La creadora de contingut sabadellenca Mara Jiménez s’ha convertit en poc més de tres anys en una de les principals, si no la principal, activista contra la grassofòbia a l’Estat a través del seu compte d’Instagram @croquetamente, que té mig milió de seguidors. A més, és actriu i ha publicat dos llibres, Acepta y vuela: de odiarme a amarme sin medida i Más yo que nunca: trazando el mapa para volver a tí.
La revista Forbes l’ha inclòs dues vegades seguides entre les principals creadores de contingut a seguir. Jiménez té 28 anys i cita iSabadell a l’Estruch, on va fer les seves primeres passes com actriu.
Per què ens has citat a l’Estruch?
Quan em vau proposar triar un lloc important per mi a la ciutat vaig pensar en els meus orígens. El primer que recordo són els primers passos com actriu a l’Estruch, quan vaig començar amb cinc anys a les tardes a fer classes. No hi ha un lloc més especial per mi a la ciutat que l’Estruch.
El teu somni era ser actriu?
Els meus pares diuen que des que vaig començar a parlar i gatejar volia estar a la tele, fer d’actriu. És la meva passió i els meus pares em van donar suport. Ha estat sempre la meva gran vocació.
Parlan’s de la teva relació amb Sabadell.
Fa molts anys que no hi visc. Sempre he tingut una tibantor amb Sabadell. La meva etapa escolar m’ha marcat molt i venir a Sabadell em remou. Em vaig criar a Can Puiggener en una família obrera. M’identifico amb el meu barri. Els meus avis van migrar des d’Andalusia. Vaig anar a l’Enric Casassas i vaig fer l’ESO a l’Escola Industrial. És una etapa que tinc una mica esborrada. Però l’any passat vaig venir a fer una xerrada molt a prop d’on vaig estudiar i va ser com un homenatge a la meva història. Va ser especial. Vaig sentir que a la meva ciutat per fi se’m reconeixia. Em vaig sentir abraçada. Ara visc a Madrid però sempre agrada que et reconeguin a casa.
Tens una relació d’amor-odi amb Sabadell?
Es podria dir que sí. La meva etapa escolar va ser molt difícil, tant la primària com la secundària. Vaig patir bullying durant molts anys i em vaig sentir molt desemparada per la gent de referència. Producte d’això vaig desenvolupar un Trastorn de Conducta Alimentària durant 11 anys. I tot es va originar aquí. Hi ha una ferida molt profunda de la Mara petita, de la Mara adolescent que no va poder gaudir d’aquesta part de la seva vida. Una Mara que té una mica de rancúnia contra la ciutat i no ha volgut venir aquí perquè em remou moltes coses. Però ara sóc més gran i hi ha més tendresa. Estic més treballada psicològicament. Passejo pels carrers. Veig els canvis: nous locals, nous restaurants. M’agrada venir, gaudeixo més la ciutat i m’agrada molt estar-hi.
Per què creus que t’has convertit en un referent per molta gent, sobretot per gent jove?
Quan fas les coses des del cor, amb naturalitat, amb honestedat, això arriba a la gent. Estem en un moment en que la gent necessita naturalitat. Que et mostris des de l’obertura, des de la naturalitat. Venim de molts anys on ens hem posat una màscara emocional per amagar les emocions, per amagar el que ens passava, per no parlar de salut mental. Hi ha generacions molt tocades i en canvi aquesta generació que ens diuen que som de vidre hem trencat aquesta dinàmica i hem acabat amb això. Ens ha fet molt mal estar tan tancats. És una dinàmica generacional que hem aconseguit. Jo faig que la gent es pugui sentir reflectida en les meves vivències i sentir una mica abraçada, cosa que fa molta falta.
Com va sorgir @croquetamente?
Portava molts anys fugint del que m’havia passat, de la ciutat, de casa meva, de la meva història. Pensant que fugint de tot i començar en un altre lloc tot s’amagaria. I va arribar la pandèmia, ens vam tancar a casa, estava a 600 quilòmetres i tots els monstres van sortir de la caixa de l’oblit per aparèixer de nou. I vaig pensar que em mereixia explicar el que m’havia passat i honorar la meva història, que havia intentat amagar. @croquetamente va sorgir per explicar la meva història. I va arribar molta gent que estava igual que jo i valorava que parlés en veu alta del que m’havia passat. Així va néixer: des de la més pura honestedat i voluntat també, no sé si egòlatra, però sí de voler explicar-me i sanar. De deixar anar llast per superar coses. @Croquetamente ha estat una salvació.
Pensaves que acabaria sent el que ha estat?
Sempre vols el que es diu triomfar o l’èxit. Evidentment les xarxes són arbitràries i no pensava que ho petaria. Estava igual de contenta amb 100 seguidors que ara amb mig milió. Sempre ha estat un espai on jo explico les meves coses. Si no t’agrada, no passa res. Però sempre hi ha un desig de que passi per ajudar a més persones, per arribar a més gent.
Sortir a la llista Forbes no està a l’abast de qualevol, i menys dos cops seguits. Com va ser? Què vas pensar?
Va ser una gran sorpresa. I jo pensava: ‘què faig jo a la llista Forbes?’. La primera vegada vaig flipar i em vaig sentir afortunada perquè només portava un any i mig o dos anys amb @croquetamente. I que ho facin per dos cops per la tasca que faig a les xarxes és una alegria immensa. Significa molt perquè vol dir que hi ha gent mirant, observant i opinant sobre el que estem fent els creadors de contingut.
Tens un parell de llibres. I has complert el teu somni de ser actriu.
Els llibres van ser importants. Tant Acepta y vuela, que va ser sanador i explica la meva història, com Más yo que nunca, que explica tot el que he après. Però ser actriu per fi és increïble per mi. L’any passat vam venir per primer cop amb l’obra a Barcelona i va ser un somni fet realitat. Després fer un musical durant l’estiu de l’any passat va ser súperemocionant. Jo sentia que no era profeta a la meva terra. I de cop em vaig sentir afortunada. Ara sento que s’obren moltes portes. Moltes vegades ens perdem en els milers de seguidors o coses així però hi ha molta feina al darrera. Porto tota la vida buscant el meu forat. I agraeixo que la meva gent valori que tinc el que he lluitat. És el que em manté agraïda i desperta a la vegada.
Com vius ser nominada a Sabadellenca de l’Any 2023, que s’escollirà per votació popular?
He de dir que la nominació a Sabadellenca de l’Any és una de les coses que més il·lusió m’ha fet. Com deia a l’inici, m’ha costat molt temps reconciliar-me amb els meus orígens i sento que això tanca una mica el cercle. Que també soc estimada. Que allò que va passar ja s’ha acabat, ja és part del passat, i ara tinc un espai també. Jo no soc de Madrid ni de Múrcia. Soc de Sabadell i em fa molta il·lusió ser de Sabadell i ser reconeguda a Sabadell. M’ha fet molta il·lusió la nominació passi el que passi després.
Calendari de publicació
- Dilluns 4 de març: Lluís Blanch.
- Dimarts 5 de març: Juan Manuel Cañizares.
- Dimecres 6 de març: Judith Forca.
- Dijous 7 de març: Mara Jiménez.
- Divendres 8 de març: Joaquima Júdez.
VOTA el Sabadellenc de l’Any 2023:
Foto portada: la creadora de contingut Mara Jiménez.
