- Juli Fernàndez explica els plans de la seva conselleria de Territori (que recupera Habitatge).
- Crítiques de l’oposició. Una intervenció “completa”, diu Cs: “ha passat per sobre de tot”.
El departament de Territori assumirà el propòsit d’assolir el 7 per cent d’habitatge social el 2042, un objectiu recollit en el Pla territorial sectorial d’habitatge (PTSH) promogut per l’anterior consellera de Drets Socials, Violant Cervera, i que es troba en fase de tramitació. En la seva primera intervenció a la comissió de Territori, el conseller Juli Fernàndez ha afirmat que l’emergència d’habitatge és una de les principals prioritats del departament després de recuperar la competència en aquest àmbit amb el nou govern, i ha assegurat que el PTSH “s’aprovarà en els mesos vinents”. L’oposició ha criticat la manca de concreció del conseller en la seva primera intervenció a la comissió.
“L’accés a l’habitatge té una importància cabdal per l’impacte que té sobre la gent i ha de ser central en la nostra actuació, tenim l’obligació de promoure polítiques públiques que el garanteixin”, ha sostingut Fernàndez. El conseller ha apuntat que l’objectiu del Govern és ampliar el parc de lloguer social en 182.000 pisos més de titularitat pública i acabar amb les meses d’emergència d’habitatge. Sobre aquest àmbit, Fernàndez també ha instat el govern espanyol a tornar a ampliar la moratòria per frenar els desnonaments de famílies vulnerables, que ha de finalitzar el 31 de desembre del 2022.
Rodalies i seguretat de la xarxa viària
Entre les línies d’actuació prioritàries del Departament, Fernàndez també ha assenyalat “l’assoliment d’un sistema ferroviari integral català”.
“Una Catalunya ferroviària vol dir una xarxa única, integrada i interoperativa, és a dir, tots els trens i totes les vies les ha de gestionar el Govern de la Generalitat”, ha declarat el titular de Territori. Sobre la titularitat de les xarxes, Fernàndez ha insistit que el sistema ferroviari integral “s’ha de constituir incorporant una nova xarxa ferroviària i mitjançant interconnexions entre les xarxes ja existents, sigui quina sigui la seva titularitat”.
En aquesta línia, ha insistit a demanar el traspàs integral de la gestió de Rodalies.
“El Departament es proposa completar el traspàs del servei, amb els recursos econòmics associats, i també de la infraestructura”, ha afirmat.
En matèria de xarxa viària, el conseller ha apuntat a la seguretat com a prioritat de cara a futures polítiques. En aquest sentit, ha assegurat que la proposta del Departament és el desplegament del Pla 2+1, que consisteix a construir un tercer carril en alguns trams de les carreteres convencionals de majors prestacions, alternant l’ús del carril central en un sentit o en un altre.
En termes de descarbonització, Fernàndez ha anunciat un Pla de descarbonització de la xarxa viària amb horitzó 2023-2028, el qual portaria per objectiu preparar les carreteres pels vehicles electrificats i autònoms.
Crítiques de l’oposició
Durant la seva primera compareixença al Parlament de Catalunya, el titular de Territori ha centrat el discurs en l’exposició de les línies d’actuació prioritàries del Departament, una intervenció que ha estat criticada per l’oposició per la “manca de concreció”. El diputat del PSC Jordi Terrades ha retret a Fernàndez que en el seu discurs no ha recollit “cap novetat”.
“Des del 2011 portem sis consellers de Territori, si repassem les línies mestres d’aquests discursos de bones intencions, més o menys, tots els consellers han vingut a explicar el mateix”, ha criticat Terrades.
Així mateix, ha advertit a Fernàndez que el Govern té “una debilitat parlamentària extrema”.
“És molt difícil poder aplicar algunes de les coses que ha explicat només amb 33 diputats si el govern no és capaç de cercar aliances estables, i a hores d’ara es veu que no va per aquest camí”, ha sostingut.
En la mateixa línia s’ha expressat la diputada de Ciutadans Marina Bravo, que de forma irònica ha donat “l’enhorabona” al conseller per haver fet una intervenció “completa”. “Ha passat per sobre de tots els temes”, li ha retret Bravo.
Al seu torn, la diputada de Junts Cristina Casol ha criticat “la manca de confrontació” del Govern amb l’Estat a l’hora d’assegurar els recursos que corresponen a Catalunya. Segons Casol, les infraestructures “que falten perquè Catalunya esdevingui un nou estat” s’estimen en 15.000 milions d’euros. “Mentre vostès no canvien d’estratègies, no aconseguirem els recursos”, ha criticat.
Foto portada: el conseller de Territori, Juli Fernàndez, al mig. Font: Territori.
