Visiblement emocionat, Antonio Martos va rebre una ovació unànime del públic present al Teatre Principal el passat dimecres. El doctor Manuel Cervantes, guanyador de la primera edició del Premi Sabadellenc de l’Any, li va fer entrega personalment de l’escultura de bronze que l’acredita com a vencedor del guardó. Instants després, Martos aixeca dos dits en senyal de victòria. És un reconeixement a mig segle de perseverança per esclarir l’assassinat del seu germà Cipriano a mans de la Guàrdia Civil.
L’origen del vincle dels germans Martos amb Sabadell es remunta a finals de la dècada dels 60, quan van arribar procedents de Granada. Venien d’una família rural i, com tants altres, van instal·lar-se a la ciutat per buscar una vida millor. Eren anys d’oposició clandestina a la dictadura i Cipriano va participar activament a diverses organitzacions antifranquistes. L’any 1973 va ser detingut i posteriorment torturat i enverinat per membres de la Guàrdia Civil. El seu cos va ser dipositat a una fossa comuna de Reus i no ha estat identificat fins el febrer de 2023.
“No van ser només els represaliats, sinó les víctimes que van quedar després amb les grans pallisses que van cometre”, va expressar Antonio durant el seu discurs dirigit al públic del Principal, on va recordar els casos d’altres víctimes del franquisme.
El premi rebut aquesta setmana també és un reconeixement a la valentia d’Antonio. Després de dècades de lluita, l’any 2010 es va presentar una querella de familiars i víctimes del franquisme davant dels tribunals argentins, apel·lant al principi de justícia universal. El cas de la mort de Cipriano, que havia estat oculte pel silenci de la transició i les pors de la família, va sortir definitivament a la llum pública. Sis anys després, Antonio va declarar des de Sabadell sent una part imprescindible del procés judicial.
“Estic molt emocionada perquè és una història que era un tabú a la meva família, però el meu pare, en silenci, i ara que ho pot expressar, ha lluitat moltíssim durant aquests 50 anys. El fet de trobar les restes del meu tiet ja és molt. És un premi a la resiliència”, va explicar la filla de Martos en pujar a l’escenari.
Les restes de Cipriano ja han estat identificades gràcies a les proves d’ADN. Han hagut de passar prop de 50 anys per poder dignificar-les. Ara, la família vol portar-les al cementiri del seu poble natal. Antonio ha rebut recentment l’escalf de la ciutadania. Una plaça de la ciutat porta el nom del seu germà. Però mig segle després ningú li ha demanat disculpes per acabar amb la vida del seu germà petit. “He sentit alegria, però si ens haguessin demanat perdó ens hauria afalagat més”, va explicar a aquest digital després de trobar les restes de Cipriano. “Saber que estaven enterrats allà ja em consola una mica”, sentenciava.
Foto portada: Manuel Cervantes, Sabadellenc de l’Any 2021, Inma Martos, Antonio Martos, Sabadellenc de l’Any 2022, i el director de l’iSabadell, Jordi de Arriba. Autor: J.Peláez.
