EL CANDIDAT
38 anys, llicenciat en Geografia per la UAB, treballa des de fa vuit anys de consultor en temes de territori i mobilitat per les administracions públiques. Està solter i sense fills.
¿D’on prové la seva vocació política? ¿Quan va començar a militar a Entesa?
Amb 17 anys vaig entrar a col·laborar amb l’ADENC (Associació per a la Defensa i l’Estudi de la Natura) en campanyes d’educació ambiental. La meva vinculació inicial va ser en temes de territori. Després vaig implicar-me en campanyes contra el Quart Cinturó, contra el golf de Torrebonica o contra el Zoo. A l’ADENC vaig treballar a l’oficina tècnica i amb tasques de coordinació. Al cap de molts anys, al 2011, vaig entrar en la llista d’Entesa.
El seu programa està articulat en els eixos de sobirania. Què volen dir amb això?
El nostre programa és molt ambiciós i això vol dir replantejar-ho tot. No limitar-nos al que és competència municipal, sinó anar a l’arrel dels problemes. Per això volíem fer una mirada molt més sistèmica. Inspirats en el seminari Taifa van veure que el concepte de sobirania era aplicable i permetia descriure la situació actual i encarar els reptes que tenim com a societat. Ser sobirans no és només un tema nacional, sinó d’empoderament individual i col·lectiu. Estructurar el nostre programa en base a la sobirania ens permetia posar els punts sobre les is. El repte principal de la societat passa per recuperar la capacitat de decisió, això ens ho demostra la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi (PAHC), moltes cooperatives de consum i producció que intenten partir del quilòmetre zero.
Sabadell ha estat sacsejada pel cas Mercuri. Quins han estat els seus efectes entre la ciutadania i l’administració local?
Ja veníem d’un context de descrèdit de la política. En aquest context a Sabadell s’afegeix el cas Mercuri, un sumari amb un trentena de peces la majoria de les quals pivoten sobre representants polítics. Està clar que això ha deteriorat molt més la imatge i la confiança de la institució municipal de la gent. A la ciutat tenim el gran repte de recuperar la confiança de la ciutadania en la institució. Això requereix un procés de depuració de responsabilitats.
La corrupció, l’estil Bustos, també ha afectat la forma de governar l’administració local. La corrupció no és només un assumpte de diners, sinó una forma de governar d’esquena a la ciutadania amb uns efectes molts durs amb les ganes de la gent a implicar-se en la política municipal. També sobre la capacitat dels treballadors municipals per poder exercir el seu propositiu i emprenedor en la tasca de gestió. Quan una part dels càrrecs tècnics estan nomenats a dit, no pels seus mèrits, sinó a qui deuen pleitesia, quan s’ha instaurat un model tècnic de direcció autoritari es nota a la gestió de l’urbanisme, de nombrosos serveis públics, a la desatenció del seguiment de la contracció pública… Això requerirà un procés de reorganització interna per tornar a posar l’estructura administrativa al servei d’un projecte que tingui molt més en compte als seus treballadors i a la ciutadania.
Haurien donat suport a una moció de censura?
Com a Entesa, sí.
Quines mesures propugnen per combatre la corrupció i el clientelisme polític?
Transparència, però no com diu el PSC. La diferència entre transparència com a titular i com la defensem nosaltres està en que la informació s’ha de poder entendre. No ha hi res del que proposem al nostre programa que es pugui fer sense una major implicació de la ciutadania. L’única garantia per a evitar la corrupció és que hi hagi molta gent observant i polítics compromesos. Aquesta és la tasca que ha fet l’Entesa, observar i fiscalitzar, com es va poder veure al darrer ple on el govern va haver de retirar un dictamen a instàncies de les qüestions que vaig plantejar. Havia un expedient sobre aquest contracte, però només se’l va mirar un servidor.
La Crida propugna l’eliminació del Consells de Districte. Quin seria el seu model alternatiu?
És un procés que no ho podrem fer d’un dia per l’altre. Pretenem crear uns òrgans nous no tant de representació, sinó de debat, de generació de consens a nivell de barri on realment tinguin la informació i la capacitat de discutir per arribar a acords. Hem de reestructurar el conjunt d’espais de debat i de presa de decisions. De les comissions informatives fins al ple, començant per aquests espais de participació de barri. Fins ara han estat llocs on només s’informava i no es recollia. Per a que aquests espais siguin decisius ens cal que la gent s’impliqui. El reptes són que aquests espais siguin plurals, que la gent els senti seus i que participar-hi tingui efectes reals en la transformació de la ciutat.
Vostès defensen l’obertura dels plens municipals a les entitats i la ciutadania. Com es concretaria això?
Això està relacionat amb la pregunta de què serveix el ple. Molts dels debats que es plantegen són absurds. S’hauria d’aconseguir que el debat es fes més a les comissions informatives que al ple. Això podria descarregar al ple de debats que no aporten res i transformar-ho en allò que s’ha començat a fer ara, on la part de les mocions tingui molta més interès i sigui més rica. Així si les entitats proposen coses al ple els partits no tindrem cap inconvenient de traslladar-ho.
La Crida és l’única formació que planteja la sobirania alimentària. Com seria possible això amb una ciutat de tradició industrial?
Òbviament el territori de Sabadell no pot alimentar a tota la ciutadania. El que no té sentit és tenir terrenys que no siguin productius, que hagi gent que vulgui conrear i no pugui. El repte és que qui vulgui, pugui fer-ho. Des de l’administració municipal s’ha de potenciar el consum de proximitat alimentari que té importants beneficis col·lectius. El primer dia no podrem tancar el Rebost Solidari i haurà de transcórrer un temps per passar de la caritat a l’autogestió, però marquem aquest camí com un repte a mig i llarg termini.
La Crida planteja una sèrie de mesures per la “reapropiació i desmedicatització de la sanitat”. Com s’articularien aquestes propostes amb la medicina tradicional?
Es tracta d’un corrent que s’està donant en molts llocs. Les farmacèutiques viuen del sistema públic i hi ha la tendència solucionar tots els problemes de salut amb medicaments. Nosaltres apostem per què aquestes corrents de desmedicalització tinguin entrada a la sanitat pública i ajudin a fer sostenible el sistema sanitari públic.
Què plantegen en matèria d’habitatge i per recuperar habitatge buit en mans dels bancs?
Tenim, per una banda, una administració local que no té més habitatge públic i que no pot fer front a l’emergència social, i no sols de desnonaments sinó de gent que no pot pagar el lloguer i per l’altre milers de pisos buits. Per fer front a això calen mesures d’emergència com les que està fent la PAHC. El camí a mig i llarg termini és crear una taxa sobre habitatges buits que anirà fent el seu recorregut, però és lent i que acabarà forçant a les entitats financeres a cedir habitatge. Nosaltres proposem fer més pressió i pujar aquesta taxa i fer-la efectiva molt més ràpid. A l’hora es pot incentivar el lloguer amb mesures fiscals dels propietaris privats.Com valoreu el paper de Vimusa?
Vimusa s’ha de transformar completament. El problema rau en que s’ha dedicat a fer coses que no li pertocaven com l’edifici de l’Agència Tributària o la urbanització de la Fira. Això ha acabat ofegant Vimusa. L’empresa municipal ha de ser una eina clau per promoure habitatge públic i per rehabilitat el parc d’habitatge públic que està molt envellit o amb estructures a mig construir que podrien acabar-se. De fet, està rehabilitant els pisos del mestres arran d’una moció d’Entesa. Vimusa també podria fer el paper d’intermediari amb la Generalitat per rehabilitar habitatge de lloguer que no té la suficient qualitat per estar al mercat.
Quines mesures es poden emprendre des de l’Ajuntament per la creació d’ocupació?
Potenciar i reestructurar el Vapor Llonch, que pot donar molt de si. Tant en el part de formació com de suport a l’emprenedoria. Ara bé, per què algú pugui estar en situació d’anar buscar feina necessita uns mínims garantits. Per això, plantegem la Renta Garantida Ciutadana com un element de base per empoderar a la gent que busca feina. Respecte a l’emprenedoria, l’Ajuntament ha de marcar el rumb de l’economia municipal potenciant unes activitats enfront d’unes altres. L’estratègia econòmica de la ciutat ha d’anar lligada a la situació d’emergència. Hi ha elements com habitatge, alimentació, energia…que estan en la línea dels reptes que tenim i aquí estan els jaciments de llocs de treball. A més, cal crear llocs de treball de qualitat i que generin dignitat a les persones. La economia social i cooperativa s’orienta en aquesta línia, amb cooperatives de crèdit. Cal també que els centenars de locals industrials i comercials buits entrin el mercat a preu assequible i per això propugnem un banc públic de locals.
Quins serveis públics remunipalitzaria?
Tots. N’hi ha que són molt fàcils com la neteja dels equipaments que és un tema de personal i on hem vist els dificultats per què Ingesan complís el seus compromisos. No sabem quin sentit té que la Companyia d’Aigües estigui en mans d’una multinacional. Per què hem de pagar un 12 per cent pel benefici d’una empresa privada? No ho podem fer nosaltres? Les reiterades i constatades queixes sobre la qualitat dels serveis de Smatsa amb unes despeses impressionants en compra de material que generen uns interessos brutals de manera que acaben cedint diners públics a la gestió d’una empresa privada. Això més enllà del dubtes que genera el grup Vendex. Aquesta critica és extensible al tema Smart City on l’administració és una font de beneficis per l’empresa privada.
Considera que la pressió fiscal és excessiva. És partidari de pujar, baixar o congelar els impostos?
Creiem que s’han de reestructurar. Cal readaptar els impostos a la gent amb menys recursos i cal pujar-los en alguns casos. Cal redistribuir l’escala impositiva.
Al seu programa plantegen no pagar el deute il·legítim. Com es calcularia? No generaria problemes de finançament amb les entitats financeres?
No ens espanta res. Si poden acreditar, a través d’una auditoria del deute, que una part d’aquest que és il·legítim, direm al Banc Sabadell o al BBVA que aquest deute s’ha -diguem- de reestructurar. És innegable que l’actitud d’aquestes entitats financeres no ha estat a la que es mereixia la societat. Això s’ha vist a Sabadell Creixent, empreses amb participació pública, on el BBVA ha anat a escanyar-nos. Hem de revertir aquesta situació on sembla que manin més el bancs que l’administració pública. I tenir clares quines són les prioritats a l’hora de pagar.
Creu que la ciutat ha perdut vitalitat cultural als darrers anys. I si és així quines mesures proposa per revertir aquesta situació?
Ha hagut una pèrdua relativa de vitalitat cultural que ha anat en sintonia amb la incapacitat de l’administració local de cedir protagonisme. Molts agents culturals ens han traslladat les seves queixes com, per exemple, en la gestió dels equipaments. De vegades no és un tema econòmic, sinó de cessió de locals. Hem d’aconseguir que els equipaments municipals estiguin al servei d’aquests projectes. Potser l’ajuntament ha de programar menys i cedir més. El que no està mort és la iniciativa de la gent, encara que sembla que està aletargada, al veure que es fan propostes i no reben cap mena de suport.
Quins criteris farien servir per la rezonificació del mapa escolar?
L’actual zonificació ajuda poc al nostre projecte de barris. L’escola ha de ser un espai de trobada, de socialització i d’implicació ciutadana. Una zonificació correcta farà que la gent visqui més als seus barris i es generi un equilibri amb la integració del conjunt de la ciutadania. La zonificació ha d’impulsar la socialització i evitar la formació de ghettos. Tots els centres educatius han de tenir un projecte de qualitat i tots han de fer barri. La zonificació ha de respondre a l’objectiu que no hi han barris bons i barris dolents, centres bons i centres dolents.Com es finançaria l’accés a tothom a les escoles-bressol municipals?
Creiem que existeix un marge important per disposar de més recursos per invertir. A través de la revisió de la contracció i subcontractació dels serveis públics, poden sortir bastants diners. L’altre és el reequilibri dels impostos i taxes que ens donaria un marge per redistribuir partides, fons d’ingressos i despeses.
En matèria d’urbanisme considera que el POUM està esgotat? S’hauria d’elaborar un de nou? Amb quines línees mestres?
Diria que el Pla d’Urbanisme està caducat. No està esgotat per què una part no s’ha executat. Cal fer una anàlisi. Sabadell està orfe d’anàlisi urbanístic. Hem de fer estudis sobre el què ha passat a la ciutat als darrers 30 anys. Des del 1993, que es va fer el Pla, pràcticament ningú ha escrit res sobre la transformació de la ciutat: el llibret que van fer l’Oriol Mestres i jo per a la Fundació Bosch i Cardellach i alguns escrits del Manel Larrosa. El problema és que no hi debat. Hi han espais d’oportunitat importantíssim a Can Feu, Hostafrancs, a sector industrials que no s’han transformat. Crec que calen nous instruments. Joan García, de Ciutadans, diu que cal un Pla Estratègic, nosaltres també. Però per fer què? Primer ens hem de plantejar quins són els objectius i després quin instruments hem de fer servir. Al proper mandat s’haurà de treballar en un POUM, però introduint aspectes d’urbanisme temporal, és a dir, adaptant-nos al moment. No es tracta de fer un POUM com un dibuix final de la ciutat que volem i on no arribarem mai. No, la idea és com podem adaptar la ciutat a la realitat. Ja no estem en una perspectiva de creixement, sinó reestructuració interna, de recuperació d’espais públics… No és l’urbanisme de les plusvàlues, sinó l’urbanisme d’una ciutat que es va regenerant per què s’adapta a les noves necessitats.
Quines són les seves propostes per millorar la mobilitat i el transport públic?
Cal revolucionar la mobilitat, canviar les prioritats. Això passa des de l’espai públic, que està colonitzat pel vehicle privat i on aquest ha de tenir un paper molt menor. Cal crear eixos cívics. És important que la ciutat estigui relligada i la mobilitat ha de servir per això. Cal potenciar molt més el transport públic, les freqüències, els horaris i donar el seu espai al vehicle privat per què pugui fer la seva funció complementària. Per arribar a això, s’hauria d’aplicar el Pla de Mobilitat. Planificar està bé, és necessari… però no és suficient. Cal executar allò que s’ha planificat. Aquí han fallat les dues coses. Primer, era un mal pla i tampoc s’ha aplicat. Al sector Creueta els veïns s’han organitzat i han fet una proposta, a Gràcia també està passant… S’han de reconèixer la diversitat dels espais urbans i a cadascú li caldria un tipus d’intervenció específic amb l’objectiu de millorar la qualitat ambiental, la seguretat i recuperar la qualitat cívica, social, de l’espai públic.
Vostès sempre han mostrat una gran preocupació per la preservació del Rodal, com s’ha demostrat a Ca n’Alzina. Què plantegen per la seva recuperació?
Al 1993 Sabadell va liderar un projecte capdavanter. El problema ha estat en què no hem sabut gestionar-ho. Hem de donar expectatives a les activitats econòmiques que han fet que el Rodal fos com és, com l’actitivat forestal, ara molt complicada en una situació postventada. També la vitalitat de l’activitat agrària. L’objectiu de les polítiques del Rodal és fer compatibles aquestes activitats econòmiques que mantenen el paisatge, el valor ecològic i ambiental, i les activitats de lleure. Per fer això cal una oficina del Rodal i un equip tècnic que vetlli per la seva cura. Ara el pressupost en aquesta matèria és insuficient. Hem recuperat el riu. Aquí s’ha fet una feina exemplar, de treball, d’interacció amb els propietaris. Ara ens cal anar cap a la zona de Togores i revertir situacions incomprensibles com l’abocament de milers de metres cúbics de terres a Ca n’Ustrell i Ca n’Argelaguet o les situacions de manca de disciplina urbanística a Ca n’Alzina, investigades al cas Mercuri, però també d’altres que es donen arreu del Rodal amb construcció sense permís.
Quines són els eixos del seu pla de gestió integral dels residus?
Nosaltres vam presentar una moció en aquest sentit que fou acceptada per l’equip de govern. Els residus són una part important de la despesa municipal, a través de la taxa, i un problema de la regió metropolitana. Cal actuar des del municipi per trencar aquesta dinàmica d’excessiva generació de residus i per assolir una taxa de recuperació molt més alta. La llei diu que hem de recuperar un 60-70% i no és així. Estem enviant a l’abocador bona part dels residus. Això és totalment insostenible des d’una perspectiva ambiental i incoherent des d’un punt de vista econòmic. Els municipis tenim la responsabilitat de fomentar un model de consum diferent.
Quines mesures propugnen per la recuperació del patrimoni arquitectònic on vostè han manifestat la seva preocupació com el cas del Despatx Corominas?
Estem en el mateix. Podem tenir un pla, que ara no és vigent, com el PEPS que pot catalogar, però que s’ha de gestionar, cosa que l’actual govern municipal no ha sabut fer. Ara hem pogut veure les dificultats d’aquest pla, que s’ha de refer i que ara està en exposició pública. La qual cosa ens proporciona una oportunitat per replantejar el catàleg; és a dir que és el que hem de protegir i què no. Ara bé, la qüestió essencial és quins incentius i obligacions pot posar l’administració municipal als propietaris per conservar i treure rendiment col·lectiu del patrimoni. El castell de Can Feu és un exemple de, com hi tenint el traspàs de l’usdefruit, l’equipament està caient a trossos i no se’n treu cap fruït.
A banda, s’ha de garantir l’absolut compliment de la legislació de protecció del patrimoni que no s’ha fet a Ca n’Alzina, ni al Despatx Corominas, ni al Bosser. No pot ser que la regidoria d’Urbanisme estigui donant llicències d’enderroc d’espais protegits.
És partidari del trasllat del locals d’oci de la Zona Hermètica a Sant Pau de Riu-sec?
No. Soc conscient de l’impacte negatiu de la Zona Hermètica sobre el veïns de Gràcia. Però no podem resoldre això traslladant el problema a un altre lloc i perpetuant un model d’oci que no compartint i l’incentiva en un context suburbà de total dependència del vehicle privat. Hem de tendir a reduir aquest tipus d’oferta, incentivant una oferta més compatible amb el descans dels veïns i apostar per un model diferent d’oci.
Certs barris de Sabadell pateixen problemes de Seguretat Ciutadana. Quines mesures proposa per resoldre’ls. Què opina de la situació de la Policia Municipal?
Quan parlem d’inseguretat s’ha d’acotar. Cal treballar a peu de carrer per identificar quins són aquests nuclis i, sense treure’l importància, no magnificar-lo. És clar que existeixen problemes puntuals de seguretat i on cal actual amb contenció i professionalitat. De vegades la sensació d’inseguretat és fruït d’una manca d’atenció, de la manca d’una policia de barri, d’un treball diari i de la confiança que genera en els veïns i veïnes el fet de veure més policia al carrer, però com un agent cívic, que coneix el territori, les persones, els agents socials. Aquest és el paper que ha tenir la Policia Municipal. La gestió de la Policia Municipal als darrers anys ha estat nefasta, tenim imputats al primer i al segon responsables de la mateixa. Cal repensar el model, amb una policia de barri, però sense URP o unitats canines que no son competència municipal. Som conscients que aquí tenim un repte important i volem ser responsables d’aquest canvi en el model policial.
Quines són les seves propostes respecte a la immigració? Creu que existeix un problema de xenofòbia a la ciutat?
La xenofòbia és una amenaça present. Celebrem que en aquestes municipals, a diferència de les anteriors, no es presenti cap formació xenòfoba. Molts membres de la Crida fa anys que des del carrer estan combatent aquestes actituds. Això s’ha de treballar des del centres educatius, les associacions de veïns i tots els espais de socialització. La immigració està canviant de cicle, ara la gent està marxant. Hem de garantir que tothom que visqui a Sabadell tingui drets i deures per igual. S’ha de continuar treballant en el respecte a la diversitat, en les aspectes religiosos i culturals, dintre de la laïcitat que li correspon a la institució.
Què en pensa de l’espai comunicatiu a la ciutat? Com valora la tasca de Ràdio Sabadell? Seria partidari un canal de TV municipal?
Som absolutament crítics amb la gestió de Ràdio Sabadell. La incapacitat de renovar la direcció evidencia una pugna pel que ha estat pel PSC un ús interessat de la ràdio que hem denunciat de forma reiterada. Cal que Ràdio Sabadell pugui ser escoltada no com la ràdio del govern, sinó de la ciutat. Respecte a l’espai comunicatiu local, el Diari de Sabadell continua exercint un rol però que cada cop més està essent substituït pels digitals que ara estan liderant els missatges comunicatius a la ciutat. Això ajuda a la pluralitat comunicativa que defensem. Respecte a la TV municipal no tenim una proposta molt clara, però crec que ens ho podríem permetre. Ara generar continguts digitals ja no és tan car com abans i la línea entre un canal de TV i un espai a internet és cada cop més difusa. Potser l’empresa municipal de comunicació audiovisual es podria ampliar-se per aquesta funció.
Vostès son independentistes i han signat un acord impulsat amb l’ANC amb CiU i ERC. No pot crear confusió entre qui els perceben com una força rupturista?
És un tema que vam debatre molt. La nostra postura la vam voler significar en el fet que anés Eduald Griera i no el cap de llista de la Crida. Per transmetre el missatge que aquest és un tema important, però no la clau de volta de tot, com diu ERC i CiU: “serem un Estat i ho tindrem tot solucionat”. No, la construcció nacional pot ajudar però no és la conditio sine qua non per la lluita social. I amb això ens volem diferenciar molt d’aquestes opcions. Per nosaltres, si ha nou Estat és per servir a un projecte social. Creiem que hi ha gent que es pot acostar a la Crida malgrat no ser independentista.
Circulen molts comentaris sobre que la construcció de la Crida suposa la dissolució d’Entesa per Sabadell? Què opina vostè? Quin és el futur de l’Entesa?
L’Entesa continua tenint el mateix futur que és fomentar el lideratge i el debat polític a Sabadell. La gent de l’Entesa tenim molt clar que després del 24M cal repensar el projecte de l’Entesa, ara sense la pota del grup municipal, però que la resta de feina a nivell de ciutat l’ha de continuar fent. Potser l’Entesa es podrà concentrar a fer coses que generen un valor afegit més alt i que pot continuar sent l’espai polític de referència de determinada gent que acumula l’experiència dels darrers 16 anys d’oposició. L’Entesa aglutina una gent que té un nivell de coneixement de la ciutat que pot ser clau per la Crida.
Des de Procés Constituent i altres plataformes s’havia postulat la creació d’una candidatura unitària de l’esquerra –de ICV a la CUP- per dirigir el canvi de cicle polític. Per què no ha estat possible?
No hem volgut jugar al joc d’aparentar unitat on no n’hi havia. No hem volgut confondre a la ciutadania. Hi ha elements en comú amb l’altre gent de l’esquerra de la ciutat i haurem de treballar per reforçar-los, però també hi ha divergències en el projecte. No només des de l’òptica nacional que deia Marisol Martínez. No és això el que ha fet que això no funcionés. Hi divergències en l’abast i la voluntat de les polítiques que volem portar a terme, hi divergències evidents sobre com la gent d’Iniciativa o EUiA ha treballat en el ple. Jo sé on estic i quin és el meu model de regidor i regidora. I no volíem fer fum, crear una expectativa que després no fos real. La Crida és un projecte que ve de lluny, portem dos anys construint-lo i ha costat molt arribar fins aquí. I, per això mateix, per aquesta lentitud i solidesa, ens presentem amb aquest punt d’ambició. Fruït d’això estem recollint gent cada setmana que ve i ens diu: “això m’agrada, això ho veig sa, això no es politiqueo. Aquí no us repartiu els càrrecs, no arribeu acords entre cúpules”.
A la Crida tenim una assemblea de 200 persones on decidim la llista votant, sense imposicions ni d’Entesa, ni de la CUP. El nostre és un projecte a mig i llarg termini que s’ha fet a poc a poc i no volíem fer un salt en el buit. L’experiència dels darrers anys condiciona i hem vist coses a les altres formacions que no ajuden a la confluència. No és tema personal, és un tema de projecte, del que ens separa com a projecte i com a model polític. Està clar que hem de superar aquestes estructures de partit. La CUP no ha vingut a Sabadell a dir a la Crida fes això o fes l’altre, l’Entesa posa tot el seu capital aquí dins. Hi ha hagut una generositat per part de les organitzacions que no és habitual i es això el que fa fort aquest projecte.
Quants regidors esperen obtenir en aquestes eleccions?
Els suficients per ser determinants en la configuració del govern. Això és el mínim a que aspirem.
Si el seu vot fos imprescindible per garantir l’investidura del nou alcalde amb quines forces pactarien i amb quines no pactarien mai?
No farem mai res que pugui conduir a que el senyor Ayuso sigui alcalde. Per obrir la nova etapa el PSC no pot tenir cap paper al govern de la ciutat. En aquesta regeneració ens agradaria poder prescindir de la dreta, però serà l’electorat qui ho decidirà i si la composició del ple permet un govern clarament d’esquerres. Ens agradaria no haver de donar suport a CiU. Els pactes han de venir del programa. Nosaltres tenim dos elements clau: l’emergència social i la regeneració democràtica. Volem governar, però també que qui governi tingui aquests elements com a factors clau. Això es farà decidir si donem el nostre vot a nosaltres mateixos o si donem el vot a algú altre per aconseguir aquests reptes.
Quines serien les primeres mesures que adoptaria si fos elegit alcalde?
Primer, posar més recursos a Serveis Socials per fer la detecció i gestió de casos, des de desnutrició a habitatge. Tenir una radiografia constant i diària d’aquests problemes. En segon lloc, engegar l’auditoria que ens permet analitzar la situació econòmica i posar l’ajuntament al servei de la justícia per depurar les responsabilitats de l’etapa anterior i l’anàlisi de les concessions i dels expedients de contractació en curs. En tercer lloc, pensar com hem de reestructurar l’administració pública i com començar a actuar des de l’anàlisi i la diagnosi de la situació real.
15 Comments