Seguim amb la sèrie d’entrevistes a diverses persones vinculades al teixit associatiu de Sabadell. Amb motiu de les eleccions municipals, els entrevistats concretaran les prioritats que al seu parer tindrà el nou consistori, i valoraran l’estat actual de Sabadell. Continua la sèrie el president de la Cambra, Antoni Maria Brunet. Podeu llegir totes les entrevistes a la secció ‘Sabadell proposa‘.
Antoni Maria Brunet apura els seus darrers dies a la presidència de la Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell, després d’una llarga presidència.
Al seu parer, ara per ara quin és l’estat de Sabadell?
La ciutat es mou en una situació molt similar a la de ciutats del mateix nivell, que estan al voltant d’un àrea metropolitana tan potent com és l’àrea de Barcelona, però manté uns valors que són molt singulars, que és el gran gruix del teixit associatiu que té la ciutat, des de institucions com la Cambra de Comerç, fins a diferents organitzacions empresarials, com la gran activitat cultura esportiva que hi ha, i és un teixit associatiu que és pràcticament únic a Catalunya, que és la seva importància i la seva tradició. Aquest seria l’aspecte positiu de la ciutat.
Els aspectes que, en aquests moments signifiquen un fre que ja és tradicional, i que és moltes vegades voluntat dels propis ciutadans de Sabadell, és la manca d’infraestructures de comunicació i de mobilitat tant en el marc de la ciutat com en el marc de les comunicacions amb la resta de Catalunya i la comarca.
Com valora l’acció de l’actual govern en els darrers quatre anys?
Crec que ha hagut una primera fase d’entesa, d’assumir quina és la realitat. Una voluntat de resoldre els problemes socials més acusants que hi havia en aquest moment a la ciutat i que venien generats de forma més rellevant per part de la crisi de 2007 i del 2008, i per altra part, una necessitat de generar nous projectes de ciutat que, d’alguna forma, creessin il·lusió. Aquesta ha estat la seva voluntat. Hi ha un èxit important, que és el soterrament del tren, que d’alguna forma s’ha aconseguit i generant un nou espai.
A part, hi ha dèficits estructurals que creen problemes en aquests moments molt importants, que és una manca de complicitat amb el món empresarial que queda molt palesa en les relacions que s’han establert en aquest període, una visió de la ciutat amb un èmfasi poc important en la voluntat de capitalitat que crec que ha de tenir la ciutat de Sabadell, i de generar projectes que, d’alguna forma, siguin singulars.
Això, juntament amb aquesta situació que explicava de manca de criteri o de generar aquestes infraestructures de mobilitat internes i externes de la ciutat, juntament amb la dificultat que ha hagut o la manca de imatge que té la ciutat de ser amiga del món empresarial, emprenedor, la dificultat que hi ha de consecució de llicències i de permisos, signifiquen un fre pel desenvolupament econòmic i de les inversions que han de venir aquí a Sabadell.
No crec que hagi estat, per part de l’Ajuntament, la seva prioritat la de generar aquesta il·lusió des d’un punt de vista de generar activitat econòmica a la ciutat, amb el que, les primeres actuacions que han hagut han estat d’una certa marginació de les opinions del món empresarial. Darrerament, això s’ha anat reconduint, perquè d’alguna forma ha hagut un cert reconeixement a la importància que té l’economia, les empreses i els emprenedors amb el desenvolupament empresarial. Però això no vol dir que, si bé les relacions han millorat, no s’hagi establert una complicitat i una assumpció real de les necessitats que les empreses o les institucions han plantejat a l’Ajuntament. Crec que, per exemple, s’han produït certes marginacions en alguns elements fonamentals com les taxes municipals. Ens convocaven a reunions absolutament genèriques amb les veïns, i això feia que el discurs que es pogués generar no tingués per nosaltres la virtualitat que hauria de tenir, des del nostre punt de vista, de que fos una reunió més tècnica. Això mica en mica s’ha anat corregint. Darrerament es nota un canvi de sensibilitat tant en els grups que participaven del govern municipal com la resta, per entendre que una ciutat necessita de tothom, i per tant ha d’haver una visió social, d’ajuda a les persones necessitades, de generació d’un marc cultural que d’alguna forma ens doni centralitat. Però també un element molt important és com atraiem la inversió, com aportem solucions perquè el món empresarial es puguin desenvolupar amb el màxim d’èxit.
Sent així, Sabadell està millor, igual o pitjor que l’any 2015?
Espero que estigui millor. No tinc les dades absolutes, però des d’un punt de vista d’alguns indicadors que, d’alguna forma es reflexen, com l’atur, el nivell d’activitat econòmica, partíem d’una situació de molt impàs que ha anat millorat com a la resta. El que entenc és que Sabadell està competint en el seu marc amb ciutats de igual tamany que estan molt al voltant nostre, i que en aquest sentit hem perdut un cert impuls i sobretot estem menys de moda del que havíem estat anys anteriors. Amb això, s’ha de fer un re-llançament d’imatge del qual ja ha hagut elements importants que s’han anat desenvolupament en aquesta legislatura però que segueix sent important que se segueixin desenvolupant. No pot ser que la gent parli de Sabadell des d’una posició negativa, de manca d’il·lusió, de queixa, de crítica. És a dir, que els propis sabadellencs hem de canviar el rol i començar a explicar les virtuts que tenim, les coses que funcionen i resoldre els problemes que són un atzucac que d’alguna forma ens frena el creixement. També és bàsic el generar aquest clima molt més positiu perquè la ciutat és molt més positiva i té molta més força del que d’alguna forma es manifesta de forma constant.
Digui tres prioritats dins les competències d’un ajuntament que tingui aquesta ciutat d’aquí al 2023?
Per mi hi ha un element clau que és facilitar l’administració pública de l’Ajuntament, des del punt de vista dels permisos d’activitats o dels d’obres. Això s’ha d’accelerar, no pot ser la imatge que en aquests moments transmeten tant els constructors com les empreses, que els permisos d’activitats no arriben mai, o que els permisos d’obres tarden com dotze mesos per poder-se executar amb seguretat. Per tant, aquí hi ha una part de reforma de l’administració pública que generarà segur despeses en personal, i crear una administració que sigui molt més àgil des d’aquest punt de vista.
Per una altra part, el defensar aquest model de capitalitat. Sabadell ha de ser un centre cultural industrial, de negocis. És a dir, una capitalitat que, en el marc del nostre territori, pugui generar atractivitat a poblacions a que la ciutat ha de donar servei. Això demana una mobilitat interior, imperiosa. I, per una altra banda, que els ciutadans de Sabadell entenguin que aquesta dimensió no pot estar sense unes rondes exteriors que treguin el trànsit del mig de la ciutat i que des d’un discurs de protecció absolutament necessari del medi ambient no es pugui organitzar un territori i que, la pròpia ciutat de Sabadell, sigui la que és més negativa a l’hora d’impulsar aquestes infraestructures que són imprescindibles i que, en aquests moments, sembla que comença a haver-hi un cert acord. No obstant, a l’hora de concretar-les, aquest acord no es dona, i segurament serà un dèficit que s’haurà d’agafar i molt ràpidament generar aquesta necessitat i aquest acord de ciutat perquè, si no ho demanem i si no o demanem amb força, els diners, siguin de la Generalitat o siguin del govern de l’Estat no arribaran.
Els que s’han manifestat contra les infraestructures bàsicament han estat ciutadans, i l’Ajuntament els ha fet suport en moltes ocasions. L’Ajuntament actual no sé quina posició té, però no es de demanda clara de les infraestructures. En els darrers programes es demana una connexió amb la carretera de Castellar del Vallès, que no tinc clar per on es fa el tram, per on passa. Però ja s’ha avançat alguna cosa, tot i que portem 20 anys sense poder fer aquesta infraestructura i, al final, qualsevol infraestructura trepitja territori i, per tant, té dificultats, i ha d’haver-hi una defensa per part de l’Ajuntament. També s’ha de crear un ambient positiu de la ciutadania que ho veig absolutament necessari, perquè els ajuntaments, de vegades, tenen una opinió que reflexa, en certa part, les peticions dels ciutadans que, a la ciutat, han estat molt tradicionalment en contra d’aquestes infraestructures, almenys d’una part, que són els que s’han manifestat.
Si vostè fos alcalde, quina seria la primera decisió que prendria?
No m’agradaria ser alcalde i tenir aquest problema. Però per dir una de fàcil, jo obriria immediatament, fent les gestions necessàries, per fer el pàrquing del passeig de la Plaça Major, que és incomprensible que fa, em sembla, cinc anys que està acabat i segueix sense obrir-se. I, es resoldria aquest problema de tenir un pàrquing que, en aquests moments, encara és de Ferrocarrils de la Generalitat, que està generant una manca de mobilitat i un dèficit de centralitat important a la ciutat. No hi ha ciutats en el món que no mantinguin un centre prou potent, que sigui identificatiu de la sava identitat, marc de trobada dels seus ciutadans, i generador de sinergies que, d’alguna forma, impulsin a la ciutat. La no existència d’elements de mobilitat interna tan importants com els que donaria aquest pàrquing, és fonamental que s’obri de forma immediata. Aquest seria un primer element, molt concret.
També crec que entre entitats i la societat civil s’ha de generar uns marcs de trobada més potents, més decisoris dels que s’han tingut en aquesta legislatura. S’ha d’escoltar més a tothom, per tal d’arribar a consensos. Sobretot, cal mantenir una cultura, que crec que és fonamental, de col·laboració publico-privada en tots els projectes de la ciutat, on sigui possible no tan sols comptar amb els recursos públics, sinó també amb diners privats que puguin generar capacitat de finançament dels projectes. Cal avançar en aquesta col·laboració público-privada tant per projectes com per la gestió d’infraestructures locals, que sinó s’acaben diluint sense prou coixí ciutadà i que, per tant, perden força i perden potència en sí i efectivitat. El pressupost de l’Ajuntament, sense entrar en detalls molt concrets, sempre són limitats. No crec que la ciutat de Sabadell sigui una excepció, en aquest aspecte. És a dir que, en aquest aspecte, els recursos de totes les administracions públiques són limitats. Tot allò que es pugui fer conjuntament amb recursos privats i que l’Ajuntament, com a representant polític de la ciutat i dels seus habitants, pugui controlar aquesta gestió, imposar normes i pautes, és el millor model de gestió que les societats europees i occidentals hem trobat més eficaç.
Què li demana al proper govern?
Aquesta concepció de ciutat-capital que ha de mantenir unes relacions adequades amb Barcelona i que ha de ser capaç de treure inversions que habitualment, com són rellevants, es queden a Barcelona. Per tant, hem d’aconseguir que tota aquesta comarca que és el Vallès, o tota aquesta àrea que és la B-30 o aquesta conurbació urbana com pot ser l’Àrea Metropolitana de Barcelona, compti amb el marc de la ciutat de Sabadell com un element clau del seu desenvolupament i en relació a generar una capital més gran. Sabem que Barcelona, amb el número d’habitants i de metres quadrats que té, és una capital poc competitiva, en un món global on ens movem, amb ciutats de molts milions d’habitants, i amb espais que són molt més grans dels que disposa la ciutat de Barcelona. Per tant, aquí hem d’establir relacions de complicitat amb aquesta ciutat, però també vigilar aquesta voluntat de capitalitat, no de ciutat tan dormitori, sinó fent una aposta per la dinamització cultural. Sabadell té elements molt importants per la difusió de la ciutat i dels seus beneficis en el marc tant de la comarca com de la pròpia Barcelona, i a partir d’aquí ser i generar el que crec que tots desitgem, que la ciutat sigui un centre d’innovació, de serveis, comercial i de negocis que ajudi a impulsar l’economia general de Catalunya i ajudi al benestar dels ciutadans.
Completi la següent frase: ‘Sabadell necessita…’
Necessita, des d’un punt de vista polític, generar complicitats entre els diferents partits que es presenten a les properes eleccions, que permetin que no s’estableixi en els propers quatre anys una lluita continuada, sense ser capaços de generar aquests projectes il·lusionants que necessiten de consens.
Per altra part, un desenvolupament clar d’aquestes infraestructures de comunicació, i sobretot apostar per les relacions publico-privades i pel desenvolupament de les empreses, del comerç i dels serveis del centre de la ciutat i dels diferents barris.
