El govern central defensa l’indult al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, de Santa Perpètua de Mogoda i resident a Sabadell, per acabar amb una “falsa percepció d’injustícia”. Cuixart no ha estat mai càrrec públic però seguirà inhabilitat fins el 10 d’octubre de l’any 2028. Segons ha avançat El Periódico, el govern central argumenta que malgrat que no mostri penediment, no hi ha risc de tornar-ho a fer i assegura que cal una senyal de distinció amb un líder social que té una posició “preeminent” dins els sectors independentistes.
Cuixart ha estat un dels líders socials que més ha abjurat de l’indult. Tant al judici al Tribunal Suprem com en les seves declaracions posteriors s’ha mostrat més que convençut del que va succeir l’any 2017 i fent cèlebre la frase ‘ho tornarem a fer’. Pel que fa als indults, els considerava al març una “falta de respecte a la ciutadania” i defensava l’amnistia com a única sortida en relació als presos. L’indult no és més que un “gest” per evitar la “derrota” que tindrà l’estat a Europa, diu. Va ser el primer empresonat en portar el seu cas al Tribunal Europeu de Drets Humans i també l’únic que va contestar al Suprem en relació a la seva posició sobre l’indult.
En tot cas, el govern central ha aprovat la concessió de l’indult al president Òmnium Cultural, que podrà sortir de la presó de forma imminent. L’executiu espanyol sosté que amb aquesta mesura es pot “avançar” cap a la “pau social” i la “convivència democràtica”. Es manté la inhabilitació a la que el va condemnar el Tribunal Suprem l’any 2019 i es condiciona l’indult a que no cometi “un delicte greu” en els propers cinc anys.
“El compliment de penes privatives de llibertat per part de líders socials o polítics pot reforçar les lògiques del conflicte, generant una falsa percepció d’injustícia en qui veu els seus representants empresonats”, explica el raonament de l’indult. Mantenir-lo empresonat és un “clar obstacle per normalitzar les relacions entre les institucions catalanes i les de l’Estat, així com un escull per superar el conflicte”. Però, com el Suprem, l’executiu nega que Cuixart fos empresonat i condemnat per les seves idees, ja que “l’opció independentista té cabuda i legitimitat dins del pluralisme polític”. Va ser condemnat per “cometre uns actes contraris a l’ordenament jurídic”.
Sobre el ‘tornarem a fer’, el govern central manté que “ni el penediment ni l’acceptació de l’indult són requisits per concedir-lo” i assegura que hi ha un “interès públic superior” malgrat que “la seva contumaç actitud podria suposar que no mereixi l’indult per raons de justícia o equitat”. El govern Sánchez no dona veracitat al ‘ho tornarem a fer’: Cuixart “no ha tornat a instigar o cometre cap altre acte delictiu”.
El govern espanyol arroga Cuixart d’una “posició preeminent” dins la societat civil independentista, i creu que el seu empresonament condiciona negativament la resolució del conflicte existent. Per això opta per un gest de “distensió” malgrat que els fets de setembre i octubre del 2017 “no poden ni han de minimitzar-se”.
En presó des dels fets d’octubre de 2017
Cuixart està a la presó des del 15 d’octubre de l’any 2017, abans de la fracassada DUI, quan va entrar en presó preventiva per ordre de la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, juntament amb Jordi Sànchez, llavors president de l’ANC. L’any 2019 va ser condemnat a 9 anys de presó per un delicte de sedició. En el cas dels Jordis, Amnistia Internacional ha demanat reiteradament el seu alliberament i ha denunciat la sentència com excessiva. L’entitat presidida per Cuixart, Òmnium, ha engegat una campanya per l’amnistia. A l’escrit de l’indult, el govern central avisa que és “clarament inconstitucional”. La defensa de Cuixart, que no formava part del govern català ni de cap institució, ha portat el seu cas al Tribunal Europeu de Drets Humans esperançat que es condemni a Espanya per vulneració dels drets d’un líder social.
Foto portada: els set presos sortint de Lledoners després d’obtenir el tercer grau, el 29 de gener de 2021. Autor: ACN.
