El diputat la passada legislatura del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) Genís Boadella és el número 2 dels demòcrates a les eleccions del proper 23 de juliol. Boadella assegura que el seu partit, sota el nom Espai CiU, ha començat a reagrupar el que anomena “diàspora” convergent després d’uns anys. Assegura que representen el carril central del catalanisme mentre que ERC està casada amb Sánchez i Junts i la CUP al no pel no.
Boadella ha estat aquest dilluns al matí, encara de precampanya, a Sabadell, on ha parlat de la seva candidatura en aquesta entrevista.
Des de la trencadissa amb Junts l’any 2020, el PDECAT ha fet el seu propi camí al Congrés. Vostès han pactat pressupostos amb Pedro Sánchez. Arriba l’hora de rendir comptes. De què han servit els seus quatre diputats aquests tres anys?
Han servit de molt. Hem pactat pressupostos i més coses. La modificació del Codi Penal per la multireincidència. Ara computen els antecedents. Vam congelar l’impost de matriculació. Vam millorar la fiscalitat de les persones amb discapacitat. Projectes tan interessants com fer que el Tercer Sector pogués beneficiar-se dels fons Next Generation per adaptar-los millor a les condiciones del nostre país. O fer que vingués una aportació molt important a la Copa Amèrica de Vela, que situa Barcelona i Catalunya al món. Per tant, el balanç és molt positiu en una legislatura de geometria variable. Hem jugat fins el final negociant i pactant.
Ara les eleccions es juguen més en el camp de les emocions que de la racionalitat. En què vol emocionar el PDECAT?
Si analitzes el que han fet quatre diputats la feina feta és molta. Aclaparadora en comparació amb la que han fet altres grups. Però les eleccions tenen un punt d’il·lusió i futur. Hem aconseguit reagrupar la diàspora convergent. No s’havia fet mai. El PDECAT és el tronc central però tots aquells partits que havien sortit de l’antiga CiU estan dins de la llista. No és la llista del PDECAT sinó de l’espai CiU.
En aquestes eleccions apel·len de nou al votant convergent. El cas és que el PDECAT ha desaparegut al Parlament (eleccions de febrer de 2021) i a les municipals els resultats no han estat gaire bons a excepció d’alguns municipis on tenien l’alcaldia, i a Barcelona, on han anat amb Junts. Té mercat encara el gen convergent?
Tenim al voltant de 20 alcaldies i més de 200 regidors. Mantenim la implantació territorial. És cert que al Parlament no ens van anar bé les eleccions però penso que aquelles eleccions van ser massa prop del trencament. El missatge ara s’explica sol. Qui vulgui votar a un partit d’obediència catalana té tres opcions. Té ERC, que té com a soci preferent Bildu i Podemos. Pot votar a Junts per Catalunya, al no a tot i a desestabilitzar Espanya. O pot votar un carril central, que va encarnar Convergència, del catalanisme central, d’arremangar-se, fer feina i treure resultats.
S’oblida la CUP però ja entenc que no té res a veure amb ells.
Al final la posició política de la CUP i la posició política de Junts no difereixen massa. Si vols xou pots votar la CUP o Junts.
Junts i el PDECAT van fer campanya plegats per Xavier Trias. Per què ha estat impossible a les generals el que va ser possible a Barcelona?
Perquè Trias va fer de Convergència en estat pur. És la nostra manera de fer política. La que dona èxits. Jo vaig donar-ho tot perquè l’acord fos possible a Barcelona. Però la candidatura era de Trias i no de Junts. El temps demostra que va guanyar les eleccions.
Què han fet vostès per internar anar plegats al Congrés?
Res perquè era impossible. L’aposta de Junts és rebentar Espanya perquè creuen que si rebentem Espanya estarem més a prop de la independència.
És aquesta la idea de Waterloo?
No sé d’on ve això però és la idea de Junts. Forma part de la seva estratègia i del seu ADN. Jo penso que l’estratègia Trias ha estat un miratge de Junts.
En aquesta campanya, vostès s’han quedat tots els drets electorals de Junts.
Eren nostres. Per tant no ens els hem quedat. Ens vam quedar tots els drets del PDECAT, també els passius. La fórmula electoral Junts estava basada en el PDECAT. En un moment determinat Junts va tenir vida pròpia com a partit i es van escindir. Però el PDECAT tenia els drets.
Tenint en compte que tenen tots els drets electorals, seria un fracàs no obtenir cap diputat?
Seria un fracàs que la política catalana seguís ancorada a l’esquerra o a no fer res a Madrid. A Madrid s’aproven la major part de les lleis que afecten els ciutadans, les empreses: IRPF, IVA, Estatut dels treballadors, lleis de transició ecològica, impostos al plàstic. Dir que a Madrid no hi has de fer res és un flac favor a la ciutadania.
Què li sembla la pulsió abstencionista de part de l’independentisme?
Una expressió més de la política estèril que ha imperat els últims anys.
Què passarà si el PDECAT queda fora també del Congrés? Té la sensació d’estar fent l’últim ball del PDECAT?
Això no és cap últim ball ni l’última bala de res. Això és el principi. L’inici de reconfigurar un espai polític. Les eleccions espanyoles han vingut de forma sobrevinguda pels resultats de les municipals. Tot això comença ara. La reconstrucció d’aquest espai no ha fet més que començar. Venen eleccions al juliol i crec que a l’octubre o novembre en tindrem també al Parlament. El govern no dona més de si. Per tant, no és cap últim ball.
Les eleccions generals arriben amb una certa polarització entre dos blocs, PSOE + Sumar per un banda i PP + Vox per una altra. Si han d’escollir, què faran?
Parlarem amb tothom.
Tothom és tothom?
Amb Vox no parlarem. Però si votes ERC saps que només parlarà amb Pedro Sánchez. Si votes a Junts o a la CUP, saps que no parlaran ni amb Sánchez ni amb Feijoó. Si votes l’Espai CiU saps que com a mínim es parlarà amb tothom i s’intentarà aprofundir sota la premissa de ‘primer passi per caixa’ en la millora de les condicions de Catalunya.
Parlaran amb el PP si pacta amb Vox com ha fet al País València, Aragó o les Illes Balears?
No. Això és clar que no. L’escenari per parlar amb el PP és que s’aïlli a Vox.
Vostès només parlaríem amb el PP si Vox queda fora de l’equació?
L’aliança entre el PP i Vox és terrible per l’autonomia, per la cultura i per la llengua catalana. El que pugui sortir d’aquesta aliança no ens va bé en cap cas. Però si el PP vol aïllar Vox, passar per caixa i està en minoria pot haver-hi alguna aritmètica parlamentària amb el PP, el PNB, el PDECAT, Coalición Canaria… Està clar que si hi ha Vox pel mig no hi ha res a fer però està clar que nosaltres parlarem tant amb PP com amb PSOE.
Què és passar per caixa?
Fixar unes regles bàsiques en la relació entre Catalunya i Espanya. La protecció de l’autogovern ha de ser una prioritat. La protecció de la llengua. No es pot posar en dubte la immersió. I el finançament i les inversions han de ser una prioritat. Patim un infrafinançament. Aquests tres temes són per passar per caixa. Però hi ha més: baixar impostos, eliminar burocràcia, facilitar la vida a les empreses i els autònoms.
El govern central i el govern català han arribat a un acord per la Ronda Nord dins un acord més ampli sobre infraestructures. És un protocol d’intencions que arriba a les portes de la campanya electoral. Se’l creu? És un compromís ferm o paper mullat?
Caldria veure la lletra petita. És un bon plantejament: doni’m els diners i ja ho farem nosaltres. Sabem que l’Estat no executa tot el que promet. Però això hauria de ser alguna més seriosa que un anunci a tres dies de començar la campanya electoral. Nosaltres volem la B-40, la Ronda Nord, que pot desesponjar el trànsit interior de Sabadell. És una carretera que sempre hem reclamat.
Fins a Sabadell o fins a Granollers?
La volem sencera. Fins a Granollers. Sempre ho hem dit i ho mantenim. Però el que ara s’està parlant acaba a Sabadell – Castellar del Vallès.
Foto portada: Boadella, aquest dilluns al Racó del Campanar. Autor: J.d.A.
