L’exalcalde de Sabadell Maties Serracant haurà d’anar a judici pel seu paper durant el referèndum unilateral de l’1 d’octubre de 2017. La denúncia que va interposar un advocat murcià fa quatre anys contra ell ha prosperat i Serracant serà acusat de desobediència greu. Afronta una petició de dos anys d’inhabilitació i una multa de 15.000 euros.
La Fiscalia l’acusa d’un delicte de desobediència greu per no impedir o paralitzar l’1-O a Sabadell un cop va ser suspès pel Tribunal Constitucional, segons ha avançat Diari de Sabadell. El ministeri públic demana dos anys d’inhabilitació i una multa de 15.000 euros. La seva defensa en demana l’absolució i manté que l’1-O va ser una mobilització popular l’èxit de la qual no va dependre del suport del consistori.
Pocs mesos després de l’1-O, Serracant va ser denunciat per un ciutadà de Múrcia, de professió advocat. L’acusava de tot un seguit de delictes: malversació, desobediència, rebel·lió i sedició. El jutjat penal 2 de Sabadell va admetre a tràmit la denúncia a finals de l’any 2017 (més info: ‘Admesa a tràmit la denúncia contra Serracant per l’1-O‘). El magistrat Marcos Melendi va obrir diligències prèvies però només per desobediència. Serracant va ser passar a tenir qualitat d’investigat (abans imputat) l’any 2019. Va ser citat a declarar al gener de 2019, quan encara era alcalde, però es va acollir al seu dret a no fer-ho.
Ara, dos anys i 9 mesos després, el magistrat tanca ara la instrucció i envia l’exalcalde, ara fora de la política institucional, a judici, tot i que encara falten alguns mesos per celebrar-se.
L’Ajuntament i l’1-O
La majoria independentista va aprovar la llei del referèndum al Parlament de Catalunya el 6 de setembre de 2017, en una maratoniana sessió. Era el paraigües legal per convocar el referèndum unilateral d’independència.
L’endemà al matí els integrants independentistes del govern municipal de l’època van fer una trobada per donar suport al referèndum i fer públic el seu compromís de posar-hi facilitats. Serracant s’hi va comprometre signant un decret d’alcaldia (més info: ‘Ple suport al referèndum d’independència‘). Aquell mateix dia el Tribunal Constitucional, en sessió d’urgència, va suspendre provisionalment la llei i va apercebre 900 alcaldes catalans a no col·laborar-hi avisant-los que, a parer del TC, tenien el “deure” d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa tendent a l’organització.
Uns dies més tard, el 14 de setembre la Fiscalia General de l’Estat (llavors el fiscal general era José Manuel Maza, difunt pocs mesos després) va ordenar investigar tots els alcaldes que s’havien compromès a cedir locals municipals, com centres cívics, escoles o altres sales, entre ells Serracant. És la macrocausa contra els alcaldes que s’ha anat diluint amb el pas del pes. Van citar Serracant a declarar en qualitat d’investigat el 21 de setembre a la Fiscalia de Sabadell. El llavors batlle no hi va anar al considerar que la fiscalia no estava “legitimada” i va pronunciar una declaració envoltat de la majoria dels regidors de l’Ajuntament. Els preparatius de la consulta van seguir sense canvis, en bona part liderats per les entitats independentistes, els acabats de crear CDR i la ciutadania organitzada. Dos dies abans de l’1-O, Serracant va enviar un escrit a la Fiscalia General de l’Estat assegurant que no podia fer res per aturar la consulta. En aquelles dates, de forma pactada amb la resta del govern municipal, va concentrar competències a l’alcaldia, per exemple, les que tenia el tinent d’alcalde Joan Berlanga a Educació.
L’1-O a Sabadell
El diumenge 1 d’octubre, segons el recompte oficial de la Generalitat, uns 63.000 sabadellencs van votar a la consulta de l’1-O. El 85 per cent ho van fer a favor de la independència i un 11 per cent en contra. Aquell dia es va votar a escoles, centres cívics o instituts amb cens universal (és a dir, votant al punt de votació que preferís el votant). Malgrat alguns problemes informàtics a l’inici, es va poder votar amb certa normalitat a Sabadell, excepte a l’escola Nostra Llar, on els antiavalots de la Policia Nacional van protagonitzar una ja més que cèlebre intervenció policial al crit de ¿Dónde están las putas urnas?. Van marxar sense elles i la votació es va reprendre en uns minuts. A la tarda diversos centres de votació van tancar abans de l’hora prevista.
Més informació:
Foto portada: Carme Forcadell i Maties Serracant, el 3 d’octubre de 2017, a les portes de l’escola Nostra Llar. Autor: David B.
