-
La monja benedictina Teresa Forcades i l’historiador Xavier Domènech presenten el Procés Constituent a Sabadell.
-
Expectació màxima sota la pluja, que desborda l’organització. El públic canta l’Estaca amenitzant l’espera.
Sota una pluja constant però envoltada de centenars de sabadellencs, que han fet impossible organitzar l’acte a l’Auditori del carrer Lacy perquè quedava més gent a fora que a dins, la monja benedictina Teresa Forcades ha presentat el projecte que colidera amb l’economista Arcadi Oliveres: Procés Constituent. L’expectació a la ciutat ha estat màxima.
La pluja no ha aigualit la presentació del Procés Constituent a la ciutat. Més aviat li ha donat més trascendència i fins i tot mística. L’acte estava previst a les 19.30 hores però a causa de les inclemències s’ha decidit fer-ho a l’Auditori del carrer Lacy. Una llarguíssima cua a la Rambla feia evident que quedaria més gent al carrer de la que pot entrar a l’equipament. Així que malgrat el temps i l’organització de l’acte ja en marxa, s’ha fet marxa enrere i s’ha decidit fer l’acte damunt l’escenari de la plaça del Doctor Robert sobre un mar de paraigues que han omplert, com en no gaires ocasions, la plaça a vessar. Durant l’espera s’ha escoltat diverses vegades l’Estaca, de Lluis Llach, un referent simbòlic per a diverses generacions.
Forcades ha vingut a Sabadell directament des del Masnou, on ha presentat el moviment dues hores i mitja abans, també sota la pluja. En la seva argumentació, aposta per una activitat revolucionària constant que transformi la societat i per apostar per alternatives que conjuguin millor el poder i el poble, fent que la participació de la ciutadania en els afers comuns sigui continuada i organitzant la societat des de baix cap a dalt, i no des de les jerarquies. En essència Forcades demana quatre canvis socials: consciència, unitat, urgència i necessitat de fer canvis constants. L’historiador sabadellenc Xavier Domènech ha precedit Forcades i ha recordat la tradició constituent de la ciutat.
Què és el Procés Constituent?
La monja benedictina i l’economista i professor Arcadi Oliveres propugnen aquest moviment polític que vol conjugar el sobiranisme i les alternatives progressistes davant l’actual situació de crisis social i política. El seu manifest té fins ara 36.000 adhesions. El moviment s’està començant a organitzar a escala local i la primera assemblea a Sabadell serà el 29 de maig. Volen obrir un procés constituent a Catalunya perquè el país decideixi de forma democràtica i lliure el seu futur.
Qui són els impulsors?
Forcades és monja benedictina resident a Montserrat i va ser coneguda a la llum pública a causa de la seva crítica a través de Youtube a la indústria farmacèutica, especialment visible durant “l’epidèmia” de la grip A i la compra de milions de vacunes. Per la seva part, Oliveres és professor universitari i conegut de l’altermundisme des de fa molts anys. Presideix l’entitat d’arrel cristiana Justícia i Pau i en els últims temps, s’ha destacat com un referent intel·lectual del moviment 15-M.
La Iglesia catalana hace tiempo que dejó de ser católica y se convirtió en cismática, por eso da estos extravagantes productos, como la “monja alférez” de marras, que muerden la mano que les dió de comer. Eso sí, mientras tanto los templos católicos convertidos en desiertos de juventud, mientras las mezquitas improvisadas rebosan de alegría.
Manuel: la por us fa irracionals. Això de la “monja alférez” era una pel·li dels teus/tuyos: no ens l’atribueixis, ara, que tu i els teus/tuyos teniu la rara habilitat d’atribuir els defectes i “-ismes” propis inventats pels teus /tuyos, als altres. No entens, no vols entendre res de res o sigui: nothing. Deixa’ns fer i resa al teu Dios del Rouco i Cia.
O potser, ara que hi penso, Manuel, no seràs… el Manuel, él?
Ai quin riure, al pla del viure!
Que sí hombre que sí, que Alá y grande y Mahoma es su profeta. Mira que sois…
Por ciertos Dalmases. Tu padre, como muchos de los tuyos fué del Frente de Juventudes y tu madre una alegre chica de la sección femenina de la Falange.
Y tú
¿a quien de los dos has salido?.
Vaig estar a la teva xerrada al Masnou, som els que varem marxar de la segona fila per qué ja estavem xops , quan aquella mestra va interrompre el teu discurs. Em va saber molt de greu el poc respecte d´aquella persona vers tu i tots els que havíem vingut a escoltar-te. Germana Teresa t´agraïm molt tot el que fas, a pesar que aquest terreny no ès el teu i corres el risc evident de patir molts disgustos que no et mereixes. Una abraçada.
Manolo No-doy-una (o ets el del Bombo: “ejpania: pum!pum!pum!”), si tot el que ets capaç de respondre és això, ja tenim la feina feta. Darwin ho va explicar fa anys: selecció natural.
El Darwinismo es lo que os ha llevado a los “murcianillos” como tú a odiaros a vosotros mismos y aceptar la fe verdadera de conversión a esa cosa rara del catalanismo.
Debe ser duro eso de querer ser quien no se es.
Abur gabón.
Dalmases España se escribe con Ñ, que no te enteras. ¡¡¡Joder con el murciano integrado!!!
El Sr. Dalmases predicant el darwinisme social, i fent el xistet xenòfob que, vingui o no vingui a tomb, sempre sol ser molt aplaudit per la parròquia igualment xenòfoba, catalanista. Aquestes maneres us fan creure superiors a algú o alguna cosa, o és simplement un encutronament en el mal gust? Hi ha qui aspira al bon gust, que no va ser tan sols una virtud dels clàssics.
El senyor Manuel de marras serà intemperant, caspós, etc., etc. Però el Sr, Dalmases i els qui li aplaudeixen les bestieses catalano ultra fatxes que arriba a teclejar i fins i tot editar, potser faria per allò que Armand Obiols va escriure respecte a Alexandre Galí i els del Quaderns de l’Exili. Son feixistes tal com aquell burgés gentilhome de Moliere escribia en prosa sense saber-ho.
Però potser, i perdoni’m la benevolència, ni tan sols així arriba al nivell c (de catetisme), que s’estila en els programes de TV3, i més encara els “debats” (pura telepredicació), les al·lucinacions de la Genovés o la ignominia del 3/24, tot plegat televisió de règim com la de Franco, les de la Sèrbia de Milosevic o la de Tudjman a Croàcia.
I permeti’m que a vosté, i els demés lectors d’eopinions, els hi recomani aquest article:
http://elpais.com/elpais/2013/05/22/opinion/1369247088_202215.html
De res.