Joan Mena Arca va néixer el 1975 a Sabadell, en una família treballadora. Llicenciat en Filologia Hispànica per la UAB, va treballar en diversos instituts de Sabadell i el Vallès. Militant d’Esquerra Unida i Alternativa, va ser regidor de l’Ajuntament de Sabadell (2007-2015) i diputat al Parlament de Catalunya (2012-2015). Des del 2015 es diputat i portaveu d’En Comú Podem al Congreso de los Diputados.
El programa d’ECP, sota el lema Sumem per transformar, consta de 52 pàgines, amb 30 prioritats, 19 àmbits temàtics amb 330 propostes per la ciutat, 85 de les quals adreçades als set districtes de la ciutat. L’entrevistem a la Ronda d’Orient, al costat del seu domicili, en uns bancs amb vistes al riu Ripoll i al seu barri, Torre-romeu. Aquí -ens explica- l’agrada asseure després de passejar amb la seva gossa.
A la presentació del seu programa afirma que Sabadell a patit “dècades d’inèrcia” i reclama una “gran transformació”. Quines serien les causes d’aquesta inèrcia i els eixos d’aquesta transformació?
Els anys del govern socialista s’han caracteritzat justament per aquesta inèrcia. No han tingut un lideratge des de l’Ajuntament. No han tingut capacitat d’implicar el conjunt de la ciutadania. No han sigut capaços de generar una dinàmica de participació en una ciutat tan rica des del punt de vista del teixit cultural i associatiu, però també econòmic. No han sigut capaços de construir aquestes sinèrgies i aquestes complicitats amb la dinàmica interna de la ciutat. En aquest sentit, hem trobat a faltar lideratge per part de l’equip de govern. Això ha passat, històricament, en l’anterior etapa quan estava en mans del Partit Socialista amb Manuel Bustos, que sabem com va acabar amb tota la corrupció. També ara, amb un govern amb el suport de Junts per Catalunya. Un govern que ha mirat massa només a un sector i ha deixat de banda els barris d’aquesta ciutat, a la gent treballadora.
També afirma que Sabadell necessita de “model de de ciutat”. En aquest sentit, plantegen la “planificació” amb “una mirada estratègica”. Cap a on va aquest model, aquesta mirada?
Creiem que hi ha tres elements fonamentals. El primer és l’habitatge. Tenim una problemàtica molt clara, no només a Sabadell, és veritat. Des de Unidas Podemos i En Comú Podem hem batallat molt al Congrés dels Diputats i al govern de coalició. Tot i que el Partit Socialista ha arribat arrossegant els peus, al final hem aconseguit que s’aprovi la primera Llei d’Habitatge d’Espanya. Volem que Sabadell sigui una ciutat pionera en desplegar totes les potencialitats que té aquesta llei.
Un segon element, també fonamental, és la cultura. No pot continuar passant que hi hagi barris on no hi hagi cap activitat cultural. No pot ser que Sabadell tingui biblioteques, però que no s’hagi desplegat el Pla de Biblioteques o que el pressupost destinat al contingut de les biblioteques sigui només de 80.000 euros. Això no dona per fer res. Hem d’aconseguir que la cultura arribi a tota la ciutat i que tothom tingui accés a la cultura independentment del barri on visqui.
Hi ha un tercer element que ha de formar part d’aquesta estratègia de ciutat, que és potenciar les zones verdes. Vivim en un moment d’emergència climàtica i en canvi, aquest govern no ha fet res per acabar el Parc Central, si et passeges per allà hi ha zones que semblen un desert. Per acabar el Parc del Nord, per començar a construir el parc de Can Rimblas, per connectar, el districte sisè i el barri de Sol i Padrís amb el Ripoll. El seu projecte és una piscina d’onades que és eixelebrada, en un moment d’emergència climàtica com el que estem vivint. Plantegem fer una aposta per aquestes zones verdes. No només en clau estètica, perquè moltes vegades es posa l’accent en que potenciar les zones verdes fa que la ciutat estigui més maca, sinó que ho defensem des d’un punt de vista de salut pública. Està demostrat científicament que, en aquelles ciutats on hi ha més zones verdes i més arbres, hi ha menys malalties respiratòries, menys malalties infeccioses, menys problemes de salut mental. Aquesta ha de ser també una prioritat estratègica.
Al seu programa hi ha moltes mesures de caràcter social que suposarien un increment de la despesa municipal. Quines mesures implementaria per finançar-les i augmentar els ingressos de l’Ajuntament?
Aquí hi ha dos mecanismes. El primer és una reforma dels impostos a nivell local. Aquells que tenen més que paguin més. Estem en un moment de necessitat social. Sortim de tres crisis: la crisi de la pandèmia, la crisi social provocada per la guerra d’Ucraïna i la crisi climàtica que estem patint. Aquells que més tenen i les empreses que més guanyen han d’aportar més, en clau de solidaritat. També, plantegem un Pla de Reindustrialització, que hauria de fer que moltes empreses industrials s’incorporin als polígons. Això també beneficia fiscalment a Sabadell per després fer aquesta inversió social.
En matèria d’habitatge proposen un Pla Municipal amb 3.000 habitatges de lloguer públics en 10 anys. També, una normativa municipal per tal que a les noves promocions immobiliàries es destini el 30 per cent a habitatge social. On s’ubicarien aquests pisos? Com es finançarien?
Plantegem incrementar el parc públic d’habitatge perquè aquesta és una de les principals necessitats dels veïns i les veïnes de Sabadell. Paral·lelament, hem d’ajudar aquelles persones que ja tenen habitatge però que no poden arribar a final de mes per pagar el lloguer o que tenen problemes per pagar la hipoteca. Això també ho estem treballant des del govern de coalició, des d’Unidas Podemos i En Comú Podem.
Hem de fer convenis amb les entitats bancàries de Sabadell que tenen pisos en propietat. Tenim, segons el Pla local d’habitatge, 1.400 pisos buits que estan en mans de grans tenidors. Són el BBVA, Banco Santander i CaixaBank. No pot ser que aquestes entitats bancàries, que moltes d’elles també han estat ajudades pel govern del Partit Popular, tinguin els pisos buits i en canvi es neguin a fer convenis amb l’Ajuntament per posar-los a disposició a un preu just i assequible. S’ha de finançar a través de convenis amb les entitats bancàries, però s’ha de finançar també a través de l’empresa pública VIMUSA, una de les eines fonamentals que tenim en aquesta ciutat. Moltes vegades el govern del partit socialista no creu en el potencial de VIMUSA.
En aquesta campanya electoral la qüestió de les ocupacions està tenint un gran protagonisme. Quina és la seva posició sobre el tema?
Estem en contra de qualsevol acte delictiu. S’ha de sancionar i perseguir. Ara bé, no podem disfressar un debat amb un altre. No tenim un problema d’ocupacions greu. Tenim un problema greu de falta d’accés a l’habitatge i aquest és el que s’ha de solucionar. Si no tinguéssim 1.400 pisos buits, no podrien ser ocupats. Per tant, el que hem de fer és posar aquests pisos a disposició d’aquestes persones. No pot haver-hi cap família que, per qüestions econòmiques, no tingui dret a un sostre. Clarament, perseguir aquelles ocupacions que tenen al darrere un delicte, que com qualsevol altre delicte s’ha de perseguir, però garantint que cap família per qüestions econòmiques es quedi sense un sostre.
En el seu programa impulsen la Casa de l’Energia per promoure les comunitats energètiques amb un caràcter més aviat d’assessorament. S’han plantejat la creació o si més no la participació de l’Ajuntament de Sabadell en una empresa pública d’energia?
Aquests són dels elements que cal treballar. Primer, s’ha de desplegar aquesta Casa de l’Energia que hauria de ser una oficina per assessorar al conjunt de la ciutadania. Aquesta és una experiència que ha desplegat, per exemple, al Prat de Llobregat, una alcaldia històrica del nostre espai. L’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, ha treballar molt aquesta proposta. La línia és que Sabadell sigui una ciutat verda i implementar comunitats energètiques, instal·lar plaques fotovoltaiques, especialment als equipaments municipals. A partir d’aquí, intentar dependre menys. Fer-ho del tot avui encara no és del tot possible, però hem de dependre menys de les grans empreses energètiques que vampiritzen els drets dels ciutadans i les ciutadanes.
En l’apartat de Territori i Infraestructures, ja s’ha posicionat clarament contra el Quart Cinturó i el SurfCity. Per vostè és el mateix el Quart Cinturó i la Ronda Nord?
Per evitar el trànsit de la Gran Via i poder pacificar-la necessitem tres coses. La primera és perllongar els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya fins a Castellar del Vallès. Això ho hem aconseguit amb una esmena que va presentar En Comú Podem als pressupostos de la Generalitat. La segona és començar a dissenyar la línia orbital ferroviària que hauria de connectar Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró a través de d’una nova línia de Rodalies. Per anar a Granollers o a Mataró no hem de passar per Barcelona. Això no té sentit a la Catalunya del segle XXI.
Sí que defensem un eix viari, una carretera, que connecti la C-58 amb Castellar del Vallès. El problema de connexió el tenen els veïns i les veïnes de Castellar que han de passar per la Gran Via o per l’avinguda d’Estrasburg. Nosaltres plantegem, i també ho vam aconseguir a través d’una esmena presentada per En Comú Podem al Parlament de Catalunya, que s’elabori un estudi per veure com es pot connectar la C-58 amb la carretera de Castellar. Així, els veïns i les veïnes de Castellar del Vallès tindrien una sortida directa cap a la C-58. Evidentment, salvant el Rodal i salvant el bosc de Can Deu. Proposem, també que es faci soterrada per la zona de l’avinguda de les Palmeres.
Què s’ha de fer amb el bosc de Can Deu? És partidari de la seva municipalització?
El bosc de Can Deu ha de ser públic. Probablement té sentit que sigui públic amb una participació de diferents administracions, de l’Ajuntament, però també de la Diputació de Barcelona que també té competències. No té sentit que un bosc, una zona verda que a més té un contingut fins i tot històric i social, estigui en mans d’una entitat privada com és una fundació. En aquest sentit, ha de ser públic. Després hem de veure com l’incorporem a la xarxa d’espai verds de la Diputació per garantir que el seu manteniment no suposa un cost molt elevat per la ciutat.
Quina és la seva proposta per al riu Ripoll?
Tenim una proposta molt ambiciosa. El primer que cal és garantir el seu manteniment. Tenim naus abandonades. Això és deixadesa del propietari, però també de l’administració. L’Ajuntament hauria d’activar sancions per aquestes empreses que són un autèntic risc per la salut pública. He vist com nens i nenes entren dins d’aquestes naus que estan plenes de ferralla i brutícia. Això genera un problema de salut pública. L’Ajuntament té competències per sancionar a les empreses que no donen un bon servei o que són un perill per la salut pública. Dit això, el que hem de fer és pensar els usos que es poden fer en el riu. Té sentit que hi hagi usos esportius i usos lúdics, però també usos culturals. Imagino que el riu pot encabir també un espai de cultura que sigui de referència d’aquesta ciutat i també d’indústria neta. Hi ha una part de la indústria, per la que aquesta ciutat tampoc ha apostat, que és neta, que no genera contaminació, que no genera impacte negatiu i que podria ubicar-se en un entorn tan privilegiat com el del riu Ripoll.
Quina és la seva proposta per la Gran Via?
Hem de pacificar-la. L’hem de convertir en un bulevard que no sigui una fractura entre barris. Per fer-ho hem d’apostar pel transport públic. La Gran Via s’ha d’acabar convertint en un gran eix verd. Una mica en la línia del que s’està fent a Barcelona amb l’avinguda Meridiana. Era una autopista que passava pel mig de la ciutat dividint-la que feia de frontera entre uns barris i uns altres. Avui s’està convertint en un eix verd, en un bulevard verd.
Al seu programa proposen la pacificació de l’eix central de Sabadell, des de l’antiga plaça Marcet fins al final de la Rambla. Quan diu pacificació, vol dir peatonalització?
Hem de fer compatible l’ús del vianant amb el transport públic. No podem, de moment, fer fora el transport públic de l’eix central perquè si no ja veiem què passa els caps de setmana. Una de les queixes dels veïns i les veïnes és que els caps de setmana, sobretot a la gent gran, li costa arribar al Centre i poder passejar per l’eix central. La pacificació que plantegem consisteix en fer compatible que la prioritat sigui del vianant, però que també pugui passar el transport públic. Tenim clar que l’objectiu ha de ser dependre menys del vehicle privat, que el vianant i el transport públic guanyin espai al vehicle privat.
Respecte a la caserna de la Guàrdia Civil, comparant els programes de les formacions que presenten a les municipals, unes propugnen que sigui destinada a equipament sanitari i d’altres destinada a habitatge social. Quina és la seva posició?
Nosaltres plantegem que una part es destini a l’habitatge i una altra a un centre de recerca vinculat al Taulí. Una part d’aquest habitatge de la caserna ha d’estar vinculat a aquesta formació sanitària. Té sentit que, si apostem per una escola d’infermeria i per un centre de recerca vinculat a la ciència sanitàries, tinguem promocions residencials perquè la gent que ve a estudiar o a exercir a Sabadell pugui tenir on viure.
Al seu programa desglossen les seves propostes per cadascú dels set districtes de la ciutat. No seria convenient reformular els districtes, atès els casos del districte 2 que aplega la Creu Alta i Can Puiggener que sociològicament tenen poc en comú, a l’igual que el 5è amb Gràcia i Els Merinals?
S’hauria de reformular no tant la l’estratègia territorial de Sabadell, que també, sinó per fer front a les noves realitats com la del barri de Can Llong amb unes necessitats que tampoc han estat ben ateses des del punt de vista de la sanitat, l’educació, el transport públic. Un barri que es va fer pensant més en l’especulació del totxo que no pas en la vida de les persones. Ha costat moltíssim que hi hagi escoles públiques, costa que hi hagi instituts públics. Miri com està el CAP de Can Llong o el transport públic on plantegem una estació allà per donar servei a 40.000 sabadellencs i sabadellenques. Venim de la feia feta, que per sort es va fer amb el govern de Toni Farrés, amb gent com Ramón Álvarez, Josep López, Úrsula Cornejo…quan es va dissenyar la ciutat per districtes, però també per sectors. Ara és molt important tornar a parlar del sectors.
Nosaltres plantegem la ciutat dels 15 minuts. És a dir, que puguis arribar a peu en 15 minuts al mercat, a l’escola, a l’institut, a la biblioteca… A tots els equipaments fonamentals, de primera necessitat de Sabadell que hem de tenir ben estructurals, en clau de centralitat en els nostres districtes i en els nostres sectors.
Li voldria plantejar dues qüestions a meitat de camí entre l’economia i les infraestructures. Quin paper ha de jugar l’Aeroport? Quin és l’objectiu de la dinamització del polígon industrial del sud-oest, a l’antiga Zona Hermètica i el de Sant Pau de Riu-sec que plantegen al seu programa?
L’aeroport l’hem de vincular la indústria aeronàutica. Crec que tenim potencialitat, ja que hi ha una escola important d’aeronàutica. Més que a un espai per a vols d’oci, l’Aeroport ha de vincular-se a la investigació i la indústria aeronàutica. Aquest és un valor afegit de la ciutat. Respecte als polígons industrials, el del sud-oest, a l’entorn del que era abans la Zona Hermètica, hem de veure com el repemsem, com el reformulem. Aquest hauria de ser un procés de ciutat per parlar amb tots els actors implicats, per veure com el potenciem. D’altra banda, no ens agrada que Sant Pau de Riu-sec s’acabi convertint gairebé en un polígon comercial i logístic, que és el que és avui. Sabadell està al costat de la B-30, un dels eixos del coneixement més importants de Catalunya. Sant Pau de Riu-sec té una posició de fàcil connexió amb l’eix del coneixement de la B-30.
En matèria de cultura, vostès plantegen nombroses propostes. Li preguntaré per una d’elles. Quines són les seves propostes pels museus municipals d’història i d’art?
Des de l’any 1999, des de l’últim mandat de Toni Farrés, no s’ha actualitzat el mapa cultural. Això és un dèficit per a una ciutat amb un teixit associatiu i cultural tan ric, amb teatre amateur, amb l’Orquestra Simfònica, amb el teatre infantil, amb espais de música com l’Estruch… no té actualitzat el seu mapa cultural. Aquesta hauria de ser la primera matèria pendent. Parlar amb totes aquestes entitats culturals i entre tots i totes, amb un bon procés de participació, actualitzar el mapa cultural. Sobre els museus, crec que té sentit reformular el model de museus de Sabadell. Crec que té sentit que puguem concentrar aquests museus. També, aprofitar una cosa que té Sabadell i que tenen poques ciutats a Catalunya.
Sabadell en si és un museu. Quan passeges pel riu veus els molins que encara tenim i que estan abandonats. Veiem les xemeneies, l’empremta del passat industrial. Veiem la Torre de l’Aigua, el pou de glaç, safareigs com el de la Font Nova. Tots aquests espais haurien d’estar a disposició de la ciutadania. Haurien de ser visitables, haurien de ser permeables. No pot ser el que passa avui. Quan una escola vol visitar la Torre de l’Aigua, no es pot visitar perquè no hi ha personal per obrir-la. Això no té sentit.
Com funcionaria el servei municipal de dentista per a persones vulnerables que proposen al seu programa?
Això s’ha de fer amb inversió pública, és evident. Aquí hi ha diferents models desplegats per alguns ajuntaments. Un model seria intentar treballar amb la xarxa actual de dentistes i psicòlegs per veure com, des de la part municipal, s’arriba a determinats tipus d’acords. Un altre és tenir un servei municipal propi. Aquest ha de ser un objectiu que estan impulsant altres municipis del nostre entorn com Barcelona, amb el govern d’Ada Colau. L’objectiu és que no hagi ningú exclòs del dentista o del psicòleg per una qüestió econòmica. No ens podem permetre com a ciutat que hi hagi ciutadans de primera i ciutadans de segona.
A les municipals del 2019, el seu espai polític va perdre la representació al Consistori i es presentà en cinc candidatures separades. Quin és el seu objectiu en aquestes eleccions?
Nosaltres teníem dos objectius. Un ja l’hem aconseguit. La recomposició de l’espai de la unitat de les esquerres. Hem aconseguit una candidatura, Sabadell En Comú Podem, on hi ha gent que ve dels Comuns, gent que ve d’Esquerra Unida, d’Iniciativa, de Podem, de Guanyem Sabadell, de 100% Sabadell… També, molta gent independent que no forma part de cap organització política. Estic molt orgullós i agraeixo l’esforç. Per primera vegada en 12 anys, tornarem a anar unides les esquerres de la mateixa tradició en aquesta ciutat. És una victòria del sentit comú.
El segon objectiu és entrar amb força a l’Ajuntament. Ser determinants pel futur govern d’aquesta ciutat i garantir que hi hagi un govern d’esquerres.
Tenim un govern que, cada vegada que pot, mira a la dreta. No només en les formes, és a dir, pactant amb Junts per Catalunya, sinó que mira a la dreta pel contingut. Defensen el Quart Cinturó, que és un projecte de dretes. Defensen la piscina del SurfCity, que és un projecte de dretes. Defensen potenciar molt el centre de la ciutat, que no està malament, però deixen abandonats els barris i els deixen en una situació gairebé de degradació.
Què opina de la coalició entre ERC i Esquerra Unida i Alternativa on vostè havia militat durant molts anys?
Jo milito on he militat sempre que és l’espai de referència a Catalunya d’Esquerra Unida. L’acord entre ERC i EUiA es va fer fa temps i no és nou. Alguns han intentat vendre’l de nou en aquestes eleccions, però és un acord amb gairebé cinc anys d’existència. A mi no em molesta per la gent d’EUiA, perquè queda molt poca gent i crec que avui no és un espai significatiu ni a Sabadell ni a Catalunya, però no m’agraden les formes que ha tingut ERC. No m’agrada que, una formació política que es diu d’esquerres, d’alguna manera, compri voluntats. Em sembla que intentar fer mal en la campanya electoral no genera un clima de bona entesa.
Si vostès tornen a tenir representació municipal i els seus regidors fossin decisius per decantar l’alcaldia, quins serien els seus criteris per posicionar-se?
Contraposo el que ha passat al govern de l’Estat amb el que està passant a Sabadell. Al govern de l’Estat hem vist una coalició de govern que ha treballat per un projecte que pensa en els treballadors i les treballadores, en aquest cas d’Espanya. Certament, ens va costar constituir el govern de coalició, com ens costa cadascuna de les mesures que plantegem des d’Unides Podemos i En Comú Podem, però és un govern que pensa en la gent treballadora d’aquest país. En canvi, aquí veig una coalició, la del PSC amb Junts, que ha pensat més en els interessos partidistes, en els interessos de Junts i del PSC, que no pas amb els interessos de la ciutat i menys encara en els interessos dels sabadellencs i les sabadellenques. Això no m’agrada.
Crec que nosaltres serem decisius en la constitució del proper ajuntament. Venim de la tradició de Julio Anguita, d’allò de programa, programa i programa. Negociarem en base al programa. No en base a assessors, ni a càrrecs de confiança, ni per interessos partidistes, sinó en base al programa. En definitiva, en base dels interessos de la ciutat, els interessos dels sabadellencs i sabadellenques. Sobre aquest programa, prioritzem l’habitatge, l’accés a la cultura i també una ecologia urbana posada al servei de la salut pública.
[Nota de la redacció: les entrevistes als alcaldables es fan a l’espai triat per ells i en l’idioma que ells prefereixen. Per fidelitat a la conversa es publicaran en el mateix idioma en que s’han fet. D’altra banda, al final de l’entrevista els candidats fan una enquesta sobre els resultats electorals que es publicarà l’endemà de les eleccions. Fins aquell moment el resultat està custodiat per iSabadell]
Foto portada: Mena, en el mirador de la Ronda d’Orient cap al riu Ripoll, fa uns dies. Autor: J.d.A.