“És el millor contracte de neteja d’equipaments de les darreres dècades malgrat que no sigui el contracte que alguns esperaven. Però això no treu que sigui el millor contracte possible avui dia”. Així es manifesta el tinent d’alcalde de Cohesió Territorial, Juli Fernàndez, respecte al nou contracte de neteja d’equipaments.
Fernàndez ha iniciat així la seva intervenció, sabent que la municipalització del servei era un compromís pres per part del govern, i que les treballadors en tenien moltes esperances, però defensant que caldrà optar per la via del mig, seguint com un servei extern però amb millors condicions laborals.
De tres lots a un lot, i un segon de molt petit
El contracte es va dividir fa uns anys en tres lots. S’esperava que entressin així petites empreses però a la pràctica no va ser així. I a sobre les demandes de les treballadores van perdre força dividides entre tres empreses. Ara hi haurà dos lots: un de gran per a la majoria d’empreses, per netejar 133 equipaments, que s’endú el 99,6 per cent del contracte. I un segon destinat a un Centre Especial de Treball, per inserir a persones amb discapacitat intel·lectual, física o sensorial. En el segon lot es netejaran cinc equipaments amb el 0,4 per cent del contracte. La vigència serà de dos anys, per més de 12,46 milions d’euros, i entrarà en vigor el dia 1 de març de 2019. Suposa 1,7 milions d’euros d’increment respecte el contracte actual.
S’inclou una clàusula per fomentar que els contractes parcials passin a ser de jornada de completa. “Busquem que no hi hagi treballs precaris”, diu Fernàndez. També es fixen complements salarials d’uns 2.500 euros anuals respecte la situació actual. Així s’ha reduït a la meitat la distància amb els treballadors municipals. Es farà una borsa de personal substitutori i es formarà un equip per cobrir torns.
Satisfacció a mitges entre les representants de les treballadores
Treballadores del servei han presenciat el ple en viu. Antonia Maqueda, delegada del comitè, ha assegurat que estan satisfetes amb les millores salarials i laborals, com també Maria Elena Herradero. Les dues han destacat que ara hi haurà un sola empresa perquè “el comitè serà més gran, podrem fer més força i totes tindrem les mateixes condicions”. D’altra banda, esperen que el consistori faci “més seguiment i més control de la concessió”. Així mateix, han assegurat que els partits del govern es van comprometre a municipalitzar el servei però no se senten enganyades ja que fa temps que els van dir que no era possible. “No ens importa tant si treballem per una empresa o per l’ajuntament com tenir bones condicions, rebre la mateixa formació i poder estar unides en un sol comitè” ha pronunciat Maqueda. Unes 200 persones treballen en aquest servei.
El boomerang de les municipalitzacions
L’oposició al complet ha recordat els compromisos anteriors amb les municipalitzacions. Rossinyol (CiU) ha assegurat que fer-ho en aquest contracte era una decisió “de les més fàcils”: el contracte s’ha acabat i la plantilla se subrogava. “quina és l’explicació? Per què ara han decidir no municipalitzar?”. A més, Rossinyol prefereix lots: “si no fan lots, serà impossible que entrin les petites empreses”.
El portaveu socialista, Josep Ayuso, ha recordat que el govern va arribar al càrrec amb un “furor municipalitzador. Aquest contracte era dels que tenien el cap i ens acaben donar la raó en aquest dubte de municipalitzar-ho tot”. “Van prometre municipalitzar i ara quan arriba l’hora de fer-ho veuen que és impossible i fan aquest contracte”, ha destacat el portaveu municipal de Cs, José Luis Fernández. “Millorar condicions? Només faltaria que després de fer-ho en tots els contractes ara no milloressin les d’aquest”. El PP s’ha mostrat sobtat per la concentració de lots ara per part del quatripartit ja que les formacions d’esquerres, quan estaven a l’oposició, eren favorables a la divisió de contractes. Així ho ha palesat Esteban Gesa, des del PP. “En tot cas està bé que hagin rectificat”, ha certificat.
Fernàndez, “al·lucinat”
Juli Fernàndez s’ha mostrat “al·lucinat” dels arguments de Cs, PP i CiU, que a Sabadell defensen la prestació directa mentre que al Congrés dels Diputats han vehiculat les esmenes de la patronal CEOE per dificultar les municipalitzacions. No obstant, Ayuso (PSC) ha recordat que cap política estatal ha impedit recuperar la gestió de la grua municipal ni del servei de zona blava. Però segons Fernàndez les traves es van posar a partir de 2017, quan els ajuntaments del canvi ja havien fet algunes municipalitzacions.
