L’Auditori del Casal Pere Quart, al carrer de Lacy, va omplir-se per a la presentació del documental Els residus del mercuri. Actualment el projecte està en fase de postproducció i podria estar acabat aquesta tardor, coincidint amb els desè aniversari de l’esclat del cas. De fet, un dels objectius de l’acte ha estat recaptar finançament per poder enllestir-ho. L’acte va comptar amb la participació de Carme Forcadell, Joan Mena i David Fernàndez
L’acte, sota el títol El cas Mercuri, una mirada en perspectiva, ha començat amb la lectura de fragments del pròleg de Xavier Vinader al llibre d’Antonio Santamaría i Jordi de Arriba, El final de la era Bustos. Sabadell más allá del caso Mercurio (iSabadell, 2013). La lectura ha anat a càrrec de Clàudia Mas i Mar Milà, realitzadores i guionistes del documental. A les butaques del públic s’asseien, entre d’altres, els exalcaldes de Sabadell, Juli Fernàndez (ERC) i Maties Serracant (Crida per Sabadell) o el exregidor de CiU, Carles Rossinyol.
Sara Gonzàlez, periodista i autora del llibre Cas Mercuri. La Galàxia Bustos (Ed. Saldonar, 2016), en funcions de conductora, ha explicat la necessitat d’un acte com aquest quan es complexin 10 anys que esclatà el cas i ha presentat les tres primeres intervencions. La primera a càrrec de la sabadellenca Laia Espín, com a portaveu de l’Oficina Antifrau, que ha exposat la necessitat de trobar un encaix legal per a protegir a les persones que, des de dintre de les administracions, volen denunciar casos de corrupció o les pressions a les que de vegades es veuen sotmesos.
En segon lloc, el periodista Antonio Santamaría ha descrit el ferri control de Manuel Bustos sobre els mitjans de comunicació locals: Diari de Sabadell, Ràdio Sabadell i la televisió local de Nicola Pedrazzoli, aixi com la tasca dels corresponsals, que escapaven al seu control, com Ivanna Vallespín (El País), Jordi Ribalaygue (El Mundo) i Emili Agulló (El Punt), als quals s’afegí Jordi de Arriba des de la fundació del diari digital iSabadell al gener del 2012. Un nou mitjà que va omplir la demanda d’informació sobre el cas que els mitjans oficials no donaven, publicant amplis extractes del 54 volums del sumari del cas, amb el suport de Xavier Vinader. També, afirmà que la ciutat havia demostrat “salut cívica i democràtica”, ja que a les següents municipals el PSC va passar de 13 a cinc regidors i va perdre l’alcaldia donant pas a un govern quatripartit amb les formacions que s’havien oposat a Bustos.
Després, Isidre Soler, ex regidor d’Entesa per Sabadell, ha parlat en nom de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció. Soler ha destacat la importància de poder intervenir en el procés judicial com acusació popular en una macrocausa de més de 30 peces. Això, ha permès no només accedir a tota la informació, sinó actuar com a part en tot el procediment judicial. “El cas Mercuri no s’ha acabat”, assegurà. Falten encara per jutjar les peces més importants com la número 1 que afecta a Jordi Soriano i als constructors, la presumpta adjudicació irregular del contracte de Smatsa o els abocaments il·legals de runes a Can Xupa que encara han de ser jutjades. Soler s’ha referit a una de les seves darreres actuacions de la Plataforma arran de la concessió del tercer grau a Bustos en contra de l’informe de la junta de seguiment de la presó de Lledoners.
Taula rodona amb Forcadell, Mena i Fernàndez
Seguidament, Sara Gonzàlez ha presentat als tres ponents de la taula rodona als quals els ha formulat un seguit de qüestions. A Carme Forcadell li ha preguntat sobre la seva experiència com a regidora d’ERC en el govern de Bustos. Abans de respondre, Forcadell ha volgut manifestar que “la justícia lenta no és justícia” i que li semblava vergonyós que, passats deu anys, encara no s’hagin jutjat les peces més importants del cas. Respecte a la qüestió plantejada respongué que malgrat tenir majoria absoluta, amb 15 regidors, es va reeditar el govern de gran coalició amb CiU, ERC i ICV, “per controlar l’oposició”. Tanmateix, el mandat s’inicià amb el cas Bemba i el de l’enganxina Estil Bustos, no gràcies, que menaren a la ruptura de la gran coalició. Per a Forcadell, Bustos estava obsessionat pel poder i pel control que fonamentà en una xarxa clientelar i un discurs populista. Així mateix, lloà el “valor” de Carme García, regidora d’ICV-EUiA per portar el cas als Mossos d’Esquadra i la Fiscalia Anticorrupció: “sense ella no estaríem aquí”. També, assenyalà el “dany moral” causat per Mercuri. Sabadell va passar de tenir un alcalde modèlic, “del qual em sentia orgullosa”, com Antoni Farrés a un altre com Bustos esquitxat per la corrupció.
Joan Mena, que era regidor d’EUiA quan va esclatar el cas i actual diputat a Madrid, va respondre a la pregunta sobre la seva experiència a l’oposició a Bustos. Mena, ha evocat el cost personal que va haver d’assumir Carme García i els seus companys de grup, amb amenaces personals i a la seva la família, punxades a les rodes del cotxe… que culminaren amb l’assalt a la seva seu del carrer Picanyol. Per a Bustos -afegí- no hi havia terme mig: “o estaves amb mi, o contra mi”, subratllant el caràcter “mafiós” del clan Manuel Bustos, al qual ells mateixos anomenaven El Capo.
Per la seva banda, David Fernàndez, ex diputat de la CUP al Parlament, va ser preguntat sobre la seva experiència com a president de la comissió parlamentària sobre la corrupció, en el curs de la qual durant tres sessions desfilaren els principals protagonistes del cas Mercuri. Fernàndez ha entomat una reflexió sobre el caràcter sistèmic de la corrupció. Ha valorat molt positivament la tasca desenvolupada per les acusacions populars com ara la sabadellenca. També, la tasca d’alguns fiscals en la persecució dels delictes. Ha considerat que Sabadell resulta una mena d’excepció en la cartografia de la corrupció. A molts municipis la corrupció no passava factura política i els corruptes guanyaven elecció darrera elecció, però a Sabadell no va ser així. Cosa que demostra la importància d’una “societat organitzada” per combatre als lladres i als tirans.
Tastet de documental
L’acte finalitzà amb el visionat d’unes seqüències del documental que s’articula amb el resultat de 20 entrevistes i una part ficcionada a càrrec dels actors Laia Artigas i Pep Planas que va adreçar unes paraules al públic. Dintre de la macrocausa del cas, Residus de mercuri es centra en la peça n. 28 relativa als presumptes delictes en l’adjudicació del contracte de neteja viària i recollida escombraries Smatsa, derivades de les investigacions del cas de corrupció del grup Vendex, al qual pertany aquesta empresa, a Galícia en l’anomenat cas Pokémon.
Finalitzada la projecció, des del públic es van sentir crits denunciant que no havien entrevistat als treballadors de Smatsa. Des de l’escenari, Claudia Mas i Mar Milà van desmentir-ho i van donar per acabat l’acte.
Foto portada: la periodista Sara González, l’exdiputat David Fernández, l’expresidenta del Parlament i exregidora Carme Forcadell i el diputat al Congrés, regidor a Sabadell entre 2007 i 2015 Joan Mena, aquest dimecres a l’Auditori del carrer Lacy. Autor: David B.
