L’estiu de l’any 2012, en plena ofensiva de les retallades provinents de l’Estat i la Generalitat però també amb retallades locals, va sorgir a la ciutat el col•lectiu dels iaioflautes. En dos anys han fet una trentena de protestes de tot tipus per denunciar l’empobriment de la població, preocupats pel risc de que el futur dels seus néts serà pitjor que el dels seus fills, fins i tot que el seu propi.
Denunciant les retallades de les pensions, l’IVA a la cultura, els beneficis de les entitats financeres o les multinacionals i altres, fins i tot aturant el plenari municipal, els iaoflautes s’han trobat al carrer durant aquest temps amb bona part de les formacions d’esquerres. Aquest cap de setmana han decidit entrar en el debat electoral per demanar unitat. Els iaioflautes han protestat contra l’esquerra.
Quan sortim al carrer, hem sortit totes i tots, per què no podem presentar-nos junts doncs? No és el mateix, ja ho sabem, però amb un bon programa i un bon codi ètic, fet entre totes, podríem ocupar l’ajuntament de Sabadell. No ho dubtem”.
Els iaioflautes van prendre la paraula dissabte a l’Assemblea Oberta convocada per ciutadans afins a ICV-EUIA. I també a l’Assemblea Ciutadana de Podemos. Ho tornaran a fer, asseguren, quan hi hagi acte de la Crida per Sabadell.
És l’hora de prendre l’Ajuntament, i si no ho fem totes i tots no ho aconseguirem. Necessitem de la vostra voluntat política; necessitem la unió, necessitem de totes vosaltres, ICV, EUiA, Podemos, Procés Constituent, Front Cívic, Crida per Sabadell, de totes les persones independents, honrades i d’esquerres que vulguin acord”, van dir els iaioflautes. “No s’han fet els esforços suficients, ni s’ha valorat el moment històric en que ens trobem. Fins ara ho heu fet de forma partidista i parcial. No us enganyeu. No ens enganyeu”.
El col•lectiu acaba amb un avís: “estem segurs que si hi ha dues o tres candidatures dels nostres, haurem perdut l’oportunitat de fer les coses diferents i tindrem a la nostra ciutat més del mateix. O pitjor”. I mantenen que “no donarem suport a cap candidatura que no sigui del tot unitària”.
Pos ná, que sigan protestando, a ver si asi se consigue la sacrosanta unidad de la izquierda. Claro que con ejemplares como el niño del Mena, el amigo del niño del Mena y la Mari van apañaos.
Hombreee el Heredia tambien esta en los yayos flautas? Que alegria me ha dado verlo, lo hacia con sus nietos en Cuba.
Iaioflautes: comparteixo la vostra proposta de formar una candidatura unitària de les esquerres alternatives a Sabadell, però em sembla que convé que siguem respectuosos amb les decisions que prengui cada grup.
La CUP no vol participar en una candidatura unitària amb ICV-EUiA, ni a Sabadell ni a cap altre lloc de Catalunya. És coherent i ho hem de respectar encara que alguns no estiguem d’acord.
Entesa per Sabadell tampoc vol fer una candidatura amb ICV-EUiA. També s’ha de respectar aquesta decisió, tot i que a alguns no ens agradi aquesta opció i ens sembli molt allunyada de l’objectiu fundacional de l’Entesa, que era precisament aconseguir una entesa i unitat entre les diferents esquerres alternatives de Sabadell.
El Consell Ciutadà de Podem proposa anar sols a les eleccions a través d’una agrupació d’electors. Òbviament, també s’ha de respectar aquesta opció i més si és confirmada en el procés participatiu que han endegat. Això sí, és difícil d’explicar que Podem, Procés Constituent, ICV i EUiA hagin arribat a un acord a la ciutat de Barcelona, en el marc de Guanyem Barcelona, i que el Consell Ciutadà de Podem desestimi aquesta possibilitat a Sabadell, i més tenim en compte que a Sabadell tant l’Assemblea Oberta com Unir l’Esquerra Alternativa, ICV i EUiA han assumit íntegrament el codi ètic de Guanyem Barcelona, que també subscriuen Procés Constituent i Podem de Barcelona.
Segur que més d’un dirà que la situació de Sabadell és diferent a la de Barcelona. És cert. A Sabadell tenim una situació específica derivada del cas Mercuri que, al meu parer, més aviat hauria d’incentivar la unitat de les diferents esquerres alternatives, amb l’objectiu d’aconseguir una majoria electoral que permeti un canvi de govern i que aquest nou govern es plantegi eradicar la corrupció, desenvolupar un programa d’emergència social i promogui la participació política. L’amic Antonio Santamaria ha escrit que una diferència fonamental entre Sabadell i Barcelona és que aquí no tenim una Ada Colau al capdavant del projecte. És cert que les esquerres alternatives no compten amb una persona tant coneguda com ella, però això no pot ser un obstacle insalvable. Potser es podria compensar amb la configuració d’un bon equip de persones, que combini joventut i experiència, activisme i formació professional.
A Terrassa tampoc hi ha Ada Colau i Podemos Terrassa sí que està per la confluència amb un Guanyem Terrassa.
El problema de Sabadell no és falta d’Ada Colau sino falta de voluntat política.