Juli Fernàndez Olivares va néixer a Sabadell el 19 de novembre de 1977 i resideix al Centre. És llicenciat en Farmàcia i té un màster en Direcció en Màrqueting Farmacèutic. Està casat i és pare de dos fills.
L’entrevista gira entorn de la valoració de les recents eleccions al Parlament de Catalunya, la situació política del país i les seves experiències a la vida pública. Especialment, sobre la seva etapa a l’alcaldia de Sabadell.
Des de quan milita a ERC i quins motius van portar-li a ingressar al partit?
Milito a Esquerra des de fa 20 anys, des del 2000, quan vaig acabar la carrera. Sempre he tingut inquietud per la política des dels 12 o 13 anys. El meu avi manxego era militant del PCE, quan va caure la URSS ho va viure de manera molt intensa. Aquest és el primer fet polític que recordo. A partit de llavors, va créixer el meu interès per la cosa pública i per millorar la vida de la gent. Ell em va explicar la seva visió del món i de la societat. En aquella època, a finals dels 90, a Catalunya, al sistema polític hi havia qui apel·laven als catalans de tota la vida i els qui apel·laven als immigrants: la dualitat CiU i PSC. Hi havia un projecte polític que començava a créixer, el de ERC. Des de l’independentisme inclusiu en el que buscaven i segueixen buscant la prosperitat dels ciutadans i el projecte de futur construït entre tots i totes. En aquell moment, quan acabo la carrera, decideixo implicar-me activament i entrar a militar.
M’han comentat que a la JERC va coincidir amb Pere Aragonès i que des d’aleshores mantenen una relació d’amistat.
És veritat. Al Pere Aragonès el conec quan ell tenia 16 o 17 anys i jo 21 o 22. Recordo que el vaig conèixer al local d’Esquerra del Maresme. També recordo que quan vaig arribar a Sabadell li vaig dir a la meva dona que havia conegut algú que seria president de la Generalitat. Em va preguntar per què i li vaig dir que era una persona molt jove amb una gran capacitat d’anàlisi. És dir que seria una persona que tindria grans responsabilitats. La situació de repressió i judicialització ha fet que li toqués assumir aquesta responsabilitat en un moment molt dur, tant des del punt de vista de la repressió com el de la crisi econòmica i sanitària que vivim.
Segons alguns analistes, ERC ha aconseguit un resultat agredolç. No ha aconseguit ser la primera força del país i ha tingut un empat tècnic amb Junts, el seu principal competidor el bloc independentista. Comparteix aquest diagnòstic? Com valora el resultat electoral?
No ho comparteixo en absolut. Nosaltres hem obtingut un resultat electoral i un suport que fa que, per primera vegada des del anys 30, tinguem la capacitat de poder liderar el primer govern des de l’independentisme i les esquerres, des d’ERC. Per tant, aquest resultat per a nosaltres és boníssim.
És un resultat que es basa en una implantació intensa arreu del país. Allà on ERC no ha estat la primera, ha estat la segona força política. Nosaltres volem representar a la Catalunya sencera des de l’esquerra i l’independentisme.
Evidentment, aquest és el nostre objectiu. Busquem sempre ser molts més. Això ho treballarem des de les polítiques que farem des del govern, per continuar consolidant aquest projecte republicà, independentista i d’esquerres, cercant el nostre horitzó nacional, que com tothom sap és la independència. Alhora millorant la vida de la gent en el govern de cada dia, en una acció que serà dura i intensa, però que anirà de polítiques decantades cap a l’esquerra per afrontar la situació de crisi social i econòmica que vivim fruit de la situació sanitària. No comparteixo en absolut aquesta anàlisi. Estem satisfets.
Si a l’anterior legislatura, crec que la diferència dins del bloc independentista va ser de 12.000 vots, ara ha estat de 35.000 vots. Crec que la diferència entre el candidat de l’IBEX, de l’status quo, del règim del 78, que llavors va ser Inés Arrimades i ara ha estat Salvador Illa, respecte al seu següent perseguidor era de dos escons i en aquest moment, nosaltres tenim el mateix nombre d’escons que el PSC. Ha estat el fracàs absolut de tots aquells que deien que el règim del 78 podia ser apuntalat des de un ministre-candidat a Catalunya. Els únics que tenim capacitat per fer govern som nosaltres. Molt satisfets, sempre podrem continuar creixent. És el que busquem i és el intentarem fer.
ERC és la formació independentista que aconsegueix millors resultats als barris i municipis habitats per la classe treballadora que majoritàriament no dona suport a opcions independentistes. Al seu parer, a què es degut aquest fenomen? Respon a una estratègia del seu partit?
Nosaltres volem ser el partit hegemònic de la Catalunya sencera que vol dir de tots i totes i això ho fem amb propostes de govern. Això segueix sent el que ens mou, els valors republicans que compartim amb molta gent del país. Intentem construir respostes i solucions a situacions que vivim tots i totes. Nosaltres som gent treballadora, normal, i compartim preocupacions i anhels amb la majoria de la gent de les nostres ciutats i dels nostres pobles. Per tant, plantegem propostes que intenten millorar la vida de tota la gent. Aquesta gent està a molts llocs. No ens adrecem a una població determinada, sinó a tothom. Només sent molts, molts, molts els que compartim la visió serem molt forts. Aquesta és la nostra manera de fer, com es va veure a la nostra ciutat. Quan hem tingut l’oportunitat de tenir l’alcaldia i de governar hem treballat per a tothom. És el que fem a tot arreu on som. Molt contents, molt orgullosos que a Sabadell ERC sigui la primera força de l’esquerra transformadora i de l’independentisme. Volem esdevenir la primera força de la ciutat. Aquesta és la feina que fem. Aquestes eleccions han mostrat que som una força equilibrada a tot el país. Això ens permet construir amb gent molt diversa el govern que pretenem decantat cap a l’esquerra, que compti amb els Comuns i amb Junts per Catalunya. Això és un percentatge del país molt elevat.
ERC, en la persona de Pere Aragonès, és la formació amb més possibilitats de presidir la Generalitat al front d’un govern independentista. A parer del seu company Joan Tardà la reedició del pacte amb Junts seria un “Vietnam diari”. Què pensen fer per evitar les constants picabaralles de l’anterior legislatura?
Tots tenim clar que s’ha d’aprendre de les situacions viscudes. Els governs de coalició són diversos. Tots tenim clar que hem de construir i més en una situació com l’actual. Hi ha una crisi molt dura. Hem de construir sobre unes noves bases que ja comencen, perquè el lideratge del govern serà diferent. Sobre aquestes noves bases impulsaren una nova manera de treballar que ens permeti tenir molt clar que és el que fem, perquè ho fem, molts centrats en els objectius que compartim. És a dir, l’avenç cap l’horitzó republicà. Sobretot com sortim d’aquesta situació d’emergència sanitària i com responem a la crisi social i econòmica que tenim a sobre. En la reconstrucció econòmica i social, en el pla de xoc que haurem d’afrontar. Aquí és on hem de treballar tots aquests acords. Els hem de treballar tant des del govern com des d’una majoria àmplia de suports parlamentaris. Això és el que fa que puguis donar resposta i treballar per transformar la realitat.
Què respondria a aquells que de manera reiterada afirmen que Esquerra s’ha d’alliberar d’un cert complex d’Edip respecte a l’antiga Convergència i ara de Junts?
Aquesta és una opinió que pot tenir algú. Jo no tinc cap mena de cosa que se sembli a això. Nosaltres el que volem és liderar el govern i és el que farem en la propera legislatura, construint amb aquella gent a qui compartim visions i escenaris de país.
ERC aposta per la denominada via àmplia que a més de les altres dues formacions independentistes vol comptar amb els Comuns. Ara bé, atès els vetos creuats entre Junts i Comuns per quina formació es decantaria?
Nosaltres no ens decantem per ningú. Nosaltres fem una proposta, qui vulgui compartir amb nosaltres aquest camí que decideixi com ho vol fer. Nosaltres tenim la capacitat de liderar amb tots aquells amb qui voldrien compartir. Ens agradaria fer-ho des del govern, però si algú vol ser o no vol ser, és la seva decisió. Aquí, a Sabadell, els vetos entre Podem i Junts el que fa és que guanyi el PSC i estiguin governant amb ell. Potser no es tracta dels vetos entre ells, sinó del que fet que per a ells que Sabadell tingués una alcaldia republicana no els hi va semblar una prioritat.
La seva formació aposta per una mesa de diàleg amb el govern espanyol per resoldre el que vostès anomenen conflicte polític. Què esperen d’aquesta taula? No pensa que serà una tasca molt complicada atès que els eventuals socis de govern o de legislatura han manifestat no creuen en ella?
Els conflictes polítics es resolen políticament. Hi ha un primer avenç. No és que nosaltres l’anomenen conflicte polític, sinó que el govern de l’Estat ha reconegut que hi ha un conflicte polític, per primera vegada. Creiem que aquesta ha de ser una de les qüestions que hem de ser capaços de treballar i consensuar. Nosaltres no deixem mai la bandera del diàleg en mans de ningú. Nosaltres, sempre, sempre voldrem dialogar. Evidentment, el diàleg sempre es fa amb aquells que no pensem el mateix que tu. De vegades en situacions molt dures com les que estem vivint ara.
El més fàcil, després de treure el tercer grau als presos polítics, potser seria apostar per la ràbia. Nosaltres el que volem és guanyar. Sabem que per a guanyar el conflicte polític, s’haurà d’acabar resolent-ho políticament. Sempre sent molts i molts més, sempre treballant-ho buscant solucions, sempre, amb gent que no pensa el mateix que tu.
Vostè és delegat de la Generalitat de Catalunya per la demarcació de Barcelona. Qui aprenentatge ha extret d’aquesta experiència?
He après a treballar amb gent molt diversa. En aquesta legislatura hem tingut situacions complicades. Hem tingut el Dana, la Covid. Això ha mostrat que hem de treballar de manera molt coordinada, no només a dins de la Generalitat, sinó amb tots els Ajuntaments de la demarcació i amb la subdelegació del govern de l’Estat. En això hem intentat sempre ajudar a tothom i buscar que tot fos el menys difícil possible. Aquesta és la cosa que més destacaria. Intentar fer tot el possible amb tothom, en un moment molt dur i molt complicat. Estar sempre a disposició per intentar resoldre situacions que han sigut i estant sent molt dures.
En aquest mandat que està a punt d’inaugurar-se quin paper l’agradaria jugar? Preferiria ostentar algun càrrec al govern de la Generalitat? S’estimaria més centrar-se en la tasca parlamentària?
Per estar al govern no cal ser parlamentari. Avui [per dimecres], quan acabem l’entrevista, entregaré la meva renúncia al càrrec de delegat del Govern perquè és incompatible amb la condició de diputat. Avui demanaré que, amb efectes de divendres, deixi de ser delegat del Govern. La meva intenció és treballar des del Parlament i fer-ho en l’àmbit territorial. El Vallès per a mi serà molt important. També, en els àmbits d’interès que em pertoquin. No sé quins seran. Sempre intentaré estar a disposició. La meva apostar és estar al Parlament, treballant amb el grup parlamentari.
Vostè ara és diputat electe, però ha estat durant dos anys alcalde de Sabadell. Quina és la seva valoració de la seva etapa a l’alcaldia?
Crec que vam ser capaços de recuperar la capacitat de la ciutat de liderar en l’àmbit de la transformació política. Sobretot, des del punt de vista de posar al servei de la gent el poder institucional de l’Ajuntament, defensant els interessos dels més vulnerables. Per exemple, davant de les elèctriques, sent els primers en sancionar a companyies elèctriques. Aquest és un exemple del per a què han de servir les institucions davant els poders econòmics. També, en molts àmbits que ara estan apareixent en la transformació urbana com en l’àmbit de l’habitatge. Molts dels projectes que durant aquests primers anys apareixen són fruit de la feina feta durant el govern de transformació. Qualsevol persona que coneix l’administració sap que unes obres no comencen en dos mesos, ni en un any, ni en un any i mig. Tota la transformació de l’espai públic, de les places, de l’asfaltat dels carrers, tot de projectes com pot ser el pla d’habitatge del qual estem contents es vagi tirant endavant. Així doncs, estem satisfets que tota aquella feina dona els seus fruits. Sempre, sempre, sempre a disposar.
En la seva condició de diputat quines accions pensa emprendre per solucionar una sèrie de reivindicacions històriques de la ciutat respecte a la Generalitat com ara el deute econòmic reconegut de 2,7 milions d’euros, la residència geriàtrica del sud, la situació de l’Hospital Taulí o les rondes de circumval·lació?
Respecte al deute econòmic no disposo aquí mateix de les dades, desconec aquests 2,7 milions d’euros. Imagino que deuen ser de conceptes de diferents organismes com, per exemple, el Servei d’Ocupació de Catalunya que depenen de les transferències dels ministeris. El que sí que us puc dir que respecte al deute hi ha hagut una reducció brutal des de l’any 2015 amb el que tenim al dia d’avui. No només a Sabadell, sinó a tots els municipis de Catalunya. Ha estat una reducció de mitjana del 85 per cent en tots els municipis en el pagament de les transferències de la Generalitat. Ara mateix no hi ha cap problema de liquiditat. En aquest marc ho puc situar i crec que és aquesta la situació. Segur, que hi ha qüestions d’alguns àmbits que no són estrictament de la institució on pot haver-hi situacions així, però sí que li puc dir que ha hagut un esforç brutal per la reducció del deute històric dels municipis de Catalunya des de que ERC té la responsabilitat de l’àrea d’Economia, perquè ha estat una prioritat alhora de rebre les transferències.
La posició d’ERC respecte a la B-40 i el Quart Cinturó, la coneixeu perfectament. Nosaltres no som partidaris del Quart Cinturó. Creiem que el que cal és fer una connexió de la carretera de Castellar amb la C-58 i això no ha de passar per la construcció del Quart Cinturó. Això no té cap interès pel Ministeri de Foment. Aquesta ha estat, és i serà la nostra posició.
Sobre la residència del sud, desgraciadament no la tenim. I no la tenim perquè per l’Ajuntament de Sabadell no és una prioritat tenir una residència pública a la nostra ciutat. Sabeu que el projecte de construcció contemplava fer-ho des de l’Ajuntament i que ho gestionés de manera directa l’Ajuntament amb el compromís amb el departament d’Afers Socials de concertar més de 90 places públiques durant els propers 20 anys. El govern municipal va tenir altres prioritats. No pas donar resposta a les necessitats de la ciutat. La qüestió és que en tres anys podria haver estat construïda; doncs mira n’hem perdut dos. Espero que canviïn d’opinió i que s’hi posin.
Respecte al Parc Taulí, nosaltres vam construir dues plantes. Hi ha un compromís de desenvolupament del Pla Director de 40 milions d’euros que farà que sigui un hospital amb molta més capacitat d’activitat, ser un centre de referència que incrementa els quiròfans, que millora les urgències…Aquesta és la feina quan nosaltres governem. També hem de gestionar l’Hospital Ernest Lluch que serà una part del Taulí que estarà ubicada entre Montcada i Cerdanyola. Aquests són els nostres compromisos. Nosaltres, sempre, sempre que governem des del Parlament o des del govern quan hi he estat, procurem que les necessitats de la gent siguin la nostra prioritat. Amb tot això tenim propostes i projectes que es faran realitat perquè nosaltres els hem posat sobre la taula.
Entrevista al diputat:
Xavier Pellicer (CUP): “Com partit anticapitalista, som una anomalia política a Europa”
Joan García (Cs): ”Hem de recuperar bona part del vot perdut”
