La decisió de posposar el ple municipal conté elements positius i negatius, alhora que resulta expressiva del grau de divisió de la societat i vida pública local i catalana.
L’ajornament del ple municipal del mes de setembre fins l’11 d’octubre no té precedents, almenys fins on m’arriba la memòria. Ni tan sols en els dies turbulents en que va esclatar el cas Mercuri i l’administració local va experimentar una situació propera al col·lapse. Val a dir que aquesta extraordinària determinació no és exclusiva de Sabadell, molts consistoris com ara Rubí, Terrassa, Parets, Granollers, Mollet o Tarragona ha pres la mateixa mesura.
La decisió conté elements positius i negatius. Respecte al primer, resulta previsible que el clima d’extrema tensió i crispació de la societat catalana s’hagués a traslladat a les sales de plens dels ajuntaments. Molt probablement els grups municipals partidaris del Sí, haurien portat mocions favorables al referèndum unilateral, de la mateix manera que els contraris a la consulta haurien fet el mateix en sentit contrari. També, segurament, els esmentats partits haurien mobilitzat a la seva militància i simpatitzants de tal manera que es posarien totes les condicions per a què el plenari esdevingués l’escenari d’enfrontaments violents entre els partidaris i contraris de la independència de Catalunya. En aquest sentit, es tracta d’una decisió assenyada que busca no tirar més llenya al foc i desfermar el xoc latent a la societat catalana.
Des del punt de vista negatiu, l’ajornament del ple resulta expressiu del grau de divisió i crispació que està comportant aquesta fase del procés sobiranista conduint a la inèdita interrupció de la normalitat institucional. El sentit de vot dels grups municipals indica els seus alineaments davant del referèndum unilateral. Els portaveus dels partits més radicalment contraris a la consulta, PP i C’s, votaren en contra de l’ajornament ja que possiblement els interessava evidenciar com el referèndum està dividint a la societat catalana. Els grups independentistes, ERC, Crida i CiU, a favor de la suspensió, amb l’acompanyament d’Unitat pel Canvi, la marca local de l’espai dels Comuns que encara que formalment no recolza la secessió a la pràctica s’alinea amb els independentistes en gairebé totes les qüestions importants. Per la seva banda, PSC i Guanyem van abstenir-se en una demostració de la seva voluntat de mantenir una posició equidistant entre els dos blocs i amb el temor cerval a ser identificats amb el bloc espanyolista.
Sabadell serà una de les ciutats catalanes on l’1 d’octubre es presenta més complicat per la determinació del govern municipal i del seu alcalde, Maties Serracant, de realitzar el referèndum, malgrat les grans dificultats, gairebé insalvables, que l’acció judicial i policial del govern espanyol està portant a terme contra les infraestructures materials de la consulta que, hores d’ara, no disposa d’una junta o sindicatura electoral per a validar l’escrutini de les votacions si aquestes arriben a realitzar-se.
En qualsevol cas, malgrat que 11 d’octubre es recuperi la normalitat institucional a l’administració local, les profundes ferides obertes a la societat i la vida pública catalana trigaran molts de temps en cauteritzar-se.
