Marta Farrés ha aconseguit els millors resultats del PSC entre les ciutats catalanes de més de 200.000 habitants. I entre les 10 més poblades, només Núria Parlón a Santa Coloma de Gramenet (51,3 per cent) ha superat el 46,1 per cent de Farrés, que revalida l’alcaldia amb majoria absoluta. Per què ha guanyat amb tanta claredat Farrés? És el context? Són els rivals? És el factor personal? És l’estil? En parlem amb diversos espectadors de la política municipal, experts en lideratge i consultors.
La participació ha caigut, i especialment ho ha notat ERC. Però amb 20.000 vots menys a les urnes, el PSC n’ha guanyat 7.000 vots més que al 2019. Farrés ha rebut l’encàrrec de liderar el proper mandat amb les mans lliures. Ha guanyat als set districtes i al 96 per cent de les 161 seccions censals (més info: ‘28M a Sabadell, barri a barri‘). Un resultat històric per als socialistes, que han arrasat especialment a partir de la figura de Marta Farrés, molt coneguda. El 97 per cent de la ciutadania sap qui és Farrés segons un sondeig encarregat a la consultora Target Point de l’any 2022, a petició de Ciutadans (més info: ‘Farrés, coneguda pel 97 per cent de la ciutadania, aprova‘). La majoria absoluta està formada per vots habitualment socialistes però d’altres prestats ja no tant al PSC sinó a l’alcaldessa.
Quins factors han ajudat a aquest resultat tan contundent? És el context? Són els rivals? És el factor personal? És l’estil? En parlem amb diversos espectadors de la política municipal, experts en lideratge i consultors.
“Marta Farrés té una capacitat innata de lideratge. Té discurs i empatia. I la veritat és que la mort del procés li ha ajudat”, convé a mode de resum el consultor Jordi Obradors. L’historiador Jordi Serrano, comentarista de la política municipal des de fa anys, veu tants mèrits en Farrés com canvis en la societat i demèrits en els adversaris.
“Ha liderat una màquina que, malgrat la pandèmia, ha funcionat. O almenys la gent valora que ha funcionat. La gent creu que la ciutat ha anat a millor en els darrers anys. I això és mèrit seu”. No obstant, el canvi més gran s’ha viscut en la societat, en la ciutadania. “Davant la volatilitat de la política catalana, la gent ha tornat allò previsible, als professionals de la política i a la seva maquinària. Farrés és pragmàtica i el votant ara vol pragmatisme”. Obradors hi està d’acord: “No sabríem ni dir quina ideologia té. En té però fa un discurs pragmàtic. Després de la crisi econòmica del 2008, del procés independentista o del coronavirus la gent vol qüestions pràctiques i quotidianes. Resoldre, resoldre, resoldre. I la Marta s’ha plantat aquí somrient i resolent. Això l’ha fet penetrar a tot arreu”.
A banda d’això, hi ha altres elements que li juguen a favor. Així ho convé la cap d’informatius de Ràdio Sabadell, Núria Garcia:
“Ser dona és un actiu ben valorat. És jove. Connecta. És propera, amable, simpàtica. Li agrada el contacte amb la gent. I es nota que li agrada de debò. Això l’ha portat a saber connectar amb petits, mitjans i grans”.
El filòsof i expert en resiliència sabadellenc Jordi Grané assegura que “m’ha sorprès que en el meu cercle, habitualment format per gent independentista, es valorava bé la seva gestió. Crec que és una persona propera, humana, sense prepotència ni xuleria al contrari que altres candidats i fins i tot de companys del seu propi partit que estan per sota d’ella”. Grané creu que “Marta Farrés es va aprofitar del cognom l’any 2019”. Del cognom del mitificat alcalde Antoni Farrés, de qui no té parentesc familiar. Llavors Marta Farrés va fer girar el seu lema de campanya al voltant del seu cognom, de ressonàncies mítiques a la ciutat. Molta gent es va preguntar si era la filla de l’exalcalde. Diversos analistes consideren que la confusió li va jugar a favor. El cognom Farrés mai resta. En aquesta campanya ha mantingut el cognom, que no deixa de ser el seu, però ha potenciat més el nom de pila. Marta. En negreta. “Penso que es va aprofitar del cognom fa quatre anys. Però dit això, també penso que està honorant el càrrec”, diu Grané.
L’historiador Jordi Serrano considera que no tot és mèrit seu: “la victòria de Marta Farrés és en bona part demèrit dels demés”. De qui? “De totes les esquerres locals”, diu. L’esquerra independentista [ERC] no ha sabut gestionar l’escenari després de l’octubre de 2017. L’esquerra no independentista [l’entorn dels Comuns], que a Sabadell tenia gran penetració, ha “renunciat a l’hegemonia i es conforma amb un paper molt secundari”. I la CUP “accepta un paper de nul·la capacitat d’influència en el dia a dia”. El consultor Obradors està d’acord que el col·lapse del procés ha afavorit els socialistes i especialment Farrés.
“La gent independentista s’ha desmobilitzat i està molt decebuda. Els vots s’han distribuit. Hem tornat a una fase anterior. Tothom s’ha resituat en les puntuacions que tenia abans del 2012, abans del procés i abans del 15-M. És la meva anàlisi. Però sense una bona candidata, el PSC no ho hauria capitalitzat. El personatge Marta Farrés ha estat determinant”.
La cap d’informatius de Ràdio Sabadell apunta que Farrés “ha sabut crear la seva pròpia marca, fer-se coneguda arreu de la ciutat i més enllà dels districtes on es votava el PSC”. El mateix que opina la candidata del Partit Popular, Cuca Santos, sorpresa amb la irrupció de Vox però qui pensa també que Farrés va rascar vots dins de l’electorat del PP.
“Sabíem que Farrés anava molt forta. Ha superat les sigles. Ha aconseguit tenir una marca pròpia i capitalitzar el seu nom, com ha fet Xavier Garcia Albiol a Badalona. La majoria absoluta és en base a una feina molt personal. Sabem que tenim votants nostres a qui Farrés agrada molt”, apuntava dilluns en una valoració molt sincera a Ràdio Sabadell.
Farrés a Sabadell, Parlón a Santa Coloma, García Albiol a Badalona o fins i tot Xavier Trias a Barcelona han rebut vots d’electorats que no són els propis. El cas de García Albiol és de llibre, amb vídeos d’independentistes dient que el votarien. I alguns ho van fer: 18 regidors de 27. Inèdit al segle XXI. Però res de nou: el que feien els mitificats alcaldes de la transició, des d’Antoni Farrés a Sabadell, Manuel Royes a Terrassa, Montse Tura a Mollet, Quim Nadal a Girona, Antoni Siurana a Lleida o Pasqual Maragall a Barcelona.
L’experta en lideratge Núria Aymerich abunda en el factor personal i en la “autenticitat”.
“S’ha guanyat els 14 perquè treballa, te la trobes, compleix el que diu, sap escoltar, identifica bé les necessitats de la gent i les entitats. I a més a més s’ho creu. Creu que ser alcaldessa és fer això. Té una clau bàsica del lideratge transformacional: no emet judici i no ataca. El seu gran valor és l’espontaneïtat i la frescor. I a partir d’aquí fa un màrqueting en consonància amb els seus valors. Però sobretot amb autenticitat i feina”.
Bustos també va pujar al cel l’any 2003 amb majoria absoluta i el vent a favor (govern socialista a Barcelona i Madrid). Després va venir el que va venir i tot va acabar com va acabar. Amb el precedent bustista, la majoria absoluta posa els pels de punta a molts sabadellencs. Li pujaran els fums ara a Farrés? Imposarà el Surfcity? Tirarà pel dret? Es rodejarà només d’aduladors? Posarà en marxa el rodet? “Penso que per la seva forma de fer i de ser no li pujaran els fums”, conclou Aymerich. “He vist caure torres més altes. No poso la mà al foc per ningú. Però penso que no li passarà. Això va de persones i no de partits”, assegura el filòsof Grané. No tothom ho veu tan clar.
I és que l’electorat ha regalat a l’alcaldessa un dard enverinat amb la majoria absoluta.
Foto portada: Farrés, el passat diumenge. Autor: David Jiménez.
