Mercè Calvet - Rebost Solidari. Autor: M. Tornel.

Mercè Calvet (Rebost Solidari): “cap persona al carrer, ni una nit”

Seguim amb la sèrie d’entrevistes a diverses persones vinculades al teixit associatiu de Sabadell. Amb motiu de les eleccions municipals, els entrevistats concretaran les prioritats que al seu parer tindrà el nou consistori, i valoraran l’estat actual de Sabadell. Continua la sèrie la presidenta del Rebost Solidari, Mercè Calvet. Podeu llegir totes les entrevistes a la secció ‘Sabadell proposa‘.

Mercè Calvet és llicenciada en Dret i directora de l’Associació Rebost Solidari de Sabadell, una entitat que vetlla per la protecció dels drets bàsics dels sabadellencs. 

Al seu parer, ara per ara quin és l’estat de Sabadell?
Des del punt de vista del Rebost Solidari de Sabadell, una entitat per cobrir necessitats bàsiques d’alimentació, la veritat és que anem canviant el model de fer, perquè hem detectat que no és el sistema de distribució més idoni, i aquests quatre anys la veritat és que s’ha treballat molt, en positiu, per anar transformant el model, en un altre més obert, flexible i encoratjador. A part, ja fa gairebé tres anys que es va obrir el Merc@punt, que és una prova pilot de distribució d’aliments en base a punts, que a més a més comporta un acompanyament a l’usuari, i se li ofereix fer inserció laboral, etc. És per aquí on hem d’anar. La prova pilot és difícil, costa molt que la gent entri a la roda quan està desconnectada, però tirarem endavant amb aquest tipus de model, que només serà distribuir l’arròs, per dir-ho d’alguna manera, sinó que l’arròs serà un instrument que busca buscar un vincle en l’usuari, perquè vagi més enllà, per ajudar-ho i per acompanyar-lo perquè surti de la situació.

Com valora l’acció de l’actual govern en els darrers quatre anys?
Pel que fa a l’acció social, des del Rebost entenem que és positiva. Hi ha moltes coses a solucionar i moltes que potser les haguéssim fet diferent, però clar, algú ha d’impulsar la política i creiem que la dinàmica ha estat bona. Mai hem sentit que no ens han escoltat. El que sí és que totes les parts han de ser conscients de les limitacions o condicionants que hi ha de recursos. Es tracta que tots anem visualitzant la línia i que tots anem a una. És l’única manera que hi ha de funcionar.

El que sí hauria de dir és que som entitats sense ànim de lucre i, per tant, depenem d’ajuts públics, de donacions, etc. En el cas del Rebost, per exemple, de donacions en espècies, ho tenim molt treballat, consolidat, tots els donants que tenim, encara que mai són suficients. A nivell local, particular, d’Europa. Però, evidentment, hi ha despeses, quant més donacions tens de transport, de gestió, i a més a més també hem de comprar menjar, de vegades, i tenim una subvenció nominativa amb l’Ajuntament. Nosaltres, com no hi ha ningú més que opti per fer aquesta feina, perquè és una mica complex, tenim una subvenció nominativa que ja sabem que ens arribarà. Ara, el tema del pagament, estem a mes d’abril, estem treballant des del gener i ens hem d’espavilar per anar cobrint totes les despeses. El tema del pagament, ja sé que hi ha limitacions, perquè hi ha tot el tema del control pressupostari i és complex, però s’ha de començar a pensar la manera en què les entitats socials no haguem de tenir aquest estrès de tresoreria, perquè es retarda tant el pagament. Que paguen sempre, però clar, has de passar uns mesos que t’has de buscar la vida de quina manera.

Això i els criteris d’atorgament de subvencions. Crec que s’hauria de fer un protocol més clar. No és que sigui una disbauxa, però entenc que s’hauria de treballar més en el sentit de dir i de donar més seguretat. On aniran les subvencions. De vegades hi ha entitats que tenen una subvenció de l’Ajuntament però cada any no saben si els hi concediran o no. Les entitats també tenen unes obligacions, com qualsevol altra organització. Tenen un control de les subvencions, però hi ha una mica d’inseguretat per part de les entitats, i et preguntes quan cobraràs i quina quantitat et donaran cada any.

Sent així, Sabadell està millor, igual o pitjor que l’any 2015?
Des de la perspectiva de l’acció social, s’està treballant per anar a millor. Hi ha un pla estratègic, que és fins l’any 25, és a dir, a mig-llarg termini, i creiem que s’està complint amb les accions per estratègicament canviar. Bé, la valoració és bona.

Digui tres prioritats dins les competències d’un ajuntament que tingui aquesta ciutat d’aquí al 2023?
Des del punt de vista del Rebost, anem pel bon camí. Ara canviarem d’espai, inclourem un espai a part del que és purament la logística i la distribució. posarem un espai per a un mercapunt més gros, afegirem aules de formació, farem projectes més transformadors per la persona. Des d’aquest punt de vista anem per bon camí i ara ja s’està consolidant d’alguna manera, perquè ja s’està invertint en el tema. I des d’un punt de vista social més ampli, hi ha mancança, per exemple, de centres d’allotjament temporal. Per molts col·lectius que, de cop i volta es queden al carrer, i s’ha de cobrir aquesta necessitat. Ara mateix tenim un alberg que té set places només, que és insuficient pel que és la ciutat. A més hem de ser previsors, pensar en el que ve. No estem parlant només dels sense sostre, sinó també per gent que està afectada per sensellarisme, que està potser sota un sostre, però que no és l’adequat ni l’òptim, que està d’okupa o compartint un pis que no és òptim, que hi ha vint persones, i això no es pot permetre.

Des del meu punt de vista i pel que he parlat amb altres col·legues del món social, és que potser hauríem de ser previsors ja que cada vegada hi ha més gent en risc de sensellarisme, i que potser s’hauria de crear algun espai, amb més places de les que tenim actualment, per poder acollir a les persones, per després derivar-les a intervencions més efectives. Però que d’entrada aquestes persones afectades puguin anar a algun lloc i que serveixi de vincle per poder-les encaminar cap a situacions més definitives. Penso que la ciutat de Sabadell, amb 200.000 habitants, que tenim problemes socials, que el problema de l’habitatge, com a ciutat grossa que som, hi ha una vulneració. Entenem que no és que solucioni el problema però ha d’haver-hi algun espai per poder acollir aquestes persones i anar dirigint cap a solucions més definitives. No ens podem permetre que hi hagi gent que es quedi al carrer d’un dia per l’altre i que no tinguem cabuda per les necessitats més bàsiques inicials que és l’alimentació o la higiene.

Si vostè vos alcaldessa, quina seria la primera decisió que prendria?
Tinc una visió molt parcial, perquè jo estic a una ONG social per necessitats bàsiques. Però jo, d’entrada, el que faria seria que cap persona quedés al carrer ni una nit. Crear uns espais, almenys de primera acollida, i poder donar suport a aquestes persones per buscar-los-l’hi una solució. Quan dic allotjament temporal em refereixo almenys a dos mesos, perquè quan la gent es queda sense casa, pensa que ja és el súmmum. Estan en uns nivells de desconnexió social i psicològica important. Si més no, escoltar-los, acompanyar-los, explicar les possibilitats que tenen. No és fàcil, perquè hi ha persones que, quan estan tan desconnectades, amb dificultats econòmiques, també acaben tenint problemes familiars, socials. Es tracta de situar de nou aquestes persones, i d’entrada, que ningú quedi al carrer. Tenir un espai per poder acollir a persones que es troben en una situació desesperant, i a partir d’aquí anar derivant. Hi ha molts perfils. Hi ha persones amb problemes mentals, i la destinació d’aquesta persona ha de ser diferent a la que ha tingut un cop de mala sort i que l’han desnonat, per exemple.

Un problema molt greu que tenim a Sabadell i a totes les ciutats és el tema de l’habitatge. El primer que faria és prioritzar el tema de l’habitatge. Protecció oficial, habitatge públic. Totes les mesures que puguem agafar, i més, per facilitar que els sabadellencs i sabadellenques no tinguin tan vulnerat aquest dret, que és bàsic.

Què li demana al proper govern?
Que, sigui del color que hi ha ara o d’un altre color, que respecti el que hi ha ara i que segueixi endavant. Que ara hi ha un pla estratègic fins l’any 2025, ja portem tres anys treballant-hi, doncs que continuï amb aquest pla. Que no ho esborri i tornem a començar de nou. Els aspectes socials necessiten un recorregut, no es fa d’avui per demà. Ja que hem començat una cosa que, a més a més, aquest pla estratègic ho vam consensuar amb totes les entitats de Sabadell, juntament amb els polítics, que són els que han de liderar el tema. Jo demanaria que s’acabi aquest pla estratègic, que no es canviï cada dos per tres. I també demanaria que, els polítics que estan a l’oposició siguin conscients que han de fer polítics, però que no han de fer política per fer-la, sinó que han de fer una oposició constructiva. Si no, les coses no tiren endavant. És com la llei de l’educació, que cada cop que canvia el govern canvia la llei. S’ha de tenir una continuïtat. I sobre la marxa, si hi ha coses que no funcionen, les vas modificant i adaptant. El que no es pot fer és que com això ho van fer els altres polítics, ara ho farem al revés. Ha d’haver-hi una continuïtat. Molt seguiment, avaluacions, perquè són temes difícils, els temes de les persones.

Acabi la frase… Sabadell necessita…
Ser constant en els seus projectes.

Comments are closed.