El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha visitat de forma oficial aquest dimarts Sabadell. L’Ajuntament li ha dedicat una recepció a la sala de plens. Puigdemont ha signat al llibre d’honor. L’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, l’ha obsequiat amb dues obres sobre l’escriptor Joan Oliver en el trentè aniversari de la seva mort.
Carles Puigdemont, acompanyat per la diputada al Congrés Lourdes Ciuró, ha estat rebut a les portes de l’edifici consistorial per l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, i bona part de l’executiu local, a més dels regidors de l’oposició Cristian Sánchez (PSC) i Toni Font (CiU). El president de la Generalitat ha visitat Sabadell amb motiu de la seva intervenció a la Jornada d’economia industrial, que organitza la Fundació per la Indústria. Després de dinar al saló modernista de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 amb un centenar de representants del món econòmic, el Molt Honorable ha pronunciat la ponència La importància de la indústria per a l’economia productiva.
En la seva breu visita institucional a l’Ajuntament, el president de la Generalitat ha signat en el llibre d’honor, amb paraules de record a la tradició industrial de Sabadell. Mentrestant l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez (ERC), ha explicitat algunes de les reclamacions de la ciutat. Després de signar, Puigdemont ha llegit la seva dedicatòria (gairebé una pàgina sencera), tot apuntant també com Banc Sabadell situa el nom de la ciutat a tot el món. En el seu torn, Fernàndez l’ha obsequiat amb dos volums sobre l’escriptor Joan Oliver: un escrit per Oliver, Temps, records (amb pròleg de Pere Calders) i Joan Oliver i la Colla de Sabadell, de l’advocat Lluis Casals (pare de Muriel Casals). Fernàndez també ha fet entrega a Puigdemont del programa d’actes de commemoració dels 30 anys de la mort de Pere Quart (més info: ‘Sabadell reivindica la figura de Joan Oliver‘).
Puigdemont ha destacat la importància en la literatura catalana del premi Pere Quart d’humor i sàtira mentre que Fernàndez ha recordat com Joan Oliver va mostrar en la transició el seu compromís amb l’autodeterminació del poble català abans d’assegurar que no votaria sí ni no al referèndum per la Constució sinó ‘ni’.
