Marta Farrés complirà dilluns un any com alcaldessa de Sabadell o com diu 9 mesos més 3. Vol així evidenciar que l’arribada de la pandèmia del nou coronavirus ha comportat un sotrac de conseqüències difícils de preveure. Farrés creu que la crisi ha fet evident que l’hospital Parc Taulí i l’atenció primària a la ciutat mereixen més recursos i serà una de les principals reivindicacions a partir d’ara.
En aquesta entrevista Farrés fa un repàs, molt marcat per la Covid-19, al seu primer any, que a nivell polític acaba amb un govern en minoria però assessors de Junts per Sabadell dins l’executiu, i amb Esquerra i la Crida acusant Farrés de tracte de favor a l’empresa SMATSA.
Quin balanç fa del seu primer any com alcaldessa?
La realitat és han estat nou mesos més tres de Covid. Un any estrany. Em preguntaven avui si hagués sabut el que passaria m’hi tornaria a posar i els respon que sí i que l’any ha valgut la pena en clau personal, política i de ciutat. Faig una anàlisi positiva malgrat totes les dificultats que hem tingut en aquests darrers mesos. Hem tingut la pandèmia, el temporal Glòria, ventades, aiguats, la sentència del Suprem, vam començar el mandat amb un ple molt complicat… Ha estat un any molt intens, complicat, però no hem parat sinó que hem agafat velocitat de creuer.
Des de març la crisi del coronavirus ho ha trastocat tot. Quin missatge dona als sabadellencs de cara al desconfinament i aquest estiu?
Si tot segueix com fins ara tenim motius per l’optimisme, tot i que contingut. Si fem bé les coses, malgrat que tot és molt nou per tothom i hi ha incertesa, crec que anirem recuperant la vida com l’hem feta sempre. Amb moltes mesures com les mascaretes, que si ens haguessin dit al nadal que aniríem amb mascareta pel carrer ens haguéssim posat les mans al cap però ara ja tenim interioritzades. Això acabarà, això passarà i anirem recuperant la normalitat. La pandèmia ens ha servit per veure que som fràgils com a éssers humans i com a ciutat.
Hi haurà revetlles i fogueres a Sant Joan?
Fogueres no. És forçar molt la màquina i no toca. Revetlles sí, entenent com a revetlles reunions veïnals a l’aire lliure amb mesures de seguretat.
Serà un estiu amb molta gent a la ciutat. L’Ajuntament manté el suport als casals d’estiu. Creu que hi haurà demanda després de tants mesos amb les famílies organitzant-se com han pogut sense escola?
És una incògnita. No sabem com reaccionarà la gent però hem de garantir com administració que tothom qui vulgui anar al casal ho pugui fer. No deixarem ningú al darrere. Però la ciutadania decidirà si utilitza el recurs. Hi hagi la gent que hi hagi, els casals es faran.
Li sembla que els governs han tingut prou presents les famílies durant tota aquesta pandèmia: la conciliació, el tema escolar, per exemple?
És un dels grans dèficits que hi ha hagut. El que ara mateix més em preocupa és com queda l’educació. Hi ha hagut un clivage [una bretxa, una escletxa] molt profund i em preocupa com el recuperarem. Els comerços han arrencat i aniran tirant, les piscines també, l’Ajuntament també, les empreses també amb més o menys dificultats.
El gran repte que tenim és l’escola perquè ningú no acaba visualitzant com ho farem. És un error no entendre com les desigualtats comencen a l’escola. No ho podem deixar a l’atzar. Trobo a faltar molt lideratge polític en aquest àmbit, i té conseqüències molt greus. Si ja teníem diferències entre escoles, entre escoles de diferents barris, entre escoltes públiques, concertades i privades, em temo que aquests mesos encara s’hagi agreujat tot això.
D’aquí poc començaran a arribar turistes i obriran els parcs d’atraccions com el Tibiado. Però el tobogan al costat de casa segueix tancat. Quan obriran els parcs infantils?
No t’ho puc respondre. És un dels grans dubtes que tinc. Parlem de les fases del desconfinament i de moment no els podem obrir. No surt la normativa i no depèn de nosaltres. Ens han d’autoritzar. Suposo que s’obriran quan hi hagi garanties. Cal garantir la desinfecció i suposo que hi ha certes dificultats. M’ho imagino perquè no ens ho han explicat: en els bars es pot garantir la desinfecció perquè pots netejar la taula. I tens la traçabilitat del client perquè si algú contrau el Covid sabrà amb quines persones ha estat i amb qui s’ha relacionat però a l’espai públic és més difícil. No es pot desinfectar un tobogan cada cop que un nen pugi o baixi. I si algú s’infectés no podràs saber qui ha pujat abans o després.
Per què ha reactivat la zona blava abans del que s’havien compromès a fer, que era quan acabés l’estat d’alarma?
Quan han obert els comerços havíem de garantir la rotació perquè la gent baixava a les zones comercials i no podien aparcar perquè no hi havia rotació. Si s’hi fixa tots els ajuntaments ho hem anat fent per garantir que hi hagi rotació.
Aquesta crisi ha colpejat fortament les arques municipals. Vostè es va presentar a les eleccions amb alguns projectes propis: fer una nova comissaria al nord de la ciutat, enderrocar el mercat de Campoamor per fer-hi un centre cultural, fer el pavelló d’esports als Merinals i portar l’Escola Municipal de Música i el Conservatori a l’Eix Macià. Però si el coronavirus ho ha trastocat tot, què es deixarà de fer?
El coronavirus no ha trastocat només els pressupostos d’aquest any sinó tot el mandat. I com que ha trastocat tot durant tot el mandat ara just, avui teníem una reunió, estem modificant el cronograma del que significa a nivell de calendari en tots aquests projectes aquesta aturada de tres mesos. I hem d’acabar de veure que podrem acabar d’abordar aquest mandat.
Entenc que no renuncien a res?
D’entrada no però és evident que haurem de deixar de fer coses. No podrem fer-ho tot. Tindrem un pressupost disponible diferent del que prevèiem i ho haurem de redefinir tot. En dues setmanes tindrem més detalls.
Com valora la resposta de l’hospital Parc Taulí a la crisi del coronavirus?
Ens ha passat com a tots els hospitals, una mica més agreujat perquè venim d’un dèficit històric pel que fa a llits, UCIs i urgències. Vam estar molt a prop del col·lapse i els plans de contingència setmanals s’esgotaven en poques hores. Hi ha una gran vocació i professionalitat dels sanitaris. Però aquesta crisi el que fa és posar més en agenda el que diem per activa, per passiva i per perifràstica: necessitem més inversió en el nostre sistema de salut perquè el punt de partida és molt més complicat que a altres municipis.
I què farà l’Ajuntament perquè el Taulí i els CAP tinguin més dotació? Quines gestions s’han fet?
Hem d’anar directament a la Generalitat. És on hem de posar la pressió.
Hem estat elegants políticament perquè la prioritat era l’emergència i hem col·laborat al màxim però ara un cop tothom es vagi situant serem els primers en posar a la llista la situació del nostre hospital i la nostra atenció primària, que està més oblidada i és molt important. Tenim ambulatoris encara tancats i no ho pensem permetre: aquests CAPs tan aviat com es pugui han d’obrir. I ja estem sent generosos i entenem que se’ls ha trastocat tot però cal tornar a la normalitat. Cal reforçar tot el sistema.
Qui pagarà la rehabilitació de la pista coberta?
Crec que al final tots. Estem analitzant els costos, perquè s’han dit números molt diferents. Ara s’està valorant l’estat de les peces que es van treure, el que es pot aprofitar i el que no… quan tinguem la xifra entenc que entre la Generalitat, l’Estat i nosaltres haurem d’abordar aquesta inversió, que no serà aquest any perquè la pista continuarà com a hospital temporal fins a finals d’any. I em sembla bé. Convertir la pista coberta en un hospital temporal va ser una bona idea. Nosaltres volíem un hospital de campanya i la Generalitat va decidir aquest espai. Van prendre la millor decisió perquè era el que tenia major capacitat. Jo hagués pres la mateixa decisió, tant haver-ho fet a la pista coberta com aguantar ara l’hospital temporal fins a finals d’any per si hi ha un rebrot. Recuperarem la pista coberta.
Per tant, dona per fet que les tres administracions pagaran?
Nosaltres ja hi hem posat diners en el pla de xoc per fer l’avantprojecte i com alcaldessa aniré a demanar diners a la Generalitat i l’Estat que ens ajudin a la reconstrucció.
Un dels punts negres de la pandèmia han estat les residències. Què farà l’Ajuntament per aclarir a fons tot el que ha succeït durant la pandèmia a les residències de gent gran?
Tot el món municipal veiem que les residències són una gran taca de la Generalitat pel que fa a la gestió del Covid. No hi va haver control. En el nostre pla de xoc diem que volem configurar un nou model on el món local sigui present i tingui veu i vot. Coneixem la nostra realitat i podem aportar. Volem espais conjunts de governança també a les residències.
Com pensa aquest govern tenir la residència pública del sud? Fa molts anys que es donen voltes i l’anterior govern va trobar una sortida [l’Ajuntament construïa l’equipament i el gestionava i la Generalitat finançava les places durant 25 anys]. El seu govern no ha activat el conveni perquè el considera lesiu. Què volen fer vostès?
Primer esperar que el conseller ens atengui. No funciona. La conselleria de Benestar Social, de qui depèn la construcció de la residència, és una gran decepció. Porto un any intentant-me veure amb el conseller i no hi ha manera. És un menyspreu cap a la ciutat que no hi hagi aquesta interlocució. Així ho he traslladat també als representants del partit del qual forma part, Esquerra Republicana. És una vergonya perquè fins i tot amb la pandèmia ens hi hem intentat posar en contacte i no hi ha hagut manera. Espero que recapacitin i com a mínim obrin via d’interlocució política. Sabadell a través de la seva alcaldessa té tot el dret i legitimitat per estar reclamant aquesta residència i perquè la pagui qui li toca: la Generalitat.
A l’espai públic, si cal preservar les distàncies, per què no es dona més espai a les bicicletes, patinets i vianants durant la desescalada com estan fent altres ciutats? Diverses entitats ho reclamen des de fa dos mesos i els critiquen per no fer gaire.
Nego la major. Qui diu això és un determinat partit polític que vol posar en agenda el seu programa electoral, cosa que em sembla molt legítima.
Nosaltres hem fet més en aquests dies per recuperar espais per a les bicicletes i els vianants que en els últims quatre anys. Per exemple, el tallament de tot l’eix central els caps de setmana, al pla de xoc hi ha diversos carrers per poder-se pacificar, senyalitzarem tot l’eix central per guanyar espais per bicicletes. S’està fent el mateix que a altres ciutats i estem fent una aposta clara. Ara bé: tampoc el Covid pot ser l’excusa perquè tothom tregui la seva agenda de greuges.
Però bàsicament s’han habilitat espais o tallat carrers els caps de setmana i festius.
No. En el pla Covid es fa tot l’eix central en zona 30 i tindrem diversos carrers pacificats (Tres Creus, Bonaigua, Almogàvers…). Això està en marxa. No és una possibilitat. Només falta que al juliol es faci el canvi de pressupost i es posi en marxa la qüestió. Però ni ara ho podem fer tot de cop com si no hi hagués demà ni ens podem adormir. No ens podem tornar bojos i tancar tots els carrers de cop. Hem d’anar tendint cap aquí i hi estem tendint, però ho hem de fer amb garanties d’èxit.
Obrint una mica el focus més enllà del Covid. El pacte de govern entre PSC i Podem marca en 500 el nombre de pisos de protecció oficial que s’han de construir a la ciutat en quatre anys. Què han fet en aquest any en aquesta matèria?
Hem començat a fer una cosa molt lenta, i de caire intern, però que si funciona anirà bé. Nosaltres entenem que no només VIMUSA és un actor important, sinó que l’empresa público-privada SBD Lloguer Social té un paper. En l’últim mandat no s’havia cregut en aquest moment i s’ha hagut d’activar l’empresa perquè estava congelada. En poques setmanes donarem notícies perquè el regidor Cortés està fent avenços en aquesta línia i donarem bones notícies.
En el mateix document es comprometien, en el seu primer punt, a fer un pla de xoc als barris. No s’ha presentat. Què ha passat?
Ho teníem tot a punt per començar a fer-lo. Ens va quedar aturat amb el Covid. Hem fet alguna cosa de neteja, de jardineria, però la idea és presentar i fer tot el pla de xoc. La setmana vinent presentarem algun avenç en aquest sentit. Ens queden serrells per desencallar i tenir els projectes a punt. Durant tot el Covid hem actuat a tota la ciutat, tant en neteja com en senyalització, però en temes d’espai públic serà un dels elements que farem de forma molt intensiva.
En el darrer any s’ha parlat de les zones de baixes emissions, de qualitat de l’aire, les tarifes del transport metropolità. El desconfinament s’ha fet per regions sanitàries… en tots aquests debats Sabadell no té gaire veu, com gairebé cap municipi més enllà de Barcelona, que es troben les decisions preses. És favorable a configurar una Àrea Metropolitana del Vallès?
De vegades quan li posem nom a la cosa ja la matem. Prefereixo no fer-ho. El que crec és. Primer: que Barcelona és un aliat i no un enemic. Barcelona tira i sempre la miro per teixir complicitats. Un cop dit això, i és claríssim, hi ha tota la segona corona, Sabadell, Terrassa, Granollers… que ja diem fa temps que cal evitar el centralisme barceloní perquè si tota la segona corona s’ajunta sumem més habitants. Diem que endavant a l’impuls de Barcelona però que les decisions s’han de prendre comptant amb tothom. En el cas de la política de l’aire és molt clar. ‘Farem que a Barcelona no hi entrin vehicles que contaminin’. I sortir sí? L’aire no s’atura quan arriba a Vallvidrera. És evident que cal una governança conjunta perquè la segona corona és molt potent i tenim lideratge i opinions.
I a la pràctica això com s’estructura?
La Generalitat ha de crear els mecanismes de relació. No cal fer més estructures però sí prendre les decisions amb tots els agents que estem al voltant.
Un tema d’actualitat després dels fets racials als Estats Units arran de l’assassinat de George Floyd. Un dels darrers plens del mandat anterior va aprovar retirar 12 noms dels carrers de la ciutat. El PSC va votar-hi a favor. S’han retirat els dels alcaldes Marcet i Llonch. Però entre els 12 hi ha els dedicats al Marqués de Comillas o a Guell i Ferrer, acusats d’enriquir-se amb la venda d’esclaus. Sabadell per la República, arran d’aquests fets d’Estats Units, reclama que la moció s’ha de complir, s’ha de fer. Es retiraran els noms d’aquests carrers?
El cert és que això no estava ara en els nostres pensaments. No ens corre pressa però és un tema que a mi no m’incomoda. La moció està aprovada i se li ha de donar compliment. Ara hi ha altres prioritats més urgents com la lluita contra el Covid. Però la moció es tramitarà i s’acabarà fent encara que no sigui demà mateix.
L’oposició, tant ERC com la Crida, els acusen de fer tracte de favor a l’empresa SMATSA per permetre’ls fraccionar el deute de 2,5 milions que tenen amb el consistori. La plataforma Sabadell Lliure de Corrupció hi veu un possible delicte de tracte de favor. Què hi diu?
Dic que no hi ha cap intromissió política en aquesta qüestió. Són discussions tècniques. Si s’ha fraccionat és perquè els tècnics hauran vist possible el fraccionament. No perquè siguin SMATSA se’ls tracta diferent.
També dic que en aquesta ciutat tenim gent que intenta guanyar a través de la justícia el que no ha guanyat a les urnes i aquest és un episodi més del que dic. Estic absolutament tranquil·la. Jo ni he intervingut políticament. Em van dir que havien presentat els papers i se’ls havia donat. Però va ser un debat absolutament tècnic i sense intromissió política.
El govern PSC-Podem compleix ara un any però entren com assessors al govern dues persones vinculades a Junts per Sabadell. Sabem que cobraran uns 100.000 euros a l’any en sous. Què aportaran?
Des de l’inici del mandat hem dit que les bones idees per la ciutat les jugarem. I la Lourdes [Ciuró] i la seva gent havien treballat molt bé tot el projecte de capital de Sabadell, molt vinculat a la Gran Via, la qualitat de l’aire, la mobilitat… tenen una idea potent i els hem de donar l’oportunitat de desenvolupar-la. Serà positiu sumar aquesta part de talent.
Està encara sobre la taula a l’entrada de Junts al govern?
Tenim un govern estable amb Podem, que ens funciona molt bé. El que m’interessa és tenir capacitat de pactar projectes a futur amb diverses forces polítiques. Penso que això dona potencialitat a la ciutat, el que estem fent i on ens sentim forts.
