Seguim amb la sèrie d’entrevistes a diverses persones vinculades al teixit associatiu de Sabadell. Amb motiu de les eleccions municipals, els entrevistats concretaran les prioritats que al seu parer tindrà el nou consistori, i valoraran l’estat actual de Sabadell. Continua l’Associació de Locals d’Oci Nocturn, Joan Cosp. Podeu llegir totes les entrevistes a la secció ‘Sabadell proposa‘.
Parlem amb el president de l’Associació de Locals d’Oci Nocturn, Joan Cosp. Cal recordar la llarga trajectòria d’oposició de Cosp durant la discussió pel tancament del conegut com a Zona Hermètica de Sabadell, que, finalment, va quedar clausurada.
Al seu parer, ara per ara quin és l’estat de Sabadell?
Bastant lamentable. Perquè el comerç està totalment abandonat. Només fa falta que ens passegem pels carrers de Sabadell i veiem com és. L’urbanisme està bastant deixat, la sanitat ja veiem com està… entenc que no se li presta l’atenció que es mereix. Si compares amb les altres ciutats que tenim per aquí al costat com són Terrassa, Granollers o Sant Cugat, ens estan superant cada vegada més.
La ciutat està molt estancada. Només es posen problemes, i crec que tot hauria d’estar reglamentat, ben consensuat. Passa el mateix amb el tema del comerç, és deplorable anar pel centre i per les barriades de Sabadell i veure’ls tancats: es lloga, es traspassa… La ciutat està bruta, amb cartells penjats per tot arreu, quan hi ha pilones per posar cartells. Tothom és capaç de posar cartells al carrer. Crec que està en un estat deplorable.
Quan diu urbanisme i sanitat, a què es refereix?
Al tema del Taulí i als terminis que es donen. Entenc que els professionals que treballen allà fan tot el que poden, però no es veu un dinamisme per part de l’Ajuntament per poder potenciar aquestes coses. S’entén que hi ha dificultats econòmiques, però crec que si es posessin altres mesures, la cosa aniria més ràpida, dit pels propis professionals del Taulí.
Per urbanisme em refereixo a les llicències de reformes d’obra, que són secula seculorum. Triguen molt en aconseguir-les, a tot arreu es troben dificultats, jo personalment m’he trobat en casos en què gent ha hagut de marxar d’aquí de Sabadell i s’han anat a ciutats com Rubí o Terrassa, perquè per obtenir les llicències d’obres i d’activitats per desenvolupar empreses noves els hi posaven una quantitat de problemes pels quals, al final, han hagut de dir: ‘sentint-ho molt, ens hem d’anar a Rubí, que en 15 dies o tres setmanes ho tenim solucionat’.
Com valora l’acció de l’actual govern en els darrers quatre anys?
Pel que sé, ells s’han marcat unes pautes, que van fent. Però han oblidat la resta de la ciutat, que és tot això que he comentat fins ara. La veritat és que no la valoro positivament. Potser hi ha accions que les han fet correctament, però que tampoc les han sabut transmetre a la ciutadania. Jo crec que a nivell cultural s’està fent una tasca, però no es transmet això al poble. Ens assabentem per coneguts o per qüestions que t’afecten a tu directament, però no saben vendre el producte.
Crec que ells portaven les seves idees, però tampoc eren palpables. La meitat de les coses que portaven als programes electorals al seu moment no s’han complert. S’han trobat amb el “percal” a sobre. No hi ha hagut un projecte. En aquests quatre anys que han fet ells d’aprenentatge, potser que ara vulguin fer-ho. Han passat quatre anys, han estat estudiant la situació de la ciutat. Però crec que no calen quatre anys per fer-ho. Crec que a l’Ajuntament ja s’ha d’entrar ensenyat. El que passa és que van entrar amb un subidón.
Considero que ha estat millor la segona part de la legislatura. El que passa és que la segona ha anat molt manada pel que es va crear a la primera part. Si hagués estat al revés, si l’alcalde actual hagués anat primer, potser les coses haguessin canviat bastant. No perdem de vista que el que va iniciar tot això va ser el senyor Juli Fernández, i Maties Serracant es va trobar amb una sèrie de coses que ja estaven creades i les ha hagut de continuar.
El senyor Juli Fernández en quatre anys ens ha rebut una vegada, ho considero un despreci pel ciutadà. I a part d’empresaris, som persones, que tenim un dret. El contacte que jo crec que hi hauria d’haver en el tema de l’oci no ha existit. Però també entenc que Juli Fernández era veí del barri de Gràcia, que pels vots li va interessar.
Van començar la legislatura partint de que tot el que havia fet l’anterior alcalde de la ciutat, el senyor Bustos, estava malament. A partir d’aquí van començar a marcar unes pautes. Hi ha coses que les estan fent, però d’altres se les han saltat. Una cosa que m’afecta molt personalment com a president de l’associació dels locals d’ocis nocturns de Sabadell és que ens enganyen contínuament. En el ple municipal del 26 de maig del 2016, fa tres anys, es va aprovar per unanimitat un acord d’iniciar un diàleg constructiu, entre l’Ajuntament i els empresaris, perquè de manera negociada es possibilitin les activitats d’oci nocturn a les zones que s’acordin. A hores d’ara, de diàleg no n’hi ha hagut cap. Personalment, he tingut una sèrie d’entrevistes, i se’ns va comentar que mentre no hi hagués el pla general d’urbanisme nou, els tres o quatre locals que quedaven en aquell moment, se’ls continuaria deixant treballar fins que no hi hagués una nova alternativa. Mentida. Se’ns van tancar. I no se’ns va donar cap possibilitat per anar a un altre lloc, ni cap compensació econòmica.
De la sèrie de canvis necessaris al pla general d’ordenança urbana, hores d’ara, en coneixement nostre, no s’ha dit absolutament res. A nivell empresarial ens han estat enganyant. La solució ha estat “callada por respuesta”, i anar passant els dies. Som professionals que portem més de 25 anys treballant a la ciutat, entenc que alguna cosa sabem.
Ells porten tres anys o quatre sent l’Ajuntament de la ciutat. Amb aquest actitud que han agafat han quedat 250 persones a l’atur d’empreses petites i mitjanes d’aquest sector. Entenc que el que hi havia abans era desmesurat. Nosaltres ho hem dit directament. Però, tal com està ara una ciutat de 200.000 habitants, si tingués un aforament en els locals d’oci de 2.500 persones aproximadament, és una cosa ben lògica.
També, des de l’associació de locals d’oci, hem fet tres instàncies a l’Ajuntament per poder parlar del tema, i fins ara no se’ns ha donat cap resposta. Ni se’ns ha contestat. Per tant, ens sentim traïts i enganyats. Ens han ignorat totalment. Però tenim esperança que un nou govern ho vegi d’una altra manera. Hem estat quatre anys anant a pitjor. Enteníem que com a persones de tota la vida d’aquí de Sabadell, parlant ens entendríem. Però veiem que no. Què hem de fer? Agafar el camí de la justícia? Si ja sabem com està. No val la pena. La majoria d’empresaris s’han hagut de buscar la vida en altres llocs. Això és lamentable. Només fa falta que mirem els polígons industrials de Sabadell. Com estan? Fan pena. Bruts, deixats. Veig la ciutat fatal. No s’ha vist cap voluntat d’arreglar les coses.
Sent així, Sabadell està millor, igual o pitjor que l’any 2015?
Pitjor. Rotundament. També perquè la considero una ciutat insegura. No té res a veure el d’abans amb el d’ara. Ara és una ciutat fràgil en aquest aspecte. Amb molta voluntat per part de la gent que ho està fent. Perquè sé que la Policia Municipal està fent tot el possible.
Digui tres prioritats dins les competències d’un ajuntament que tingui aquesta ciutat d’aquí al 2023?
La seguretat de la ciutat, la neteja de la ciutat i incentivar i posar en ordre els polígons industrials que crearan llocs de treball a la ciutat.
Inclou l’oci als polígons industrials?
L’incloc. Una ciutat de 200.000 habitants no es pot permetre el luxe de no tenir cap zona d’oci. Una ciutat ha de tenir el seu negoci. I els polígons industrials són una altra història. Han d’estar ben conservats, ha d’haver una vigilància que, per cert, no existeix. Passes un dia al vespre per un polígon industrial i fa por. Les llums no estan obertes, els policies municipals els veus cada tres quarts d’hora. La de denúncies que tenen els mossos d’esquadra de naus industrials a les que han entrat a robar, naus ocupades…
Si vostè vos alcalde, quina seria la primera decisió que prendria?
La primera decisió que prendria seria rodejar-me d’un bon equip per poder fer una gestió important a la ciutat.
Llavors creu que l’equip de govern actual no és un bon equip?
Crec que no.
Què li demana al proper govern?
Que totes les activitats de les que estem parlant les posin en ordre. Crec que en una legislatura, de quatre anys, s’ha de fer una ciutat diferent. Però no en quatre anys, s’ha de començar de zero, i en vuit o deu anys, amb els pressupostos que hi ha, se li pot donar la volta a la situació. Però ha d’haver una idea. No val dos anys una idea, dos anys una altra. Necessitem que hi hagi un alcalde que duri uns anys determinats. Si posem un alcalde, que resulta que al cap de dos anys, com no té majoria, ja ha pactat amb un altre…
Cada persona té la seva idea. Quan va entrar el primer alcalde, el Juli Fernández, tenia unes idees. Entenc que el senyor Maties Serracant quan va entrar fa dos anys, en tenia unes altres. No hi havia un projecte compartit. Una ciutat, com va fer al seu moment l’alcalde Farrés, es comença de zero i durant uns anys determinats va anar aplicant una sèrie de coses i va portar la ciutat on està. Va ser un exemple per la ciutat. Una espècie de Maragall a Barcelona. Com a zona d’oci, nosaltres, li vam demanar anar al centre, i ens va dir que no perquè es poden produir molèsties als veïns. Va donar una sèrie d’arguments. Però ens va dir: espereu un temps determinat perquè crearé una zona d’oci en un polígon industrials, a prop de l’autopista, a prop del ferrocarril, que es pugui anar caminant al centre de la ciutat. I la va crear. Llavors tot això es va desmesurar, estem totalment d’acord. Però la idea va ser excel·lent. A nivell de polígons, comerç, era un Sabadell molt diferent del que és ara.
Completi la següent frase: ‘Sabadell necessita…’
Una empenta molt forta.
