hi. Hi ha veus autoritzades a favor i en contra. Però finalment Sabadell, com Terrassa, van decidir quedar-ne fora. Durant el govern municipal quatripartit i especialment durant l’alcaldia de Maties Serracant (2017-2019), l’ajuntament de Sabadell va liderar l’anomenada Àrea Vallès, que volia ser una unió política del Vallès Occidental i Oriental. No va reeixir. L’actual alcaldessa, Marta Farrés, no arriba tan lluny: defensa la coordinació dels municipis de la segona corona a través de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, vallesans o no, que va impulsar i presideix.
Foto portada: vista aèria del nord de Sabadell. Autor: cedida.
