Esperanza Béjar JDA

Claus de la tributació de ‘blockchain’ i mineria

Esperanza Béjar
Advocada Fiscalista. Directora oficina Sabadell JDA/SFAI

Com tributen els rendiments o “recompenses” generats en els processos de blockchain i mineria de criptomonedes? El minat es considera activitat econòmica i per tant, és obligatori donar-se d’alta a la matrícula de l’impost sobre activitats econòmiques.

Cal distingir si l’activitat de blockchain i minat es realitza per una persona física o per una societat.

Persona física

En general les recompenses són considerades com a rendiments d’activitats econòmiques i, per tant, possibilita la deducció en IRPF de les despeses relacionades exclusivament amb l’activitat i que compleixin els requisits establerts per la Llei de l’IRPF.

Ara bé, entre els processos de blockchain es troben aquells anomenats com a “proof of stake” o “staking”, caracteritzats per la necessitat de bloquejar criptoactius en un moneder electrònic durant un temps. Com més gran sigui el temps i la quantitat de criptoactius dipositats, més gran serà la probabilitat de ser escollit pel sistema per validar blocs i de ser recompensant generalment amb el mateix criptoactiu.

Respecte a les recompenses de staking, la DGT considera que són rendiments en espècie del capital mobiliari i poden ser valorats a valor de mercat el dia de la seva percepció o pel canvi mitjà d’aquest dia.

Persona jurídica

Si l’activitat habitual realitzada per una societat és el tràfic de criptomonedes i minat, les recompenses rebudes s’han de reflectir en la comptabilitat de l’empresa com a existències, valorant-les en el moment inicial a cost de producció tal com indica l’ICAC a la consulta 4 del BOICAC número 120/2019 i la NRV 10a del Pla General de Comptabilitat.

El cost de producció estarà fonamentalment integrat pel cost energètic, el de personal i els equips que fan la resolució dels algorismes que permeten segellar les transaccions. En aquest cas, la valoració inicial de les criptomonedes com a existències es pot corregir quan el valor net realitzable sigui inferior al del cost de producció, i es reconeix com a despesa en el compte de pèrdues i guanys. Aquesta despesa per deteriorament en aquest cas sí que seria deduïble sempre que es pugui acreditar que el valor de mercat a tancament de l’exercici és inferior al cost d’adquisició o producció, així com també se n’ha de revertir l’efecte quan el valor de mercat torna a ser superior (la revaloració màxima de les existències està limitada al deteriorament imputat).

Traçabilitat i documentació de les operacions:

Amb independència de l’escassa regulació i els diferents criteris interpretatius, la veritable problemàtica del trànsit de criptomonedes és la dificultat en la traçabilitat i documentació de les operacions en la majoria dels casos. Per acabar amb aquesta opacitat, el Ministeri d’Hisenda ha publicat un projecte d’ordre per la qual s’aprova el model 172 “declaració informativa sobre saldos en monedes virtuals a Espanya” i el model 173 “declaració informativa sobre operacions amb monedes virtuals a Espanya”.

Fins a l’aprovació definitiva d’aquests models, no vull acabar aquesta nota sense fer una sèrie de recomanacions per documentar totes les operacions amb criptomonedes:

  • Realitzar resums de totes les operacions realitzades, compra, venda, permuta, etc.
  • Documentar aquestes operacions per qualsevol mitjà possible, transferències realitzades i rebudes, valoracions dels actius en el moment de les operacions, si no es pot obtenir cap document acreditatiu fer captura de pantalla.
  • Utilitzar programes específics i plataformes que operin amb criptomonedes i que realitzen informes fiscals

Informació relacionada:

Foto portada: l’equip de JDA. Autor: cedida.

Comments are closed.