El mandat municipal arriba aquest dimecres just a l’equador amb un canvi de rasant sobtat: la marxa de Ciuró altera un guió que s’havia anat redactant la primavera de l’any 2019 i que fins i tot tenia opcions d’anar més enllà de les properes eleccions. “Qui sap si s’obre un canvi; per què no?”, va dir aquest dimarts al ple de renúncia el portaveu republicà a l’Ajuntament, Gabriel Fernàndez, i també en altres paraules la portaveu de la Crida, Nani Valero.
El 26 de maig de 2019 es va produir una esclatant victòria electoral del PSC, encapçalat per Marta Farrés, que va arribar a 10 regidors. Tot i així l’alcaldia no estava decidida, ja que la suma dels dos partits que van encapçalar el quatripartit, ERC i la Crida, més Junts i Podem, sumava un govern alternatiu. A fer-ho es van llançar discursivament tant els republicans com els anticapitalistes. Al marge de les primeres negociacions va quedar Ciutadans, que va consolidar els tres regidors que havia obtingut quatre anys abans, però amb una sensació agredolça perquè tenien més esperances en els comicis.
Però qui colpeja primer colpeja doble i no només Farrés va guanyar les eleccions de forma clara sinó que es va moure ràpid, negociant a dues bandes un pacte de govern que barrés el pas a la majoria alternativa que només podia encapçalar Juli Fernàndez. El va tancar primer amb Podem, amb entrada al govern, i va ser investida en un ple molt crispat al juny. Farrés, Morell però també Ciuró i els dirigents de Ciutadans van sortir escortats de l’Ajuntament.
Durant aquests dos primers anys, però el guió ha seguit més o menys inalterable: govern de PSC i Podem amb un soci suficient però gairebé únic: Junts per Sabadell. L’equip encapçalat per Lourdes Ciuró va aprovar el cartipàs (l’organització administrativa) i les ordenances fiscals i el pressupost tant l’any 2020 com 2021. Dues persones de l’òrbita de Ciuró van entrar a l’executiu, no sense recels a Podem per l’acostament a la “dreta catalana”, i Farrés va donar als juntaires protagonisme tant pel que fa al projecte de la Gran Via com al de la Capital de la Cultura Catalana. Tot anava en la mateixa direcció cap al 2023, amb una obertura a la sociovergència si calgués a partir d’aquell moment. Una aposta política de Junts, però també del PSC, que va apostar abans pels puigdemontistes, per baixar les pulsacions del debat identitari i obrir-se a sectors socials més vinculats a l’antiga Convergència, així com al govern català.
La marxa de Ciuró esperona ERC i Crida
Però aquesta setmana, tot just amb la celebració dels dos anys del mandat municipal, s’ha produït un canvi de rasant inesperat: la marxa de Ciuró, accelerada, de la política municipal, després de ser designada com a consellera de Justícia. ERC i Crida sospiren que es pugui obrir una fissura en les relacions entre el PSC i el partit puigdemontista, sigui ara o més endavant. I és que, tenint molt difícil superar el PSC com a primera força, les opcions republicanes de tenir l’alcaldia passen per un front ampli que necessita almenys tots els regidors independentistes i alguna cosa més.
Junts no canviarà de guió
Esquerra i la Crida aspiren que Junts canviï de socis sense Ciuró, com si el pacte Farrés-Ciuró fos gairebé personal. Però no sembla fàcil: la línia està marcada i l’aposta per l’oposició constructiva no només era l’exportaveu. Els assessors són dins i els projectes a mitges. A més, Junts va buscar, i ha trobat, un espai propi al marge d’Esquerra, amb qui tenen grans enfrontaments, i la Crida. I el nom del dia, Lluis Matas, el nou portaveu, és almenys tan pragmàtic com Ciuró. El PSC i Podem mantenen el full de ruta i, si tot fallés, sempre els quedarà Ciutadans o prorrogar pressupostos.
Més informació:
Foto portada: celebració de la victòria electoral la nit del 26-M. Autor: David B.
