Marta Farrés Falgueras, nascuda a Sabadell el 1981, és llicenciada en Ciències Polítiques per la UAB. Començà a militar en el PSC al 2003. Entre 2004 i 2013 va ser regidora de Joventut amb Manuel Bustos i tinent d’alcaldessa, de 2013 a 2015, amb Joan Carles Sánchez. Després de perdre les primàries del PSC contra Josep Ayuso, en ple escàndol del cas Mercuri, s’apartà de la política municipal per reaparèixer encapçalant la llista del PSC a les municipals del 2019. Aquella victòria la va portar a ser la primera alcaldessa de Sabadell.
Sota el lema Sabadell té alcaldessa, el programa del PSC consta de 19 pàgines, amb 10 realitzacions del mandat, quatre blocs temàtics i 16 apartats sectorials.
Per què ens ha citat en aquesta plaça de la Concòrdia?
Aquest és el meu barri de tota la vida. Aquí, a la Concòrdia, al carrer Mauritània, he passat tota la meva infantesa i joventut. Estic entre el Pau Casals i el Ferran Casablancas, on vaig estudiar. Després perquè aquí s’ha obert aquest cap de setmana aquest parc infantil. Crec que és una mostra de la transformació que volem a la ciutat amb espais per famílies, amb zones verdes. Reflexa bastant bé el que volem.
Al seu programa plantegen una sèrie de mesures que suposarien incrementar la despesa municipal. Com pensa augmentar els recursos propis de l’Ajuntament per sufragar-les?
Amb els impostos hem de ser molt responsables. Ens costa molt a tothom pagar impostos i més com estem ara. Per tant, es tracta de trobar el punt d’equilibri que sempre busquem. Les nostres propostes en matèria pressupostària són sobretot d’inversió. Amb la inversió anem a crèdit la majoria de les vegades i són inversions que pot assumir la ciutat.
Mantindria l’actual congelació de taxes i impostos municipals?
És difícil assegurar que congelarem els impostos durant quatre anys. Intentarem que la pressió fiscal sigui la menor possible per poder fer-ho el millor possible. La veritat és que la situació és complicada amb l’increment de l’IPC. Has de trobar l’equilibri entre el que pagues i el que reps. Pots pagar molt poc i tenir la ciutat destrossada, però pots pagar molt i tenir-la també destrossada. Per tant, l’equilibri és pagar allò que és just per tenir la ciutat en consonància.
La qüestió de l’habitatge ha esdevingut un dels temes centrals aquesta campanya electoral. Li formularé unes quantes preguntes sobre el tema. Creu vostè que Sabadell és una zona urbanísticament tensionada?
La situació de Sabadell és molt semblant a la de totes les grans ciutats de l’entorn metropolità. L’habitatge és ara mateix el centre del debat metropolità. Utilitzarem totes les polítiques que tinguem a l’abast. Quan hi ha problemes complexes com el de l’habitatge, no hi ha una sola opció. Això és mentida. Hi ha moltes polítiques que s’han de fer per intentar incidir en el preu de l’habitatge. Això és el que nosaltres farem: utilitzar tots els instruments al nostre abast. No sé si podrem assolir l’objectiu de baixar el preu, però sí contenir la pujada dels preus dels habitatges.
Quin paper ha de jugar l’empresa municipal d’habitatge VIMUSA?
L’empresa VIMUSA és importantíssima, perquè al final és qui construeix una part molt important d’aquest habitatge. Però no és l’únic actor que ha de jugar per resoldre el problema. Tenim una empresa mixta, Sabadell Lloguer Social, el tanteig i retracte és un altre element de gran importància. Tenim també la possibilitat, com diem al programa electoral, de cedir sòl públic a cooperatives perquè facin habitatge de protecció oficial. Crec que és una barreja de tot. El paper de VIMUSA és de planificador i ser un agent que potencií aquestes polítiques.
En aquest mandat s’han projectat al voltant de 500 pisos i s’han entregat 52. Quina és la previsió de construcció d’habitatge públic municipal pels propers quatre anys?
No s’han entregat només 52. S’han de comptar el centenar que hem comprat per tanteig i retracte. Hem patit la pandèmia que ens ha parat dos anys en la tramitació. Això ha fet que tot s’allargués una mica. Al proper mandat continuarem desenvolupant aquest pla i ampliant-lo. Aquests 500 pisos segur que es veuran. Em veig capaç de poder-ne arribar als 800 entre les diferents polítiques que estem desenvolupant.
Una altra qüestió vinculada a l’habitatge és el tema de les ocupacions. Al seu programa electoral proposen “negociacions amb els grans tenidors per comprar blocs sencers de pisos ocupats per les màfies”. Uns pisos que després serien posats al servei de la ciutadania. Han calculat de quants pisos es tracta i la dotació pressupostària per fer-ho?
Precisament ara estem negociant amb aquestes entitats, ja que la majoria són pisos dels bancs. A partir d’aquí podrem posar números. Crec que hem d’anar a tot. No els comprarem a preu de mercat. Això s’ha de deixar molt clar. Buscarem preus per sota de mercat per poder comprar-ne quants més millor. Estem desenvolupant aquesta línia que ens sembla interessant. Això va lligat amb les polítiques del govern central que també ens han d’ajudar a incrementar el parc d’habitatge públic. Tot això, tenint en compte que no tenim la competència d’habitatge que és exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Des d’aquest punt de vista, els ajuntaments i no només el de Sabadell, sinó tot el món local, està fent un enorme esforç, superior al de la Generalitat.
Comparant els programes de les diferents formacions polítiques, algunes defensen la creació d’un alberg municipal per casos d’emergència habitacional i d’altres afegeixen un menjador social municipal. Quina és la seva posició al respecte?
Aquesta no és la nostra línia de fer política. Ho he dit moltes vegades. L’altre dia, en una reunió amb entitats del tercer sector, els hi vaig dir així de clar. També hi havia entitats del tercer sector que deien que aquesta tampoc era la seva línia. Creiem que és molt més digne treballar amb habitatges compartits on es pot fer un treball més individualitzat i no hi ha tanta estigmatització. És més digne. A nosaltres ens trobaran en aquest model ‘micro’ d’habitatges compartits. Fer que la gent pugui menjar a casa…intentant donar la major normalitat possible. Fins i tot en casos de pobresa extrema, això és el que s’espera de l’administració.
El PSC sempre s’ha mostrat partidari del Quart Cinturó. Al seu parer, són la mateixa cosa el Quart Cinturó i la Ronda Nord?
No és la mateixa cosa i, per més que alguns s’emprenyin, no ho és. Actualment, en el Pla General d’Urbanisme de Sabadell, que no el vaig fer jo, és de l’any 1992, hi ha una doble reserva de sòl. Una per la Ronda Nord i l’altra pel Quart Cinturó. Aquesta és la prova més clara que són dues coses diferents. Una altra qüestió és, com jo crec, que no pot haver impacte en el territori. En aquests moments hi ha acords sobre la Ronda Nord.
Hem de desenvolupar aquesta Ronda Nord i no fer demagògia perquè la necessitem. No hi ha cap ciutat de les dimensions de Sabadell que no disposi d’un sistema de rondes. Per tant, necessitem la Ronda Nord.
Què li diria als veïns dels barris del nord que tenen el neguit de que al costat de casa seva passi una autopista?
Que no pateixin. Soc la primera que no deixaria que hi hagués cap impacte negatiu en aquests barris, a Can Deu, a la Roureda… Soc l’alcaldessa de tota la ciutat i també dels barris del nord. Ara, la proposta que està sobre la taula és construir soterrada tota la infraestructura, fins i tot amb tuneladora. De manera que ni caldria obrir els carrers. Tal i com es va fer el tren.Per on passaria aquesta Ronda Nord?
La proposta que estem defensant és que passi per l’avinguda de les Palmeres i que, per entendre’s, es pogués soterrar abans de la gasolinera i anés tota soterrada. A Barcelona s’està fent en diferents rondes i amb sistemes de construcció que estan provats i funcionen.
Quina és la seva proposta per la Gran Via?
Hem de ser sincers. Fins que no hi hagi un sistema de rondes i sobretot la Ronda Nord, no es podrà pacificar la Gran Via. Al final no hi ha manera d’absorbir el trànsit de Castellar del Vallès i dels polígons industrials. Sabadell no està aïllada, sinó que funciona en espais més grans. A partir d’aquí, m’imagino que, quan estigui feta la ronda, la Gran Via estarà pacificada. Això no vol dir que no hi hagi trànsit. M’imagino una Gran Via amb voreres més amples…Aquí poso com a referent la Rambla dels Cellers de Sant Cugat del Vallès. Seria una mica això. Hi ha un trànsit rodat, però a la vegada s’especifica molt i es guanya molta zona verda.
Què s’ha de fer amb el bosc de Can Deu? Hi ha propostes per la seva gestió pública.
Sempre he dit que no estic a favor de municipalitzar el bosc al 100 per cent. És allò de socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis. Això és el que passaria amb el bosc de Can Deu si fos públic. Hi ha uns quants que van guanyar molts diners i ara resulta que hem de pagar el bosc entre tots. Per tant, em decanto per fórmules mixtes, fer algun tipus de patronat on hi hagi altres institucions, on també hi siguin els privats que tenen una responsabilitat amb aquest bosc i no podem permetre que no se’n facin càrrec.
Què respondria a qui l’han criticada per haver anunciat primer el projecte de SurfCity i després haver demanat informes sobre el seu impacte ambiental. Continua sent partidària de la piscina d’onades?
Soc partidària de tothom que vingui i tingui interès en invertir a la ciutat. Es digui Surfcity, sigui una empresa de bicicletes, o es digui Celestia que faran nanosatèl·lits. A mi em trobaran reunint-me amb tothom. Fixi’s que si escolto perquè escolto i si no escolto perquè no escolto. Hi ha qui sempre ho critica tot. Els informes de l’Ajuntament donen positiu en el sentit que no hi ha impacte ambiental. Tanmateix, perquè no hi hagués sospites i amb el debat que s’havia obert, vam volem tenir una doble garantia i hem portat el tema a la Generalitat. Si els informes són positius tirarem endavant. En cas contrari, evidentment, no; però com qualsevol altra inversió. La notícia positiva és que, en aquest mandat, per fi tornem a tenir gent que vol invertir a la ciutat, quan fa quatre anys ningú volia venir a casa nostra.
A banda del SurfCity, quina és la seva proposta pel riu Ripoll?
El riu és una barreja de vàries coses. Històricament, hi havia activitat econòmica en el riu i aquesta se li pot donar i està contemplada en l’ordenació urbanística. Això ha de ser compatible amb la natura, l’oci i l’esport. Quan es barregen tots aquests elements, pot quedar una peça molt interessant en el riu. La clau és l’accessibilitat. Entenem que està en una zona periurbana i que s’ha treballar urbanísticament a partit d’aquest concepte.
En matèria de seguretat, al seu programa parlen de consolidar la plantilla de la Policia Municipal. És partidària d’incrementar el nombre dels seus efectius? Relacionat amb això, a la passada campanya electoral, va prometre traslladar les instal·lacions de la Policia Municipal de Can Marcet al nord, prop de la ronda Navacerrada. Continua mantenint aquest projecte?
Sobre el tema de l’increment de la plantilla de la policia, l’hem d’augmentar en funció de la capacitat econòmica que tinguem. Aquí ens ha funcionat molt bé la política de càmeres de seguretat. Aquí serem molt expansius i continuarem desenvolupant-la. Pel que fa a la comissaria, ens va caure a sobre la pandèmia que ens va obligar a canviar les prioritats com vam explicar públicament. La central de comandament de Can Marcet ha quedat espectacular. Crec que podem agafar aquest model i portar-lo a Can Marcet. En aquests moments estem més decantats per aquesta via.
Quina és la seva política respecte als polígons industrials? Al seu programa plantegen la reforma del polígon dels Sud-Oest. En què consistiria? Està satisfeta de l’evolució del polígon de Sant pau de Riu-sec?
Aquesta és una de les polítiques claus. Vull que Sabadell no només sigui una ciutat per viure, sinó també per treballar. Ara hi ha necessitat de terreny industrial a tot l’entorn metropolità. Estem ben posicionats. Els polígons industrials han de créixer, sobretot han de consolidar-se i han de ser més dignes. Sant Pau de Riu-sec s’està desenvolupant. Això hem de continuar fent-ho a la resta de polígons. Ja m’agradaria tenir tots els polígons ocupats amb activitats productives.
Sant Pau de Riu-sec s’havia projectat com polígon industrial, de valor afegit i de tecnologia, ara més aviat és un polígon logístic i comercial. Que en pensa?
Això no és del tot exacte. No és només logístic. Per exemple, l’empresa aeroespacia Zelestia s’enlairarà a Sant Pau de Riu-sec. Aquí és clau combinar diversos tipus d’activitats. No hem d’anar als extrems. És evident que la logística no és el que més ens agrada. Ens agrada molt més tot el que genera valor afegit.
A la passada campanya electoral i en aquest mandat com alcaldessa ha fet una gran aposta per l’Aeroport de Sabadell on s’han dut a terme diverses actuacions. Pensa continuar en aquesta línia els propers quatre anys?
Primer, que es comenci a construir Zelestia, que fem conjuntament amb la Zona Franca i continuar desenvolupant el hub. Aquí ha de tenir un paper clau la Universitat Politècnica de Catalunya que està alineada amb Terrassa per intentar portar cap aquí estudis vinculats al sector de l’aeronàutica. Un sector que, a més a més, està destinat a transformar-se amb els nous motors elèctrics pels avions. Aquí Sabadell pot posicionar-se molt bé.
En matèria de cultura plantegen tot un seguit de propostes. Li plantejaria dues qüestions. La primera sobre els museus municipals d’Història i d’Art, que necessiten modernitzar-se. Quins són els seus plans al respecte?
Deixeu-me felicitar el regidor de Cultura. Per primera vegada després de molt de temps, tenim política cultural en aquesta ciutat, ja que durant quatre anys no en vam tenir. Estic molt contenta de l’anunci que vam fer, la setmana passada, de la possibilitat d’adquirir el Museu del Gas com una peça estratègica per situar el Museu d’Història, el Museu del Tèxtil i el Disseny de la ciutat. Això és un revulsiu cultural importantíssim per Sabadell. Aquesta és la línia. Buscar oportunitats i poder instal·lar-hi una col·lecció important, l’Antoni de Montpalau, amb milers de peces de vestit de pret à porter i d’alta costura que ens poden explicar molt bé el tèxtil a la ciutat. De la mateixa manera que el Nadal ha estat un element estratègic a la ciutat, que pensàvem que no ens funcionaria i ens ha funcionat molt bé, situar aquest museu a la plaça del Gas també pot tenir aquest component d’atracció i d’important aposta en política cultural.
Manté, com va prometre a les anterior municipals, la idea de traslladar el Conservatori de Música a l’Eix Macià?
Sí, primer per tenir el Conservatori i l’Escola de Música que ens cal i que no tenim amb la dignitat que ens mereixem. Segon, perquè la façana de l’Eix Macià és urbanísticament molt important i li hem de donar contingut. Tercer, perquè està prop d’un altre equipament cultural que ens agrada molt, L’Estruch, com a centre de creació i que ha d’estar vinculat a l’Escola de Música i al Conservatori.
Un tema de gran preocupació ciutadana és l’atenció a la gent gran. Hi ha el projecte de construcció de la residència del sud. Al seu programa plantegen exigir a la Generalitat una segona residència. De la mateixa manera que existeix una xarxa d’escoles-bressol municipals, creu que l’Ajuntament hauria de tenir un xarxa semblant pels nostre avis?
Aquesta és una competència de la Generalitat de Catalunya. El que hem de fer és exigir que qui té la competència la compleixi. L’Ajuntament de Sabadell havia de deixar de fer coses que són de la seva competència per fer una residència per a la gent gran que no ens toca. En aquest sentit, estic molt contenta. Hem aconseguit un millor acord per tal que faci la residència a qui li toca. Crec això és una molt bona gestió política i millor de la que vam heretar. Aquesta és la línia. Hem d’apretar. De la mateixa manera la Generalitat fa escoles perquè li toca, li toca fer residències per a la gent gran i les ha de fer.
A Sabadell hi ha dos equipaments que depenen del govern central i semblen immersos en el dia de la marmota. Em refereixo a caserna de Guàrdia Civil i l’edifici de correus de la Via Massagué. Què s’ha de fer per aprovar aquestes assignatures pendents?
En un cas ho tinc molt clar. En l’altre no tant. En el cas del de la caserna, estem negociant amb el ministeri perquè s’hi situin les consultes externes de l’hospital Taulí. Crec que pot ser una bona via per donar una sortida a la caserna lligada al tema sanitari i de salut, amb l’avantatge que està davant del Taulí. Em sembla interessant jugar amb aquesta peça. En el cas de de Correus, és un edifici molt petit, tot i que des de fora sembli molt potent. Vaig tenir l’oportunitat d’entrar-hi. Són molts pocs metres quadrats útils. Aquí ens hem de pensar més el que podem fer. Sincerament, no és una de les coses que tinguem resoltes.
Quines són les expectatives en aquestes eleccions? Consolidar-se en l’alcaldia? Assolir la majoria absoluta?
Sobretot poder guanyar per poder governar bé. Aquests són els dos conceptes. És evident que sortim com a favorits. De fet, portem guanyant diverses eleccions. Ara em preocupa sobretot poder governar. És a dir, tenir al ple municipal els vots suficients per tirar endavant les polítiques que volem fer.
A les passades municipals, el PSC va obtenir 10 regidors, a quatre de la majoria absoluta. Primer, va tancar un pacte de govern amb Podem i després de la seva expulsió amb la regidora no adscrita Marta Morell. Junts per Sabadell ha estat el seu soci de legislatura. Seria partidària de reeditar aquest pacte amb Junts? Què respondria a aquells que afirmen que en matèria de pactes vostè sempre mira a la seva dreta?
Sempre he dit que vull pactar amb tothom, però recordo que els Comuns no van treure representació a les passades eleccions. No podia pactar amb ells, perquè no hi eren. Des d’aquest punt de vista, la composició del ple era més de dretes que d’esquerres. Estic disposada a pactar amb tothom. Hi ha un límit evident que és l’extrema dreta, espero que no surtin. Amb la Crida, que és l’extrema esquerra, tenim models de ciutat molt diferents i ens costaria molt entendre’ns. Però, amb la resta de formacions, ho he dit en tots els debats públics, em veig absolutament capaç de poder-hi treballar i de poder-hi pactar. És clar, si posen la ciutat al davant de tot.
La campanya electoral s’encetà amb la denúncia per coaccions i l’expulsió del grup municipal i del partit de Jesús Rodríguez, regidor de la Policia Municipal i Via Pública, amb acusacions de greus irregularitats econòmiques en la gestió d’SMATSA i Saba. Es va celebrar un ple extraordinari sobre el tema i s’ha reviscut el fantasma del cas Mercuri. Com valora, políticament i personalment, aquesta situació?
Des del punt de vista personal va ser molt dur. Quan et coaccionen els de fora és dur, encara ho és més que et coaccionen els de dins. Crec que vaig fer el que havia de fer: denunciar les coaccions vinguin d’on vinguin. Tot està a la fiscalia. Ho vaig portar jo. Vaig ser la primera en portar-ho. La fiscalia, des del primer moment, disposa de totes les informacions, els expedients, els mails… Si mireu el calendari, tot cau en campanya electoral. Deixo a la imaginació de cadascú les anàlisis polítiques.
Quin és el sentit polític de la incorporació en número 6 de la seva candidatura d’Adrián Hernández, alcaldable de Ciutadans a les passades municipals?
És una persona amb una alta capacitat política que ja no està a Ciutadans. Això és molt important de recalcar. Ha deixat el partit. Com dic sempre, nosaltres sumarem el talent vingui d’on vingui amb gent que tingui ganes de treballar per Sabadell. Recordo que el dia del seu comiat al ple municipal, deixant l’acta de regidor, vaig dir que em sabia greu que es perdessin bons polítics. Quan crec que hi ha gent bona, intento sumar-la al govern de la ciutat.
Fotos: J.d.A.