Nani Valero (Crida): ”Som l’alternativa clara al govern de Marta Farrés”

Nani Valero Moreno va néixer al 1969 a Sabadell. Educadora social de professió, va entrar a treballar com funcionaria de l’Ajuntament de Sabadell a l’any 2008. Primer a Nova Ciutadania i més tard com a tècnica a Drets Civils que deixà al 2019 per exercir de regidora de l’oposició. Des de llavors és la portaveu del grup municipal de la Crida

El programa de la Crida per Sabadell, sota el lema Més Crida, més vida consta de 107 pàgines. S’estructura en quatre blocs temàtics, 20 grans apartats sectorials i més d’un centenar de propostes. A més consta d’un annexe amb propostes específiques pels barris.

Per què ens ha citat al local de les Bruixes del Nord?
Perquè aquí va néixer la meva inquietud per fer millores i transformar Sabadell des del món associatiu, cultural, social, des del feminisme i des de l’antifeixisme que també són els eixos essencials de l’ideari de les Bruixes. Quan tot això se’t desperta, veus que pot anar més enllà de la teva entitat i també que pot anar cap a la ciutat.

A la presentació del seu programa reivindiquen la tasca del “govern de transformació”(2015-2019). Afirmen que aquest ha estat un “mandat de paràlisi” i “mancat d’idees” que moltes actuacions realitzades són les que ja estaven projectades i planificades. El seu projecte s’emmarca en continuïtat en aquell govern de transformació? Quins són els eixos del ”nou model de ciutat” que plantegen?
Quan vam estar governant vam poder planificar moltes coses que es van quedar pendents d’executar. Ara ens interessa moltíssim executar tot allò que havíem planificat. Per això voldríem tornar a governar, per poder executar tot allò que vam deixar planificar i que en aquests quatre anys no s’ha dut a terme. Des de l’oposició, a través de les mocions, a través d’actuacions al carrer, hem estat incidint en la política local, però amb els marges que et dona estar a l’oposició. El programa està molt inspirat en el programa que vam fer el 2019 i que marca aquesta línia de continuïtat.

En matèria d’Hisenda plantegen recuperar l’Agència Tributària que en aquest mandat s’ha transferit a la Diputació. També plantegen moltes mesures que implicarien un augment de la despesa municipal. Quina és la seva política fiscal? Serien partidaris de pujar determinats impostos i taxes per sufragar l’increment de la despesa?
Recuperar l’Agència Tributària és essencial perquè aquí hem perdut sobirania en el sentit de controlar les taxes i tributs municipals. També, per poder fer seguiment de com s’estan executant aquests pagaments i alhora tenir el servei de proximitat a la ciutadania de plans personalitzats, de pagament fraccionats. L’Agència Tributària no pot estar allunyada de la ciutadania. Ha de ser la seva primera porta d’entrada contributiva a la ciutat. Nosaltres tenim una filosofia d’esquerres, transformadora, en la línia de ‘qui més té més pagui més’ i que els tenen menys paguin en funció de les seves capacitats; és a dir, la tarifació social. En això hem volgut incidir en aquest mandat a les ordenances municipals. No ens ha estat permès, perquè hi havien pactes previs entre Junts i PSC que no ens han deixat incidir en aquest sentit.

Al seu programa plantegen la creació d’una caixa d’estalvis municipal. Com funcionaria?
No és una novetat. Ja ho proposàvem al programa del 2019.  L’Ajuntament té les  arques sanejades i els diners dipositats al banc. Es una cosa en què hi creiem fermament Una caixa d’estalvis municipal tindria la possibilitat d’actuar com a finançador de projectes en la línia, per exemple, de la rehabilitació d’habitatges, de l’accessibilitat… De manera que pugui ser el mateix Ajuntament qui posi a disposició de la ciutadania aquests diners que estan al banc i que funcioni com un fons de crèdit ciutadà.

En matèria d’habitatge, la Crida planteja un ventall molt ampli de mesures. Proposen noves promocions públiques que estimen en 309 habitatges, entre Can Gambús i Can Llong, i 62 més a la caserna de la Guàrdia Civil. També, indiquen que a Sabadell hi ha 8.000 pisos buits. En aquest panorama que es pot fer per ampliar l’oferta d’habitatge assequible a Sabadell?
Per una banda hi ha la necessitat de noves promocions que les veiem interconnectades per tot el terme municipal. No volem hi hagi segregació, com s’ha fet en mandats passats. Això permet que la gent es vinculi ràpidament al barri, és clar en uns barris dotats de serveis. Si es fan noves promocions, com a Can Gambús, han d’estar dotades d’equipaments. De fet, al Pla Local d’Habitatge ja estan determinats aquests habitatges. Cal fer-ho, a través del tanteig i retracte, dels 10 milions d’euros que van posar a disposició de VIMUSA.

Volem mobilitzar tot el parc d’habitatges buits que està en mans de grans tenidors, fons voltors, la Sareb… D’altres de petits tenidors. Aquí és on s’ha d’intervenir a fons, perquè aquests habitatges buits, l’únic que fan és degradar la ciutat, davant d’una precarietat i una necessitat d’habitatge més que evident. Només cal mirar a totes les taules d’emergència social, les peticions d’habitatge que afecten a milers de persones a Sabadell.

En aquesta campanya s’està parlant molt de les ocupacions il·legals. Es parla d’ocupacions delictives, d’altres de emergència social com fa la PAHC. Quina és la seva posició al respecte?  
Per a  nosaltres està molt clar que, s’hi està fent una activitat delictiva dins de l’habitatge, l’administració té mecanismes per actuar. En això nosaltres no tenim res més a dir. Ens sap greu que s’acabi posant sota el títol d’ocupacions delictives a totes les ocupacions.

Si hi ha cases sense gent i gent sense sostre, és lícit i legítim que una família pugui estar en un habitatge que porta anys deshabitat i està en mans de fons voltors. S’ha de donar cobertura a les necessitats bàsiques i l’habitatge és una d’elles.

Aquesta és una de les necessitats bàsiques a resoldre en aquest Ajuntament, en aquest mandat, en aquesta ciutat i en molts llocs. Sabadell és una zona de tensionada d’habitatge. Per tant, calen respostes urgents i immediates per resoldre-ho.

La Crida proposa la creació d’una Oficina d’Energia de Sabadell amb caràcter d’assessoria. S’han plantejat la participació del municipi en una empresa pública d’energia, potser d’àmbit supramunicipal?
Aquest seria un tema a parlar-ne. D’entrada no ho plantegem així. Sí que plantegem que l’energia és també una necessitat bàsica. Per tant, s’ha d’acompanyar la ciutadania a poder satisfer aquesta necessitat des de l’administració més propera que és la local. L’Oficina de l’Energia ha de servir per això, per veure quins són els contractes que no estan funcionant, quines són les alternatives. Hem portat la proposta perquè els sostres dels edificis municipals es posin a disposició de la ciutadania per generar energia amb plaques solars. Això ho podria gestionar aquesta oficina. També, demanem, que d’una vegada, ens adherim a l’Associació de Municipis per l’Energia Pública i fer xarxes de municipis per ajudar la ciutadania que té menys recursos que no pot assumir la despesa d’opcions d’energia més neta.

Al seu programa es mostren partidaris de municipalitzar els serveis externalitzats. A quins serveis es refereix? A quines àrees afectaria?
Tenim un fort compromís amb el Servei d’Atenció Domiciliària, un servei atenció a les persones  que tenen dependència, que històricament havia estat municipal i s’ha anat privatitzant. Ara està en mans d’unes empreses que cerquen el benefici i no garanteixen que les condicions laborals, en un sector feminitzat, siguin les més adequades. Per altra banda, hi ha la xarxa d’escoles-bressol que és una oportunitat per poder gestionar-la directament. Nosaltres, van començar a fer algunes municipalitzacions. En feminisme a l’atenció psicològica a les dones víctimes de violència masclista, les grues, la zona blava… Van ser inicis, però aquesta ha de ser una línia. Si un servei dona beneficis a un privat, entenem que, des de la gestió pública, el benefici hauria de revertir en el servei i en la seva qualitat.

Com és sabut, la Crida s’oposa al Quart Cinturó. Ronda Nord i Quart Cinturó són la mateixa cosa?
Aquest seria un tema que s’hauria d’aclarir amb aquells que van posant per mig la Ronda del Vallès. Si són la mateixa cosa s’ha de veure al mapa. D’entrada, no és el mateix, però hi ha gent que està jugant amb aquesta confusió. Nosaltres estem frontalment oposats al Quart Cinturó.

També s’oposen a la Ronda Oest. Al seu programa plantegen l’estudi de la connexió viària amb Castellar del Vallès a través de la C-58. Quina és la seva posició sobre les connexions amb Castellar?
La primera connexió ha de ser a través del tren. Aquesta és la primera i indispensable. Quan això es porti a terme, es podria revaluar quins serien els canvis en la mobilitat, podríem veure si cal fer noves vies asfaltades pel trànsit de vehicles;  però, primer el tren. Sobre la connectivitat amb Castellar és d’escàndol que la línia ferroviària s’hagi quedat a la Plana del Pintor i no hagi continuat fins a Castellar. Aquesta és la prioritat. A partir d’aquí parlem de la resta.

Quina és la seva proposta per la Gran Via?
Volem pacificada la Gran Via. Volem que realment no sigui aquest trencament que hi ha entre els barris i que, a més a més, ens permeti moure’ns cap al riu Ripoll, cap aquest sistema natural que tenim aquí. Sobretot que no sigui un topall, ni focus d’emissions, de sorolls i contaminació. Hi ha maneres de fer-ho, reduint la quantitat de cotxes que passen per allà. No es fa només posant als encreuaments quatre plantetes. Menys encara, com s’ha fet, eliminant l’únic pas soterrat de vianants que hi havia a la Gran Via. Una de les mesures que s’han dut a terme més escandaloses, desafortunades i ridícules del mandat.

Què s’ha de fer amb el bosc de Can Deu?
Cuidar-lo o obligar els seus propietaris a que el cuidin. Perquè aquí, durant molts anys, la inversió de la Fundació de la Caixa ha estat d’abandonament absolut. Fins i tot de replantació d’arbres que no havien d’anar i que van caure a les ventades d’anys enrere. El bosc s’ha de preservar perquè és un pulmó de la ciutat. Nosaltres preferiríem que això es fes des de la Fundació, però, si hi hagués una opció que fos patrimoni municipal, s’hauria de parlar. Aleshores que ho fos tot i ho treballéssim amb les entitats que estan promovent la municipalització per tal de que podem gaudir d’aquest patrimoni i gestionar-ho des de la ciutadania.

Quina hauria de ser la relació de la ciutat amb l’Aeroport?
Al nostre programa proposem recuperar la titularitat de l’aeroport. És un tema que històricament va quedar d’aquesta manera. En realitat, en els convenis de l’època, s’establia que quan deixes de tenir les funcions d’aeroport, militar o de formació, la titularitat passaria de nou al municipi.

Si tinguéssim la titularitat, què faria?
Parlem-ne, perquè hi han varis municipis que estan afectats. És pol interessant d’activitat. No vull dir que volem recuperar la titularitat per deixar que sigui un aeroport, ja es veuria. S’hauria de parlar. Primer de tot hem de recuperar la titularitat. Són molts metres quadrats, que són de la ciutat, que hem de poder incidir en el que allà es fa.

Quina és la seva proposta pel riu Ripoll?
Tenim el programa del Parc Fluvial del Ripoll, que són 18 propostes que van en la línia de l’accessibilitat i la preservació del medi natural. També que hi passin activitats, que hi passin coses en consonància amb el lleure esportiu,  cultural, històric.. Perquè allà tenim un patrimoni del que significa la història de la ciutat, els molins… Ens remetem al programa del Parc Fluvial del Ripoll amb 18  propostes calendaritzades, pressupostades per l”anterior govern i que estan en un calaix.

En matèria de cultura plantegen moltes propostes com l’actualitzacio del Mapa Cultural. D’entre elles, li preguntaria quin és el seu projecte pels museus municipals d’història i d’art?
Estem en una ciutat de 217.000 habitants. Els museus estan en una franca situació precària, antiga, gairebé decimonònica. Per tant, és imprescindible que els museus s’actualitzin en el segle XXI. Això passa per tenir nous espais dedicats. Tenim un fons de patrimoni artístic que està en magatzems que ningú pot veure.  La base de exposicions fixes ha de poder visitar-se de manera digna. També hem de tenir espais per fer exposicions temporals i posar Sabadell en el mapa del circuit expositius nacionals i internacionals. Perquè en tenim i perquè hi ha molt bagatge. Cal dotar als museus de pressupost, dels quals estan molt mancats, dotar-los d’espai i fer-ho amb la gent que en sap del tema.

També, en matèria de cultura, proposen que la creació d’una biblioteca a cada barri. Quantes biblioteques noves es farien?
La gent que viu al seu barri hauria de tenir tots els serveis de proximitat disponibles. Quan plantegem una biblioteca a cada barri, d’entrada demanem una per Gràcia perquè és un greuge històric i reivindicació històrica del barri. També, plantegem una per Merinals. Després, anem veient les necessitats. A Can Puiggener, per exemple, hi ha biblioteca. A Ca n’Oriac hi ha una petita sala de lectura. També tenim la biblioteca del nord, ubicada de diversos barris i potser ja cobreix les necessitats. Explorem, d’entrada a Gràcia i Merinals.

Al seu programa proposen la dotació de serveis sociosanitaris als centres municipals d’odontologia, psicologia, logopèdia…Com funcionaria?
Hi una regidoria de Salut que té les competències prevenció de Salut, que va fent coses, però aquí hi ha molt recorregut a fer. Hi ha experiències del servei d’odontologia pública que es va proposar Barcelona. Es tracta de posar-se en contacte amb els col·legis professionals i s’estableixen mecanismes de col·laboració público-social.

Respecte als consells de districte ¿Considera convenient la seva redistribució territorials, com al Districte 2, format per barris com la Creu Alta i Can Puiggener o el Districte 5, amb Gràcia i Merinals que tenen poc en comú des del punt de vista sociològic? Quina és la seva alternativa de participació ciutadana als consells de districte?
Crec que els consells de districte ja han passat a millor vida. Justament, per això que comenta no encaixen les dinàmiques de cada barri. Hem d’anar cap al model de les taules de barri. Aquesta era la nostra proposta en el Pla Estratègic de Participació. S’ha d’anar per aquí, que els veïns i les veïnes organitzats i no organitzats puguin tenir espais de trobada. de posar en comú preocupacions, però també projectes de barri i que tot això vagi acompanyat del servei d’intervenció sociocomunitària. Els veïns organitzats tenen potser més facilitat de trobar-se, però hi ha altres que no i algú els ha d’acompanyar perquè la seva veu pugui ser escoltada i tingui un espai de participació. Defensem les taules de barri, des de baix. No amb l’ordre del dia que porti el regidor o el tècnic. Per aquí anàvem les nostres al·legacions al Reglament de Participació, que queda molt lluny de la filosofia de la participació més comunitària que defensem des de la Crida.

Com valora el funcionament dels centres cívics?
En el seu origen hauríem preferit que fossin espais més autogestionats. És cert que darrerament s’han obert una miqueta més, però totes les restriccions i condicions que tenen tant d’horari, com de personal municipal, com d’accés a les sales són molt limitadores. Han de ser espais més oberts que siguin viscuts per la gent. Tenim la possibilitat de tenir espais autogestionats. Per exemple, l’associació de veïns de Sant Julià ens deia: ‘sort quan es va fer el barri ens vam plantar i vam exigir un local de l’associació de veïns’. Ells ho gestionen. La gent és molt responsable quan ha de gestionar els seus espais. Són espais oberts. La capacitat d’autogestió de la població és molt més gran de la que se’ns vol vendre.

A les anteriors municipals van passar de quatre a tres regidors, tot presentant com a cap de llista al llavors alcalde de la Crida Maties Serracant. Quines són les seves expectatives en aquestes municipals, tant des del punt de vista polític com electoral?
El diumenge 28 ho sabrem amb els resultats. Les nostres expectatives són d’augmentar. Volem ser encara més. Ara som tercera força a l’Ajuntament. Aquest espai de ser una força important i decisiva, constructiva i propositiva és el que ens mou a estar molt més presents als barris i poder presentar el nostre programa i que més gent se’l faci seu. Per tant, ser més representatius en el consistori. Volem ser més.

Maties Serracant, l’exalcalde de Sabadell, ara és assessor del conseller de Política Territorial i exalcalde ERC, tots dos al quatripartit que està gestionant temes com el Quart Cinturó, l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona o el casino de Tarragona. Considera compatible aquestes responsabilitats amb la militància a la Crida?
És absolutament compatible perquè a més és la persona que més en sap d’aquests temes. Especialment del Quart Cinturó, amb una línia molt determinada. Per tant, plena confiança. La feina que està fent és una opció laboral, professional seva que sabem que l’està fent molt bé, Això no ha suposat cap problema per continuar sent una part important del projecte de la Crida.

Si el vot dels regidors i regidors de la Crida fos decisiu per decantar la balança de l’alcaldia, quins criteris seguirien, quines serien les seves línies vermelles per la investidura del alcalde o alcaldessa?
Tenim una línia de molt temps de no pactar amb cap grup que s’hagi posat de perfil o vagi directament amb postures de caire feixista. Ens posarem sempre al costat de la gent que estigui per transformar la ciutat amb polítiques realment d’esquerres i socials. Som una alternativa clara al govern de Marta Farrés.

Què li sembla la fórmula de govern independentista que s’ha suscitat en aquesta campanya? La Crida s’hi sumaria?
El tema de fer govern o donar governabilitat ho parlarem després dels resultats. En funció de la nostra assemblea, decidirem cap on tirem en qüestió de govern o de governabilitat. No descartem cap de les postures. Ens hem assegut amb tothom ja fa dos anys i continuarem fent-ho amb tothom.

[Nota de la redacció: les entrevistes als alcaldables es fan a l’espai triat per ells i en l’idioma que ells prefereixen. Per fidelitat a la conversa es publicaran en el mateix idioma en que s’han fet. D’altra banda, al final de l’entrevista els candidats fan una enquesta sobre els resultats electorals que es publicarà l’endemà de les eleccions. Fins aquell moment el resultat està custodiat per iSabadell]

Fotos: Jordi de Arriba.