Arnau Bonada (Xarxa Onion): “cal apostar com a Europa pels centres de distribució de mercaderies”

Seguim amb la sèrie d’entrevistes a diverses persones vinculades al teixit associatiu de Sabadell. Amb motiu de les eleccions municipals, els entrevistats concretaran les prioritats que al seu parer tindrà el nou consistori, i valoraran l’estat actual de Sabadell. Avui segueix la sèrie el president de la Xarxa Onion Arnau Boada. Podeu llegir totes les entrevistes a la secció ‘Sabadell proposa‘.

Arnau Bonada és el president de la Xarxa Onion, una iniciativa público-privada que va néixer al 2008, i que es defineix com una entitat que té com objectiu “ajudar a fer néixer i créixer els negocis de les persones que l’integren”. 

Al seu parer, ara per ara quin és l’estat de Sabadell?
Podem dir que hi ha un cert consens de que ens trobem en una situació de declivi, en què falta un projecte de ciutat, i un relat on tots ens sentim motivats per tirar endavant. Per avaluar la tasca que ha fet l’Ajuntament, crec que també ho hem de posar en el marc del procés polític que ha viscut Catalunya aquests quatre anys, per ser justos. En aquest sentit, no ha estat senzill, amb tot el que ha succeït. S’ha de valorar positivament que, amb tot el tema de la defensa dels drets fonamentals i de les llibertats individuals, han mostrat molta valentia i molta cohesió. Això ho hem de valorar i entenc que als llibres d’història, això quedarà. Que l’ajuntament de Sabadell va estar al costat de les persones i del poble de Catalunya.

Com valora l’acció de l’actual govern en els darrers quatre anys?
Nosaltres, com a Xarxa Onion, la veritat és que ens hem sentit ben tractats per l’Ajuntament, recolzats, i hem tingut suport tant amb la promoció econòmica, com de les diverses regidories. Què no ens ha agradat? Doncs que aquesta mateixa cohesió i valentia que han tingut en tot el que fa referència al procés català, no l’han tingut en poder tirar endavant un projecte de ciutat. Creiem que ha faltat cohesió entre l’equip de govern, i valentia per fer les transformacions que calen a Sabadell. En el procés català es posaven molt d’acord. Anaven els quatre partits a la una. Però, en canvi, per exemple, si s’ha de fer el centre per a vianants, o el nou projecte del Passeig, i aquesta sèrie de coses, no hem trobat la mateixa cohesió. Llavors, donava la sensació que cadascú tirava a la seva banda, en les seves respectives regidories, no hi havia un projecte comú de govern. Això ho hem trobat a faltar.

Sent així, Sabadell està millor, igual o pitjor que l’any 2015?
Com totes les respostes, no és blanc o negre. Hi ha coses en les que estem millor, d’altres pitjor. En el tema de la corrupció o la transparència en la gestió, crec que hem millorat bastant. Però sí que es nota, que potser hi ha altres elements en els que no ens acabem de sortir. Es nota la ciutat en un estat com de declivi i no s’acaba de veure una actuació proactiva per part de l’Ajuntament. Falta un projecte o un relat de ciutat, que ens el creguem, i que tots anem junts a aconseguir-lo. Falta saber si volem ser una ciutat dormitori, industrial o que aposti per la naturalesa, medi ambient, verda. No s’acaba de saber. Llavors, per exemple, si apostéssim per ser una ciutat cultural, doncs tots hauríem d’anar cap aquí, a establir una sèrie d’indicadors: quantes obres de teatre es fan al cap de l’any de Sabadell, etc.

A nosaltres ens agrada molt, com a Xarxa Onion, el projecte de Sabadell Salut, Esport i Innovació, perquè creiem que és una especialització molt bona per nosaltres, a nivell de ciutat, creiem que té una sèrie de sinèrgies en tot el que és una ciutat saludable, verda, amb una qualitat d’aire millor, s’aprofita la principal empresa que tenim a Sabadell que és el Taulí, el tema de salut, i totes les infraestructures que tenim, i clubs esportius, i en general, tota la vessant esportiva.

Trobem que ja fa dos o tres anys que aquest projecte es va engegar, i no veiem, per part de l’Ajuntament, que hi hagi una aposta decidida per aquest projecte. Aquest projecte havia sortit d’una iniciativa privada, que després es va vehicular a través de l’Ajuntament, es va fer un ple on es va decidir per unanimitat que una fundació lideraria tot aquest projecte però, a partir d’aquí, no sabem com, s’ha frenat. I nosaltres, com venim del món de l’empresa, potser volem les coses més ràpid del que van en el món públic, però no veiem que avanci. I això ens genera inquietud. Era una oportunitat perquè tots ens motivéssim, tiréssim endavant i comencéssim a remar junts, a través d’aquest eix vertebrador, i avançar. Però tampoc veiem una alternativa. A mi, si em diguessin: ‘no creiem en aquest projecte, creiem en aquest altre’, però no. No tiren endavant aquest però tampoc tenen una alternativa. Llavors, ens quedem en un impàs.

Digui tres prioritats dins les competències d’un ajuntament que tingui aquesta ciutat d’aquí al 2023?
Per un costat, una clara prioritat seria convertir Sabadell en una ciutat més business friendly. Una ciutat on el ressò negatiu aquest, que se sent quan vas per cercles empresarials, sobretot de les poblacions veïnes, de que Sabadell no és un bon lloc per fer negoci, desaparegués, i fos tot el contrari. Que es veiés Sabadell com una terra d’oportunitats.

En segon lloc, m’agradaria que Sabadell fos una ciutat amb millor qualitat de l’aire, amb més parcs, més apta per les persones. Aquesta hauria de ser una gran prioritat, que és competència municipal.

En tercer lloc, que s’apostés per un model més vianant, sobretot pel centre, i que s’apostés pel comerç electrònic, que es doni una sortida als locals buits. Per exemple, tenim aquí la casuística, que és molt nova, però que a altres països d’Europa ja ho han regulat. El que passa és que aquí no acabem de solucionar les coses fins que el problema ja s’ha fet massa gros. És a dir, tenim que, sobretot Amazon, com totes aquestes entregues que s’estan fent porta a porta, hi ha un estudi de la Generalitat que et diu les vegades han d’anar a les cases perquè no hi troben a la gent, perquè no hi són. Això vol dir que constantment estan circulant per la ciutat furgonetes que van a les cases, que no et troben, que tornen a anar-hi… i això és contaminació, accidents, perquè als pobres transportistes els fan treballar 12 i 14 hores al dia, per poder arribar a un sou digne. Llavors això crea una sèrie d’externalitats negatives, que, en economia, encara que siguis un liberal, quan una cosa crea externalitats negatives, és a dir, que perjudica a tercers, a això li has de posar un fre perquè no perjudiqui al tercer.

A la majoria de llocs d’Europa, estan creant centres de distribució, en els qual el transportista deixa la mercaderia. Llavors no han d’esperar a que estiguis a casa. Ho porten allà a més, en vehicles elèctrics, i fora d’hores. A països com Holanda, Alemanya i Suècia, el que fan és que hi ha un centre vianant que, des de les 7 del matí a les 7 hores de la tarda, que és l’hora dels comerços allà, i que es podria allargar des de les 8 fins a les 9 hores del vespre, no poden entrar a la ciutat, en el nucli, els vehicles d’entrega de mercaderia a porta a porta. Van a la nit, i ho deixen a aquests centres de distribució. Llavors, també, com que la gent va molt a aquests centres de distribució, al voltant, s’acaba generant una activitat i una vida d’altres comerços, d’art, de serveis. Això s’està fent a tot arreu, ara sembla que des de l’àrea de Barcelona s’està ja promovent, però aquí sembla que no s’està fent res.

I això és una altra cosa que és competència purament municipal. Per no parlar, també, de tots els locals buits, perquè al final, tots volem sortir a passejar i que tots els locals tinguin vida.

Si vostè fos alcalde, quina seria la primera decisió que prendria?
El que faria és, sobretot, intentar transmetre un esperit de més actuació. Ens hem passat quatre anys fent estudis i més estudis, però potser hem trobat a faltar més acció. Llavors jo, si fos alcalde, el que transmetria tant al govern com al funcionariat i a tot l’equip municipal, és que ha acabat l’hora de planificar, i que comença l’hora d’actuar.

Què li demana al proper govern?
Al pròxim govern li demano, per un costat, que tingui en compte les entitats i la població civil, en general. Que els reptes que estem afrontant són molts, i que ningú sol ho podrà fer, que serà amb la col·laboració de tots. I també li demano valentia en tirar endavant als seus projectes. Cadascú es presenta a les eleccions amb un programa, entenc que han d’arribar a consensos, s’ha de negociar molt, però consensos per complir aquests programes. Perquè si no, la gent veiem que passen els anys i no es fan les coses, i acabem caient tots en la decepció en la política. I al final, la política, és una eina que tenim per canviar les coses. Si a sobre, ens decebem en la política, llavors és quan creixen els populismes, l’extrema dreta, i això sí que no ho volem per res del món a la nostra ciutat.

Completi la següent frase: ‘Sabadell necessita…’
Més empenta.

Foto portada: Arnau Bonada. Autor: M. Tornel.

Comments are closed.