Acusats, defenses, magistrada i acusacions al judici de la peça 33 del cas Mercuri. Autor: J.d.A.

El testimoni clau del cas ‘pendrive’: “Em van intimidar per cobrir-li les esquenes a Soriano”

Segueix el judici de la peça 33 del cas Mercuri, la peça del pendrive en la que Jordi Soriano i José Ríos parlaven sobre els presumptes suborns a canvi de contractes a l’Ajuntament durant el bustisme. En qualitat de testimoni, Ríos ha assenyalat Soriano com un “pocavergonya” que enredava tothom, ha assegurat que hi havia gent que el subornava (però no ell). I en relació a la peça que es jutja ara ha assegurat que es va sentir intimidat a la reunió organitzada per Bustos l’any 2010. Tant que es va desprendre del famós pendrive només sortir de la reunió i el va llençar en una paperera.

El pendrive perdut és un dels objectes curiosos del cas Mercuri. El seu contingut era una conversa entre José Ríos, empresari de l’empresa Excavallés, i el portaveu del PP, Jordi Soriano. Segons les acusacions i el propi Ríos quedava constància dels suborns que rebia Jordi Soriano. “Un pocavergonya”, segons Ríos, que anava fent veure que tenia l’Ajuntament menjant de la seva mà i que podia aconseguir contractes a canvis d’una contrapartida econòmica. Dit en plata, es deixava subornar a canvi de fer valdre les seves presumptes influències dins la corporació.

“El que deia Jordi Soriano és que hi havia una colla de xoriços treballant a l’Ajuntament i que havies de passar per l’aro per poder treballar. Això era el que hi havia al pendrive“, ha dit Ríos, al judici, segons recull Ràdio Sabadell.

Ríos va fer arribar el pendrive a Manuel Bustos. Quan l’alcalde el va rebre, tot i que segons ell mai no el va escoltar, va muntar una reunió amb el cap de la Policia Municipal (amb ordres d’anar uniformat), el cap d’Urbanisme i el cap dels serveis jurídics. “Per arribar al fons, caigués qui caigués”, va dir Bustos, dijous en la primera sessió del judici. Es va convocar Ríos per un altre motiu i a la reunió del 3 de juny de 2010, segons Ríos, se’l va “intimidar”. El va sobtar veure Duran uniformat i amb l’arma reglamentària.

“Duran em va dir coses que no em van agradar. Em va venir a dir que quan s’acusa a un funcionari, s’han de tenir proves. I vaig dir a tot que sí”.

Segons els acusats presents a la reunió, Duran i Somoza, Ríos es va retractar de les seves acusacions i les va atribuir a una “calentura” dialèctica, en paraules de Somoza. Però l’empresari d’Excavallés manté ara que se’l va intimidar i va decidir aixecar el peu de l’accelerador per prudència. Fins el punt que només sortir de la reunió va desfer-se del pendrive a la primera paperera que va trobar.

“Em van intimidar per cobrir-li les esquenes a Soriano; va ser quan em vaig adonar que Soriano manava”, ha assegurat.

Després d’aquella reunió, Ríos ja no va moure fitxa ni va tornar a amenaçar ningú amb revelar converses incòmodes sobre suborns a l’Ajuntament. Tampoc Bustos ni cap dels seus subordinats van denunciar els presumptes suborns, ni davant la fiscalia ni davant la policia ni a nivell intern. Per aquest motiu se’ls acusa d’un presumpte delicte d’omissió del deure de perseguir el delicte i s’arrisquen a dos anys d’inhabilitació. Tot va quedar sepultat fins que dos anys i mig després, el 27 de novembre de 2012, va esclatar el cas Mercuri.

Soriano està acusat de cobrar suborns a la peça principal del cas Mercuri, pendent de judici. També José Ríos, un dels empresaris que presumptament l’havia subornat. El judici espera data a la nevera, com el gruix de les peces rellevants de la investigació, que ja li ha costat tres condemnes a l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos.

Galofré: “no hi havia cas”

El cap de l’assessoria jurídica de l’Ajuntament, Marcel Gallofré, també ha declarat com a testimoni. Va participar a la reunió, com la resta d’acusats, però ell no ho està perquè la reunió va ser al 2010, el delicte va prescriure al 2013 i la peça separada del cas Mercuri es va crear l’any 2015. És a dir, Gallofré va poder esquivar la seva acusació per la prescripció del delicte. En tot cas ha reiterat que “no hi havia cas” i ha definit a José Ríos com un “pirata”, que utilitzava un llenguatge barroer per fer-se sentir en posició de “força”. Sobre la reunió, ha dit el mateix que Duran i Somoza: Ríos va fer marxa enrere ràpidament i no se li va fer ni cas perquè anava de farol.

Més informació:

Foto portada: acusats, defenses, magistrada i acusacions al judici de la peça 33 del cas Mercuri en la primera sessió del judici. Autor: J.d.A.

Comments are closed.