L’estació de RENFE Sabadell Centre no és apta per a persones amb mobilitat reduïda. No és cap novetat. Porta dècades així. Però l’avaria d’una de les dues escales mecàniques fa més d’un any que comuniquen les andanes amb el vestíbul ha agreujat el problema, denunciat per diverses formacions polítiques, sobretot l’Entesa per Sabadell. Ara han volgut demostrar en la pràctica que signifiquen els dèficits de l’estació.
Quatre persones en cadira de rodes han agafat el tren aquest dijous a la tarda a Sabadell Nord i han baixat a Sabadell Centre. Un cop han baixat dels vagons, han quedat bloquejats. No hi ha ascensor. L’escala mecànica, que en el seu cas els serveix de poc, tampoc funciona. El personal de RENFE no els ha donat cap solució i han trucat als Mossos d’Esquadra. Al cap d’uns minuts s’han presentat a l’estació i han pujat entre diversos agents un parell de persones primer fins al vestíbul, després fins al carrer.
Arturo té 88 anys i problemes de mobilitat, com la seva dona, de 86. Han participat a la protesta acompanyats del seu fill, que afegeix que cada dia els resulta també més difícil passejar amb les cadires de rodes per l’Eix Macià. “Les terrasses ocupen cada cop més espai”, diu Rafel López, suant i esgotat d’estirar escales amunt la cadira de rodes dels seus pares.
Mossos i Bombers per “rescatar” els passatgers
Però entre les persones, hi havia una amb cadira de rodes elèctrica, més pesada i voluminosa. Els Mossos en aquest moment han trucat als Bombers. S’ha desplaçat una dotació. Després d’uns minuts, han pujat les dues persones que quedavan a l’andana, no sense problemes i algun petit cop. Des de l’arribada de les quatre persones en cadira de rodes fins que han sortit al carrer ha passat una hora llarga i s’han hagut de desplaçar Mossos i Bombers.
A la sortida, Maria Cardona, amb 83 anys, diu que provocant aquesta acció volen denunciar el que passa. “No podem venir al Centre en tren. Fent les obres que estan fent per la ciutat, què els hauria costat fer un ascensor fins a baix? M’agradaria saber perquè hi ha tantes escales mecàniques que a sobre no van”. La Maria assegura que la setmana passada va agafar els Catalans i va anar molt bé. “Pots entrar, tot està pla, els vagons estan a la mida, hi ha ascensors a tot arreu, tant a Barcelona com aquí”. “Esperem que això serveixi per alguna cosa. Si tenen una mica d’amor propi, haurien de pensar que aquesta estació està molt malament”, assegura.
“És un menyspreu a la ciutadania”
“És impossible que la gent pugui baixar o pujar de l’andana. És una estació on tot són barreres arquitectòniques”, assegura el coordinador de l’Entesa per Sabadell, Isidre Soler, que denuncia que Renfe tampoc té cap servei per ajudar les persones que queden “atrapades” a les andanes. “És un menyspreu als usuaris de Renfe i a la ciutadania tenir una estació durant 35 anys amb barreres arquitectòniques, i ara 15 mesos amb l’escala mecànica averiada”, diu Soler. “És una vergonya”, acaba.
“Fa 17 anys que és obligació de l’administració a adaptar els serveis públics a les persones amb mobilitat reduïda”, diu la portaveu de l’Entesa, Virgínia Domínguez. Asseguren que, com a mínim, fins que l’estació es reformi i s’instal·lin els ascensors, volen que s’arregli l’escala mecànica d’una vegada. L’Entesa obre la porta a denunciar davant els tribunals la situació de l’estació. L’acció ha estat organitzada amb l’entitat Fraternitat Cristina de persones amb discapacitat (FRATER).
Sabadell Centre, l’estació més usada i més inaccessible
De les cinc estacions de tren que actualment té Sabadell, tres de Renfe i dues dels Catalans, Sabadell Centre és la més usada de llarg. El trànsit de passatgers és continu durant tot el dia, però especialment a primera hora del matí i a mitja tarda, quan entren i surten riuades de persones. Però, paradoxalment, és l’estació de la ciutat pitjor preparada. Les persones que arriben amb maletes, els que porten bicicletes, les mares i pares amb carrets infantils han de carregar com poden el pes per pujar al carrer. Les persones amb mobilitat reduïda, com ha quedat demostrat aquest dijous, no poden usar aquesta estació.
També ha participat en l’acció Maria Teresa Molina, que viu a La Concòrdia i va tenir un vessament cerebral fa set anys i té una paràlàsi en una part del cos. Pot caminar amb una crossa però també necessita ascensor per pujar perquè “vols venir al Centre a passejar i no pots baixar”. Amb grans esforços i molta paciència, Molina aconsegueix sortir al carrer esperant que la protesta serveixi per alguna cosa.
