Des del punt de vista polític, l’any que ara finalitza ha estat marcat per les turbulències. D’una banda, les derivades de la política municipal que van tenir el seu clímax amb les fortes picabaralles arran del relleu a l’alcaldia; de l’altra, les provocades per les vicissituds del procés sobiranista.
En política municipal l’any va començar amb les darreres reaccions dins el PSC arran de la marxa al grup de no adscrits dels regidors Lluís Monge i Carles Bosch que abandonaren el partit el desembre del 2016 i qui la direcció del PSC els hi va demanar, el gener del 2017 que retornessin l’acta de regidor. Tanmateix, a l’abril, Monge i Bosch es presentaren com els portaveus al ple municipal de la plataforma Nova Participació, presidida per Ricardo Roso. Una inclusió que va durar ben poc ja que al juliol foren expulsats de la mateixa per negar-se a defensar en el ple una moció contra la ubicació de l’equipament Centre Obert al barri de Can Puiggener. Des d’aleshores els dos regidors no adscrits s’han distingit per recolzar totes les iniciatives dels partits independentistes al Consistori desvirtuant el sufragi popular ja que, elegits per una candidatura contraria a la secessió, els seus vots han resultats decisius per que al ple municipal s’aprovin mocions favorables a les propostes dels grups secesionistes.
Així, doncs, el PSC perdia dos dels cincs regidors que va obtenir a les passades municipals. L’elecció, al març, de Pol Gibert com a primer secretari de l’executiva local socialista posava punt i final a la gestora que regia els destins del partit des del Nadal del 2015 i acabava amb la llarga etapa de dominació bustista de la secció local del PSC. Una mostra de la nova orientació del partit fou la seva retirada com acusació del procés judicial de Cal Balsach impulsada pel portaveu del grup municipal Josep Ayuso contra Maties Serracant.
En un altre ordre de coses, la imputació contra Ayuso en el cas de Ca l’Alzina presentada per l’Entesa per Sabadell, ara integrada a la Crida per Sabadell, fou arxivada en el mes de novembre, malgrat que la decisió ha estat recorreguda per aquesta formació. De manera que l’únic imputat per la justícia al Consistori és l’alcalde Serracant per les seves presumptes irregularitats en la concessió d’una part de Cal Balsach a l’entitat creualtenca El Tallaret.
Finalment, la judicialització d’aquesta cessió va comportar que, al ple municipal de novembre, el govern municipal decidís desistir de l’adjudicació directa de l’equipament, que va estar en l’origen del procediment judicial contra l’alcalde, i reiniciar el procediment per la via del canvi de planejament urbanístic. D’aquesta manera es donava la raó de forma implícita a les tesis dels grups de l’oposició que havien manifestat de manera reiterada que aquesta era l’única via legal per realitzar la cessió, això malgrat la negativa de Serracant de reconèixer els errors comesos en la gestió d’aquest tema.
Polèmic relleu a l’alcaldia
El curs polític no va començar gairebé bé per l’equip de govern a causa de les mobilitzacions dels treballadors de Ràdio Sabadell que provocaren al febrer la dimissió del seu responsable polític Miquel Soler, regidor de Guanyem Sabadell, les competències del qual foren assumides per la seva companya i cap de llista Marisol Martínez. Mesos després, al maig, ho feia la directora de l’emissora, Montserrat Pérez Creus, sota el pretext d’un trasllat a la nova responsabilitat a l’escola de ràdio. Així que l’emissora municipal es quedava sense director a l’igual que va succeir al final de l’era Bustos.
Ara bé, aquest pot ser considerat un problema menor comparat amb les fortes tensions desfermades per la qüestió del relleu a l’alcaldia de Juli Fernàndez (ERC). Al començament del mandat es va signar el compromís, primer entre les dues formacions que formaren el govern municipal –ERC i Crida- i després pels quatre grups que el composen a fi que a meitat del mateix, l’alcalde posaria el càrrec a la disposició de la resta de formacions. A l’hora de la veritat ERC, amb el suport de Guanyem, va posar tots els entrebancs possibles, per tal de mantenir a Fernàndez en l’alcaldia, enfront de Crida per Sabadell i Unitat pel Canvi (UpC) partidaris de verificar el relleu en la persona de Joan Berlanga, cap de llista d’aquesta segona formació, en qualitat de ser la força més votada del pentapartit.
S’encetà així un turbulent procés de cinc mesos de duració que tensà al màxim les relacions entre els socis, fins al punt que UpC va amagar amb retirar el suport al govern local si no es verificava el relleu. Finalment, el tema va desencallar-se gràcies a una maniobra d’UpC que va renunciar al seu candidat i va proposar a Maties Serracant com alcalde de manera que ERC no va poder negar-se (més info: ‘El relleu a l’alcaldia‘). A la remodelació de govern que va seguir a la investidura del nou alcalde i a manera de compensació, l’exalcalde Fernàndez acumula les més importants carteres del cartipàs, Urbanisme i Economia, alhora que s’erigia en portaveu del grup municipal. La investidura de Serracant fou aprofitada pel regidor de la Crida, Albert Boada, per deixar l’acta de regidor i les seves responsabilitats de govern a Economia, sent substituït per Lluís Perarnau que es feia càrrec de la Policia Municipal.
No obstant això, les ferides no van acabar de tancar-se, així UpC va difondre al novembre 5.000 exemplars d’un fulletó, titulat Història d’un incompliment, on manifestava el seu malestar per la forma en que s’havia realitzat el relleu a l’alcaldia.
Vicissituds del procés sobiranista
El fet que a Sabadell, una ciutat que no té una majoria independentista, l’alcaldia hagi estat ostentada per dos alcaldes independentistes ha propiciat una sèrie de situacions contradictòries. Això malgrat que la nostra ciutat tingui una notable representació de polítics i activistes de la causa secessionista de primer nivell com Carme Forcadell, Gabriel Rufián o Jordi Cuixart.
El mes d’agost, Sabadell va ser protagonista en les portades dels principals mitjans de comunicació d’Espanya i alguns de l’estranger al difondre’s el contingut del conegut com Informe Machado, que havia estat desvelat setmanes abans per iSabadell (més info: ‘La proposta esbiaixada de nomenclàtor‘). L’informe, elaborat per l’historiador Josep Abad, fou avalat per la Comissió de Nomenclàtor depenent de la regidora de Cultura i pretenia fer una neteja de les denominacions de la ciutat vinculades a la cultura i la política espanyoles, des d’Antonio Machado a Goya. L’escàndol provocat per aquesta operació va provocar la retirada de l’informe que nombroses informacions i articles d’opinió havien qualificat de sectari.
L’exalcalde Fernàndez, que declarava sovint que Sabadell havia de ser la punta de llança de l’independentisme a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no ha paït massa bé que Serracant hagi gaudit del protagonisme polític i mediàtic en la reivindicació secessionista. De fet el comiat a l’alcaldia de Fernàndez es produí, el mateix dia de la inauguració de les noves estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Així Serracant va ser dels primers alcaldes que va mostrar la seva disposició a cedir locals municipals per celebrar el referèndum, fet pel que va ser citat a declarar per la justícia, negar-se a fer-ho, per la qual cosa va ser imputat per la fiscalia.
També, va ser dels alcaldes que anaren a Brussel·les per manifestar el seu suport a Carles Puigdemont i, més papista que el Papa, es fa responsable de despenjar les banderes d’Espanya i Europa de l’Ajuntament, cosa que no van fer les institucions de la Generalitat. Una acció que va motivar no tan sols les crítiques del seus socis de govern, UpC i Guanyem, sinó la manifestació constitucionalista demanant la reposició de les banderes. Dies després va decidir torna-les a col·locar a instàncies dels requeriments de la subdelegació del govern central i quan era l’únic ajuntament català que mantenia aquesta mesura. Així mateix va haver d’acatar el requeriment de la Junta Electoral per tal de retirar la pancarta en favor d’alliberament dels “presos polítics” i els llaços grocs de les instal·lacions municipals. No obstant això, passades les eleccions, va tornar a posar la pancarta a la façana de l’ajuntament.
Sabadell va viure uns moments d’extraordinària tensió política arran de l’escorcoll al domicili de l’exregidor convergent Joan Ignasi Sànchez i la violenta i desproporcionada intervenció policial l’1 d’octubre al col·legi Nostra Llar, on havia de votar Carme Forcadell. El malestar ciudatà per aquesta actuació va tenir una resposta amb “l’aturada de país” i la massiva manifestació de rebuig a l’acció de les forces de seguretat, el 3 d’octubre.
El ‘referèndum’ de l’1 d’octubre va tenir una participació del 41,27 per cent, dels quals el 86,88 per cent ho van fer a favor de la independència, l’11,03 en contra i 2,07 en blanc (més info: ‘Resultats definitius‘). En números rodons els partidaris de la secessió van sumar 54.000 vots a Sabadell. A les eleccions al Parlament de Catalunya del 21-D, els tres partits independentistes, Junts per Catalunya, ERC i CUP, assoliren 52.282 vots, però pràcticament el mateix percentatge del 41,33 per cent dels vots. Unes dades que ens permeten afirmar que l’independentisme ha tocat sostre a la ciutat, entorn al 41 per cent del cens electoral.
Per contra, el vot constitucionalista a C’s, PSC i PP va incrementar en 3,7 punts percentuals al passar del 44 al 47,7 per cent respecte al 2015. Una majoria que seria més àmplia si sumen el 9,02 per cent dels sufragis als Comuns que, malgrat ubicar-se en un espai intermedi entre els dos blocs, sempre han manifestat que no són independentistes, però partidaris al dret a l’autodeterminació.
Mandat de transició
Des del punt de vista polític, aquestes turbulències, tant respecte a la política local com a les vicissituds del procés soberanista, han comportat una certa paralització de la gestió municipal. De fet, des del mes d’abril en què s’inicià la pugna pel relleu a l’alcaldia, el govern municipal actua com una mena de regne de taifes, una situació que s’ha perllongat fins avui. A més, la resolució del relleu pràcticament es va encavalcar amb la recta final del procés sobiranista que va concentrar tota l’atenció de l’executiu local, amb notables divisions entre els dos partits independentistes (ERC i Crida) i el dos autodeterministes (UpC i Guanyem).
Només com a exemples d’aquesta paràlisi apuntaren les incongruències en la denúncia del contracte de SMATSA que finalment ha quedat aparcada, els interrogants sobre la titularitat de la caserna de la Guàrdia Civil, actualment ocupada per diversos col·lectius ciutadans o la manca d’iniciatives respecte al Passeig de la Plaça Major.
No sembla que l’any que ara comença pugui transformar aquestes tendències de fons en un govern municipal que sembla atrapat per unes fortes contradiccions internes i amb inquietants mostres d’incapacitat per a resoldre els grans reptes de la ciutat. De manera que es confirma que estem davant un mandat de transició després de l’era Bustos i de recomposició de les forces polítiques de la ciutat.
Tampoc, per la banda de l’oposició, s’observa la suficient capacitat política per presentar-se com alternativa de govern. Això malgrat que, els resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, semblen atorgar algunes possibilitats a C’s i PSC, encara que està per demostrar si tindran la suficient iniciativa política per aprofitar-ho.
