Una dotzena de voluntaris preveuen i fan la primera intervenció en cas d’incendi als boscos de Sabadell.
Són voluntaris i amants de la natura. Critiquen les retallades i malfien de l’estat dels boscos, “pur combustible”.
Són dies d’onada de calor i tot i que estan sempre a l’aguait, els voluntaris de l’Associació de Defensa Forestal de Sabadell són molt curosos aquests dies per evitar qualsevol foc que pugui encendre’s als boscos de la ciutat. Ens hem apropat a conéixer la seva tasca, motivacions i reivindicacions.
En David Zanuy i l’Oriol Serratusell formen part de l’Associació de Defensa Forestal de Sabadell des que es va formar, l’any 1996. En David treballa al Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Generalitat, a Santa Perpètua, però dedica bona part del seu temps lliure a l’ADF. “Quan tens un dia lliure mires de venir aquell dia”, assegura. L’Oriol, en canvi, és maquinista. Ara té vacances, i passa bona part del seu temps també a l’ADF. Què fa que persones que tenen la seva feina destinin les seves vacances o els caps de setmana a una entitat? per prevenir incendis?
Als membres de l’ADF ens uneix l’amor a la natura, el fet que som poc urbanites; som gent que ens agrada la muntanya, els bolets, agafar espàrrecs o anar en bici… jo de fet quan van haver-hi els incendis de Sant Llorenç vaig estar un mes sense pujar a La Mola perquè no podia pujar i veure el que havia abans. Fins aquell moment hi anava gairebé cada setmana”, diu Zanuy.
L’ADF de Sabadell té una trentena de membres però en realitat hi ha un grup capdavanter de dotze persones. Tots són totalment voluntaris perquè no cobren ni cinc malgrat fer una funció tan important com vigilar i prevenir els incendis als boscos de la ciutat. També fer la primera intervenció en cas d’incendi, fins que arriben els Bombers i decideixen què fer.
L’atur dóna sàvia nova a l’ADF
El nucli dur de l’ADF és veterà i porten com a mínim cinc o sis anys a l’Associació però una part dels voluntaris són persones aturades que s’han interessat per aquesta tasca social al no trobar feina. “Aquest any ens estan ajudant molt dues persones que estan en atur”, diu l’Oriol.
Una d’aquestes és l’Àngels que destina a l’ADF de forma altruista més hores que la majoria de treballadors a les seves empreses. “M’agrada molt i m’ho passo bé”, assegura mentre recorda que ja fa més d’un any que en forma part, organitzant els grups. “Des de la nit de Sant Joan fins a finals d’agost, l’Àngels només ha descansat un dia”, diu l’Oriol.
En un dia normal, els voluntaris es mouen en grups de tres o quatre persones. Fan un parell de rutes de vigilància cada dia per la Serra de Sant Iscle i Togores, La Salut, el bosc de Can Deu, les zones de barbacoes de Sant Julià i Jonqueres i també Castellarnau. “Mirem de cobrir les zones estrictaments forestals de la ciutat”.En aquests dies d’onada de calor, poden instar a aturar qualsevol obra o treball que es facin prop de zones forestals i que puguin representar un perill.
Si observen alguna columna de fum, es desplacen de forma inmediata a l’espai, en comunicació gairebé constant amb Bombers, la resta d’ADFs del territori i els cossos de seguretat. Tot per reduir incendis i per minimitzar-los. “Quan parlem d’incendis forestals, cinc minuts marquen la diferència entre un petit incendi i un gran problema”, diu Zanuy.
Mitjans i vehicles
L’ADF té els vehicles ubicats a les instal·lacions de la Policia Municipal, però la seva seu està a La Salut. Asseguren que no és el més operatiu però que les instal·lacions de Sabadell són molt bones. A La Salut tenen cuina, nevera, sala de formació i de comunicacions. L’ADF disposa de tres vehicles, un d’ells amb un dipòsit de 3.000 litres. En cas d’incendi, al Rodal hi ha dues basses d’aigua, una a La Salut i una segona a Togores. Són importants perquè repostin els helicòpters.
Com es finança l’ADF?
L’ADF es finançava fins ara per subvencions de les administracions (Ajuntament, Diputació i Generalitat). Ara però han disminuit tant que els voluntaris han de ser molt curosos. Han reduit les rutes de vigilància, no treuren gairebé un dels tres vehicles dels que disposen perquè gasta molt. De fet, segons diu Sanuy, aquest any estan quadrant els números gràcies a haver venut loteria i roses durant el dia de Sant Jordi. També agraeix molt l’aportació de la Companyia d’Aigues de Sabadell. Ho diu amb certa amargura davant les administracions, que han deixat les aportacions en gairebé res mentre no baixen tant altres emoluments.
Quan ja ens disposem a tornar a Can Marcet per acabar el reportatge, sortint de La Salut el cap operatiu veu una petita columna de fum a Can Deu. Sense dubtar, encenen els llums i les sirenes i el vehicle creua Sabadell des del pont de la Salut fins la carretera de Matadepera. Un cop al nord de la ciutat, sembla que ha estat una falsa alarma. No hi ha cap fumera. Tot i així, els voluntaris fan un tob per l’exterior del bosc de Can Deu i s’apropen a la Masia. Des d’alllà confirmen que, afortunadament, no hi ha cap fumera. Més tranquils, tornem a Can Marcet.
