Lluís Matas Beltran, nascut a Sabadell al 1971, és diplomat en Administració i Direcció d’Empreses (ADE), postgrau en Comunicació i màrqueting gastronòmic i enològic. Entre 2006 i 2019 va presidir la comissió d’Innovació i Indústria de la Cambra de Comerç de Sabadell. A les municipals del 2019 va ser el cap de campanya de Lourdes Ciuró i anava al número 4 de la candidatura. És regidor i portaveu del grup municipal de Junts des de que aquesta fou nomenada consellera de Justícia de la Generalitat al maig de 2021.
El programa de Junts, sota el lema El Sabadell del sí, consta de 36 pàgines amb quatre blocs temàtics dividits en 19 apartats i més d’un centenar de propostes concretes. L’entrevistem al Passeig que, ens diu, és un símbol del que han aconseguit amb els seus acords amb el PSC.
Al seu programa s’aposta fort per la transició energètica. Proposen una ampliació de les 14 línies del bus urbà que ara disposa de 360 parades i 60 vehicles. Quin seria el número ideal de vehicles pel servei d’autobusos?
Primer hauríem de parlar amb la TUS que és qui gestiona la concessió. Estem molt satisfets del que es reflecteix als índexs de valoració del ciutadà del servei que ofereix la TUS. El bus és molt bo. Ara bé, caldria un replantejament de tota la mobilitat a Sabadell. Hi ha un metro del Vallès, un metro de ciutat, i això ha de fer replantejar la mobilitat també del bus. Per altra banda, hi ha llocs on hauria d’haver busos de barri i busos elèctrics de petites dimensions. Per poder arribar al tanatori o des de l’estació de Sabadell Centre a Sabadell Nord o Sabadell Sud, a l’Hospital Taulí o a la Universitat Autònoma.
Vostès defensen la Ronda Nord que diuen “podria arribar a ser una nova muralla de la ciutat”. Són la mateixa cosa el Quart Cinturó i la Ronda Nord?
La Ronda Nord està conceptualitzada per connectar Terrassa a la C-58, amb Sabadell i Castellar del Vallès. No és el Quart Cinturó, una autopista de grans dimensions projectada fa 40 anys per l’Estat espanyol que arrasava amb tot i anava d’Abrera a Granollers. Ara parlem d’una ronda de capacitat molt més reduïda, d’un o dos carrils amb rotondes que connecti Sabadell amb Castellar per descongestionar la Gran Via, on tenim un greu problema de contaminació. La Ronda Nord no té res a veure amb el que era el Quart Cinturó. Ara hi ha una sensibilitat vers el medi que no teníem fa 40 anys.
No seria contradictori o induir a la confusió estar a favor de la Ronda Nord i a la vegada prioritzar, com es llegeix al seu programa, la reducció al màxim de la circulació de cotxes?
Volem reduir la mobilitat interna a la ciutat. Actualment, per la Gran Via passen uns 40.000 vehicles. Existeix un estudi que es va presentar a la Cambra de Comerç, segons el qual si es construís la Ronda Nord hi hauria 13.000 vehicles que ja no passarien pel centre de la ciutat. Qualsevol ciutat important, com Sabadell, té un sistema de rondes. Actualment ens falta la Ronda Nord que descongestioni el centre de la ciutat, ja que una part important passa per la Gran Via des de Castellar. Volem que hi hagi un sistema de rondes precisament perquè hi hagi menys tràfic rodat a l’interior de Sabadell.
Al seu programa defensen la continuïtat del programa Gran Via-Ripoll que vostès han desenvolupat a través de dos comissionats a l’equip de govern en aquest mandat. Quins són els gran eixos d’aquest programa?
Nosaltres ens hem arremangat per transformar la Gran Via de dalt a baix. Aquesta autopista urbana que travessa Sabadell de nord a sud i afecta la qualitat de vida de 53.000 veïns i veïnes. Hem entomat un dels projectes de transformació més importants de la història de Sabadell. Fer això no és fàcil.
Fins que no tinguem una solució a la Ronda Nord, la Gran Via no deixarà de ser una autopista urbana. Nosaltres estem fent els deures, endreçant els laterals de la Gran Via, millorant aquesta frontera, que és la Gran Via i fent-la més verda, més sostenible i menys contaminada. Quan tinguem la Ronda Nord haurem fet els deures i farem d’aquesta Gran Via, un bulevard amb carrils bici, carrils per autobusos i per vehicles privats. No serà l’autopista urbana que és actualment.
Al seu programa electoral proposen moltes mesures que suposen un increment de la despesa municipal. Quines mesures endegaria per incrementar els recursos propis de l’Ajuntament?
Ho tenim molt fàcil. Hem de fer de Sabadell capital i perquè això sigui possible hem de generar ocupació de qualitat. Això vol dir generar riquesa i repartir-la. Vol dir que vinguin empreses i emprenedors a instal·lar-se a Sabadell i que generem llocs de treball qualitat. Sabadell no pot ser una ciutat low cost sinó una ciutat puntera, moderna, on la gent pugui venir a treballar i viure. Això també farà que puguem fer més polítiques socials que és el que demanem, però això es generarà mitjançant una bona economia. Actualment a Sabadell no s’ha apostat per aquest model.
És partidari de la piscina d’onades SurfCity?
No és el nostre projecte. És el projecte del govern de la ciutat. Hi vàrem votar a favor en el primer tràmit en el qual es cedia el terreny. Es tracta d’una parcel·la urbana amb un ús esportiu recreatiu d’oci i una empresa estava interessada en desenvolupar una activitat al voltant del surf. Primer, estàvem esperant un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que un context de sequera i crisi climàtica, és fonamental per poder decidir. Segon, què les empreses interessades en tirar endavant algun projecte al voltant d’aquesta parcel·la, presentessin tots les requeriments que els hi han fet, que són moltíssims. A nivell de medi ambient, econòmics, etc. No és el nostre projecte, però no hem d’oblidar que el surf serà un esport olímpic a París 2024. Sabadell vol esdevenir capital de l’esport, capital d’esdeveniments esportius d’alt nivell. El SurfCity pot ser un element dinamitzador de Sabadell com a capital de l’esport. En tot cas, és un projecte del govern que nosaltres no l’hem portat. El model nostre seria diferent. Seria anar a buscar oportunitats en d’altres temes.
Què s’ha de fer amb el bosc de Can Deu que pertany a la Fundació 1859 Caixa Sabadell? Hi propostes per la seva municipalització.
En efecte, és propietat, de la fundació. El model funciona. És un bosc en el cor dels sabadellencs i sabadellenques, que en fan ús, i és un actiu de la ciutat. El govern de la ciutat i la fundació haurien d’establir un conveni més ampli que l’actual, perquè la fundació aporta molt a la ciutat i la ciutat en fa un ús d’aquests actius. Això no només amb el bosc de Can Deu, sinó també amb l’edifici modernista del carrer de Gràcia, amb els jardinets i l’edifici al voltant de l’Espai Cultura. Crec que fundació i Ajuntament haurien de firmar un conveni on tota la ciutat en sortís beneficiada.
Al seu programa plantegem el que anomenen ‘Rectangle del coneixement’ format per l’ESDI, Fira Sabadell, campus de la UAB, Escola Oficial d’Idiomes i la futura escola d’infermeria a l’Artèxtil, l’Hospital Taulí i l’Aeroport. Quin és el sentit d’aquest projecte? Com s’articularia?
Aquest rectangle del coneixement és clau per desenvolupar el que denominem ciutat capital, ciutat d’oportunitats. Des del Taulí fins l’Aeroport tenim un immens valor al voltant de l’economia, la formació, la innovació, el creixement, la creativitat… Tenim la Universitat Autònoma, el futur grau d’infermeria a l’Artèxtil, l’Escola d’Idiomes, l’Hospital Taulí, que també és universitari, l’Aeroport i Fira Sabadell. Fira Sabadell ha de canviar de model. Ha de ser un consorci públicoprivat similar al de Barcelona per impulsar la capitalitat i fer d’aquest rectangle del coneixement un autèntic punt d’atracció empresarial, d’emprenedors, d’start-ups… Això és fonamental perquè hi hagi aquesta generació d’ocupació de qualitat, de riquesa i d’aquesta capitalitat a nivell econòmic.
Quins són els objectius del polígon 22@, entre Sant Quirze i l’Aeroport?
Anomenem 22 @ a la transformació integral de polígon Sud-Oest que està al costat de l’Aeroport. Un polígon actualment ocupat per empreses logístiques. Un polígon amb un manteniment poc adequat. Volem que aquest polígon esdevingui el model 22@. Volem empreses punteres, modernes i innovadores, generació d’ocupació… on convisquin en un entorn modern amb zones més verdes i habitatge de lloguer social. Això faria que aquest polígon Sud-Oest s’assemblés al 22@ que ha passat d’un model industrial a un altre on hi ha universitat, formació, tecnologia, zones verdes i habitatge de lloguer social. Penseu que l’entorn de l’Aeroport, del hub aeronàutic és molt potent. Aquest entorn pot esdevenir un dels llocs més importants a nivell d’economia i de qualitat de vida.
Al seu programa proposen la creació de més tanatoris. On els ubicarien?
Això ja es contempla al pla de desenvolupament de noves ubicacions de tanatoris. Un aniria al Cementiri, un altre al polígon Sud-Oest i també és possible fer-ho a Can llong. És necessari que hi hagi més oferta de tanatoris perquè l’actual s’ha quedat petit. No té possibilitats, té problemes d’aparcament evidents i no té una bona conciliació amb el barri. Des del programa de transformació Gran Via-Ripoll, arreglarem l’entorn del tanatori, per fer-lo més pacificat, més atractiu i més esponjat. De manera que la gent pugui gaudir d’un entorn més agradable, pacificant l’entorn de la Ronda Orient.
En l’apartat de Cultura plantegen la creació d’un “museu de museus” a l’Eix Macià. En què consistiria aquest projecte?
El model de museus de la ciutat s’ha quedat obsolet. Tenim un museu d’història, un museu d’art i nosaltres volem afegir la pota del museu tèxtil. En tot cas, ho plantegem no com la reforma dels actuals museus, sinó buscar un edifici municipal que podria estar ubicat a l’Eix Macià, on l’Ajuntament vol fer el Conservatori de Música. Hi posaríem el Museu de la ciutat, el museu de museus. Allí hi hauria una part del tèxtil, que és la nostra història. Sabadell ve del tèxtil. Una part d’història i una part d’art. Això seria el museu de museus que també tindria un auditori complementari perquè la gent podés fer d’activitats al voltant de la cultura.
Al seu programa proposen un alberg per les persones sense sostre. On s’ubicaria?
Proposem el model de housing first, diferent a un alberg pur i dur. Pensem que les persones que necessiten sostre, el sensellarisme, han de tenir una sortida que ara mateix no existeix. Hem de dedicar més recursos. Ubicacions en podem trobar moltes, perquè l’Ajuntament té molts solars i molta capacitat. De fet, VIMUSA a l’igual que construeix pisos de lloguer social, també pot trobar un edifici on instal·lar-ho. La Maternitat [carrer Illa] es podria rehabilitar. Hem de donar sortida social, de salut, sanitària, burocràtica, integral a aquelles persones que ho necessiten i que cada vegada són més.
A Sabadell existeix una xarxa de escoles bressols municipals. Seria partidari d’una xarxa semblant de residències per a la gent gran?
No disposem de cap residència pública per la gent gran. Des de Junts per Sabadell i des de Junts per Catalunya hem liderat que per fi hi hagi una primera residència pública per a gent gran al sud de la ciutat. Evidentment 90 places no són suficients per cobrir tota la necessitat d’una ciutat de 215.000 habitants. Aquesta anomalia l’hem de revertir amb una altra residència pública, però primer s’ha de fer aquella. Crec que al 2024 la Generalitat complirà amb els seus compromisos i tindrem la primera residència pública. També hem de concertar places amb empreses que gestionen residències privades. Hem de barrejar i sumar el model públic amb el privat.
L’habitatge està esdevenint un dels temes centrals d’aquesta campanya electoral. Quines són les seves mesures concretes per proporcionar habitatge de lloguer assequible a la nostra ciutat?
Aquesta és una de les grans preocupacions de la societat actual i no tan sols de Sabadell. A Sabadell tenim al voltant d’un 2 per cent d’habitatge públic i a Europa es recomana que estigui al voltant del 15 per cent. Estem molt lluny. Al nostre programa ens comprometem a passar del 2 per cent al 3 per cent d’habitatge públic. Ho podem fer a través de VIMUSA, un instrument que no tenen altres ciutats que funciona i ha funcionat molt bé. Hem de dedicar recursos a fer més habitatge de lloguer social sobretot pels joves perquè la gent no marxi de Sabadell. Volem una ciutat per treballar, però també per viure. Per a què això passi, hem de dedicar més recursos a VIMUSA i a les promocions en marxa a Can Gambús. També que la caserna de la Guàrdia Civil, esdevingui un lloc on es construeixi habitatge de lloguer social assequible per a la gent jove que no pot fer front ni a lloguers de 1.000 euros ni a hipoteques amb uns costos disparats.
Quina és la seva posició sobre les ocupacions il·legals?
Nosaltres hem estat totalment clars en aquest tema. Vàrem presentar una moció al ple municipal i Parlament de Catalunya per lluitar contra les ocupacions delinqüencials i conflictives. Això té noms i cognoms i són casos concrets. En una ocupació conflictiva i delinqüencial, I’Ajuntament o la comunitat de propietaris ha de poder actuar.
Hi ha pisos de grans tenidors que es renten les mans perquè són empreses multinacionals que no viuen a Sabadell i ningú se’n preocupa. L’Ajuntament ha de tenir eines per actuar de forma immediata quan hi hagi una demostració flagrant, que hi ha una ocupació delinqüencial i conflictiva.
Això ho vam plantejar en la moció que va aprovar el Parlament de Catalunya. Hi ha altres tipus d’ocupacions de gent que té necessitat. Nosaltres no posen el focus en aquest tipus d’ocupacions, sinó en les ocupacions delinqüencials i conflictives cada vegada més freqüents, que generen més inseguretat i més problemes de convivència als barris de Sabadell.
Creu que la plantilla actual de la Policia Municipal és suficient? Disposa d’unes instal·lacions adequades?
La ratio que tenim a Sabadell es del 0,85 per cent per habitant i Europa recomana una mitjana de 1,5 per cent. Estem molt lluny, a la meitat. Hi ha marge per créixer. Hem de dotar de més capacitat al cos de la Policia Municipal. També ho podem fer via agents cívics que es passegin per parcs i carrers per tal que la gent no es comporti de manera incívica. Necessitem més col·laboració entre els cossos policials existents a la ciutat com Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Policia Municipal. Sabadell no és una ciutat insegura, però hi han llocs puntuals on la manca de seguretat genera problemes de convivència entre els veïns i veïnes.
Al seu programa reclamen un Pla d’oci nocturn. On s’ubicaria? Quin és el seu model d’oci nocturn?
Tenim un problema de convivència al centre de la ciutat on es concentren molts locals d’oci nocturn. Això s’ha vist en diferents plataformes ciutadanes, Recentment es va aprovar una moció en aquest sentit. La convivència entre el llibertat d’oci i el dret al descans no està ben resolta. Demanem que es posi més seguretat privada i pública, es facin més serveis de neteja i més control pel compliment dels horaris. També, proposem alternatives a l’oci nocturn al centre. Es poden concedir llicències d’oci a Sant Pau de Riu-sec o al polígon Sud-Oest. Volem que hi hagi més llicències i que no tot es concentri al centre. Més llicències al polígon sud-oest on l’Ajuntament té previst donar dos o tres. Crec que podria haver-hi alguna més, però no de gran capacitat com el Waka, que genera inseguretat i conflictes; tot i que està a Sant Quirze els problemes els reben molts els veïns i veïnes de Sabadell. Pensem que Sabadell necessita música en directe a parcs i places de la ciutat, perquè que la cultura és dinamitzadora de l’economia i la convivència. Aquesta conciliació es pot millorar, concedint noves llicències a altres zones fora del Centre de la ciutat
En aquest mandat, Junts han estat el soci de legislatura del govern de coalició primer entre PSC i Podem i ara entre socialistes i la regidora no adscrita Marta Morell. També han participat en l’executiu local a través dels comissionats Gran Via-Ripoll i de Projecció de la Ciutat i Turisme. Serien partidaris de continuar amb aquesta experiència de col·laboració amb el PSC?
Jo em presento per ser alcalde, perquè la nostra llista sigui la més votada i puguem tirar endavant el nostre programa electoral i el nostre model de ciutat. En tot cas, no es preveu que hi hagi majories absolutes. Evidentment, ens haurem de posar d’acord els partits polítics que volem estar al servei del sí, que vulguin treballar per la ciutat en positiu, que vulguin fer una oposició o un govern constructiu, que vulguin treballar perquè la ciutat sigui capital i ciutat de les oportunitats. Aquest és el nostre model. En aquest sentit, mà estesa a tots aquells partits polítics que l’endemà del 28 de maig vulguin treballar per aquest model que crec és el millor per Sabadell.
La relació que hem tingut amb el PSC i amb la senyora Morell s’ha fet des de fora. Ara, qualsevol opció de govern futur passarà per Junts. Estem convençuts que serem decisius en el proper govern de la ciutat. Però ara ho farem des de dintre. Fins ara ha estat des de l’oposició.
Teníem dues opcions: mirar cap a l’altra banda i deixar que la ciutat segueixi grisa, com als últims quatre anys d’aquell quatripartit multicolor, tutti colori, o entomar les nostres responsabilitats i tirar endavant el nostre programa, a través d’una negociació amb el govern municipal. Ho hem fet any rere any, negociant pressupostos que han fet una ciutat millor de la que ens vàrem trobar al 2019. Ho hem fet transformant la Gran Via, impulsant la marca Sabadell, l’economia… i que passin coses la a ciutat com, per exemple, el Passeig. Per fi tenim un Passeig. Aquest va ser un dels requisits per pactar els pressupostos amb el govern de la senyora Marta Farrés, pacificar el carrer de la Indústria, fer el pavelló de Merinals o les reformes al voltant del carrer Goya. Tot això ha passat perquè Junts ha estat decisiu. Sense Junts per Sabadell la senyora Marta Farrés no hagués tingut pressupostos, ni govern.
Com valora la candidatura i quines són les seves diferències amb el PDeCAT?
El PDeCAT és un partit residual que no està present ni al Parlament ni a l’Ajuntament i que no ha fet res els últims anys per Sabadell. Nosaltres podem demostrar el que hem fet per Sabadell. Des de l’oposició, en positiu. Estem compromesos amb la ciutat i amb el país. El PDeCAT farà el que hagi de fer. Saben perfectament que no tenen cap possibilitat de treure regidors. Saben que són un partit minoritari, però tindran la seva estratègia i jo la respecto com respecto a tots els partits polítics.
Vostès ara tenen tres regidors. Quines són les seves expectatives? Mantenir, augmentar la seva representació al consistori?
Estic convençut que hem fet una bona feina des de l’oposició. Amb el Sabadell del sí, per fer una ciutat més verda, més moderna, amb més oportunitats on la gent pugui viure, treballar i estudiar. Aspirem a millorar molt, molt, molt els resultats que tenim ara. Qualsevol opció de futur passarà per Junts perquè no es preveuen majories absolutes. Qualsevol opció que vulgui sumar pel Sabadell del sí, en positiu, aquí ens tindrà. No ens tindran aquells que vulguin el no a tot, la pancarta del no i tornar al Sabadell gris. No estic aquí per fer un govern tutti colori. Estic per fer un govern amb aquells que vulguin sumar-se al Sabadell del sí.
Si com vostè diu no hi ha majoria absoluta i els seus regidors són decisius per decantar l’alcaldia, quin seria el seu criteri per elegir alcalde o alcaldessa? Continuar la col·laboració amb el PSC o com ha plantejat recentment apostaria per un govern independentista?
Contrastarem els models i els projectes de ciutat. Prioritzarem el benestar i la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Sabadell. A partir d’aquí, no hem d’enganyar a ningú. Som un partit independentista. M’agradaria que el 28 de maig la cistella dels vots independentistes fos cada vegada més gran, que cada vegada que hi hagi urnes el vot independentista creixi. Jo em presento per ser alcalde de tothom, dels independentistes i dels no independentistes. Això no va d’independentistes o no independentistes. Va de millorar el benestar i la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Sabadell. Per tant, seré l’alcalde de tots, dels independentistes i dels no independentistes. Crec que amb això li he dit tot. Insisteixo, no farem invents de governs tutti colori. Farem govern amb aquells que vulguin sumar en positiu per la ciutat i seguir evolucionant cap un Sabadell més modern, més atractiu, més sostenible, més verd i la ciutat de les oportunitats.
[Nota de la redacció: les entrevistes als alcaldables es fan a l’espai triat per ells i en l’idioma que ells prefereixen. Per fidelitat a la conversa es publicaran en el mateix idioma en que s’han fet. D’altra banda, al final de l’entrevista els candidats fan una enquesta sobre els resultats electorals que es publicarà l’endemà de les eleccions. Fins aquell moment el resultat està custodiat per iSabadell]
Fotos: Jordi de Arriba.