El periodista Antonio Santamaría porta set eleccions municipals mirant-se amb atenció el programa electoral de les principals formacions polítiques, primer per l’antic Diari de Sabadell i des de les eleccions del 2015, per a iSabadell, on entrevista en profunditat els candidats a l’alcaldia.
Com valora l’entrevistador els programes electorals? Quants propostes en concret hi ha? Qui ha fet el programa més llarg? I el més curt? Quina proposta és la més extravagant? De tot això en parlem en aquesta entrevista a l’entrevistador.
En la seva opinió, quina ha estat l’evolució del paper del programa electoral en les municipals?
Clàssicament era el compromís dels partits amb la ciutadania. Tenia aquest valor: ‘Faig promeses i si arribo al govern les faré realitat’. Era un contracte amb la ciutadania. Les campanyes començaven amb la presentació i entrega del programa electoral. Tenia un valor que ara ha perdut en part. S’ha de fer perquè toca i forma part del cerimonial de les campanyes. Però no té aquest valor de contracte. Conceptualment, un programa és un conjunt integral de propostes articulades a partir d’un projecte de ciutat o d’unes línies estratègiques. Hi ha gent que confon un programa amb un seguit de propostes, o un llistat de mesures. En sentit estricte, això no és un programa electoral. Val a dir que algunes formacions polítiques se’l treballen més. Hi alguns que encara se’l ‘curren’.
Quines serien les tradicions polítiques on encara es manté aquest valor de contracte?
Pels 9 programes que he vist en aquesta ocasió, la Crida, Sabadell En Comú Podem, i també ERC, tenen un bon programa electoral.
En aquestes entrevistes que ha fet en aquest cicle ha pogut aprofundir en les propostes de cada partit. De quantes pàgines i propostes parlem en concret?
En total sumen 474 pàgines en total. El més extens és el de la Crida, 107 pàgines. Els programes del PP i del PSC no arriben a la vintena de pàgines. El d’ERC s’acosta al centenar de pàgines. I el de Mena [Sabadell En Comú Podem] sobrepassa les 50 pàgines. Calculo que hi ha al voltant de 1.500 propostes.
Com interpreta que el partit del govern, el que ha guanyat totes les eleccions municipals en el que portem de segle XXI, el PSC, sigui el que té el programa més petit, més curt?
És un programa breu. Ressalten més l’obra feta però a l’hora d’arribar a compromisos de cara al futur és molt poc concret. Suposo que és perquè si volen governar i el programa s’interpreta com un contracte algú podria retreure’ls que van prometre una cosa i han acabat fent una altra. És la meva interpretació.
Els temes que surten al programa són els que han marcat la campanya? O el programa va per una banda i la campanya va per una altra com si tingués vida pròpia?
És un tema complex. Però a la vista de la campanya, està coincidint tot.
Els grans temes de la campanya són l’habitatge, la mobilitat, la seguretat i particularment les okupacions. També el Quart Cinturó i el Surfcity. Són temes recurrents que estan dominant.
A nivell de curiositat, quines serien les propostes més curioses en aquesta ocasió?
Entre les enginyoses em va cridar l’atenció que ERC proposa lavabos inclusius als equipaments municipals. Li vaig preguntar al candidat en la seva entrevista i no em va treure del dubte. En el cas de la Crida, proposen una mena de cursos de noves masculinitats que també em van cridar l’atenció.
Des de quan consulta els programes electorals de Sabadell per qüestions de feina?
Des de 1999. Són set eleccions municipals.
I quina seria la proposta que ha vist més extravagant en tot aquest temps?
Una anterior. Del Partit per la Independència, el PI [una escissió d’ERC encapçalada per Pilar Rahola i Àngel Colom a mitjans dels anys 90]. Va tenir existència efímera. Es van presentar proposant que la Bassa tingués un espai per a nudistes. En aquell moment, es va parlar molt d’allò i tothom va conèixer el PI. Tothom parlava de la Bassa per a nudistes i van tenir certa rellevància. Però no els va servir per entrar al consistori.
