A l’espera de les declaracions aquest divendres dels dos principals investigats per les presumptes col·locacions a dit a les institucions comarcals, aquest dijous la jutgessa d’instrucció Beatriz Faura ha decidit imputar l’exsecretari del Consell Comarcal del Vallès Occidental i dels tres consorcis comarcals, Juli Boadella. Boadella només ha respost una pregunta de la jutgessa i automàticament s’ha aturat la declaració al canviar la seva condició.
La peça 31 del cas Mercuri estudia si Manuel Bustos col·locava a militants socialistes a institucions com el Consorci de Residus, el Consell Comarcal i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (més info: ‘El cas dels presumptes endollats‘). Entre els imputats hi ha Bustos i l’exgerent dels consorcis comarcals, Francisco Fernández, a més dels funcionaris que van formar els tribunals de selecció. Aquest dijous s’hi ha afegit l’exsecretari del Consell Comarcal, Juli Boadella, que ratificava els processos de selecció. Ha acudit a declarar com a testimoni. Després de ser preguntat per la instructora si havia format part dels processos i de respondre de forma afirmativa, s’ha aturat la declaració al passar a ser imputat. Ja amb advocat, haurà de tornar a declarar un altre dia.
Jimeno no pot acreditar que treballés al Consell
Mentrestant han seguit declarant diversos testimonis. Entre ells, el vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Antoni Balmón. Bustos va col·locar presumptament a la militant socialista Carme Sendrós a l’AMB. L’alcalde de Cornellà ha explicat que cada partit tenia assessors i que ell signava les designacions sense més control. Per la seva banda, i segons assegura l’acusació popular, Sendrós ha reconegut que va estar en nòmina de l’AMB però treballava a la seu del PSC de Sabadell, ubicada al carrer Latorre, rebent militants i simpatitzants, especialment gent gran. Per la seva part, l’exalcalde de Badia José Luis Jimeno ha assegurat que anava a treballar al Consorci de Residus i el Consell Comarcal malgrat que fins a tres funcionaris neguen haver-lo vist mai. Manté que tenia un despatx apartat sense poder aportar més proves. L’antic assessor del Consell Comarcal, Joan Saumoy, ha sostingut que feia tasques per a l’expresidenta, Pepita Pedraza, extrem que ella ha ratificat en persona. Finalment, el regidor socialista a Sabadell, Cristian Sánchez, ha tingut una breu intervenció, ja que s’ha desentès de la investigació al no haver estat mai contractat per les institucions comarcals tot i que les intervencions telefòniques a Bustos mostren que era el desig de l’exalcalde de Sabadell.
Aquest divendres declararà en qualitat d’investigat per un presumpte delicte de malversació de fons públics i prevaricació l’exgerent dels consorcis, Francisco Fernández. Acabarà l’exalcalde de Sabadell, acusat de tràfic d’influències.
![[Galeria] El dia de l’apagada](https://www.isabadell.cat/wp-content/uploads/2025/04/Tancat-apagada-general-90x60.jpg)
Había una vez, un circo…
Entre donde el català internacional y glorioso Circo Raluy, viva el romanticismo, y el pseudo circo de la cutrada municipálica parroquial y grupdesplais de l’Escrut, a parar la mà sin público mejor porque así el funcionariato puede contar sus sopars de duro pagando tu y yo sin el disgusto de enterarnos, aquí en los juzgados la versión postmoderna, postpolítica y transgeta de ese subgénero circense funcionarial. El cran circo intelestar del mercurio. Por lo que se deduce en esta crónica (felicidades al cronista) el ensayo del día ha ido de prestigitación. Nada por aquí, todo por allà el que fue pero hace ver que no estuvo, el que estaba de testigo y sale de imputao-investigao, despariciones, resurrecciones… Y eso sin tocar el tema pasta, que esta si que ha desaparecido que no veas. y nos vemos en macdonalds que está aquí al lao, y también le da un punto postmoderno mundial al asunto. Aunque como aficionao prefiera lo del Raluy, que por algo es un clásico y además honrao, hay que reconocer que supera lo del astrut, o como le digan. Y después vendrá la función pública, o sea los jucios, y quiza hasta echan una de fieras de por medio. Desde luego que, como escribió el Diareopinions en una editorial, nuestra ciudad tan huérfana de referències patrias (ni unas habaneras en plan calella, un jazz en lo terrassa o una de cutrebrujas indepes en plan cervera) lo que toca aquí es ir a lo del circo. Pero no la ultracutrada de tercera mano de l’Estrut. Aquí, para dar espectáculo, a lo de la madre y el padre. O sea esto del Mercurio. Como se enteren en la Documenta de Bassel, hasta quizá acaba en Las Vegas (Por cierto, a los xous de bustos no le ponían lo del cirque di solei en plan himno: Alegria….) Pues eso, y quizá hasta recuperan en plan coneptual vintage lo del bombero torero y la banda del empastre. Promete, desde luego.
Gracias Juanitu, per un relato tan clarividente de la nada, tan profundo en lo superficial, con tanto acierto en el desatino. Podrias haberte hechado una siesta en vez de hacernos perder el tiempo leyendo semenjante roña.