Modesto Custodio (president del Parc Taulí): “els quiròfans que tenim són de fa 50 anys”

Seguim amb la sèrie d’entrevistes a diverses persones vinculades al teixit associatiu de Sabadell. Amb motiu de les eleccions municipals, els entrevistats concretaran les prioritats que al seu parer tindrà el nou consistori, i valoraran l’estat actual de Sabadell.  Avui parlem amb el president del Consell de Govern de la Corporació Sanitària Parc Taulí (CSPT), l’empresa amb més treballadors de la ciutat. Podeu llegir totes les entrevistes a la secció ‘Sabadell proposa‘.

Modesto Custodio és el president del consell de govern de la Corporació Santiària Parc Taulí. Anteriorment havia estat vinculat durant 40 anys al sector de la banca, passant per Banc Sabadell, La Caixa i l’Obra Social La Caixa. A nivell formatiu, és MBA per ESADE en Administració i Direcció d’Empreses. 

Al seu parer, ara per ara quin és l’estat de Sabadell?
En la meva opinió diria que estem en una situació de transformació. I, en aquest sentit, crec que hem d’aprofitar les oportunitats que ens donen els diferents actius que té la ciutat, que són importants, tant des del punt de vista del teixit humà, com també de les entitats del tercer sector, que treballen perquè ningú es quedi enrere i tothom tingui una oportunitat. I les infraestructures que té la ciutat, que són importantíssimes en tots els nivells, parlant a nivell cultural, música, teatre… a nivell esportiu, és una ciutat esportiva de molts anys. Té la natació, l’atletisme, les pistes… I ja, tirant pel sector on estic ara, al sanitari, que realment és el que més col·labora en el benestar de la població, és molt important la recerca i la innovació, i la riquesa que surt de tot això davant la ciutat. Aquí treballen 4.000 persones, i la majoria d’elles són de Sabadell, la resta són de rodalies. Tot això és una riquesa. I lligat a que, a més a més, tenim una col·laboració molt estreta, perquè va ser una entitat fundadora, amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquí es fa el grau de medicina, conjuntament amb el MIR i diferents màsters, i tenim un total de 1000 alumnes. Combinat amb la recerca que es fa, que és un focus de riquesa, de desenvolupament. Crec que aquest teixit s’ha d’aprofitar. Ja s’està fent, però crec que tenim una oportunitat de coordinar tot això. Així es pot desenvolupar més la ciutat, fer un projecte de cuitat, de cara al present i al futur. En el terreny econòmic, les oportunitats hauran de venir de l’economia del coneixement i de la innovació. Nosaltres som un centre sanitari però també de coneixement.

Finalment, en pla econòmic, hi ha un terreny per abonar, com la instal·lació, dins d’aquesta economia de coneixement i de innovació, de l’àrea del Ripoll, que crec que també es pot desenvolupar bé. Tenim suficients actius humans i materials, distintius de la marca Sabadell, com per poder tirar endavant.

Com valora l’acció de l’actual govern en els darrers quatre anys?
Crec que s’han estat bellugant, però clar, hem de tenir present la situació de la que es partia. Jo crec que veníem d’una situació econòmica, general, de crisi social i política. A més, per què així ho van triar els ciutadans, va sortir un repartiment de forces polítiques divers, que havien de pactar, i tot això s’havia de gestionar. Llavors, clar, no era el terreny més fàcil. En aquest sentit, tot i això, jo crec que a nivell d’entitats socials, com el programa d’acció social, s’ha tirat endavant. Jo crec que l’Ajuntament ha col·laborat bastant en la cohesió i en que a tothom se l’escolti. Referint-me al Taulí, he dit abans que l’Autònoma està dins de l’equip de govern, i també ho està l’Ajuntament. De fet l’alcalde és el vicepresident del Consell de govern.

Dic això perquè crec que l’Ajuntament, també ha passat en èpoques anteriors però en aquesta, especialment, ens ha recolzat. A nivell d’infraestructures que són necessàries per la ciutat, perquè el primer són els pacients, la més clara és les obres aquestes d’urgències que estan sent finançades per l’aportació de l’Ajuntament.

Parlant de temes més recents, jo crec que un Ajuntament ha de ser facilitador, i ens ha facilitat en aquest sentit, el poder disposar d’unes naus que hi ha al costat de la torre de l’Aigua. Això ens permetrà, de cara al futur, la reordenació del Taulí.

Llavors, esteu contents amb les decisions de l’Ajuntament.
Sí.

I amb el tema del tancament de l’oncologia infantil?
No m’atreveixo a parlar de positiu o negatiu. Tot s’ha de dir, han hagut veus dins de l’Ajuntament en un sentit o una altre. Ha estat un cop fort, al Taulí. Pensem que aquesta activitat, l’oncologia infantil, es venia desenvolupant des de fa 40 anys. L’equip mèdic, l’experiència, la humanitat, la dedicació, la passió, la feina ben feta, les famílies estaven contentes. No ha estat una decisió nostra, nosaltres hem pres nota i ho hem aplicat disciplinadament, perquè si no no podem avançar. Ara, la vida continua. No sé què passarà al futur, amb els anys, perquè aquesta experiència la tenim. És evident que és un cop fort perquè afecta molt de prop, a part dels pacients, que és el més important, els professionals, que gairebé tot són metgesses. A més, a més, és un servei transversal, multidisciplinari, que lligava hematologia, oncologia, que ens feia situar aquest centre de coneixement que deia abans, a la última.

Ara bé, té sentit aquesta decisió? Conceptualment s’aguanta. El més important és el pacient, i l’experiència ens diu que a altres indrets d’Europa, per a col·lectius tan importants com pot ser aquest, hi ha concentració. La concentració fa tenir més casos perquè dins de l’oncologia infantil hi ha com 100 patologies diferents, i has de tenir una experiència molt formada i estar en connexió amb centres que tinguin també molts casos, per poder contrastar i veure quin és el millor tractament. Això vol dir que aquí no es feia bé? Jo crec que no. Penso que podia haver hagut una altra forma d’afrontar això. En comptes de traslladar-ho, es podria haver fet amb un servei en xarxa, com s’estava fent, sota la supervisió d’un hospital terciari, gran, com és Vall d’Hebron. Però no es va decidir així. He de dir que ens estan venint altres especialitats que no teníem. Pediatria estava dins de les tres àrees més importants del Taulí. De fet, som centre de referència de tot el Vallès. Ens estan venint cures pal·liatives infantils, ens vindrà l’ictus pediàtric, el politrauma infantil. Jo estic partint de la base que es busca un bé, perquè no m’entra al cap que hi hagi altres interessos que no siguin els nens i nenes estiguin el millor tractats possibles. I així ho dic a nivell total, per part dels metges, d’aquí i de fora d’aquí. I dels grups municipals, penso que també. El que passa és que sí és cert que no ha hagut una unanimitat en això.

Sent així, Sabadell està millor, igual o pitjor que l’any 2015?
Crec que en temes socials i cohesió hem anat a millor. Crec que hi ha més població contenta, tenint en compte diferents col·lectius. Sabadell és una ciutat molt associativa, no només en el tercer sector, sinó en les associacions de veïns, plataformes… I la gent vol col·laborar, és molt participativa. Anar pacificant i cohesionar tot això té la seva importància per a encarar un projecte de ciutat.

Després, la situació econòmica ha anat a millor. L’atur s’ha reduït. Crec que hi ha un camí per explorar en desenvolupar un projecte de ciutat. Cap a on es vol anar? Cal marcar un pla d’acció i sobretot complir-lo, prendre decisions.

A nivell Taulí, hem anat a millor. La situació, bàsicament, és per l’aportació dels professionals, que són molt bons. Aquí, l’estar lligats amb l’Autònoma ens ha ajudat. Dins de tot, com ja s’havia fet abans, s’ha fet un esforç per superar les dificultats econòmiques.

També crec que a nivell de qüestions de tramitacions de permisos d’obres, tramitacions d’empreses noves que es poden establir, encara m’arriben queixes de persones que diuen que a altres poblacions van més ràpid. Si volem que hi hagi ocupació, que al final la donen les empreses, hem de tenir un atractiu perquè vinguin i s’instal·lin i, a més a més, facilitar-ho. Que a nivell de permisos, deuen haver-hi complicacions, però s’ha de treballar. Que aquest paper de facilitador, s’incrementi. Jo crec que és qüestió d’escoltar als diferents col·lectius de pimes, d’autònoms, d’empreses i veure com es pot orientar.

Digui tres prioritats dins les competències d’un ajuntament que tingui aquesta ciutat d’aquí al 2023
Diferenciaria tres aspectes. Un seria combatre les dificultats. No crec que no s’estigui fent ja. Però crec que això no s’ha de deixar i s’ha de potenciar. Totes les persones han de tenir una oportunitat, i els col·lectius més vulnerables han de ser tractats no només amb carinyo, sinó que també donar-los-hi aquesta oportunitat. No pot ser que a la nit algú estigui sense sostre. El creixement que s’està donant no només a Sabadell, a tot arreu, està generant desigualtats i, per tant, no és un bon creixement. Al final, porta a nius de conflicte. Jo com a ciutadà no em sento orgullós de que passi això. Crec que pel jovent hauria d’haver-hi més oferta de lloguer social, que sigui sostenible per a aquestes famílies.

L’altra qüestió seria la formació, que és important per el desenvolupament de qualsevol entitat, població, país. Em consta que el grau de medicina es fa als hospitals a partir de tercer. Em consta que amb el Taulí estan contents. Tot això pot tenir més recorregut, en altres tipus d’estudis de grau que encara no es fan, i que estan en converses. S’han d’aprofitar els punts forts de la ciutat. S’ha de tenir una estratègia d’utilització d’aquests actius, encaminada a un projecte. Si parlo del tema esportiu, podem derivar a medicina esportiva, físio, i una sèrie de coses que es poden fer perquè la relació amb l’autònoma és excel·lent. Qui diu això, també diu accessibilitat dels estudiants, habitatges. Mira si hi ha sectors amb els que l’Ajuntament pot parlar.

Tenim l’ESDI, un referent dins del disseny. A vegades penso, per què no parlen més amb la gent de la Cambra de Comerç, amb el Gremi de Fabricants? I després tot el tema de l’economia del coneixement i digitalització, tot l’eix del Ripoll que sigui atractiu.

Per últim, el tema d’innovació. Ha arribat un moment en què necessitem un nou pla d’infraestructures. Els quiròfans que tenim aquí són de fa 50 anys. Les infraestructures tenen una obsolescència i els serveis ambulatoris que tenim són dispersos. Salut mental està en tres llocs diferents. Tot això necessita una reordenació, que al final és una inversió, però és necessària. Em costa que l’Ajuntament està en aquesta línia, amb plantejaments al Cat Salut i economia.

I afegeixo que és molt visible com està el trànsit, que això afecta a temes de contaminació. Cal establir un pla de mobilitat. El trànsit que porta la Gran Via és un tema enquistat que s’hauria d’intentar resoldre. La Ronda Nord, si es connecta amb la Ronda Oest, arreglaria el tema de l’entrada a Castellar, i descongestionaria el tema de Gran Via. S’han fet temes de mobilitat molt bé, però aquest pla de mobilitat és important.

Si vostè fos alcalde, quina seria la primera decisió que prendria?
Ho tinc clar. El primer és cohesionar, posar d’acord, amb un projecte de ciutat, a les diferents forces polítiques. Als que governin, a l’oposició i al teixit associatiu. Crec que treballant amb compromís, respecte pels altres i esforç, la gent s’apunta. La gent espera que li preguntin coses. Clar, després vol que es compleixin. S’ha d’escoltar, s’ha d’explicar i, al final, acció. Acció i prendre decisions. No hauria de ser tenir una campanya permanent. I un cop s’acordi el pla que es presenti, fill a l’agulla. S’ha de ser valent i s’han de prendre decisions.

Què li demana al proper govern?
Un pla d’acció i que no deixi enrere a ningú. Les societats que progressen bé són les que tracten bé als més desfavorits, és a dir, que integren. I tot això passa per què la gent treballi. Cal aprofitar totes les estructures de la ciutat, dins d’un pla d’acció. Evidentment, tot això comporta parlar amb els diferents col·lectius, i amb les empreses. Si venen empreses, i els polígons estan millor, que també requereixen una posada al dia, doncs vindran més empreses i es generarà més treball.

A nivell cultural, doncs igual. Es tracta d’integrar tot això en un pla, perquè les estructures estan. Però si volem que la gent vaig al centre i tingui oferta cultural, hem de crear infraestructures. Hi ha poques poblacions que tingui el que té Sabadell, és per sentir-se orgullós.

Completi la següent frase: ‘Sabadell necessita…’
Un impuls i decisió, dins d’un pla. I continuar amb el diàleg, les coses no es fan venciendo, es fan convenciendo. Però, al final, un ha de prendre decisions.

Comments are closed.