Josep Escartin: “qui hagi de venir ha d’estar poc al despatx i molt al carrer”

Seguim amb la sèrie d’entrevistes a diverses persones vinculades al teixit associatiu de Sabadell. Amb motiu de les eleccions municipals, els entrevistats concretaran les prioritats que al seu parer tindrà el nou consistori, i valoraran l’estat actual de Sabadell.  Avui parlem amb el primer Síndic Municipal de Greuges de Sabadell, fins fa uns mesos, Josep Escartín. Podeu llegir totes les entrevistes a la secció ‘Sabadell proposa‘.

Josep Escartin és Director de clients d’Aigües Sabadell i CASSA, Director de participació d’Agbar, membre del comitè d’Ètica de l’Hospital Taulí i Ex Síndic Municipal de Greuges de la ciutat de Sabadell. No obstant, l’entrevistat ha aclarit a aquest mitjà que en l’entrevista parla únicament des de l’opinió que es va formar a partir de la seva experiència com Síndic de Greuges de Sabadell, i en cap moment ho fa com a director de clients d’Aigües Sabadell. 

Al seu parer, ara per ara quin és l’estat de Sabadell?
Sabadell actualment té una falta de lideratge bastant important, i falta d’atenció a les grans necessitats que tenen les persones de la ciutat. Ens cal re-il·lusionar la ciutat.

Com valora l’acció de l’actual govern en els darrers quatre anys?
Valorar l’acció de l’actual govern es fa difícil. Jo crec ha hagut diferents governs dins d’un govern i en algunes coses, extremada o tristament poques, penso que ha funcionat molt bé. Em refereixo a coses com l’acció social. Respecte la resta, jo crec que ha hagut una desatenció important als barris, una falta d’acceptació de la crítica molt gran, una escolta activa inexistent, un treballar només per la parròquia de cadascú, pensar més en els votants de cadascú que no en la ciutat en general. Aquests quatre anys van començar amb molta il·lusió, han esdevingut uns anys tristos, marcats per poques alegries que tinguin a veure amb l’acció clara del govern. I jo crec que això es deu a una manca de lideratge i de projecte bastant grans. Jo crec que hi havia molts projectes de ciutat dins del mateix lloc, llavors, un govern poc cohesionat. Jo diria que és el primer cop a la història d’aquesta ciutat en que a totes les regidories hi ha un regidor a temps complert. Havia hagut, jo penso que durant molts governs, regidories en què no hi havia el regidor dedicat tota l’estona. També, un desconeixement important de la realitat de la nostra ciutat, i dins d’un govern amb molts governs i molts projectes. I crec que en aquests 4 anys hem tingut una sort important, doncs aquesta ciutat té uns tècnics i uns funcionaris molt bons. En tots els camps, ens n’adonaríem que no hi ha una línia, que pot ser equivocada o no, però una línia.

Sent així, Sabadell està millor, igual o pitjor que l’any 2015?
A nivell global jo no veig que Sabadell estigui millor. No tenim un Sabadell més net, ni més cohesionat, no tenim uns barris més contents, ni unes entitats més contentes. Només s’ha de mirar tots els plens i la de gent que ha passat a queixar-se per allà. A nivell global jo no crec que tinguem una ciutat millor. I amb això no vull dir que al 2015 fossin flors i violes. El que dic és que, Sabadell, en aquests 4 anys, no ha evolucionat com deuria. Sabadell quan surt a la televisió? Només quan passa alguna desgràcia i poca cosa més. No sortim perquè haguem innovat o fet res. Parlem amb la gent de Sabadell, miri la desil·lusió que hi ha. La gent no està contenta, no està satisfeta.

Digui tres prioritats dins les competències d’un ajuntament que tingui aquesta ciutat d’aquí al 2023
El que hauríem de fer d’aquí al 2023 és el que s’hauria d’haver fet ara i que no s’ha fet. Primer, posar a la ciutadania al centre absolut de les decisions municipals. Practicar aquesta empatia amb les persones i aquesta escolta activa. Empatia amb la ciutadania, posar-se al lloc de les persones. Un exemple de no posar-s’hi, de cop i volta la gent no pot anar a pagar els impostos als caixers automàtics, per qualsevol raó. Posem-nos en el lloc d’aquesta gent que ha de fer això.

Segon: qui hagi de venir, ha d’estar poc al despatx i molt al carrer. Sabadell no és només el centre, Sabadell no és només qualsevol del districtes que tenim, Sabadell ho és tot. I això només ho podem fer amb les competències municipals que la societat té, una ciutat segura, més neta, molt més accessible.

La tercera ha de ser una pràctica claríssima de la transparència, que això és veritat que han millorat. Però transparència activa, una administració propera, transparent, ètica i sobretot, que posi per davant de tots els drets econòmics i socials de les persones.

Si vostè fos alcalde, quina seria la primera decisió que prendria?
Seria comprometre’m amb la gent a que no estaria més de dos mandats i comprometre’m amb la gent a donar comptes del que he promès i del que acabaré fent. I, sobretot, un compromís inequívoc de proximitat. No estaria més de dos mandats perquè jo crec que arriba un punt que les coses te les pots acabar fent teves, jo crec que amb dos mandats d’un càrrec públic hi ha prou, perquè hem de donar peu a noves il·lusions. Els entorns van canviant i arriba un punt que, quan és una cosa pública que ja la tens a la mà, pots tenir el perill de no veure l’entorn. La gent va canviat, i jo crec que es bo que deixi pas a altra gent. No són normal mandats llarguíssims. Dos mandats està bé, tens temps de fer una acció de govern important, de canviar una miqueta les coses que tu creus que milloren les coses de la gent.

Què li demana al proper govern?
Que no copiï massa el que han fet els que hi ha ara. Però jo el que li demanaria al govern, sobretot, és que posi a les persones al centre de la seva activitat, i que pensin que, un cop prenen possessió, no estan allà per ser una màquina d’acontentar als seus, sinó que estan allà per ser una màquina de generar benestar a la nostra gent.

Completi la següent frase: ‘Sabadell necessita…’
Il·lusió.

Comments are closed.