Joan Mena: “Els castellanoparlants som els més interessats en el model d’immersió lingüística”

Joan Mena, nascut a Sabadell el 1975, és llicenciat en Filologia Hispànica i ha estat professor de castellà a l’Institut Ferran Casablancas. Militant d’En Comú Podem, ha estat regidor de l’Ajuntament i diputat al Parlament de Catalunya. Actualment, és diputat al Congrés, on presideix la Comissió de Ciència.

L’entrevisto a la redacció d’iSabadell sobre el seu llibre No parlaràs mai un bon català. Les mentides sobre la immersió lingüística (Eumo Editorial, 2020) que presentarà el proper dissabte 12 de març a les 12 h a l’Espai Àgora de Sol i Padrís, amb Xavier Domènech i Maria Corrales.  

Quins motius el van impulsar a escriure aquest llibre? Fins a quin punt l’ha motivat la sentència del 25 per cent de classes en castellà?
Per ser honestos, vaig escriure el llibre perquè l’editorial es va posar en contacte amb mi. Em va demanar que intentés traduir els discursos que he fet al Congrés dels Diputats entorn al model d’immersió lingüística en forma de llibre. A partir d’aquí em va engrescar molt la idea i reflexionar sobre el que volia traslladar. El primer que em sortien eren les ganes d’intentar contraposar els discursos que hem escoltat moltes vegades des de la dreta espanyola al Congrés contra la immersió lingüística amb la realitat de les aules que jo he viscut com alumne i com a professor. Els pares i els veïns del barri han estat impulsors del model d’immersió lingüística. Hi ha un capítol sencer dedicat a aquesta la gent del barri com els meus pares, Isabel Montes, Ramón Álvarez, Manolo Carrasco o tota l’escola Agnès Armengol durant 30 anys. Volia contraposar la veu d’aquests protagonistes de la immersió lingüística amb la veu de l’Arrimadas, del Rivera o del Casado de torn.

Per què el llibre es titula Mai parlaràs un bon català?
És la frase que em va dir una mestra, professora de català del Pau Vila, quan jo feia primer de batxillerat, perquè no sabia distingir entre la vocal o oberta i la tancada. Em costava moltíssim. La professora ho va fer per incentivar-me, per estimular-me, que és una de les tasques que han de fer els docents. Li agraeixo que m’hagi estimulat per diferenciar entre l’o oberta i tancada tot i que hi ha molts parlants del català que no les distingeixen.

L’obra es subtitula Les mentides de la immersió. Quines són aquestes mentides?
Se n’han dit moltes. Des de que no es pot parlar castellà al pati, que a les escoles catalanes no s’ensenya espanyol, que s’adoctrina a l’escola pública de Catalunya…Intento desmuntar totes aquestes mentides amb dades objectives. Per això, utilitzo enquestes i dades oficials no només del Govern de la Generalitat sinó del Ministeri d’Educació. Hi ha dades d’aquest ministeri, quan governava el PP, que contradiuen el que estava dient llavors aquest partit.

La millor manera de desmuntar aquestes fal·làcies de la dreta és fer-ho amb dades objectives.

No resulta contradictòria la immersió lingüística amb les prescripcions de la UNESCO sobre la importància d’ensenyar als infants en la seva llengua materna tenint en compte que un gran nombre d’alumnes catalans són castellanoparlants? No és cert que la immersió s’aplica als infants de llengua castellana mentre que pels catalanoparlants ho és en la seva llengua materna?
Els principals interessats en el model d’immersió lingüística som els castellanoparlants, els fills de les famílies castellanoparlants.

Els fills de les famílies catalanoparlants aprendran castellà i català i seran competents en les dues llengües. Si jo no hagués tingut l’eina de la immersió lingüística probablement avui no seria competent en llengua catalana, perquè el meu entorn és castellanoparlant amb la família, amb els amics, amb els coneguts. Els fills de les famílies castellanoparlants són els més interessats en defensar el model d’immersió perquè a nosaltres ens garanteix aquesta doble competència.

En contra del que pensen alguns, la immersió no pretén la substitució lingüística, sinó una doble competència lingüística. No pretén que jo substitueixi la meva llengua, el castellà pel català, sinó que sigui competent en les dues i després pugui decidir lliurement si m’expresso en castellà o català.

Segons el seu raonament els nens que visquessin en un entorn català no haurien de fer la immersió en castellà?
Però això ja hi és. El model d’immersió té una part que és flexible on pots adaptar el currículum educatiu en funció de l’entorn sociolingüístic. D’altra banda, no només rebem l’impacte de la llengua en l’entorn social, sinó en l’entorn comunicatiu. És molt fàcil que un alumne, encara que la seva família sigui catalanoparlant, tingui contactes amb la llengua castellana a través de la televisió, els influencers, la música, la literatura, la cultura en general, ja que és una llengua que, afortunadament, està molt present a la societat catalana. La immersió és una manera de blindar-ho.

No voldria acabar sense constestar-li sobre la qüestió de la UNESCO. Tenim informes de la Unió Europea, del Comitè de Llengües i de la Carta de les Llengües Minoritàries Regionals d’Europa que posen el model de Catalunya com un exemple de garantia de bilingüisme i de doble competència, que és l’objectiu de la immersió.

Llavors per què creu que el model d’immersió, en països on hi ha dues llengües en contacte, només s’aplica a Catalunya, tret de Groenlàndia i les illes Feröe?
És un model que s’ha estat analitzant des de diferents països com explico en el llibre. Per exemple, el País Basc té un model molt segregador, que és la gran crítica que faig al model d’ikastolas. Últimament la seva tendència és aproximar-se cada vegada més al model d’immersió lingüística de Catalunya. El model del Quebec és un model semblant. Al revés del que va ser Catalunya qui va emmirallar-se al Quebec.

Però a Quebec la immersió és voluntària i aquí obligatòria.
Sí i al País Basc també és voluntària. Cada vegada les famílies demanen més immersió que és la garantia que els seus fills i les seves filles siguin doblement competents. És un model ben valorat pels lingüistes a nivell europeu i cada vegada hi ha més països que l’estan si no copiant sí adaptant a la seva realitat.

Ja que ha esmentat el model basc, per què creu que mentre a Euskadi augmenta l’ús social de l’eusquera entre els joves, a Catalunya minva?
Això té més a veure amb les polítiques culturals que amb les polítiques educatives. Sempre distingeixo entre el model d’immersió que em permet ser bilingüe i l’ús social que després jo faci. No podria usar la llengua sinó tingués l’eina del seu coneixement i la immersió m’ho garanteix. Però després és decisió meva, de l’entorn i de la realitat social, el que em fa decidir si trio una o altra.

A Catalunya no hem fallat en polítiques educatives, des del punt de vista lingüístic, però sí que hem fallat molt en polítiques culturals. En el llibre poso l’exemple que jo vaig aprendre català no només amb la immersió, sinó també veient TV3 i avui la programació infantil en català està expulsada dels canals generalistes i has d’anar a buscar-la en un canal molt minoritari. La inversió en programació infantil ha baixat de 50 a 20 milions d’euros. Si vols buscar un youtuber o un influencer en llengua catalana costa bastant. No hi ha un incentiu per activitats culturals, com sí que hi ha al País Basc i que va en detriment de l’ús social de la llengua.

Comparteix l’opinió manifestada pel PSC que el procés sobiranista ha fet esclatar tots els consensos de la societat catalana i el lingüístic també?
Comparteixo que el procés ha arramblat amb molts consensos; però també vull dir que els socialistes han col·laborat a trencar aquests consensos. Farien molt poc favor a la llengua i al seu ús social, que és el que a mi m’interessa d’aquest tema, si posen la mirada enrere tot el temps. Hem comès errors tots i totes. Hem de mirar cap el futur. Recentment, al Parlament de Catalunya, s’ha aprovat el Pacte per la Llengua, on una de les seves jornades es farà a Sabadell. En aquest pacte sí que està el PSC. La llengua l’hem de defensar des de la seva transversalitat.

El pitjor que ens podria passar és identificar el català amb la gent que és independentista i el castellà amb la gent que no som independentistes. Aquesta és una segregació lingüística que no ens podem permetre com a societat.

El valor afegit de la immersió és que la defensem gent d’esquerres, de dretes, gent independentista, gent que no som independentistes, gent d’entorns urbans o rurals. Crec que aquesta transversalitat és la que hem de mantenir, perquè és la que ens ha donat la perdurabilitat en el temps.

En un altre ordre de coses, vostè va ser regidor a l’Ajuntament de Sabadell des del 2007, diputat al Parlament de Catalunya des del 2012 i des del 2016, diputat al Congrés. Liderarà la candidatura dels Comuns a Sabadell a les properes municipals?
Estem treballant la recomposició de l’espai d’En Comú Podem, que ve d’un trencadissa molt greu. A les darreres municipals es van presentar fins a cinc candidatures pel mateix espai. El meu compromís es recomposar aquest espai. Encara estem en aquesta fase de recomposició. Ja hem anunciat que a Sabadell ens presentarem conjuntament Catalunya en Comú i Podem, però aspirem a que es puguin presentar altres actors. No només des del punt de vista polític, sinó persones de l’àmbit social o sindical i poder oferir una candidatura potent. Crec que tenim un espai a la ciutat per poder condicionar el seu futur. També per treballar per la transformació de Sabadell que és un projecte que falta a l’actual govern. Quan tinguem aquestes garanties, ja decidirem la persona que encapçala la candidatura i també les persones que la composen. Ara no és el moment de decidir qui serà el candidat, sinó de donar les garanties a la ciutat que som un espai sòlid, que som un espai que està en fase d’ampliació i que tenim un projecte alternatiu per Sabadell.

A nivell de calendari, quines previsions temporals tenen per confeccionar la llista?
Estem pendents del reglament que a nivell de Catalunya elabori En Comú Podem, però tinc la sensació que, com a molt, en un parell de mesos haurem de decidir quines són les persones que encapçalin les candidatures a Catalunya.

Foto portada: el diputat Joan Mena, a la redacció del diari digital iSabadell. Autor: J.d.A.