ERC Sabadell continua els actes de precampanya. Aquest dissabte van comptar amb la participació de la vicepresidenta del Parlament, Anna Simó, el portaveu de Socialisme, Catalunya i Llibertat, Toni Comín, i el candidat d’Esquerra a les municipals, Juli Fernàndez.
Esquerra es posiciona com “garantia de canvi” a la ciutat, en paraules d’Anna Simó. “Tothom ha de poder demanar comptes de cada euro que paga amb els seus impostos”, va assegurar. Per la seva banda, Comín, que va ser diputat al Parlament pel PSC-Ciutadans pel Canvi, es va referir a la política catalana assegurant que el país té per davant els vuit mesos és importants de la seva història. “El 27 de setembre és l’hora de la veritat”, posicionant les municipals com “l’assaig de les plebiscitàries”. Manté l’esperança de captar indecisos a favor de la independència, ja que “amb una Catalunya independent farem un país tan avançat com els més avançats socialment d’Europa”.
Fernàndez: “educació i ocupació”
En el seu torn, l’alcaldable, Juli Fernàndez, va situar l’educació i l’ocupació com a prioritat del futur govern local. Manté que Sabadell no es pot deixar a ningú pel camí:
Les prioritats de la gent han de ser les prioritats del govern. No puc dir que l’Ajuntament de Sabadell és capaç de solucionar el problema de l’atur dels 19.000 aturats de la ciutat, perquè estaria enganyant a la gent, però ha de liderar les possibilitats de trobar solucions a la situació actual”.
Així mateix, ha refermat que amb Esquerra l’Ajuntament serà “net i honest. Serem intolerants amb qualsevol ombra de sospita”. La proposta més agosarada ha estat el compromís a reduir l’abandonament escolar en 10 punts en els propers quatre anys. “Sabadell ha de comptar amb plans adaptats a cada barri, que definiran uns objectius claus i que haurà d’implicar els agents claus de cada barri que comparteixin el compromís de l’èxit educatiu de tots els infants i joves”.
Foto portada: Comín, Simó, Fernàndez i la seva probable número 2, Montse Chacón, al Mercat de Sant Joan, dissabte. Autor: ERC / cedida.
Y yo pregunto a estos tíos: ¿Pedirésis más horas lectivas en castellano para que los hijos de los pobres puedan estudiar en su lengua habitual (y propia) a fin de rebajar el fracaso escolar, o por el contrario seguiremos con la misma cantinela de siempre?
Si tornem a la discussió ja antiga de si hem de fer llengua habitual de les escoles la llengua materna és un mal favor a l’escola catalana actual. Si això fos així, hauríem d’ensenyar en xinès, àrab, romanès, caló, ucraïnès… I unes quantes llengües més presents a les nostres escoles… Es tracta de que cada noi i noia aprengui el català, el castellà i alguna altra llengua internacional. Mirem els resultats dels alumnes en competències lingüístiques al final de l’ensenyament obligatori i deixem-nos de demanar que tornin temps passats que han fet que molta gent no entengui que el català és una llengua més de les que es parlen a l’estat -reconeguda en la constitució que tant defensen- i que és oficial a Catalunya, juntament amb el castellà, és clar…
Pues si lo que ofrecéis para paliar en 10 puntos el fracaso escolar es más de lo mismo, catalán-catalán-catalán, apaga y vámonos. Mira Valls te explicaré una cosa que no es difícil de entender: La inmigración en Cataluña está compuesta por varias capas, una primera de franceses pobres, entre las cuales habría algún bisabuelo tuyo, dado tus apellidos. Otra de hace décadas de españoles pobres del sur de la península, caso de mis padres y otra tercera y actual de extracomunitarios pobres del resto del mundo. Si te dieras unas vueltas por los barrios verías que todos estos extracomunitarios pobres yan han escoguido lengua vehicular y hablan en su lengua de origen con sus padres y en español con el resto de niños con los que juegan en los parques o en el recreo de los colegios. Ya sé que me dirás que hay algunos que usan el catalán, sí lo sé , de eso se preocupa la Generalitat, de que tener al subvencionado al menos uno de cada nación que chapurree el catalán y así sacarlo en TV3 como representante de lo que no existe, la inmigración extracomunitaria catalano parlante. Es decir una farsa, porque claro, que sean pobres no significa que sean tontos, y entre asumir como lengua vehicular un mercedes (el español, que los lleva a todas partes) o un motocarro (el catalán, que apenas puede subir la cuesta de Castellar) pues no hay color. Así es que si lo que estáis ofreciendo es más de lo mismo, mal lo tenéis intentando colarnos un producto defectuoso.