- El diputat republicà a Madrid alerta que la mentalitat latifundista impera en la tramitació dels Next Generation.
- Sogre la legislatura: “Esperem que el senyor Sánchez comenci a fer honor a la paraula donada ara que se li van escapant i acabant les excuses”.
El diputat d’Esquerra Republicana i president de la Comissió d’Indústria i Comerç del Congrès Joan Capdevila considera que hi ha un gran risc que els fons europeus Next Generation s’acabin gestionant principalment des de la gran empresa. Capdevila s’ha reunit aquest dilluns amb una representació de Confederació de la Indústria Tèxtil (TEXFOR) tal com va fer fa uns dies amb la Cambra de Comerç de Sabadell o la patronal Pimec.
Capdevila es mostra recelós sobre l’aplicació que farà el govern espanyol dels fons i confia més en la supervisió europea. Així mateix alerta, com fa la secció local d’Esquerra a Sabadell sobre els projectes locals, que els projectes antics no van en la bona línia. En un altre ordre de coses, Capdevila defensa el paper de la seva formació al Congrès, on tenen 13 diputats i creu que estan influint sense “aigualits”.
Vostè finalitza avui una ronda de contactes amb el teixit econòmic sabadellenc. Després de gairebé 15 mesos de pandèmia, quin estat d’ànim li han transmès? Quines són les seves inquietuds?
Estic gratament sorprès. Com aquella frase de Francesc Pujols: ‘el geni creador català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors’. Amb les condicions duríssimes que la indústria i encara més el comerç i els serveis han patit et reanima veure gent, homes i dones, empresaris, petits empresaris, pimes de la ‘p’ de les pimes, autònoms, microempreses que resisteixen i resistiran. Les han passat molt magres i encara ho estant fet i malgrat un govern central que viu d’esquenes a aquest ecosistema empresarial que és paradigmàtic a Sabadell però que és de tot el país, hauran estat capaços de passar la maroma i encarar amb optimisme la sortida. No m’agrada parlar de reconstrucció perquè no s’ha destruït cap infraestructura però sí hi ha d’haver una represa i esperem que sigui respectant la igualtat d’oportunitats i premiant la intel·ligència i la imaginació.
En el món econòmic tothom parla dels fons europeus com una palanca de reactivació i canvi sense precedents. Aquestes expectatives són reals?
Haurien de ser-ho però confio més en l’empenta i iniciativa europea que no pas amb el govern espanyol. També és cert que ens trobem en una situació amb perill que hi hagi malentesos. Els fons es diuen ‘Next Generation’. No són per salvar empreses, que també. La seva orientació va cap a dos eixos: la digitalització i el canvi cap a una economia sostenible, per aplicar els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Anar a buscar velles carpetes de vells projectes de començaments de segle, treure-li la pols a la carpeta i canviar-li el nom perquè quedi més guai és no pensar en ‘Next Generation’. Cal pensar en la pròxima generació, en el país dels fills. Els malentesos poden esterilitzar moltes energies.
Si es presenten projectes antiquats treient la pols, vols dir que no vindran els fons o que sí vindran però no serviran de gaire?
M’és igual una cosa que l’altra. En tot cas mala peça al teler. Hem de pensar que el món està canviant i ja ho estava fent abans de la crisi sanitària de la Covid-19. La crisi ha catalitzat una reacció química que ha fet que el moviment vagi més ràpid en el comerç digital, la contractació de determinats productes o coses tan etèries com les experiències de compra. Tot s’ha accelerat però les tendències no han anat cap a una direcció que no fos previsible abans.
Vostè president la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme del Congrés. Quins són els punts forts i febles de l’enfocament que fa l’Estat dels fons europeus?
La llista és llarga. Però hi ha un gran tema conceptual: el latifundisme. Castellà ho és i aquesta mentalitat econòmica continua en els passadissos dels ministeris, on no s’ha fet una transició. Hi ha una afició al ‘pocs però bons’. Una economia basada en l’extracció i l’economia regulada per bé que fan servir discursos després liberals. Les grans empreses de l’Ibex es basen en l’economia de BOE, o dit d’una altra forma l’economia de ‘palco del Bernabeu’. Tot això que Berlanga retratava a La escopeta nacional no et fa ser a priori optimista. Confio en la supervisió europea per apaivagar els tics de l’economia espanyola.
Els fons poden anar sobretot a l’Ibex com tem el món de la petita i mitjana empresa?
Serà molt difícil evitar-ho perquè a més hi ha l’argumentari que cal donar suport a grans projectes tractors. Grans projectes tractors quan tenen una llei que permet la morositat dels grans respecte els petits com no hi ha a Europa. Com que no s’ha fet un reglament sancionador per qui cobra al comptat i paga a 160 dies per impedir-ho? Com fluirà el diner si els grans estan habilitats per retenir-lo i la llei els empara? Per això proposem a Madrid, i ho anem repetint però no tenim prou força malauradament encara, que qualsevol empresa que sigui morosa no se li doni accés als diners europeus. La nostra gran preocupació és aquesta: com arribaran els Next Generation a la pime d’aquí davant? I no m’han donat cap resposta.
Catalunya porta diversos mesos sense president, i malgrat que avui hi ha novetat mesos també mesos ja amb un govern en funcions. En un moment de concretar els fons, què significa no tenir govern?
Altes instàncies del Govern han continuat treballant, escoltant, aconsellant i acompanyant les empreses, col·lectius i patronals que s’hi han dirigit. Tampoc és àmbit del govern català l’assignació dels grans fons.
La Generalitat té poc paper en el que acabi passant en els fons europeus? Vindrà determinat només pel govern central?
Contra això és contra el que hem de lluitar en els propers mesos: que se senti la veu de la Generalitat en el que afecti a Catalunya. El vicepresident Aragonés, divendres passat, va presidir la signatura a d’un memoràndum pel projecte de la Vall de l’hidrogen, liderada per la Universitat Rovira i Virgili i la visió posada en el gran canvi que la mobilitat sostenible ha de suposar per les properes dècades.
Des de l’inici de la pandèmia, l’atur ha pujat aproximadament el 25 per cent (un 22,5 per cent des de febrer 2020 a Sabadell). Ara que es parla de recuperar una certa normalitat, quan es recuperaran els nivells pre-Covid en l’ocupació?
Posar-hi dates seria temerari. Sabadell té 15.000 aturats però a més 15.000 ERTOs. I això et deixa amb l’ai al cor. Què se’n farà?
S’han prorrogat fins la tardor.
Però, què passarà a la tardor amb aquesta gent? Estem en una posició política de que no quedi gent al darrera. I hem de trobar la manera que no sigui purament assistencial de proveir qualitat de vida a tothom.
Vostè té un cert coneixement de l’ecosistema madrileny des de fa cinc anys. Com poden afectar els resultats de les eleccions madrilenyes a la política general espanyola i l’estabilitat de l ‘actual govern?
A Madrid per menys de res s’organitza un foc d’encenalls. He après una cosa a Madrid: amb com més vehemència algú anuncia un canvi o una crisi més pots estar segur que aquella persona et vol enganyar o algú l’ha enganyat per tu.
El formiguer a Madrid sempre te l’has de prendre amb distància. El fet és que hi ha legislatura, que els equilibris a nivell d’hemicicle continuen sent els mateixos que eren i que l’únic que hem de fer és que el senyor Sánchez comenci a fer honor a la paraula donada ara que se li van escapant i acabant les excuses.
ERC va donar suport al govern central en els pressupostos 2021, donant una certa seguretat al govern. Com valora l’execució del pressupost i el compliment d’aquell pacte?
Volem ser una oposició potser no tan constructiva com propositiva i a part de defensar la realitat nacional, la llibertat d’exercir el dret a l’autodeterminació dels pobles i del nostre en concret, tenim el mandat d’assistir a polítiques generals que afecta a la gent treballadora del nostre país, continuar treballant perquè quants menys euros del dèficit fiscal crònic al que estem sotmesos marxin de Catalunya. En aquesta èpica del dia a dia que ja entenc que té poc d’èpica també en estem aplicant.
Vostè va militar durant molts anys a Unió Democràtica. Què els hi diu als que pensen que la nova Esquerra vol ser la nova Convergència i Unió?
M’ho solen retreure. Vaig ser militant d’Unió fins el 2009. Els dic que s’equivoquen.
S’ha passat de voler estar només 18 mesos al Congrés a defensar l’èpica del dia a dia. En que s’equivoquen?
No he dit ben bé això. Se solapen dos plans d’actuació política. No m’agrada parlar malament dels adversaris polítics però l’enfocament del grup parlamentari d’Esquerra d’innombrables polítiques públiques és substancialment diferent del que feia el pujolisme o el postpujolisme o Convergència. Per exemple parlem d’ambientalisme? Esquerra ha presentat 140 esmenes a la llei de canvi climàtic, 38 folis, que en un 40 per cent s’han acabat convertint en llei. Això ha permès que es parli de temes tan importants com la lluita contra la regressió del Delta de l’Ebre, d’incloure els boscos i la seva gestió en la comptabilitat ambiental o que es comenci a parlar de limitar les concessions hidroelèctriques. Amb tot respecte aquest enfocament no té gaire a veure amb altres cultures polítiques. Tota la cambra en ha acceptat excepte Vox en començar a implantar la càrrega de CO2 en les etiquetes de les peces de roba.
Podríem fer més però modestament amb 13 de 350 diputats deu ni do. I amb un perfil prou propi per no quedar aigualits.
Foto portada: el diputat d’Esquerra al Congrès, Joan Capdevila, a la seu del Gremi de Fabricants, on s’ha reunit amb Texfor. Autor: David B.
