Foto portada: el Passeig de Can Feu, amb el castell de fons. Autor: Ajuntament.

130 hectàrees de l’àmbit Can Feu – Gràcia – Centre ja tenen per fi full de ruta

Després d’un any amb llicències suspeses per repensar l’àmbit, el ple ha donat llum verda a la planificació urbanística del conjunt que va del castell de Can Feu fins el Centre. En definitiva, és l’espai sorgit del soterrament de les vies del tren, però ampliant-ne la superfície fins l’entorn de la Torre d’en Feu i entrant fins la cèntrica plaça del Vallès. Es tracta d’una modificació del Pla General que té el punt fort a l’entorn del castell, on es preveu generar un nou parc urbà de 2,5 hectàrees.

Tota la modificació es deriva del soterrament de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Es van fer durant el mandat anterior finançades per la Generalitat. Aquella operació va obrir noves expectatives a tot l’entorn. Ara es canvia el planejament d’un àmbit de gairebé 150.000 metres quadrats. 130.000 formen part de l’entorn del castell de Can Feu fins l’estació. Però també s’incorpora un segon àmbit, de 18.000 metres quadrats, al Centre, a l’entorn de la plaça del Vallès i de les escoles públiques Nostra Llar i La Trama.

Què es preveu?

Aquests és un breu llistat del que conté aquesta important modificació de planejament. Significa que les actuacions, les obres, no tenen perquè fer-se ara sinó que queda l’àmbit planificat de la següent manera:

  • El principal canvi és generar una zona verda, un parc urbà, de 25.000 metres quadrats (2,5 hectàrees) a l’entorn del castell, que és municipal i ja no privat també des del darrer mandat. El castell, que cau a trossos, passarà a tenir qualificació com a equipament, cosa que “flexibilitza” els seus hipotètics usos. El planejament no entra ni en els usos ni en com ni quan rehabilitar el castell.
  • El segon element important és aconseguir la “continuïtat efectiva” entre Can Feu i el Centre, és a dir, generar una rambla, un connector verd per sobre de les vies del tren, tapant la cicatriu que va deixar el soterrament. Aquí hi havia projecte aprovat de connector verd entre el Passeig de Can Feu i la Rambla d’Ibèria però els tribunals el van tombar i s’ha hagut de començar de nou. Pel camí, però, s’han perdut els fons EDUSI perquè el govern municipal va derivar els diners a fer les obres del Parc del Nord per no perdre el finançament comunitari.
  • Un altre dels àmbits previstos, ja passat l’entorn de les piscines de Can Marcet i l’estació dels FGC, és la reordenació de l’entorn de l’aparcament de l’estació dels FGC, l’infrautilitzat park & ride que es va obrir poc després d’inaugurar-se l’estació l’any 2016. En aquest àmbit, l’epicentre és el paper del vianant i com fer més còmoda i transitable la zona.
  • La modificació enfila cap a la carretera de Terrassa a la fàbrica dels Germans Camps, on ja que es va aprovar el projecte fa uns mesos per reconvertir l’antic espai fabril en habitatges i zona verda.
  • Un cop al Centre, es planifiquen les actuacions necessàries per ampliar el pati de l’escola Nostra Llar, al carrer de Calderón o generar una plaça entre els carrers de Clavé i d’Unió. També es planifica un equipament esportiu i un aparcament soterrat.
  • L’àmbit comptarà amb nous habitatges. El 40 per cent tindran algun tipus de protecció.

El canvi del Pla General ha tingut llum verda del ple amb l’única abstenció de la Crida, qui ha criticat que l’espai sobre les vies del tren porti tant de temps abandonat. Lluis Perarnau: “aquest govern no ha fet res en tres anys. Clama al cel l’abandonament i la lentitud de tirar endavant aquest espai”. Ho diu, sobretot, en relació al connector verd Passeig Can Feu – Rambla Ibèria. La Crida qualifica de desídia l’actuació de l’actual equip de govern.

La modificació del Pla General no ha estat exempta de polèmica política. Així mentre Lluis Matas (Junts) ha convingut que s’ha desencallat un problema històric irresolt per l’anterior govern. Els supervivents del quatripartit han agraït l’activisme social de la Plataforma Soterrament FGC Ara per la cobertura de les vies del tren i han recordat l’actuació del govern 2015-2019, que va aconseguir que la Generalitat pagués el soterrament. Un exterm al que es va negar durant el bustisme. En un terme mig, i lligat als fets més que no pas a les opinions, José Luis Fernández de Ciutadans, ha sostingut que si bé el canvi de tot el planejament (“crearà un eix magnífic”, ha dit) l’ha dut a terme l’actual executiu no hagués estat possible sense el soterrament que es va fer durant el mandat anterior.

Més informació:

Comments are closed.