Falten justament dos mesos per a les eleccions. I, suposant que ja no ho fos des del principi, Juan Carlos Sánchez és, almenys des de gener de l’any 2014, el que a la política dels Estats Units s’anomena com a ‘ànec coix’. Es diu així al President que afronta la part final del seu mandat quan ja no pot ser reescollit. Aquesta fase en que el President ja rendeix més comptes a la història que no pas a l’electorat. Habitualment, en aquests casos, els presidents busquen la posteritat. Així ho va fer Bill Clinton cercant una solució al conflicte israeliano-palestí o ho pot fer Barack Obama.
Deslliurat de les cadenes del seu partit, que el va rebutjar fa més d’un any com a candidat a les municipals d’aquest 24 de maig, Juan Carlos Sánchez no obstant marxarà amb discreció, sense cops d’efecte, de la plaça Sant Roc. Fa pocs dies ha complert dos anys com a alcalde i molt poca gent hi ha reparat. Del seu mandat, no destaca cap gran determinació i del seu discurs d’investidura fins ara no es veu la mà de Sánchez enlloc, més enllà de petits canvis en matèria d’habitatge i reflexions al voltant de la cultura o el paper de Sabadell en la Gran Barcelona. Quan se l’ha preguntat, ha mantingut que el seu objectiu era que l’Ajuntament recuperés la normalitat després del sotrac del cas Mercuri però el cert és que mai fins ara el govern havia prorrogat pressupostos, vist com li tombaven les ordenances fiscals o perdia tantes votacions al ple. Mentre diversos funcionaris i tècnics parlen de paràlisi municipal a tots nivells, l’agenda judicial vinculada a Mercuri ha protagonitzat l’actualitat política en els darrers dos anys i mig. Un temps en que Juan Carlos Sánchez no ha tingut agenda pròpia.
A falta de dos mesos per a les eleccions i públicament distanciat del seu partit, sense cap sintonia amb l’alcaldable, Juan Carlos Sánchez afronta la recta final de la seva alcaldia refugiat en els assajos dels Castellers de Sabadell i en el dia a dia al consistori. El dia de la seva investidura, un regidor de l’equip de govern mantenia que “tenim alcalde per anys” mentre un altre el veia com “la continuïtat lògica” del període iniciat l’any 1999 per Manuel Bustos. Altres analistes ho van plantejar més cruament: podia ser l’alcalde d’una nova etapa però, donades les circumstàncies en les que va accedir al càrrec, un mer parèntesi com Ricard Royo va ser-ho del tardofranquisme.
Serà un parèntesi i a partir del maig ell ja no hi serà després de dues dècades com a regidor. Manté que encara no ha mogut peces professionals però insinua que vol marxar al món de l’empresa. Vist a la vegada com a poc menys que un traïdor pel bustisme i com a còmplice de la corrupció per l’oposició més dura, Sánchez és a punt de tancar el parèntesi gairebé amb consol. Si els presidents americans busquen la pàgina de la història en el període de l’ànec coix, la pàgina de Juan Carlos Sánchez podria sortir en blanc.
3 Comments