Gabriel Fernàndez Díaz va néixer a Montevideo (Uruguai) l’any 1972. Va venir a Sabadell el 2003 per treballar com a investigador a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va militar a Ciutadans pel Canvi amb el PSC de Pasqual Maragall. Al 2014 s’incorporà a la secció local d’ERC. A les municipals de 2015 va anar al número 4 a candidatura encapçalada per Juli Fernàndez. Entre 2015 i 2019 va ser regidor d’Acció Social del govern quatripartit.
El seu programa, sota el lema Guanyem el Sabadell de la Gent, consta de 96 pàgines, tres blocs temàtics, amb 29 apartats sectorials i més d’un centenar de propostes per la ciutat.
Per quin motiu ens ha citat aquí al carrer de la Indústria?
La reforma d’aquest carrer va projectar-la el govern de transformació i era part d’un canvi urbanístic important. L’urbanisme és la principal eina de transformació d’una ciutat, una eina molt potent. Nosaltres volíem que aquest carrer fos l’entrada al Centre des de l’estació. Una idea que malauradament l’han mutilat. Això és el que proposem per a tots els districtes la ciutat.
Tenir carrers per a vianants no ha de ser només patrimoni de la gent que viu al Centre. Tothom mereix tenir les mateixes condicions. En aquesta aposta de ciutat verda, amable, on es prioritza les persones, el carrer de la Indústria és una mostra del que podríem fer en altres llocs.
Al seu programa ERC proposa una sèrie de mesures que incrementarien la despesa municipal. En l’apartat d’hisenda plantegen incorporar elements de progressivitat fiscal. Com és concretarien? A quin impostos i taxes afectaria?
No necessàriament s’hauria d’augmentar la despesa. L’Ajuntament té opcions, com aquells que optaven per 12 milions d’euros per la comissària de la Policia Municipal. Nosaltres vam destinar 12 milions d’euros per l’educació. Si existien abans, existeixen ara. Vam apostar per escoles públiques i escoles bressol, és una qüestió de prioritats. En el mandat 2015-2019, en el tema de la taxa de residus vam fer una evolució molt important, on el factor renda juga. Ha faltat contemplar el reciclatge. De manera que es beneficiï encara més a les persones que fan bé la recollida selectiva. Aquest és un aspecte que volem modificar d’aquest impost, per tal que la gent que ho faci bé, pagui menys impostos. A partir d’una bona pràctica que fa que la ciutat no gasti més en la recollida dels residus. Necessitem que la gent s’involucri molt més i premiar a la persona que ho fa bé.
En el seu programa proposem la creació d’un alberg municipal per emergències habitacionals. On l’ubicaria?
No tenim encara una ubicació concreta. En algun moment es va parlar d’un equipament d’alguna entitat. Al ple municipal es va aprovar per unanimitat que Sabadell necessita un equipament d’aquestes característiques. D’aquest tema parlaríem amb la Taula de Sensellarisme i posaríem en marxa el Pla d’Habitatge. També, tenim altres polítiques per afrontar la xacra social que representen les persones sense sostre. Moltes situacions no estan contemplades i un alberg podria donar solucions que els serveis socials avui no poden donar.
L’habitatge està sent una qüestió central d’aquesta campanya electoral. Al seu programa proposen la creació de 3.000 pisos d’oferta pública i passar de l’actual 2 per cent d’habitatge de lloguer social al 5 per cent en 15 anys. A través de quins mecanismes s’implementaria aquesta oferta?
La idea és incrementar el parc públic. L’habitatge serà una prioritat absoluta del meu govern. Hem de revertir l’error històric de perdre pisos públics i construïts amb recursos públics. Tenim un parc públic molt minso amb molts pocs pisos públics. Farem servir tots el mecanismes de l’Ajuntament per incrementar aquest parc públic. No només amb la promoció i construcció nova, sinó també amb la compra. Realment ha estat un fracàs. Nosaltres vam deixar 10 milions d’euros per compra per tanteig i retracte i aquest govern només s’ha gastat el 25 per cent. Hem de posar més recursos perquè la compra sigui efectiva. També amb col·laboració público-privada i de les entitats. Necessitem millorar urgentment aquest tema i també la Generalitat. No diré, com alguns, que faria tants pisos i no han fet res.
Els pisos nous que s’han inaugurat són els que vam projectar nosaltres al mandat anterior. Per poder arribar als 3.000 pisos, necessitem 15 anys. Vull dir la veritat a la gent. Treballarem perquè en 15 anys disposem d’aquest parc públic. Amb aquest número de pisos podrem incidir en el preu del lloguer.
Les ocupacions també han esdevingut un dels temes de debat en aquestes eleccions locals. Quina és la seva posició al respecte?
El pitjor que es pot fer és comprar el marc mental de l’extrema dreta. La meva posició respecte a qualsevol delinqüent sigui ocupa, llogater o propietari d’un pis o d’una casa, és caigui tot el pes de la llei, perquè també és un dret sentir-nos segurs. És un dret bàsic i elemental. Com deia el conseller Elena “l’ordre i la seguretat són d’esquerres”. La perversitat està quan es barreja una cosa amb l’altra. La meva experiència com exregidor d’Acció Social és que la gran majoria de persones que ocupen no són delinqüents ni generen problemes. Són gent que està passant per una situació molt greu i tràgica. El pitjor de tot és que l’Ajuntament ha de garantir l’habitatge a tothom ja que és qui té la competència. Jo, més que fer campanya per anar a l’estómac de la gent i comprar el mantra de l’extrema dreta, em preocupa trobar solucions per a la gent que està ocupant i està en situació de vulnerabilitat, parlem clar de pobresa. Però, al mateix temps, que sobre qualsevol delinqüent caigui tot el pes de la llei.
Quin és el sentit del Pacte de Salut que plantegen al seu programa?
L’objectiu és anar més enllà del que s’ha anat fins ara. La salut té una tasca preventiva on l’Ajuntament pot jugar un rol fonamental en col·laboració amb el departament de Salut de la Generalitat. Hem de parlar amb Salut per continuar millorant l’atenció primària, en els CAPs i ambulatoris, incrementant els recursos. Des de que ERC està al govern de la Generalitat, s’han posat 77 milions d’euros, que no són pocs, en la ciutat en matèria de salut. Amb l’objectiu de reduir les llistes d’espera, de millorar l’atenció a les urgències del Taulí… Ara, ens hem de posar d’acord en un pla, amb recursos i compromisos clars de cada contrapart, per millorar i garantir l’excel·lència de l’assistència sanitària pública a la nostra ciutat.
Quin és el sentit de la Casa dels Pobles que proposen al seu programa?
Hi ha molts col·lectius, producte de la emigració que venen fora d’Europa, que no compten amb llocs on poder desenvolupar la seva tasca de promoció cultural i social. Creiem oportú que hagi un equipament que pugui ser compartit i autogestionat per aquests tipus d’entitats. Així, aquestes persones, que són tan ciutadans com nosaltres, tindrien la possibilitat, com altres entitats, de desenvolupar les seves activitats i enriquir la cultura de Sabadell.
Ens podria explicar què significa el pla de lavabos inclusius, inclòs al seu apartat de drets LGTBI?
Aquest és un tema interessant. Estem parlant de lavabos com els qui hi ha al Parlament on el gènere no és un condicionant per anar al lavabo. Quan una persona trans ha d’anar al lavabo, depèn de com, es troba en una situació complicada.
Com funcionaria la cogestió dels serveis públics que planteja al seu programa?
L’administració pública té qualitats, però també defectes com la manca de flexibilitat o d’agilitat. El món privat, no parlo només d’empreses amb ànim de lucre, sinó d’entitats sense ànim de lucre, pot ajudar molt. Hem d’anar a mecanismes més moderns de gestió dels serveis. Per exemple, a la taula d’infància i joventut en risc d’exclusió, les mesures i recursos disponibles han d’estar coordinats i treballats entre els professionals de l’Ajuntament i els de les entitats. Posem el cas de la Fira. Perquè no pensar en un mecanisme de col·laboració amb els privats? Això sí, sempre garantint el control públic. Això no vol seguir el dogma de la municipalització, vol dir control públic. El que no farem mai és perdre el control d’aquelles coses que són essencials del poder públic. Una altra cosa és aquesta desitjable col·laboració.
Proposen arribar a les 300 places d’efectius de la Policia Municipal. Quins és el criteri per donar aquesta xifra? Té la Policia Municipal instal·lacions adequades?
Ens sembla molt bé que el govern hagi recapacitat i hagi tornat al nostre plantejament de rehabilitar i modernitzar Can Marcet per donar-li els recursos que necessita la Policia Municipal. El Pla Director de Policia ja tenia marcades 275 places. Malauradament, només tenim les places que vam crear al mandat passat. En aquest no s’ha creat cap plaça i continuem amb l’estancament en el número de places. La policia té tres àmbits competencials: la Policia Nacional espanyola, la Policia Nacional catalana, els Mossos d’Esquadra, i la Policia Municipal. Una ciutat amb 216.000 habitants, amb la densitat i la geografia que tenim, amb 300 efectius podríem fer realitat allò que sembla impossible i amb qui tothom s’omple la boca: la policia de proximitat. Si no tenim efectius, no hi haurà proximitat. Hem de dir la veritat a la gent. Hem de fer una aposta decidida per arribar als 300. Aquesta xifra no parteix del no-res, sinó de càlculs estimats amb altres ciutats i amb professionals del cos de policia amb qui hem treballat. Això significaria disposar d’uns 150 policies setmanalment ja que funcionen en torns d’una setmana sí, l’altra no. Així podríem fer realitat la policia de barri, de proximitat.
Al seu programa es plantegen estudiar la remunicipalització de serveis municipals. A quins d’ells afectaria?
Vull complir amb una moció que van votar tots els partits al començament del mandat anterior. Una moció molt pintoresca que demanava fer estudis de tots els serveis municipals; doncs, fem-ho. Penso que hi ha serveis que perfectament es poden fer des del municipi.
Però, quins?
Per exemple, el pàrquing del Centre, que tenim aquí al costat, amb una moció guanyada, però sembla que no volen fer-ho. Perquè hem de donar els recursos generats per aquest aparcament a un privat quan ho podem fer nosaltres? És el que vam fer amb la zona blava o la grua. Hem d’estudiar com evoluciona el Servei d’Atenció Domiciliària o el servei de recollida escombraries quan acabi el contracte, si no s’acaba abans per el tema judicial que tots coneixem. Hi ha molts serveis per poder treballar.
Vaig aprendre al passat mandat que no s’han d’obrir tots els problemes de cop. Si vols fer-ho seriosament, has d’encarregar informes, veure com repercutirà, tenir un pla perquè funcioni bé… No obrir tots de cop, sinó anar prioritzant, estudiant aquells que són factibles d’exercir el control municipal per garantir el millor servei a la gent. Sense cap dogma, l’únic dogma és el control públic.
Poden haver múltiples variants de relació público/privada amb control públic. No podem renunciar a l’expertesa del món privat.
Esquerra Republicana s’ha manifestat sempre contra el Quart Cinturó. Tanmateix, l’exaIcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, ara conseller de Política Territorial i company seu de partit, està negociant amb el PSC la construcció d’aquesta autovia. No creu que això pot generar confusió entre el seu electorat?
El conseller no està negociant la construcció del Quart Cinturó. Del que es parla és d’una connexió entre Castellar de Vallès i la C-58. El meu electorat està molt tranquil. Està molt feliç i content de veure que encara hi ha polítics que són capaços de ser coherents, que ens plantem fins i tot davant del nostre partit, que posem al davant de tot els interessos de la ciutat. Al seu darrer Congrès, ERC va aprovar una ponència contra el Quart Cinturó. Això no és una dèria de Gabriel Fernàndez. És una opció de partit. Crec que el millor que li pot passar al govern de la Generalitat és que el futur alcalde de Sabadell, Gabriel Fernàndez, tingui una majoria social àmplia i pugui dir no al Quart Cinturó i sí a unes infraestructures del segle XXI.
Quines serien les característiques i traçat d’aquesta connexió amb la C-58?
La nostra idea seria un by pass, una connexió soterrada sobre un parc a l’avinguda de les Palmeres, amb un túnel de 800 metros, molt curós, per tal que els cotxes que venen de Castellar no hagin de travessar la Gran Via. Aquí hem de preservar dues qüestions importants: el riu Ripoll amb el Torrent de Colobrers i el tema no menor dels barris del nord. No podem generar una nova cicatriu als barris del nord. Per això, cal ser curós: soterrat i amb un parc a sobre. Aquest projecte no és nou, ja es va parlar d’ell al 2011.
ERC s’ha mostrat de forma molt contundent contrària a la piscina d’onades SurfCity. És partidari de la proposta de zona humida de la Plataforma en Defensa del Riu Ripoll?
És una bona proposta, com poden haver-hi d’altres. La proposta de ERC és renaturalitzar el Ripoll. Això vol dir no ficar ciment, no avançar cap el gris, sinó cap el verd. En aquest marc, es poden realitzar varis estudis. Estic molt agraït a l’ADENC per aquest projecte que demostra la capacitat de la nostra societat civil. Hi ha coneixement, hi ha expertesa, no hi ha idees estrambòtiques com les que hem sentit per una joia com el Ripoll que hem de preservar. L’important és un model que vagi en la direcció de la renaturalització.
Quina hauria de ser la relació entre ciutat i aeroport?
L’Aeroport és una singularitat molt important. No hi ha moltes ciutats amb un aeroport com aquest. Evidentment, ha de ser una molt bona relació. Hem de generar sinergies per potenciar tot allò que es mou al voltant de l’aeroport. Sempre tenint en compte les molèsties que es poden causar als veïns de l’entorn. L’aposta per la formació de professionals és molt interessant, com ho serà l’evolució de l’aviació amb motors elèctrics que no contaminin. Hem d’aprofitar aquesta singularitat. Això mou molts llocs de treball i des de l’alcaldia hi treballarem colze a colze.
Seria partidari de la participació de l’Ajuntament de Sabadell en una empresa pública d’energia?
El govern municipal hauria d’explorar el tema de l’energia pública com una prioritat absoluta. Ens hi juguem molt.
ERC planteja un ventall de mesures per potenciar l’ús de la llengua catalana. Havent a la ciutat dues llengües majoritàries i oficials, no hauria relacionar-se l’Ajuntament amb la ciutadania en els dos idiomes?
Els ciutadans que ho demanen tenen la documentació en castellà. Però la comunicació s’ha de fer en la llengua pròpia del país, que és el català. L’Ajuntament ha de ser el primer en treballar pel català i fer-lo valdre. És molt important que el cuidem i és un dret que tenim. La gent que va arribar aquest país fa 50 anys, per la que tinc molt de respecte, coneixen i entenen perfectament el català. No hi ha necessitat de bilingüisme. Si una persona ho necessita, no estem tancats perquè l’ajuntament té la documentació en castellà per aquell ciutadà que ho demani. Aquest no és el problema. L’Ajuntament no pot perdre el lideratge en la promoció de la llengua i amb aquest govern s’ha perdut.
El model del PSC és el de Ciutadans, de vídeos doblats com si la gent de la nostra ciutat no entengués el català. Li està parlant algú que fa 20 anys que viu aquí, que la seva llengua materna és el castellà. M’estimo molt el castellà perquè és la meva llengua, però m’estimo molt el català i sé quina és la llengua feble a la qual hem de protegir. No des d’una visió paternalista. Hem de fer que el català sigui necessari, quan una cosa es necessària, la gent l’aprèn.
No n’hi ha prou amb seduir i ser simpàtics. No estem parlant de folklore, sinó d’una cosa molt seriosa. La cinquena ciutat de Catalunya ha de tenir un compromís irrenunciable, nítid, clar amb llengua catalana, amb el dret a l’ús de la llengua catalana, perquè és triomf d’aquest país que l’hem de defensar. Com va fer en el seu moment el PSUC.
Què s’ha de fer amb el bosc de Can Deu. Hi ha propostes sobre la seva municipalització?
Hem de buscar la manera que el bosc de Can Deu passi a tenir control municipal. Hauríem d’estudiar les fórmules, però hem d’intentar que el bosc estigui preservat i el millor garant per la seva preservació és l’Ajuntament.
I amb la caserna de la Guàrdia Civil, què faria?
La caserna de la Guàrdia Civil té dues qualificacions: habitatge i ciència. Aquí, hi ha l’acord amb el govern de l’Estat espanyol que ERC va aconseguir amb el pacte dels pressupostos. Primer, demanaria una actitud proactiva de l’Estat espanyol perquè retiri el contenciós per escurçar els temps i, com figura a l’acord de pressupostos, la caserna passi a mans del municipi. El seu ús seria d’habitatge, amb la rehabilitació dels pisos, per promoure, no exclusivament, però sí de forma contundent i clara, habitatge per l’emancipació dels joves. El jove és el gran oblidat d’aquesta ciutat. Es parla però no es fa res. En el sector que queda, vull escoltar totes les parts implicades. La caserna és un equipament de ciutat i té un simbolisme històric potentíssim. Obriré una ronda de treball i trobarem la manera de descobrir la millor fórmula per la ciutat.
Quins serien els eixos del pla director de museus que proposa al seu programa?
Primer, s’ha de fer una diagnosi clara de la situació actual. Un enfocament museístic del segle XXI, que ho faci atractiu, pedagògic. Hem de fugir dels espais estancs, l’experiència museística ha de ser una experiència viscuda en diferents llocs de la ciutat. Moderna, molt interactiva. Evidentment, amb recursos, sense recursos no hi ha res a fer.
Seria partidari que a Sabadell hi hagués una xarxa de residència i centres de dia municipals per la gent, similar a la de les escoles bressols gran de residències?
Sí, és un camí a explorar. És coherent amb la nostra visió de govern.
Quins són els seus projectes pels polígons industrials de Sabadell?
Amb el rescat del nostre projecte pel Portal Sud, tenim una oportunitat molt interessant per fer reviure, potenciar, modernitzar el polígon del Sud-Oest. Aquí cal millorar l’asfalt, ara és un desastre. Millorar la percepció de seguretat. Considerar el plantejament de Manel Larrosa de polígons on es puguin combinar producció, habitatge i espais verds. Anar a un model de polígons moderns, del segle XXI. Aquí caldria invertir recursos. No només per atraure inversions de fora, sinó per cuidar el que tenim a casa. Ajudar a aquells que ja estan generant riquesa a la ciutat. S’ha de potenciar la mobilitat pública. Hi ha treballadors que, segons el torn, estan condemnats a agafar el cotxe perquè no tenim línies de transport que arribin als llocs de treball, fent-les coincidir amb l’horari d’entrada i sortida dels torns.
Esquerra té set regidors i és la segona força política de la ciutat. Quines són les seves expectatives en aquestes municipals?
El nostre objectiu és guanyar.
Quan et segon no pots tenir un altre objectiu que guanyar. Ho dic no des de la fantasia, sinó des de la dada que, l’elecció rere elecció, Esquerra està fent a la ciutat un procés de consolidació. No és un accident haver estat la segona força. Som el principal partit d’esquerres de la ciutat. Ho dic clarament, d’esquerres, d’obediència catalana i republicà. Estem creixent de forma molt transversal en els barris. Ja no anem als barris. Vivim i treballem als barris.
La nostra gent està allà. Qui anava a dir que ompliríem Merinals o la plaça del Pi de Ca n’Oriac? L’objectiu és guanyar les eleccions. Som els únics que ho podem fer, amb tot el respecte a la resta de formacions polítiques.
A la seva llista figuren exregidors provinents de Convergència, Esquerra Unida, Podem i PSC. A què respon la seva inclusió en el projecte municipal d’ERC?
La nostra voluntat és que Esquerra Republicana de Sabadell sigui útil. És una llista que s’assembla molt a la ciutat. Això significa obertura. Jo ho dic sempre: si ets d’esquerres, ets dels meus. Ets republicà? Si la resposta és que sí, ets dels meus. Tothom sap que soc independentista; però, ets demòcrata per acceptar el resultat d’un referèndum? Sí, doncs ets dels nostres. Aquestes tres qüestions són àmpliament majoritàries a Catalunya i Sabadell. No demano a ningú que canviï, sinó que m’ajudin a canviar Sabadell.
Si no hi ha majories absolutes amb quines forces buscaria suport per ser investit alcalde de Sabadell?
Amb totes aquelles que creguin que s’ha de fer un canvi del partit que fa 24 anys que està en el poder. Amb tots aquells que compartim grans consensos, amb aquells que compartim polítiques de progrés, amb aquells que tenim una visió republicana de l’administració pública i amb aquells que, abans de tot, són demòcrates i que estan d’acord en l’autodeterminació. No demano a ningú que sigui independentista. Aquí no estan inclosos aquells que no comparteixen això. Amb el PSC no tan sols pel tema de la corrupció, sinó per una qüestió democràtica. Un partit que ha perdut el millor de la seva història. Un partit que era sobiranista i autodeterminista. Ara ja no ho és. Tots aquells partits com el PSC, Vox, Ciutadans i PP estan fora de l’equació. Perquè Sabadell torni a tenir un gran projecte de ciutat, ens ho hem de creure molts i molt diferents. Amb l’aposta per una via àmplia, amb el millor de cada casa, podrem formar un govern republicà, que defensi els interessos d’àmplies majories i que faci realitat el Sabadell que tots volem i estimem. Per això compto amb partits com En Comú Podem, la Crida i Junts amb qui compartim aquestes tres qüestions i que estan cridats a aquesta via àmplia que vol liderar Gabriel Fernández.
Fotos: Jordi de Arriba.