Primàries PSC: Ayuso o Farrés. L’hora de la veritat

  • L’oficialista Josep Ayuso arriba a les primàries com a favorit i amb el suport de l’aparell.

  • Marta Farrés arriba amb força creixent a les votacions, on 2.800 militants i simpatitzants poden participar.

Els 500 militants i 2.300 simpatitzants del PSC a Sabadell tenen a les seves mans aquest dissabte el futur lideratge del partit a la ciutat. Després d’un procés no exempt de cops de colze, els dos tinents d’alcalde de l’Ajuntament, sorgits sota el lideratge de Manuel Bustos, volen ser alcaldables de la principal formació a la ciutat.

Ayuso surt amb l’avantatge de ser el favorit i l’embrazinda de l’executiva local al seu costat. A més, té el suport de quatre regidors i la simpatia de Manuel i Paco Bustos, presents a bona part dels seus actes de campanya. Ayuso promet continuïtat i lleialtat al passat. En aquests 15 dies, ha presentat un primer programa amb una cinquantena d’objectius i propostes a aplicar si és escollit alcaldable del PSC i guanya les eleccions (més info: ‘Ayuso presenta les seves propostes‘).

Al seu davant, Marta Farrés, que més en la forma que en el fons, promet renovació al socialisme i capacitat d’entesa. Farrés té diversos regidors al seu costat, entre ells, l’alcalde Juan Carlos Sánchez (víctima segons l’entorn de Farrés d’una bruta jugada política). També li dóna suport bona part de les joventuts socialistes i part dels socialistes desencantats en els darrers temps per diversos motius (la gestió de Zapatero, el final del tripartit, el cas Mercuri o la deriva sobiranista). Farrés també compta amb la simpatia, no expressada públicament, de la direcció nacional del PSC, on té diversos enllaços.

L’actual alcalde ha renunciat a ser el candidat en favor de Farrés, i l’ha acompanyat durant tots aquests dies (més info: ‘Sánchez renuncia a les primàries avalant la candidatura de Marta Farrés‘). El passat dimecres, a l’acte central de la campanya, en un dels seus discurs més profunds en els darrers temps Sánchez demanava “ideologia i pragmatisme” al futur equip socialista i relatava un microconte del periodista estructuralista Eduardo Galeano:

Una mañana, nos regalaron un conejo de Indias. Llegó a casa enjaulado. Al mediodía, le abrí la puerta de la jaula. Volví a casa al anochecer y lo encontré tal como lo había dejado: jaula adentro, pegado a los barrotes, temblando del susto de la libertad”.

“No s’ha de tenir por a la llibertat. Cal exercir-la”, va finalitzar Sánchez. Després Farrés va assegurar que no creu en els lideratges personalistes i que no està d’acord a ser com el hàmster que dóna voltes a la roda amb la gàbia tancada. “Volem sortir de la gàbia”, va exclamar. Les referències, mesurades però constants, a canviar un PSC local que durant molts anys només ha tingut un estil, han marcat de forma creixent la candidatura de Farrés.

Però l’avantatge en el número d’avals que va extreure Ayuso és substancial, gairebé el doble (més info: ‘Ayuso i Farrés ja són candidats a les primàries‘). I la maquinària interna de l’aparell ha funcionat a tota màquina aquests dies a favor d’Ayuso. L’equip de Farrés es queixa sotto vocce que les regles del joc han canviat diverses vegades a meitat del partit.

Bona part de les esperances de l’equip de Farrés, que han anat a més a mesura que han anat passant els dies, van en dues línies: en primer lloc, en saber mobilitzar un volum prou important dels 2.300 simpatitzants que té el PSC a Sabadell (algun regidor estima que si voten al voltant del 20 per cent de simpatitzants Farrés té molts números de ser l’elegida). En segon lloc, en que persones que van avalar Ayuso ara amb vot secret optin per la renovació.

Malgrat les peticions, les primàries es salden sense un procés obert, com a Barcelona, on pugui votar la ciutadania compromesa amb els valors progressistes. Tampoc hi ha hagut un debat públic, com demanava Farrés. En canvi, com volia l’executiva local favorable a Ayuso el procés s’ha avançat a Sabadell, a diferència de la majoria de municipis catalans. Per tant, la secció local i Ayuso han guanyat la partida tàctica. Farrés no ha volgut fer una guerra, malgrat que aquesta mateixa setmana Juan Carlos Sánchez criticava a Twitter les diferències entre les primàries de Badalona i Barcelona i les de Sabadell. Tampoc han fet una guerra quan Ayuso ha assegurat que l’executiva li donava suport de forma unànime. Finalment, però, Farrés ha fet públic que sis membres de l’executiva local estan amb ella.

Però, com interessava a Ayuso, el procés ha estat sobretot intern. A Farrés li interessava un procés intens, llarg i obert. A Ayuso, el favorit, un de baixa intensitat i de portes endins. El candidat oficialista s’ha limitat a actes amb la militància a diversos punts de la ciutat, flanquejat pel seu equip de col·laboradors. Ayuso va començar les primàries autoproclamant-se el candidat del consens. I continua mantenint-ho encara.

Ayuso no s’ha sortit del camí, sabedor que és favorit i no necessita turbulències. S’ha limitat a repetir la necessitat d’estar a prop dels ciutadans i a tots els racons de la ciutat, donant a conéixer els seus orígens familiars i laborals i definint-se com a molt treballador i lleial.

En canvi, durant aquests dies, Farrés ha anat desgranant els seus canvis estètics mica en mica: ha anunciat que no serà alcaldessa més de vuit anys, que no portarà imputats per corrupció a les seves llistes i que si algun col·laborador és imputat serà apartat. Ha afegit que si guanya Ayuso ella farà un pas enrere i no entrarà en “canvis de cromos”, i que l’any 2015 deixaria els càrrecs a l’Ajuntament.

Amb la vista a les municipals

Ella repeteix que vol que el PSC continui governant. En el fons, es deriva que Ayuso tindria més dificultats per trobar aliats entre la resta de grups a partir de 2015. I totes les anàlisis vaticinen un Ajuntament més divers i fragmentat que mai.

Diversos grups de l’oposició, a esquerra i dreta, dins i fora del consistori actual, creuen que podrien esgarrapar més vots al PSC si finalment Ayuso és l’escollit. També creuen que el cas Mercuri passarà més factura a Ayuso que a Farrés, malgrat que cap dels dos regidors està implicat en cap de les 32 peces ja existents. Farrés no enganya els seus objectius: vol canviar (les formes del partit) per guanyar (les eleccions una altra vegada).

El dia després

Sigui com sigui, diverses fonts consultades donen per descomptat que serà complicada una integració dels dos candidats en una sola llista. “Guanyi qui guanya rodaran caps”, assegura un regidor proper a Farrés de forma molt gràfica. Altres són més pragmàtics i creuen que la integració és possible. Si Ayuso guanya les primàries Farrés descarta sumar-se al seu equip i, amb gairebé total seguretat, tampoc oferirà Ayuso integrar-se a la seva llista. Una altra cosa són la resta de membres dels equips.

“Ja hem guanyat”, diu Juan Carlos Sánchez, en referència a que han obert les finestres del PSC al debat intern, satisfet per les primàries, malgrat signifiquin el seu final en política municipal. El PSC al 2015 serà molt diferent a l’actual. Dels sis regidors amb més presència durant el bustisme, probablement no en continuï cap al proper mandat. Els imputats (Manuel Bustos, Paco Bustos i Joan Manau) ho tenen més que difícil. Montserrat Capdevila ja ho va deixar al setembre. Els alcaldes només tenen una porta des de la plaça Sant Roc i és la de sortida, que haurà d’agafar Juan Carlos Sánchez. Així que només l’actual portaveu del govern, Ramon Burgués, és dubte. Si Ayuso guanya, ho deixarà. Si ho fa Farrés podria continuar en política municipal compensant el jovent que acompanya l’actual tinent d’alcalde d’Habitatge.

En qualsevol cas, des del moment en que es decideixi el candidat socialista a les eleccions de maig de 2015, faltaran un any i gairebé tres mesos pels comicis. Una eternitat política que encara haurà de gestionar, amb les mans gairebé lliures o molt condicionat en funció del resultat d’aquest dissabte, l’alcalde Juan Carlos Sánchez.

Foto portada: foto d’equip d’Ayuso i de Farrés. Autor: J.d.A.

One Comment