- “ La majoria absoluta ens obliga a gestionar amb molt seny i amb molta responsabilitat”
- “ El PSC ha estat el gran dic de contenció de Vox a Sabadell”.
L’alcaldessa de Sabadell (ara en funcions) Marta Farrés és la gran vencedora de les eleccions municipals del passat diumenge. El seu partit, el PSC, ha passat de 10 a 14 regidors, assolint la majoria absoluta, guanyant als set districtes i al 96 per cent de les seccions censals. Farrés assegura que el resultat demana “seny” i “responsabilitat” i no descarta la incorporació d’altres formacions al seu govern.
Farrés obrirà una ronda de contactes la setmana vinent per mirar de trobar punts d’entesa amb els partits abans del ple d’investidura, previst per al 17 de juny al migdia. En relació a l’entrada de l’extrema dreta al ple per primer cop en democràcia, se centrarà en combatre les seves “polítiques” però “ni les sigles ni les persones”. L’alcaldessa, ara en funcions, explica en aquesta entrevista el seu full de ruta.
Crec no m’equivoco si li dic que no esperava la magnitud de la victòria. Què ha passat? Quines són les causes d’aquest increment tan important?
Sempre hi ha diverses causes. Mai una de sola. Però vull pensar que ens hem esforçat molt, ho hem fet el millor que sabem i la gent ha valorat bé la nostra gestió en els darrers quatre anys. Estem molt contents i molt agraïts a la ciutadania.
La història es repeteix cada 20 anys. Al 1983 va haver-hi una majoria absoluta. 20 anys després, al 2003, una altra majoria absoluta. I vint anys després, al 2023, una altra majoria absoluta.
Això no ho sabia. Vol dir que si algú es vol presentar d’alcalde per tenir majoria absoluta s’haurà d’esperar 20 anys [riu].
Hi ha diverses formes d’encarar la majoria absoluta. Al 1983 es venia d’un govern de coalició entre el PSUC i el PSC. Antoni Farrés treu majoria absoluta i opta per governar en solitari amb acords puntuals quan calgués. 20 anys després amb Manuel Bustos també es venia d’un govern de coalició amb CiU, ERC i ICV. Ell opta per mantenir la coalició malgrat obtenir la majoria absoluta. Per quin model optarà vostè, pel 83 de Farrés o pel 2003 de Bustos?
Emprendré el camí del 2023. El propi. Hem d’obrir ronda amb tots els partits. Però em reafirmo que no canviarem pel fet de tenir 14 regidors. Volem pactar amb tothom que es pugui. I vol dir tot tipus de pacte. No descartem que algú pugui entrar al govern. Ens hem de centrar en pactar polítiques. Hem de seure i dir-nos el que és fonamental. I acordar tot allò en el que estem d’acord. Tindrem molt seny i molta cura. Vostès deien en un article que la majoria absoluta és un dard enverinat. No ho és però obliga a gestionar amb molt seny i amb molta responsabilitat. Aquí és on em trobaran.
No tanca la porta a ampliar el govern malgrat tenir majoria absoluta?
No tanco la porta a res. Ni a tenir un govern amb més gent ni a tenir un govern en solitari. Vull escoltar els partits a partir de la setmana vinent. Situar-nos i veure què fem. Sabem que d’aquí a un mes hi ha eleccions generals, que és un element important que no ens esperàvem. L’important és poder pactar polítiques útils per a la ciutat més enllà de si el govern s’amplia o no. Nosaltres, el PSC, tenim un model. Però es pot complementar amb altres.Intueixo que no concretarà gaire, però quin tipus de govern té al cap?
La meva intenció és formar govern ràpid un cop sigui investida, com vam fer al 2019. Necessitem un govern útil per la ciutat. Un govern que es posi al servei de la ciutat.
Quines són les prioritats?
Que la ciutat continuï funcionant, sobretot en el dia a dia. L’abc de la política: jardineria, espai públic, neteja… La segona és que els barris funcionin i que funcionin a tota la ciutat. I després que generem igualtat d’oportunitats: feina i dignitat. El govern estarà al servei d’aquests prioritats.
A l’espera del que pugui passar amb el govern, la realitat és que ara per ara aritmèticament no necessita a Junts, el seu soci de mandat anterior. Junts ha fet bandera de dos programes: Gran Via-Ripoll i Projecció de la ciutat i Turisme. Vostè a l’inici del mandat anterior va afirmar que no acabava de congregar gaire amb fer polítiques turístiques a la nostra ciutat. Pot aclarir si mantindrà aquests dos programes?
La setmana vinent, després de parlar amb els partits, ho podria respondre millor. He de parlar amb ells abans de dir el que accepto o no accepto de l’altre partit. Veure què és l’essencial per a ells. No ho he fet amb Junts. Potser volen introduir un altre element.
Però per vostè com alcaldessa aquests dues línies, Gran Via-Ripoll i Projecció de la Ciutat i Turisme, són importants o no?
El programa de la Gran Via segur que el mantenim. El de turisme vull veure com el volen acabar d’enfocar. Hem fet coses incipients. Estem oberts a parlar-ne.
Durant la campanya electoral van anunciar un preacord amb Naturgy per l’edifici del Museu del Gas. Pot ampliar la informació sobre l’acord al que s’ha arribat? És una permuta? És una compra?
És una bona operació per a la ciutat. Hem d’acabar de parlar i fer la compra. S’ha de fer en dos terminis. Si volem fer el primer termini s’ha de pagar aquest any, abans del desembre.
Per tant, aquí hi ha una compra malgrat que Gas Natural va fer una requalificació amb drets d’edificació a canvi d’obrir un museu a la ciutat que va tancar pocs anys després?
Hem de fer una compra de l’edifici. Amb les clàusules del moment no ens podríem quedar amb el patrimoni, que és de la Fundació Naturgy. Més enllà de l’edifici el que ens importa és el projecte que es farà. Volem fer un bon projecte: el Museu d’Història, el Museu Tèxtil i el del Disseny. El que té gràcia és fer una trobada abans de l’estiu amb el Gremi de Fabricants, amb l’ESDI, amb els teòrics tèxtils i amb la Fundació Antoni de Montpalau. Hem de fer el projecte plegats triangulant totes les parts. La compra de l’edifici és important però sobretot el més important és el projecte.
Quin és el preu de la compra?
Un cop estigui constituït el nou ajuntament l’explicaré primer als portaveus i després ho faré públic.
Per què és millor concentrar els museus a l’antic Museu del Gas que no a l’Eix Macià com volia Junts o al Vapor Turull com s’havia dit algun cop?
A l’Eix Macià portarem l’Escola Municipal de Música i el Conservatori. Tot no hi cap. Vull vincular l’Escola de Música a l’Estruch. Comprar l’edifici de la plaça del Gas tindrà un preu per sota del que ens costaria fer el museu de nou. I el museu està adequat. Caldrà adaptar-lo però el preu no tindrà res a veure amb una construcció nova. Sobre el Vapor Turull, no m’imagino un altre edifici més en aquella zona. Seria una mala solució per al Centre. Al Museu del Gas tenim una oportunitat, un edifici que ja està fet i una oportunitat. I al Vapor Turull tenim una zona esponjada, que ara és un pàrquing. I hem d’esponjar la ciutat.
A la llarga què s’imagina al Vapor Turull? Una zona verda?
Ara és un aparcament. Se’m fa difícil preveure que puguem fer alguna cosa aquí durant el proper mandat. Podem començar a pensar. Però m’imagino un espai per esponjar el Centre.
En aquesta campanya no s’ha parlat gens del mercat de Campoamor. Quin és el seu projecte vist que no s’ha enderrocat i que el Jardí del Sud no ha arribat a bon port?
Són dues coses diferents. Els jardins tiren endavant. Les empreses que es van presentar van rebutjar fer les obres per la inflació. Les tornarem a treure a concurs. I tirarà endavant. La mateixa idea que deia pel Vapor Turull: esponjar i crear zones verdes, també al sud, on hi ha molta densitat de població.
En el Mercat de Campoamor, vull parlar amb tots els partits i sobretot amb els comuns, que n’han fet més bandera. M’agradaria intentar el consens. Vull buscar una sortida entre tots. La veig possible. Ens van donar un Next Generation per ampliar la Sala Miguel Hernández a la Roureda. La volíem portar a Campoamor però finalment es pot ampliar a la Roureda. Això ens obre noves possibilitats a Campoamor. Les parlarem amb altres partits, amb la gent del mercat i del barri. Espero arribar a un consens.
Però quina és la seva proposta?
Intentarem fer viable el mercat, cosa que ara mateix no ho és. Ho hem dit per activa i per passiva. Cal buscar-hi algun element, alguna peça, que el faci viable. I sabem que hi ha gent que vol que segueixin havent-hi parades. El mercat té prou metres quadrats per fer-ho tot.
Vostès volien fer pisos. Ho mantenen?
No ens hi cabran si volem mantenir l’activitat comercial.
El PSC ha guanyat a tots els districtes. Com sempre, ha guanyat al districte 3, al nord, on ha pujat 15 punts en quatre anys. La Ronda Nord ha estat un tema de campanya important. Com interpreta els resultats del nord?
La Ronda Nord ha estat un tema de campanya entre els polítics però no ha transcendit tant, més enllà de la lògica afectació dels veïns més propers. He anat molt al nord. No deixarem que ningú ens trinxi el nord de la ciutat. Soc la primera que no ho permetria. El projecte que hi ha no fa això. Estic tranquil·la. Estic contenta que el nord ens doni suport. És important treure bons resultats a tot arreu i l’hem tret a tot arreu. Volem que tots els districtes sentin que estem pensant en ells.
Han guanyat al districte 5, on hi ha un incompliment històric amb la construcció de la biblioteca. Un compromís que ve del 2006. Per què no la vol fer si fa tants anys que està aprovada?
A nivell de grans equipaments la ciutat està coberta.
Però hi ha un pla que marca que cal una biblioteca en aquesta zona i no s’ha fet.
Els plans planifiquen en un moment concret però la vida dona 30.000 voltes i t’has d’anar adaptant, com dèiem amb el Museu del Gas. Passen coses i t’adaptes a la realitat. Els plans no són inamovibles. La ciutat a nivell d’equipaments està molt coberta a grans trets. No m’imagino la ciutat en els propers 15 anys amb una gran expansió d’equipaments. Hem de posar el prisma en altres coses perquè tot no ho podem tenir. Dic no a la biblioteca del districte 5? Mai ho he dit. Dic que el primer que hem de fer és decidir on es fa. A Gràcia? A Can Feu? Als Merinals? Després s’ha de buscar el terreny. En aquests moments si he d’apostar per un equipament crec que és més necessària l’Escola de Música i el Conservatori, que estan en una situació més precària. No podem jugar a tot. Alguns han promès moltes coses durant les eleccions. Jo pensava: ‘no ho podran fer tot perquè no hi ha diners per fer-ho tot’.
L’Ajuntament cada desembre presenta un pla d’inversions, habitualment bastant ambiciós, del qual només s’acaba executant el 20 per cent. Què pensa fer en el proper mandat perquè les coses comencin a canviar?
A escala interna, treballarem més en unitats administratives perquè al final no és un problema polític sinó molt tècnic. Però li dic que tal i com està muntada l’administració pública, tots els processos administratius són un repte enorme. Passa a Sabadell i a tot arreu. Passa a tot el món local. Aquí hi ha una lluita política per reivindicar la necessitat que el món local pugui actuar sense tantes complicacions. Si ens compliquen la vida tant, no podem crear riquesa, no podem fer obra pública. Hem de demanar un canvi de paradigma perquè el món local pugui invertir. Els ajuntaments no som adolescents. Sabem on volem portar les nostres ciutats. Les grans transformacions d’aquest segle vindran per les ciutats, no pels estats nació.
Ara que reivindica del paper del món local, vol tenir més veu fora de Sabadell en el proper mandat?
Ja l’he tingut. Almenys l’he intentat tenir. Continuaré en aquesta línia. Crec molt en el món local. Estic on vull estar i penso que el món local és un element de transformació de les societats.
Li agradaria presidir la Diputació de Barcelona?
No és una de les meves prioritats. Això no va de càrrecs sinó de tocar bé les tecles i fer sentir la teva veu en els llocs estratègics. Hi ha gent que té molts càrrecs que no serveixen per a res. M’interessa ser influent.Sona com a candidata a presidir la Diputació.
No ho he mirat massa. Durant la campanya també deien que m’aniria de ministra. Sonen moltes coses però jo vull estar aquí. Ser influent no va amb tenir càrrecs sinó més aviat de saber bellugar-se.Porta quatre anys d’alcaldessa. Sempre ha dit que vol ser alcaldessa 12 anys. Ho manté?
Sí. Sempre ho he viscut així. Però no ho dic com un dogma. Penso que a partir d’un moment està bé començar a transitar. Cal ser sincer amb un mateix i saber quan ha arribat el moment. Però ara mateix no em sento ni molt menys en retirada. Tinc moltes ganes de fer coses.
Quin enfocament, quina línia d’actuació, tindrà en relació a Vox, un dels partits que ha entrat a l’Ajuntament. És un partit més o és diferent a la resta i per tant no és un partit més?
No vull combatre ni sigles ni persones. Vull combatre polítiques. Aquí m’hi trobaran. Amb això m’explico.
Això, a la pràctica, vol dir que Vox serà tractat com un grup municipal més.
És un grup polític més. Estaran al ple. No el combatrem ni a nivell personal ni amb sigles. Combatrem polítiques. Crec que és la meva funció. Si el dia 17 tot va bé i soc alcaldessa, crec que l’alcaldessa ha de fer això.
Durant la campanya, quan se li preguntava amb qui volia pactar i amb qui no volia pactar, en un parell d’ocasions ha dit que no pactarà amb l’extrema dreta ni amb l’extrema esquerra en referència a la Crida. Són el mateix per a vostè?
Seria un error dir que és el mateix. Però no pactaré ni amb els uns ni amb els altres. La Crida i Vox són coses diferents. Però a vegades, en algunes coses… quan vaig sortir escollida alcaldessa i vaig haver de sortir escortada encara estic esperant que les forces d’extrema esquerra que ens donen lliçons a la resta ho condemnessin. A mi això em fa pensar molt. Hi ha vegades que penso que alguns que donen lliçons de democràcia també haurien de donar un pas endavant. M’agradaria que ho fessin. És només un desig. No espero que ho facin. Però m’agradaria i a tots plegats ens ajudaria. Si hagués passat al revés, jo ho hagués fet.
En relació al que deia de combatre les polítiques de Vox, què farà per evitar el creixement de Vox. Són forts al sud, especialment en algunes meses, al nord, també al districte 4, a Can Puiggener. Què farà per combatre els problemes socials que donen ales a Vox?
Deixi’m dir que el PSC hem estat el dic de contenció de Vox. En altres ciutats han tret millors resultats. Mirem Terrassa. Mirem Mataró. Hem parat a Vox. El que hem de fer és resoldre els problemes. Que ningú pensi en votar en Vox perquè no ens veuen capaços d’arreglar els problemes. Nosaltres hem d’arreglar els problemes. És la meva obligació.
Hi ha dos aspectes que van més enllà de la majoria absoluta. Són dues qüestions que necessiten majories reforçades al ple. Mínim 18 vots. Són l’elecció del nou Síndic o Síndica Municipal de Greuges i l’elecció o no de direcció a Ràdio Sabadell, sense director des de l’any 2017, fa sis anys. Com s’ho farà?
La meva actitud serà igual en un punt que necessiti 18 vots que si en necessito 14. Trobar consensos. No sé perquè s’ha complicat tant la renovació de la ràdio sempre. A vegades fem les coses molt difícils. Hauríem de poder-nos posar d’acord en trobar perfils. I ho intentarem, tot i que no garanteixo èxit perquè no depèn només de nosaltres.
Marqui’s uns objectius de cara al 2027. Què hauria d’estar culminat o endreçat d’aquí a quatre anys?
La ciutat hauria d’estar molt millor a grans trets. A partir d’aquí com ho farem? Hauríem de tenir el Portal Sud acabat. Els barris amb més neteja, que és un objectiu clar. Hauríem d’haver culminat les obres que tenim sobre la taula. D’allò nou, la reforma de la Ronda Collsalarca. Hauríem d’haver actuat al conjunt de la ciutat. No és només un projecte sinó una millora global.
D’aquí a un mes i mig hi ha eleccions generals. Divendres passat va estar amb Pedro Sánchez en el tancament de campanya. Quin paper tindrà vostè en la campanya del 23-J? Quedarà al marge com alcaldessa o s’hi pensa implicar?
Encara no he tingut temps de pair els resultats de diumenge. Encara soc alcaldessa en funcions. No ho sé. Venim d’una campanya de municipals i hem estat superimplicats. Però m’implicaré en la campanya del meu partit, perquè m’agrada fer-ho. En cas de conflicte a l’agenda, prioritzaré la meva agenda com alcaldessa de Sabadell i les trobades institucionals.
Què hi ha en joc per a la ciutat i en general el proper 23 de juliol?
A la ciutat i a tot arreu, això va de si guanyen la dreta i l’extrema dreta, i sabem com ha anat, o si el país continua avançant. Crec que cal seguir avançant.
Foto portada: l’alcaldessa de Sabadell en funcions, Marta Farrés, aquest divendres. Autora: Alba García Barcia.
