L’exregidor i diputat al Parlament des de 2015 Joan García serà el candidat a l’alcaldia de Ciutadans, qui té tres regidors des de l’any 2015 i aspira a mantenir la seva presència a la plaça Sant Roc entre grans dificultats. García és l’aposta de Ciutadans després de la renúncia d’Adrián Hernández, líder i portaveu municipal dels taronges en els darrers dos mandats.
Així és Joan Garcia, l’aposta de Cs a Sabadell per mirar de mantenir la seva presència a l’Ajuntament. Seran les seves quartes municipals com alcaldable.
1. Joan Garcia va néixer l’1 de març de 1975 a l’antiga clínica Aliança de Sabadell (ara Quirón). Durant la seva infància, hi va viure tot just al davant, al Passeig de Rubió i Ors. Els seus pares són manxecs, de la Serra d’Alcaraz (Albacete). El seu pare era empleat de banca, al desaparegut Banco Exterior de España de la Rambla. La mare treballava a casa. Té una germana. Esther. Un any més petita.
2. Va estudiar als Franciscans fins els 14 anys, quan es va mudar al barri de Gràcia. I llavors va estudiar a l’institut Pau Vila, i després va Geografia a l’UAB i va començar a treballar en una consultoria i després a Orange, empresa en la que té una excedència des de l’any 2015, quan va entrar a la política professional. Fa uns anys es va mudar a l’Eixample. Està casat i té una filla de set anys.
3. És militant de Ciutadans des de l’any 2006. Per tant, n’és un dels seus fundadors:
“Sempre m’ha agradat la política però quan vaig veure un manifest d’intel·lectuals a Catalunya vaig veure que hi havia gent que pensava el mateix que jo. Hi havia gent que ens vam sentir traïts pel PSC de Pasqual Maragall. També pel PP, que pactava amb Pujol. El vot dels constitucionalistes catalans sempre era utilitzat a Madrid per fer politiqueig. Llavors es muntar una associació a Sabadell i d’allà va néixer el partit el juliol de 2006, on jo ja hi era”.
4. Va ser-ne el cap de llista a les municipals els anys 2007, 2011 i 2015, quan va entrar com a portaveu municipal amb un equip de tres regidors (el propi Garcia, Adrián Hernández i José Luis Fernández). Només va estar-s’hi uns mesos perquè va entrar com a diputat al Parlament i Cs no permet la duplicitat de càrrecs públics (a diferència d’altres formacions). “En aquell moment em va decebre una mica marxar perquè em va costar molt entrar a l’Ajuntament i ho vaig haver de deixar. Era una època interessant perquè va coincidir amb el canvi de govern, el final de l’etapa Bustos”. Si ara entrés a l’Ajuntament, diu que deixarà el Parlament.
5. Es defineix com a “liberal progressista” tot i que “les etiquetes no m’acaben d’agradar”. Progressista en allò social i liberal en allò econòmic.
“La llei de l’oferta i la demanda funciona gairebé en tots els àmbits. On no funciona, com en l’habitatge, l’administració ha d’intervenir. Les polítiques socials i l’Estat de benestar són necessàries”.
6. Després de viure els alts i baixos del seu partit “em sento moralment obligat a presentar-me com a cap de llista”. No ho tindrà fàcil. Hi ha qui dona a Cs per desaparegut. Un partit en liquidació, com diria Soraya Sáenz de Santamaría. Quins errors ha fet Cs per passar, per exemple, de 36 a sis diputats al Parlament? “Hem fet errors però hem tingut un càstig molt gran. Més gran que el PP, que està més que condemnat per casos de corrupció. La gestió de Cs quan ha estat als governs és bona però no hem comunicat bé. Ingenuïtat. Ser poc radicals ens ha deixat en terra de ningú. Però sobretot no hem sabut arribar als que ens van votar i fer-los veure que hem estat útils. L’ampliació del permís de paternitat és de Cs, la reforma laboral s’ha aprovat gràcies a Cs. Hem donat suport al PSOE i al PP en coses útils però no ho hem sabut explicar. Mentrestant Vox ha parlat d’avortament a Castella i Lleó i ERC d’indults i sedició a Madrid”.
7. I a Sabadell, com ho han fet? “El grup de Cs ha fet coses magnífiques però la gent del carrer ho ha sabut veure? Penso que no”. Per què no s’ha estès Cs als municipis i no ha tingut ni una sola alcaldia? “No hem estat mai un partit municipalista, la veritat. Hem estat un partit útil i ben ubicats en la política catalana però no suficientment central en molts municipis”.
8. La cara visible de Cs a l’Ajuntament de Sabadell, Adrián Hernández, no es presentarà i ha marxat de Ciutadans decebut. Què diu García d’Hernández? “Les persones passen però el projecte es manté. Sempre estaré agraït a Adrián. Ha estat un portaveu exemplar”
[Nota: Després de publicar-se aquesta entrevista al febrer es va saber que Hernández donaria suport a Farrés i serà el candidat número 6 del PSC, com també l’excoordinador de Cs a Sabadell, Sergio Salcedo, qui en serà el 18].
9. Ciutadans ha definit els fets d’octubre de 2017 com “del cop”. Sosté també García que va ser un cop d’estat?
“Ho vaig viure com un intent de subversió de l’ordre constitucional. Això és un cop. No un cop d’Estat sinó un cop territorial. D’independència de forma unilateral. Però quan comuniques és més útil parlar clarament de cop. I la victòria de Cs al 2017 i els jutges van aturar el cop. Vam ser útils. Després no ho hem sabut explicar”.
10. Què va fer Joan García l’1 d’octubre de 2017? “Vaig estar a casa i vaig sortir a comprar menjar preparat. S’estava votant a l’escola Amadeu Vives amb certa normalitat. Poca cosa més”. Què va pensar quan va veure l’actuació policial, inclosa a Sabadell? “Va ser un error. El 155 es podria haver activat abans i evitar-te la campanya electoral. Si la policia havia d’actuar, podria haver-ho fet dos dies abans, no diumenge amb les votacions sinó divendres. Un gran error polític de Rajoy. Enviar la policia per deixadesa”. Però no reparteix culpes: “la culpa no era de Rajoy sinó dels que van muntar el referèndum il·legal. I mai han demanat perdó encara. Això ho hem dit molts cops i ho direm sempre”.
11. S’ha acabat el procés? “L’intent va fracassar però està en stand-by. No està apagat. Està hibernat. Al meu parer ara el PSC i el PSOE ho alimenten tot de nou una altra vegada”.
12. Aficions? Clàssiques: viatjar, llegir i escoltar música. Havia tingut un grup de música d’adolescent, Harpía, tocant a la desapareguda Mostra de música. Encara toca el baix i la guitarra. És fan de Radiohead, ara escolta molt blue grass.
13. Referents polítics? “Hi ha gent que m’agrada però no tinc referents”. Parla de Rivera (“un superdotat per la política que es va equivocar molt”), Adolfo Suárez tot i que està “mitificat”. González (però s’ha oblidat el GAL i la corrupció, creu). És més fan de moments històrics que de líders històrics. Quins li agraden? El 1812 i la Constitució de Cadis.
“M’agrada molt la història: la Transició, el Bienni Progressista de la Segona República (1931-1933), la Restauració borbònica”. Què tenen en comú aquestes èpoques? “Estabilitat i canvi a la vegada. Canvi de règim per construir coses més robustes”. Com a fan de la història, llegeix història, que no novel·la històrica. “Acabo de llegir-me un llibre sobre la història de Prússia. O de Roma. No cal novel·lar la història”, insisteix. Reivindica que cal conèixer el passat per parlar amb coneixement de causa, per exemple, de la Segona República o de la guerra d’Ucraïna.
14. Ha estat soci del CE Sabadell malgrat no ser “gaire futbolero“. De nen jugava a bàsquet. Base i aler a l’antic CN Sabadell. Li agrada el senderisme “en pla tranquil” per la muntanya.
15. No és gaire actiu a les xarxes socials. Les porta ell, això sí. Però “no en soc seguidor”. De cara a la campanya “intentarem muntar alguna cosa”. El que més usa és Instagram. Twitter per informar-se. Però “poc actiu, no genero contingut sinó que potser el comparteixo”.
[Nota de la redacció: el perfil biogràfic de Cuca Santos es va publicar originalment el mes de febrer de l’any 2023. S’ha actualitzat breument per a la campanya electoral del 28 de maig de 2023]
FES-TE SUBSCRIPTOR!
Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.
Consulta AQUÍ els avantatges i FES-TE SUBSCRIPTOR ARA, AQUÍ.
Foto portada: el diputat i candidat a l’alcaldia de Cs, Joan García, fa uns dies als Jardinets de l’Espai Cultura. Autor: J.d.A.
