EL CANDIDAT
43 anys, llicenciat en Filosofia i Lletres en l’especialitat Història per la UAB on va fer un màster en didàctica social. És professor de secundària a l’Institut Pere Calders de Cerdanyola. Veí del barri de Gràcia, està separat i és pare de dos fills.
D’on prové la seva vocació política? Quan va començar a militar a ICV?
El meu despertar polític prové de l’adolescència, a l’Institut, on vaig participar en algunes mobilitzacions contra la guerra d’Iraq i als moviments estudiantils. Jo visc d’una manera en què tot és política. Per això vaig estudiar història i em vaig dedicar a l’educació com un instrument potentíssim per canviar la societat. De jove no vaig militar en cap partit. Quan tenia encaminada la meva vida personal, fa més deu anys, al 2003, vaig ingressar a Iniciativa. Durant aquests anys he tingut un paper de militant de base, sense cap responsabilitat. Arran de la crisi brutal que estem vivim, em vaig decidir a implicar-me més i a participar més en Iniciativa i en Procés Constituent. Això m’ha dut a participar a Unitat pel Canvi i acabar de cap de llista. Crec que estem en un moment històric, al final d’una etapa i al començament d’una altra de la que vull ser partícip. Penso que, a nivell de ciutat i de país, hem d’anar cap a un procés constituent i començar un nou sistema, des d’unes noves bases.
Sabadell ha estat sacsejada pel cas Mercuri. Quins han estat els seus efectes entre la ciutadania i l’administració local?
El cas Mercuri és molt preocupant. No és un cas d’un pillo que ha posat la mà a la caixa. És una trama que ICV va denunciar en el seu moment quan va trobar indicis i que va derivar en una investigació judicial. El cas Mercuri és una vergonya per la a ciutat i per a l’activitat política. Espero que puguem superar aquesta etapa. Penso no s’hauria pogut anar tan lluny si no haguessin participat persones que no han estat polítics. Hi ha persones que han acceptat estar endollades i han empresaris que han pagat. Això demana una reflexió col·lectiva. Per a mi és molt important la responsabilitat de les coses. La meva tasca d’activitista es basa en la responsabilitat que tenim cadascú. Tots, col·lectivament, som responsables del que passa. Sovint tenim la tendència a donar les culpes als altres. En el cas Mercuri hem de reflexionar sobre el paper de les entitats i persones que han vist coses i han mirat a un altre banda.Haurien donat suport a una moció de censura?
Jo no estava al ple en aquell moment. La millor manera de canviar de govern i tancar etapes és amb les eleccions. El que si vull dir és que alguns que tenien molt clar estar amb un govern amb el PP i CiU, a l’hora de sumar-se a un acord d’esquerres han posat moltes dificultats quan era el moment de fer-ho. El moment de fer-ho era molt abans de les eleccions.
Quines són les seves propostes per lluitar contra la corrupció a l’Ajuntament de Sabadell?
Unitat pel Canvi som l’única candidatura que hem començat la campanya presentant un codi ètic, de transparència, de rendició de comptes, sobre els sous, sobre la limitació dels mandats. Hem presentat el patrimoni dels candidats i un pressupost de la campanya. Alguns han fet alguna d’aquests coses, però ningú les tres. Volem ser exemplars des del minut zero. Per lluitar contra la corrupció, per una banda, s’ha de fer una auditoria per saber què ha passat, per l’altre establir una transparència absoluta sobre els nostres càrrecs públics, com ara publicar una agenda pública de les seves activitats.
Què planteja per millorar la transparència de l’administració local?
La nostra arribada al govern serà com el minut zero, com a l’any 1979 després de la dictadura. Una nova etapa en la qual s’haurà de repensar i revisar tot. Un dels aspectes d’això és l’organització interna de l’Ajuntament. Estem convençuts que, amb els treballadors que hi ha a l’Ajuntament, es pot treballar més i millor. I això no té cost econòmic. Ara molts d’ells es senten menyspreats i molt poc escoltats. Això provoca un servei deficient cap a la ciutadania. Hem d’organitzar l’ajuntament amb criteris tècnics i professionals i orientar la tasca d’aquests treballadors cap al bé comú.
Si vostè fos alcalde quan càrrecs de confiança nomenaria?
D’aquest hem parlat a l’assemblea d’Unitat pel Canvi. Hem decidit que si considerem que en alguna àrea necessitem un suport d’una persona externa, ho aprovarem en assemblea a partir d’una definició del seu perfil i d’un criteri transparent. Jo no tindré aquesta potestat, sinó l’assemblea.
És partidari de reformar l’estructura dels Consells de Districte? En quin sentit ho faria?
La participació ciutadana és un dels nostres eixos prioritaris. Considerem que els Consells de Districte no estan sent un bon instrument de participació ciutadana. Una de les primeres accions que farem, si estem al govern, serà engegar un pla de participació ciutadana. No el tenim desenvolupat per què ho volem fer amb la ciutadania i les entitats. No volem cometre l’error de dir: “ho farem així o aixà”. Per què, potser, per les decisions de l’àmbit esportiu o cultural, hem de fer servir una metodologia i per certs barris caldrà fer servir una altre.
Com s’articularia la seva proposta de Pressupostos Participatius?
El 95 per cent de la despesa de l’Ajuntament és fixa; és a dir, el manteniment, els sous… La gestió política real, on hi un marge, està al voltant d’un cinc per cent. Per tant, hem de ser conscients de la magnitud dels recursos que movem. D’altre banda, sobre aquest cinc per cent una part va destinada als barris. Dintre d’aquest procés de participació ciutadana, volem ser capaços d’acordar amb els barris mecanismes de pressa de decisions. Per tal que una part del pressupost ho puguin decidir els veïns. Per exemple, si s’ha de prioritzar tapar i millorar la taulada de l’escola d’adults o si s’ha d’arreglar la via pública. Haurà una part d’aquest pressupost que ho podran decidir les persones des de l’acord. Per democràcia, però també per corresponsabilitat.
Vostès parlen d’un nou model econòmic. En què consisteix del Pla de Xoc d’Ocupació Comunitària?
És normal que pensem en les immediateses, però no podem perdre de vista que l’actual sistema econòmic és un fracàs. Per tant, les decisions que s’hagin de prendre han d’anar orientades a superar aquest model econòmic perquè és injustíssim. No volem engreixar aquets sistema posant pedaços. Volem anar cap un altre model. Si fem plans de formació i ocupació aniran vinculats a sector econòmics emergents o que apunten cap aquesta nova direcció. Per exemple, tenim l’opció d’apostar per les noves energies renovables, hem de fer formació i ocupar persones en aquest sector. També, apostem pel moviment cooperatiu i que augmenti el seu pes en l’economia. Impulsarem plans de formació i d’emprenedors que vulguin engegar projectes cooperatius. Intentarem que sigui fàcil que els aturats d’un barri es puguin organitzar i gestionar el menjador escolar i amb el criteri que els alumnes consumeixin productes de proximitat.
Quines concessions municipals revisaria? Quins serveis públics remunipalitzaria?
Nosaltres en això som molt seriosos. Hi ha formacions que diuen: “remunicipalitzarem l’aigua”. Doncs, no, l’aigua no es pot remunicipalitzar, perquè la concessió és fins el 2049 i rescatar-la val una milionada. Els serveis funeraris és fins el 2034 i els serveis de neteja fins el 2028. Difícilment tindrem opcions per remunicipalitzar. No volem caure en el discurs fàcil per què sona bé. A Unitat pel Canvi hi ha formacions que han estat al govern i sabem que és governar. En aquest sentit, es pot acabar amb aquests concessions a mig termini, però a curt termini no serà possible. D’altra banda, hem de ser molt exigents amb el seu servei. I si no ho compleixen, aquí sí que es pot recuperar el control. Un altre element és no externalitzar més serveis. Hi ha serveis de manteniment que ara l’ajuntament contracta fora, del quals aspirem a ser nosaltres qui creem aquests llocs de treball.
Què proposa per millorar la qualitat sanitària a l’Hospital Taulí i la sanitat pública de la ciutat?
Les competències municipals estan amenaçades per LRSAL a través de la qual el PP aspira a que els ajuntaments s’encarreguin d’escombrar els carrers, el manteniment de les escoles i poca cosa més. El marc competencial està a la baixa i amb un finançament pobríssim. El sistema actual només deixa gestionar les engrunes.
A l’Hospital Taulí, on l’ajuntament té representació al consell d’administració, serem exigents i actius pe tal que Sabadell tingui un bon servei. I sobretot perquè es faci un nou hospital al Vallès. A l’època del tripartit es va iniciar un projecte, que es va parar, a Cerdanyola. Per altra banda, està bé el regidor de Salut o l’alcalde s’entrevisti amb el conseller de Sanitat i li demanar coses, però també pot estar amb els veïns que es manifesten per unes bones urgències al Taulí. Nosaltres estarem a les dues bandes. També aspirem a tensionar a la societat, doncs quan fem manifestacions en favor de millorar el Taulí tampoc som una gentada. Si la ciutadania no reaccionem, no lluitem, les coses no vindran per elles soles.
Quines són les seves propostes per millorar el sistema educatiu? Com es concretarien els Plans Educatius d’Entorn?
Amb l’idea de aquella dita africana, “per educar un nen cal tota la tribu”, proposem un Pacte per l’Educació a Sabadell que abordi el tema del fracàs escolar, no només dintre de l’àmbit escolar, sinó de les famílies i entitats del barri. Aquests plans educatius han de funcionar amb una col·laboració estreta entre tots els actors que pivoten sobre el barri. Amb un mirada transversal. Ha d’haver una línea directíssima amb Serveis Socials i Benestar Social, una connexió amb l’espai esportiu i cultural. Per exemple, si a l’escola es treballen temes de sostenibilitat o de gènere, de què serveix si a l’equip de futbol no agafen nenes?
Molts ciutadans pateixen una situació d’emergència social. Com es concretaria el Pla de Rescat Social que proposen al seu programa?
Cal reconèixer que darrerament ha hagut un esforç de l’ajuntament per cobrir aquestes necessitats. L’alcalde Sánchez ha tingut sensibilitat en aquests temes. Tanmateix hi ha situacions on els ciutadans s’ho estan passant molt malament. El nostre codi ètic suposarà una revisió del sous públics on nosaltres com a govern estalviarem uns 300.000 euros anuals. La capacitat d’estalvi que pugen aportar anirà a Serveis Socials. Sobretot, cap nen que no necessiti sense menjador, cap nen sense carències de material escolar o assegurar els sistemes de subministrament bàsics.
Quines són les seves propostes en matèria d’habitatge? Quina valoració fa de la tasca desenvolupada per VIMUSA?
VIMUSA va ser un instrument molt útil, però que ara sembla que no està complint amb els objectius del seu origen i necessita una revisió a fons. Pel que fa a l’habitatge, es pot treballar en varies línies. Per una banda, dotar d’un valor real a l’oficina d’habitatge, en la qual els veïns i veïnes que no puguin pagar l’hipoteca i es vegin amenaçats, pugin arribar a un espai d’acord real i fer una pressió real als bancs per buscar solucions en cada cas. Per l’altra, fer-hi difícil que ha Sabadell hagi 10.000 pisos buits. Hem de buscar mecanismes per què en aquests pisos es pugi donar accés vivenda a aquelles persones que no en tenen. Finalment, apostar per l’habitatge públic de lloguer i tenir una reserva de pisos d’urgència social. A la vegada, i respectant molt els moviments socials, estar molt connectats als solucions que aquests pugin aportar com les que està oferint la PAHC a Sabadell que ha estat més eficient que l’administració.
Creu que Sabadell ha perdut vitalitat cultural? Si és així quines mesures planteja per redreçar-la?
La cultura és part dels humans, una altre cosa és com s’ha gestionat i s’ha visualitzat a la ciutat. A Sabadell hi ha molta cultura invisible. S’ha de garantir a La Faràndula, al teatre Principal espectacles de primeríssima qualitat pel consum cultural dels ciutadans que ho desitgin. Ens consta que hi persones a tots els barris que es troben en clubs de lectura, que fan teatre, joves que toquen en grup. En aquest sentit, hem de donar suport a la creació cultural de les persones. Per altre banda, hem de ser capaços de fer xarxa i crear difusió, de manera que gent de diferents barris pugin intercanviar les seves experiències. A més, hem de fer una aposta forta per l’Escola Illa i el Conservatori que demanen una revisió a fons. També, s’ha d’incorporar a l’educació i que els nens dels barris de la ciutat pugin tenir contacte amb la cultura i tenir intercanvis amb les escoles.
Quina valoració fa dels mitjans de comunicació local, particularment els de titularitat municipal com Ràdio Sabadell. És partidari d’un canal de TV municipal?
Crear un canal de TV no és per nosaltres una prioritat. Sobre els mitjans de comunicació públics apostarem per un sistema de gestió transparent en el qual no hi hagi la sospita que són la veu del seu amo.
És partidari de rebaixar, augmentar o congelar impostos i taxes?
Creiem en els impostos per redistribuir la riquesa i tenir bons serveis. No diem: “baixarem els impostos”. Ara bé, aquests impostos han de ser graduals i justos en funció dels ingressos de les persones. Hem de garantir la recaptació i ajudar a qui pugui tenir dificultats, fraccionant-los de manera flexible amb la tarifació social.
Quines mesures proposa per redreçar la delicada situació de les finances municipals? En què consisteix la seva proposta d’auditoria del deute?
El deute municipal està sobre els 124 milions d’euros, però això ho haurem de comprovar. Per què, entre d’altres coses, hi ha dificultats per tenir certes informacions. S’haurà de mirar a qui es deu i haurem de revisar d’on prové i quin és el seu origen. Per exemple, l’edifici d’Hisenda al carrer Riego, ho va construir VIMUSA a canvi d’un lloguer. L’ajuntament de Sabadell té hipoteca altíssima que és superior al preu que cobra del lloguer. Què ha passat? Com és que l’ajuntament ha fet tan mal negoci? S’hauran de revisar moltes coses d’aquest tipus. Serà un procés lent, podran passar mesos o potser anys per posar els comptes de manera clara.
Vostès son partidaris d’elaborar nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Quines serien les seves línees mestres?
A partir del 25 de maig hem de pensar la ciutat que volem a mig i llarg termini. A partir de repensar la ciutat que volem, hem de començar a prendre accions. Ens hem de preguntar al servei de què posen el territori i quin model de ciutat volem. Nosaltres apostem per un territori a escala humana i una ciutat compacta en la que els seus ciutadans puguin realitzar la seva vida en un espai proper i no calgui agafar el cotxe per anar a Sant Pau de Riu-sec. On els serveis bàsics estiguin organitzats des de la proximitat. Una ciutat on la mobilitat prioritzi als vianants, la bicicleta i el transport públic la qual cosa ens donarà un model més sostenible. Una ciutat amb activitat econòmica en els polígons industrials que ara tenim buits. Una ciutat que prioritzi l’espai públic i un Rodal endreçat i protegit.
Quines són les seves propostes en matèria de mobilitat i transport públic?
Molts veïns ens han manifestat la seva preocupació pels horaris i la manca de servei nocturn dels autobusos. Es tracta d’una reivindicació ciutadana que escoltarem i a la que posarem remei. Pensem que s’han de simplificar les línies d’autobusos i volem ampliar les zones peatonals al Centre, volem revisar la conveniència que l’autobús passi pel Passeig, un espai que s’ha humanitzar. Volem un model de mobilitat on la prioritat la tingui el transport públic.
Es partidari de traslladar els locals d’oci de la Zona Hermètica a Sant Pau de Riu-sec?
Des d’Unitat pel Canvi no volem que Sabadell sigui la capital de la festa. El projecte de la macroconcentració a la Zona Hermètica ha estat un error i un calvari pels veïns i veïnes del barri de Gràcia. Aquest model d’oci concentrat en un tram urbà no ens agrada. Volem repensar el model d’oci juvenil al que se’l ha de buscar una sortida.
En certs barris de Sabadell existeix una gran preocupació per la seguretat ciutadana. Què accions impulsaria per combatre aquesta situació? Com valora la situació de la Policia Municipal?
Molts candidats parlen de la policia de proximitat o de barri i nosaltres també. És un tema que hem estudiat a fons i hem arribat a la conclusió que per tirar endavant aquest projecte caldria un increment de la plantilla de 60 persones. Un compromís que no podem adquirir en aquest moment. Amb la plantilla actual i amb la seva reorganització es podran alliberar alguns efectius per a policia de carrer, amb el compromís d’avançar cap aquesta policia de barri en un context de creixement econòmic on puguin sortir aquestes places. Això vinculat a un policia que conegui els punts conflictius del barri, que conegui els assistents socials, als mestres de l’escola, que pugi fer a la vegada una feina social i de seguretat.
Quines són las seves propostes en matèria d’immigració? Creu que a Sabadell hi ha un problema de xenofòbia?
Sabadell és producte de la immigració i no veiem aquest fenomen com una cosa conflictiva, ni com una amenaça, sinó com una part de la normalitat. Els humans van i venen pel planeta i ens sembla molt bé. La immigració no és un problema sinó una oportunitat amb gent que ve a sumar i a construir societat. Esperem que tots els ciutadans pugin tenir una vida digna, amb condicions de treball i habitatge. Per nosaltres tots són iguals, encara que el 24 de maig uns tindran papers per votar i altres no, la qual cosa és una gran mancança de la nostra democràcia. Pel que fa a la xenofòbia hem de treballar sobre tot a les escoles per evitar-la.
Des de diverses plataformes s’ha propugnat la creació d’una candidatura unitària de les forces a l’esquerra del PSC. Per què això no ha estat possible?
Primer tot la satisfacció de ser a l’espai polític que ha estat capaç de sumar més sensibilitats on hi ha gent d’Iniciativa, Podemos, Esquerra Unida, gent que està a moviments socials. A nosaltres ens hauria agradat que a l’esquerra del PSC haguessin menys opcions polítiques i no posar en tants compromisos als votants d’esquerra. La unitat de les esquerres és necessària i imprescindible per solucionar els grans problemes a que ens enfrontem. De manera que si no hi ha grans espais unitaris d’esquerra no podrem resoldre aquests problemes. Unitat pel Canvi estem per aquesta opció, abans i després de les eleccions.A Sabadell hi ha hagut diversos elements que no ho fet possible. Per una banda, alguns personalismes i egos que no han ajudat a que hagués un ambient de confiança. Per altra, existeixen diferències ideològiques, de tradició i de cultura política. Ara bé, davant un enemic tan gran, aquestes divergències són assumibles. Però, sobretot, crec que a certa gent li ha faltat la valentia per sortir de la seva àrea de confort polític i entrar en un espai més nou i més ampli.
Unitat pel Canvi ha estat envoltada per una certa polèmica. La direcció de Podemos Catalunya, a diferència de Barcelona o Terrassa, no la reconeix com a pròpia i han fet dos requeriments al Consell Ciutadà de Sabadell per tal de retirar el nom i la simbologia d’aquesta formació. Què en pensa d’això?
No entenc gaire aquesta polèmica. A Sabadell no es presenta ni Podemos, ni Iniciativa, ni Esquerra Unida, sinó un espai polític que es diu Unitat pel Canvi. Aquest nou espai polític té el suport de la direcció nacional d’Iniciativa i d’Esquerra Unida i del Consell Ciutadà de Podemos Sabadell. Tota la resta em sembla una polèmica interessada, deixeu-m’ho aquí.Creu que la candidatura de Guanyem Sabadell, encapçalada per la dirigent històrica d’EUiA, pot restar-li suports electorals?
Sé molt poc d’aquesta candidatura. Sé que Marisol Martínez va perdre les seves primàries i que l’han expulsada d’Esquerra Unida i poc més.
Quants regidors esperen obtenir en aquestes eleccions?
Nosaltres no fem travesses. Però crec que som la candidatura que més gent estava esperant. Quan expliquem el nostre projecte als barris, la majoria de la gent ens diu: “home és que és això, ja era hora que es fes”. A més, hem tingut l’encert de fer un sistema de tria dels candidats pel qual cada barri té un candidat que és un referent del barri. Persones implicades en els moviments socials que està funcionant moltíssim. I això ens dona molt bones sensacions sobre el nostre resultat.
Si el vot d’Unitat pel Canvi fos imprescindible per garantir tant la investidura com la governabilitat de la ciutat amb quines forces pactarien i amb quines no pactarien mai?
La prioritat d’Unitat pel Canvi és tancar l’etapa Bustos. El nostre espai de confluència política està a l’esquerra del PSC. Nosaltres posarem uns límits, no donarem suport a formacions esquitxades per la corrupció i a les que han impulsat les retallades.
Quines serien les primeres mesures que adoptaria si fos elegit alcalde?
La primera serà escoltar molt als treballadors de l’Ajuntament. No cometrem l’error de començar coses sense escoltar-los. La segona engegar l’auditoria econòmica. La tercera seria implementar al mes d’agost una activitat de lleure adreçada a garantir un àpat als nens que estan amb beca menjador i que al juliol fan casals d’estiu en els qual mengen.
7 Comments