L’exregidor, exdiputat al Parlament de Catalunya i des de l’any 2015 diputat al Congrés Joan Mena serà el candidat a l’alcaldia de Sabadell En Comú Podem, la coalició entre Catalunya en Comú i Podem. Mena torna a la política municipal vuit anys després. Passi el que passi, assegura que deixarà la seva acta de diputat a Madrid el proper hivern.
Així és Joan Mena, l’aposta de Sabadell En Comú Podem per recuperar la seva presència a l’Ajuntament. Seran les seves primeres municipals com alcaldable.
1. Joan Mena Arca va néixer el 24 d’octubre de 1975. Els seus pares són granadins. La mare, de Loja, i el seu pare d’Alicún de Ortega. Van arribar a Sabadell l’any 1962. El seu pare va treballar molts anys a la Unitat Hermética. La mare, primer va treballar a Can Quadras, al tèxtil, i després de la crisi industrial es va reciclar en treballadora de la neteja. És el mitjà de tres germans. Té una germana dos anys més gran i un germà dos anys més petit.
2. Malgrat que ara viu a Covadonga, la seva història està molt vinculada al barri de Torre-romeu. Un espai amb la natura molt a prop. “Sempre he estat molt vinculat al riu perquè anava a jugar-hi de petit i els meus avis hi vivien molt a prop. Sempre he tingut molta connexió amb el Ripoll”. El Ripoll, però, fa de barrera entre Torre-romeu i la resta de la ciutat. Passejava o es movia per Sabadell de nen? “Gairebé no hi anava més enllà de visitar la meva família a Les Termes o Sol i Padrís. Però poca cosa més”.
3. La seva infància va ser “feliç”. “En guardo molt bons records. Guardo molt a dins meu la vida de barri”. Manté relació amb professors de l’Agnès Armengol. Records socials:
“Quan entràvem a l’escola al matí ens donaven un got de llet per complementar. Allà es veia si la família estava més o menys bé i podia posar una mica de Colacao en paper de plata per posar-li a al llet”. Mena destaca i creu en el “factor de correcció” de les desigualtats de l’escola. Va créixer als anys 80. “Van ser anys durs. Tinc molts companys d’escola que ja no estan entre nosaltres. Molt atur. Molta droga. Molta precarietat”. Però parla d’orgull de classe: “hi havia una gran solidaritat entre veïns, i no s’ha perdut”.
4. Va estudiar la primària a l’escola pública Agnès Armengol. Després va fer BUP i COU a l’institut Pau Vila. Va notar canvis al passar de Torre-romeu a Gràcia? “Molt. El primer curs em va costar i el vaig haver de repetir. Però no un canvi acadèmic. Un canvi de relacions, de context. Defensa la mobilitat. “Els nens dels barris han de poder anar a un altre lloc i els del Centre han d’anar als barris a fer coses”, insisteix.
5. Va estudiar Filologia Hispànica a la UAB. Volia fer periodisme però va decidir-se per Filologia per la seva passió per la lectura. Després es va matricular en Comunicació Audiovisual a la UOC. És amant de la lectura. “M’agrada el segle XIX. Realisme. La Regenta. Laura a la ciutat dels sants. “Viure des del realisme els conflictes socials”. Tenia un bloc que es deia Macondo, el poble de Cien años de soledad. “Garcia Márquez és el meu autor favorit”, reconeix.
6. Va treballar d’enquestador de carrer, sis anys de cambrer (bar Moya, de Torre-romeu, el desaparegut Lord de la plaça del Gas), de becari de la RAE (Real Academia de la Lengua) en un projecte de digitalització dels clàssics en espanyol. “Els diners de la beca em van servir per tenir el meu primer portàtil”.
7. Després d’acabar la carrera, va fer l’antic CAP (Certificat d’Aptitut Pedagògica) i va entrar a la docència. Ha treballat en molts instituts de Sabadell i el Vallès Occidental: Ferran Casablancas, Vallès, Sabadell, Ribot i Serra. És interí i no té plaça. Feia Llengua i literatura castellana.
8. L’atractiu per la política li ve des de casa. El seu pare, Domingo Mena, era i és un conegut sindicalista de CC.OO i militant del PSUC. “A la meva mare no li agradava tant la política. Això em va servir per equilibrar molt perquè el meu pare a tot li dona un significat polític i la meva mare no li dona el mateix significat a gairebé res”. Veia poc i tard al pare. “Sortia de la fàbrica i se n’anava al sindicat o al partit. Mai va fer hores extra perquè hi estava en contra”. El primer contacte amb l’activisme social va ser amb l’Associació de Veïns “intentant millorar la vida del barri”. La va presidir quatre anys.
9. És pragmàtic: “la política ha de servir per millorar les condicions de vida de la gent en aquest moment”. “Soc molt de la tradició de Julio Anguita. Teòric però pragmàtic. Sense pragmatisme la política acaba sent un espai de privilegis o alguna cosa pitjor, que és la corrupció”.
10. Arriba a la política institucional des del barri i de la mà de Marisol Martínez, qui entra amb ell com a la coalició ICV-EUiA, que després va trencar. Va ser vuit anys regidor, fins el 2015.
“Quan hi havia el debat de les ordenances fiscals, que sembla molt tècnic, jo posava cara a la gent del barri: els àpats a domicili, la teleassistència. A vegades m’indignava i em frustrava que no es posi la política al servei de la gent. Sempre m’ha costat en totes les institucions on he estat. Hi ha molta distància i molts representants polítics viuen en una bombolla allunyada de la gent”. Ell porta 15 anys com a càrrec públic però no es veu dins de la bombolla. “El fonamental és que la gent que no estem destinats a ser representants ho siguem. És un triomf de la democràcia que un nen de barri perifèric acabi en el lloc on 350 persones decideixen el futur del país i que aquestes institucions no siguin d’una elit”.
11. Sobre la batalla caïnita de l’esquerra a Sabadell, s’agafa les paraules de Pepe Mújica: “l’esquerra es divideix per les idees, la dreta s’uneix pels interessos”. Però no hi vol aprofundir gaire i vol “mirar al futur”. Interpreta que Sabadell En Comú Podem ha aconseguit superar les batalles habituals de l’esquerra sabadellenca a l’esquerra del PSC. “Estic orgullós que mentre el PSC mira a la dreta fitxant a Ciutadans i ERC fa el mateix fitxant Sílvia Renom del PDeCAT nosaltres hem mantingut l’essència d’una organització que pretén la unitat de l’esquerra”.
12. Va ser un dels representats del llavors espai ICV-EUiA que va negociar el 9-N, el procés participatiu previ a l’1 d’octubre. “Estàvem dins del carro del dret a decidir però l’independentisme va fer el carro més petit i al final o eres independentista unilateral o estaves expulsat. Va ser un dels seus errors”, assegura. No detecta autocrítica en l’independentisme però tampoc en l’espanyolisme. “Per desgràcia la política té poca capacitat de fer-ne”.
13. Va ser diputat al Parlament entre els anys 2012 i 2015. I des de 2015 fins ara diputat al Congrés dels Diputats. Què li va sorprendre de Madrid? “Vaig notar una gran diferència. La burocràcia del Congrés està pensada per bloquejar els canvis estructurals del sistema. Totes les iniciatives per fiscalitzar com es gasta els diners la Casa Reial ni tan sols s’accepten a tràmit. Em frustra molt. El sistema té un hermetisme que impedeix canvis profunds”. Aquestes coses també mostren, segons Mena, els límits del PSOE. “Una cosa són les seves bases i altra l’elit que dirigeix el partit, molt condicionada pels lobies per exemple en la llei d’habitatge”.
14. Aficions? Escriure, i llegir. Viatjar. És un enamorat de Porto. “La meva parella és de Porto, però també per l’evolució de la ciutat. El primer cop que hi vaig anar, l’any 1997 amb uns amics, em va semblar lletja i gris i ara en canvi m’encanta perquè manté personalitat. Ara passeges per Roma, París o Berlín i tot sembla igual”.
15. Viu en parella. És homosexual però mai no n’ha fet bandera.
“Al principi vaig tenir un conflicte personal amb mi mateix i per això defenso l’educació sexual. No entenia que em passava i no tenia referents al meu voltant. En això hem avançat. A nivell social ni familiar mai no he tingut problemes. Però va ser voluntat meva explicar-ho sense aquella escena del sofà. La meva germana o el meu germà mai no van seure els meus pares en una taula per dir-li que eren heterosexuals. A nivell públic si em pregunten com ara ho dic però no intento instrumentalitzar això perquè no és el que necessitem”.
Considera que s’ha avançat en el respecte a la diversitat sexual i afectiva però “falta molt per fer”. “Molts avenços també han suposat una reacció, que veiem a la ultradreta. Escoltem alguns discursos a la tribuna del Congrés que pensàvem oblidats. Però són el fruit de l’avenç social que hem recorregut”. Creu que el respecte a la diversitat és més “educacional” que “generacional”. “L’homofòbia per desgràcia no és patrimoni de cap ideologia. Hi ha homòfobs d’esquerra”.
16. Sí ha fet més bandera de la defensa de la immersió lingüística. Té un llibre sobre l’assumpte. Els seus discursos més recordats al Congrés, probablement, seran aquests. “Hi ha un Madrid, perquè a Madrid hi ha de tot, que des del primer moment això ho ha entès. Per exemple, Irene Montero des del minut 1”.
17. Referents polítics i personals? “Els meus referents són molt polítics: Julio Anguita, Antoni Farrés, el meu pare i Encarna Ramírez, que va ser regidora de l’Ajuntament amb la primera Entesa i els darrers anys de Farrés. Referents d’honestedat”.
18. És soci del Club Natació Sabadell. No gaire “practicant”. “A vegades penso d’anar al gimnàs i acabo a la piscina dels xorros de Can Llong”. És soci del Centre d’Esports tot i que no va gaire a l’estadi. També d’Intermon Oxfam, de l’Associació de Veïns de Torre-romeu i també de l’Associació de Veïns de Covadonga.
19. Es reconeix una mica “esclau” del mòbil. “Com gairebé tots a dia d’avui ja”, reconeix. En quant a les xarxes “he fet un procés de desintoxicació. Tinc el Twitter una mica aparcat”. L’utilitza però molt menys que abans perquè és una bombolla que no reflecteix la realitat. Hi ha discussions virals a Twitter però quan trec la gossa a passejar ningú em parla d’això. El Tik-tok em sembla més interessant. També l’Instagram i Facebook”. Ell es porta les xarxes en solitari. Com amb el Twitter, està deixant una mica les sèries. Però “estic acabant l’última temporada de Shameless i acabo de veure The white lotus, que recomano molt i paròdia molt les classes altes”. Reconeix que últimament vol “entretenir-me ” i “desconnectar”. Cinèfil? Sí. “Em va marcar molt la Ley del deseo, d’Almodóvar. Amb ella vaig descobrir que el que em passava li passava a més gent”.
20. A nivell de creences, assegura que “no hi crec”. És a dir, ateu. A nivell ideològic es defineix com a “republicà i d’esquerres” a més de “federalista”.
FES-TE SUBSCRIPTOR!
Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.
Consulta AQUÍ els avantatges i FES-TE SUBSCRIPTOR ARA, AQUÍ.
Il·lustració de portada: Mijuro
